ARTICLE D’OPINIÓ
Aleix González Campaña. Guia Oficial de Turisme de Catalunya
A principis del segle XX, el Bosc de Can Feu es va convertir en en el parc natural de Sabadell. Un espai que, durant més de 30 anys, seria l’escenari de diferents actes culturals, lúdics i esportius gràcies a la cessió del seu propietari el noble prócer català en Josep Nicolau d’Olzina i de Ferret de Riusech (1841-1924).
La societat sabadellenca en pes demanà a l’Ajuntament la construcció d’un passeig que arribés fins al bosc, tal com documenten les revistes de l’època i les actes dels plens municipals:
2 juny 1907 – Revista de Sabadell
“Ningú duptarà que’ls visitants que té el Bosch de Can Feu no proporcionen cap ventaja al seu propietari; molt al contrari, el senyor d’Olzina dóna proves de gran condescendència permetent qu’invadeixin les seves finques gent de tota mena, de tots els estaments, de tots instints. […] El municipi té donchs un lloch d’esbarjo pera ús ó abús dels seus administrats, sense que li reporti gastos de conservació, de vigilancia, ni cap mena de prejudici. […] El més directament beneficiat és el municipi y per aixó ens permetém dirigints’hi pera demanarli fora de molta justicia correspondre a les atencions que té el propietari de Can Feu envers els sabadellenchs y que bé mereixen quelcom que signifiqui agrahiment tota vegada que no se li pot pagar en altre forma lo que de sobra’s te guanyat.
La nostra proposició consisteix: Primera: Nombrarlo Fill Adoptiu de Sabadell, y posar en un dels carrers ó places més á la vora de Can Feu, el nom d’Olzina y de Riusech. Segona: Colocar un marbre en la Torre d’en Feu, fent hi constar la distinció que se li fá en nom del poble de Sabadell.
No volém esforçarnos en provar si aquesta decisió fora ben rebuda per tots els sabadellenchs. Creyém de justicia fer quelcom en aquest sentit, si lo que havém manifestat s’acepta, sigui del poble l’iniciativa com pel mateix poble ha sigut lús del mateix fruit del Bosch de Can Feu.”
1 novembre 1908 – Acció Catalana:
“Suscrita per diferents entitats sabadellenques, ha sigut presentada al Ajuntament la següent proposició: “Atenent á lo estimat que’es pe’ls sabadellenchs el preciós Bosch de Can Feu, visitat assiduamebt com á esbarjo en les nostres ocupacions, i considerantlo una de les poques belleses que degut á la expontania amabilitat de son propietari, puguin donarse á contemplar als que visitin la nostra ciutat volguda, espectuosament exposém á V.E. la necessitat que té Sabadell d’exteriorisar una vegada mes l’agraiment afectuós que sent pera’l respectibilíssim senyor, En Joseph Nicolau d’Olzina, que’l te sempre y a totes hores á la pública disposició dels visitants; y com á una de les diverses maneres de manifestarlo beneficiant al aludit Senyor per l’embelliment dels seus terrenys en profit, posém á la enlairada consideració de V.E. la següent proposició: “Que l’Excm. Ajuntament de vostra presidencia emprengui de son compte y previa autorisació del Senyor d’Olzina la construcció d’un perfecte passeig pera’l tranzit rodat, que condueixi comodament a peu mateix del espléndit Bosch de Can Feu. En la seguretat de que ésser posible, atendreu nostres destijos, anhelem pera vos acert y patriotisme”.
La petició fou acceptada i traslladada al ple municipal del 17 de desembre de 1908. L’acta, dipositada a l’Arxiu Històric, hi podem llegir l’acord:
“Entrándose en el despacho de los asuntos continuados en la orden del día, fue aprobado un dictamen de la Comisión de Gobernación: 1ª-Autorizar la adquisición de un pergamino dedicado á D. José de Olzina, con la siguiente inscripción: “A vos l’Exm. Sr. En Josep d’Olzina, qu’en tot temps y sens limitacions de cap mena, confiant en la sensatés y’ls bons sentiments de nostres convehins, els haveu deixat explayar á ses lliures voluntats en vostra magnífica possessió; Agraint de tot cor vostres nobles atencions y vostra generosa condescencia la Ciutat de Sabadell, representada per son Ajuntament i totes ses societats, se complau en tributarvos aquest humil testimoni de verdader afecte y alta consideració.”
Aquest encàrrec, el va portar a terme l’artista sabadellenc Joan Vila Cinca, que no només va dissenyar el diploma amb el missatge acordat, sinó també el marc de fusta d’estil modernista amb detalls en or.
