Una trentena de persones s’han aplegat a les 9 de la nit, encara amb llum diürna, a les escales de l’Església de Sant Fèlix per participar a Sabadell misterioso. Ruta nocturna sobre casas encantadas, leyendas y psicofonías. El periple ha consistit en nou parades en cèntrics indrets on s’expliquen històries i llegendes de bruixeria, espiritisme, cases encantades, monstres mutants, ovnis o psicofonies.

La inscripció, desafiant les supersticions, és de 13 euros. Es tracta d’una activitat organitzada a tota Espanya per l’empresa Rutas Misteriosas, creada a Còrdova al 2003, que reuneix un equip de 30 col·laboradors entre escriptors, periodistes i investigadors en parapsicologia.

Marta Embid, encarregada de la visita guiada, condueix el postcast Aquelarre, és autora del llibre Viaje al centro del misterio i col·laboradora, davant i darrera de les càmeres, del programa televisiu Cuarto Milenio, d’Iker Jiménez. Embid explica que ha fet aquesta ruta en diverses ocasions des de que s’iniciaren ara fa un any. Ella porta les rutes de Badalona, on resideix, i Sabadell. L’endemà dissabte s’estrena a Terrassa. També diu que, per preparar la ruta, ha fet una recerca en bibliogràfica i en hemeroteques i sobretot amb nombroses entrevistes a testimonis dels fenomens paranormals.

El periple comença a la mateixes escales de l’Església parroquial. El grup és molt variat per que respecta a sexe, edat i procedència, amb comentaris en castellà i català. Observo a una senyora d’una certa edat amb cadira de rodes motoritzada que grava amb el mòbil tota la visita. També, a dues amigues llatines de mitjana edat, potser de Bolívia o Perú. A preguntes de la guia tots han afirmat que viuen a Sabadell.

Embid ens diu que, sota els nostres peus i al voltant del temple, hi ha les foses comuns de les víctimes de les grans epidèmies de pesta negra que assolaren la vila. Més tard el cementeri es traslladà a on ara hi ha l’Hospital Taulí i mitjans del segle XIX al seu actual emplaçament. La guia enllaça el tema de les pestes amb la llegenda de l’eremita que descobrí la font de la Salut i la devoció popular a la verge com a protectora contra les epidèmies.

Exorcismes

La segona parada ens porta al carrer de la Rosa, cantonada Església, amb totes les terrasses plenes a vessar. Allí ens explica la història del centre d’exorcismes, no vinculat a la religió catòlica, que funcionà entre 1991 i 2016 a l’avinguda de Barberà, n. 280 regentat per la sanadora Àngels Bartrolí i el vident Antonio Jiménez. Fins allà es desplaçaven centenars de persones, vingudes de tota Espanya i Europa, com a últim recurs després d’haver fracassat la medicina i la psiquiatria. Jiménez detectava l’esperit maligne o dimoni que s’havia apoderat de la persona i Àngels se encarregava d’expulsar-lo. Per aprofundir en aquest tema, recomana el llibre Cazador de espíritus del periodista sabadellenc Víctor Colomer sobre la vida de Jiménez que en aquest carrer havia vist esperits ambulants.

Combustió espontània

La següent estació es du al carrer Sant Antoni n.33, en la casa abandonada que havia estat residència del pintor Valls Baqué. Tanmateix, no ens parla de la turmentada vida de l’artista, sinó del cas de “combustió espontània” que es produí a Sabadell l’any 1991. No en aquest indret, sinó en un de semblant. Una altra casa abandonada, on vivia una persona sense sostre. La combustió espontània és un fenomen -ens aclareix- no explicat per la ciència que produeix la ignició des de dintre del cos, alhora que el foc no afecta a la resta d’objectes que l’envolten. Embid ens remet a l’informe forense i l’atestat policial on no s’expliquen com va cremar-se aquest home que ni fumava ni havia encès una foguera ni tenia electricitat mentre que els objectes de l’habitació van restar intactes.

Ovnis i Fanis

La tercera parada és a la plaça del Pi-Pi on la guia ens convida a mirar al cel i ens pregunta si pensem que estem sols a l’univers, que rep una unànime resposta negativa. Embid ens parla dels dos ovnis que s’han detectat a Sabadell. Primer ens aclareix que ara entre els especialistes no s’utilitza el terme Objecte Volant No Identificat (OVNI), sinó Fenomen Aeri No Identificat (FANI).

Feta aquesta precisió, relata, basant-se en els documents desclassificats al 2016 del ministeri de Defensa, com el president de l’associació d’ufologia envià una carta l’any 1978 a l’Estat Major de les forces aèries que s’havia vist un ovni entre Terrassa i Sabadell. L’albirament més extraordinari succeí al 1985 quan, des de l’observatori astronòmic de Sabadell i la torre de control de l’aeroport del Prat, es detectà la presència d’un objecte allargat i brillant que va ser filmat per les càmeres de TV3. “No estem sols”, ha rematat.

Bruixes sabadellenques   

La següent estació ens mena fins al Mercat Central quan ja cauen les ombres de la nit. Aquí, era el lloc on es feien les execucions públiques. Per això era conegut com el Camp de la Sang. Un aspecte que la porta a referir-se al procés contra les bruixes de Sabadell al segle XVII i les cruels tortures que patí Violant Carnera i les seves companyes Sabadell que aquí foren públicament executades per bruixeria (més info: ‘La cacera de bruixes‘).

La guia ens transmet el testimoni d’un vigilant de seguretat nocturn del Mercat que ha percebut fenomens estranys com tancament de finestres sense haver-hi vent, sobtada encesa i apagat dels llums, veus i crits de dolor. Aquest seria un exemple del fenomen conegut com “impregnació” quan en un espai determinat perduren “els ecos del passat”.

Històries d’espiritistes

Des d’allà, ens desplacem fins al carrer Colom, al costat de la plaça Vallès, al davant del centre per a gent gran que havia estat la seu de la principal entitat espiritista de la ciutat, el Centre d’Estudis Psicològics. A Sabadell, l’espiritisme va ser introduït al 1870 per August Vives, seguidor de les doctrines del francès Alan Kardec, segons les quals a través d’un mèdium i l’escriptura automàtica és possible comunicar-se amb els difunts. Un sistema conegut popularment com la güija.

Les dues entitats espiritistes de la ciutat, Aurora i Fraternitat, es fusionaren el 1911 per crear aquesta associació que tingué la seva primera seu en una sala del Despatx Lluch, al carrer de la Indústria. Al 1923 compraren en propietat aquest local, inaugurat l’any següent. Amb l’entrada de les tropes franquistes fou saquejat, la seva rica biblioteca destruïda i les seves activitats prohibides (més informació. ‘Orígens i expansió de l’espiritisme‘).  

Embid ens parla del gran arrelament que l’espiritisme i la maçoneria van tenir a la ciutat, com en el cas de Fidela Renom, la primera regidora de l’Ajuntament de Sabadell. També, esmenta la gran vident Teresa Oliver i les seves memorables sessions al teatre Euterpe. Embid explica que en aquells temps, la güija no tenia les connotacions diabòliques que va adquirir arran de la pel·lícula El exorcista (1973).

La casa encantada

La setena parada de la ruta ens condueix fins al número 7 del carrer de l’Estrella, actual seu de l’escola La Trama que havia estat mansió senyorial dels Bracons. Aquí ens narra la llegenda del senyor de la casa que va deixar embarassada una jove minyona. Sembla ser que, per evitar l’escàndol, va tirar-la al pou del jardí. Embid ha recollit testimonis dels veïns que diuen que de vegades se senten plors de nen, de nit quan el col·legi està buit. També que s’ha vist l’espectre d’una dona jove baixant per l’escala.

Així mateix, ens explicà els cas de l’escola del barri de Torreguitart ubicada al mateix indret on va ser assassinada al 1998 una adolescent. A la construcció del centre docent es detectaren fenòmens paranormals.

El monstre del carrer Brutau

Potser el plat fort de la ruta misteriosa és a la plaça del Gas per parlar del fenomen pel qual Sabadell està al mapa mundial de la parapsicologia. Embid ens diu que el bar Sans, al carrer Brutau, es descobrí al 1981 l’estranya criatura. Està molt lluny i a més el local està abandonat. Així que no paga la pena anar fins allà.

El cas va omplir molts minuts a mitjans audiovisuals i moltes pàgines a la premsa escrita. Com l’article de El Caso, titulat Colonia de mutantes en Sabadell, del qual ens passa una fotocòpia plastificada. El monstre, que el propietari del bar guardava al congelador, era una mena de serp molt llarga, lívida i llefiscosa que, en principi, s’atribuí als budells d’un cavall ja que, abans de bar, l’immoble havia estat una quadra equina.

La premsa sensacionalista de l’època especulà sobre terrorífiques mutacions genètiques; fins i tot, del l’origen extraterrestre del monstre. Recordo -llavors jo tindria uns 20 anys- que no es parlava d’una altra cosa. També, que la hipòtesi que més em va convèncer va ser la d’una tènia o solitària de cavall que s’havia adaptat a la vida de les clavegueres del carrer Brutau. Es tracta d’un cas que figura en els anals de la criptozoologia, rama de la parapsicologia que tracta d’éssers com el Ieti, l’abobinable home de les neus, o el monstre del llac Ness.   

Psicofonies a l’Hospital del Tòrax

La novena i darrera parada de la ruta misteriosa ens porta a la plaça on està ubicat del CAP del Centre per mostrar-nos les psicofonies gravades a l’Hospital del Tòrax de Terrassa que havia estat a la postguerra un centre per a malats terminals de tuberculosi, part del qual ara s’ha reconvertit en estudis cinematogràfics. A l’hospital, a només quatre quilòmetres de distància, s’havien arribat a compatibilitzar 21 suïcidis en una setmana. Un lloc sinistre on s’han vist figures fantasmals, s’han sentit veus estranyes i on actors i tècnics han notat presències inquietants.

Marta Embid ens fa escoltar dues psicofonies gravades allà. Ens pregunta l’opinió sobre el que diuen els sorolls i veus reproduïts. La primera pertany al grup B, és a dir el significat de la qual és poc clar. La segona es el tipus A on es distingeix el missatge amb certa netedat. A la primera hi ha divisió d’opinions; a la segona, pràcticament tothom respon que diu “déjame”, amb el soroll de fons d’un respirador. Als gossos d’alguns dels participants a la ruta no els hi agrada gens aquesta audició.

La ruta finalitza a les 11 de la nit, amb un torn de preguntes i comentaris. Un dels participants s’interessa sobre si totes les psicofonies estan fetes en llocs i situacions de patiment i dolor o si n’hi ha d’alegres, de festes o celebracions. Embid li contesta que en efecte també s’han gravat psicofonies de bodes i banquets.

Foto portada: assistents a la ruta ‘Sabadell misterioso’, al carrer de Sant Antoni. Autor: J.d.A.