14 de març de 1909 – Acció Catalana:
“Ahir s’exposá en l’Academia de Belles Arts, un preciós pergamí ofrena del nostre Excm. Ajuntament al propietari del vehí Bosc de Can Feu, l’Excm. Senyor En Joseph Nicolau d’Olzina. Era hora ja de que Sabadell rendís aquest tribut d’agrahiment á qui d’una manera magnánima te á disposición d’un poble una de les mes hermoses propietats seves. El pergamí es una pintura d’En Joan Vila y es de recomanar no’s deixi de veure per lo ben tractat. El march també es d’una acabadíssima obra.”
El diploma fou exposat uns dies perquè tots els ciutadans el poguéssin admirar, i, finalment, el dijous 6 de maig de 1909, s’entregà. Els diaris van fer-se ressó del gran esdeveniment:
7 de maig de 1909 – Acció Catalana
“Ahir a la tarda, l’Ajuntament d’aquesta ciutat, visitá en la seva Torre de Can Feu á Don Joseph d’Olzina, al obgecte de ferli entrega del pergamí en el qual consta el nomenament de Fill Adoptiu de Sabadell. […] El senyor Olzina pot estar convensut que’l nomenament de Fill Adoptiu, no es un simple acord oficial, sino una expontánia manifestació del sentiment colectiu envers la seva persona, per tots els sabadellenchs honorada.”
8 maig 1909 – Revista Sabadell
“JUST HOMENATGE: Bé por calificarse aixís l’acte que’n la tarde d’avans d’ahir va realitsar nostre Ajuntament, acudit en corporació a la Torre d’en Feu pera fer present a son ilustre propietari l’Excm. Sr. Joseph d’Olzina del artistich pergamí que Sabadell, representada per sa Corporació Municipal y per totes les societats polítiques, economiques y recreatives, acorda dedicarli en just agrahiment a sa generositat y condescendencia. Y bé pot asegurarse que s’escau raríssimes vegades al compliment tan agradable d’una missió, ja que’ls qui la cumplían sabían qu’ab ells hi anava l’espontanea y plena voluntat de tot un poble, ab complerta unanimitat de mires y ab la més perfecta comunitat de sentiments. El present consisteix en un pergamí policromat, obra deñ nostre estimadíssim artista En Joan Vila y Cinca, enquadrat en un march alegórich de molt bon gust artístich. […]
A les quatre de la tarde sortí de les Cases Consistorials la comissió de regidors, presidida per l’Exelentíssim Sr. Alcalde, portador del missatge. En la Torre d’en Feu foren rebuts pe’l Sr. D’Olzina y sa distingíssima esposa ab l’amabilitat y franquesa característica de qui, com ells, tan dignament representan l’antiga noblesa catalana. El Secretari de l’Ajuntament Sr. Pascual dona lectura a la comunicación oficial oferint el Present, y l’Alcalde Sr. Campañá expressa ab gran acert els sentiments de fonda gratitut que motivaren l’obsequi, sencilla i modesta expresió de la voluntat d¡un poble. Li contesta’l Sr. De Olzina, agrahint de debo’l present, encarint y estimant sa patriótica significació y la inmensa valua que per a ell representava.
El senyor d’Olzina convidá als comissionats a visitar sa magnífica residencia, acompanyantlos en sa visita junt ab sa distingida señora, esplicantlos interessants detalls historichs de sa casa y sa familia y compartint ab tots amicalment, ab la naturalitat y sencera franquesa que li son característiques. Després obsequiá als comissionats ab un lunch espléndit, en la que’ls obsequiats tingueren ocasió d’apreciar novament la extremada delicadesa dels senyor y senyora d’Olzina, que’ls feren els honors de la taula ab la més franca cordialitat y la més noble esquisidesa.
En la conversa va parlarse del projecte de construcció d’una via ó passeig que desde la ciutat se dirigís a la magnífica possessió de la Torre d’en Feu y del cambi d’impresions pogueren deduhirne que en aquest somni daurat dels sabadellenchs trobara, per part del senyor d’Olzina, l’acollida noble y generosa que ha de facilitar sa realisació.
Ben contents ne quedaren de que aixis sia, y a més contents encare si a la via projectada se li dona’l nom que s’ha guanyat avans de pendre forma, apadrinada per la gratitut de Sabadell: el nom de Passeig d’Olzina.”
Article relacionat:
Foto portada: Josep Nicolau d’Olzina, l’any 1898.
Pingback: 'El passeig perdut (2)', per Aleix González