Malgrat les bones intencions expressades a l’inici del mandat per agilitzar el funcionament dels plens i escurçar la seva durada, la sessió d’ahir va allargar-se més de sis hores. El plenari va abordar qüestions d’interès com la personació en el cas Mercuri, el reglament de cessió de locals a les entitats o la rehabilitació de la Bassa de Sant Oleguer, així com sis mocions.
Només començar els debats, el portaveu convergent, Carles Rossinyol, i l’alcalde Juli Fernàndez (ERC), van protagonitzar un intercanvi de retrets en el punt relatiu a la col·laboració entre l’ajuntament de Sabadell i l’Agència Tributària de Catalunya. Rossinyol va qüestionar les reiterades declaracions de l’alcalde respecte a que Sabadell seria “la punta de llança de l’independentisme metropolità” i va mostrar la seva inquietud pel fet de no saber res sobre la moció sobre la sobirania fiscal per tal que els tributs que l’Ajuntament paga a l’Estat fossin destinats a la hisenda catalana. Fernàndez li va respondre que, malgrat la nostra ciutat era la que aportava més vots a la causa secessionista a l’Àrea Metropolitana, no existia una majoria independentista al ple. Per la seva banda, Albert Boada (Crida per Sabadell) li contestà que, després de reunir-se amb l’Agència Tributària catalana, els seus responsables li havien desaconsellat que ingressessin aquests impostos ja que encara no estava preparat el seu desplegament territorial. Tot un indici de les contradiccions del procés sobiranista.
Mínima credibilitat del PSC
El cas Mercuri va a tornar a planejar sobre la sala arran del dictamen sobre la personació de l’Ajuntament com acusació en les cinc peces en que la jutgessa instructora els ha apartat com acusació particular al no veure perjudicis econòmics (més info: ‘L’Ajuntament es personarà com acusació popular‘). Tots els grups municipals van evocar els greus danys que aquest cas havia comportat pel prestigi de la institució i la ciutat, excepte el PSC. El seu portaveu, Josep Ayuso, va intentar tirar pilotes fora amb l’estrambòtic argument que la “veritat està a l’Eix Macià, 34” (seu dels jutjats) i no a la sala de plens. Un cop més va evidenciar-se que el PSC no s’ha alliberat de la llarga ombra del bustisme i que, mentre no ho facin, tindran una mínima credibilitat política.
Aquest taló d’Aquil·les va tornar a mostrar-se d’una forma grotesca en el punt sobre la rehabilitació de la Bassa de Sant Oleguer, on Ayuso va criticar al govern la seva lentitud en reparar l’equipament. Això va provocar la rèplica de l’alcalde que va recordar-li que si ens trobaven en aquesta situació era degut a que, des del 1999, l’anterior govern socialista no havia realitzat les tasques de manteniment adients. El portaveu socialista visiblement irritat va modificar l’anunciat vot d’abstenció pel vot negatiu en una demostració de rebequeria personal impròpia d’un polític madur.
Tampoc va estar massa afortunat Rossinyol quan va argumentar que l’equip de govern s’havia equivocat al tancar la Bassa i que hauria estat més adient fer una intervenció d’urgència per poder obrir-la aquest estiu. Des del govern municipal, Glòria Rubio (Crida per Sabadell), la substituta de Maties Serracant a l’àrea d’Urbanisme, li va respondre que els informes dels tècnics municipals ho desconsellaven per motius de seguretat. Si el govern municipal hagués obert l’equipament CiU l’hauria criticat per posar en perill la seguretat dels usuaris?
Per fi, l’equip de govern va presentar el reglament per a la cessió de locals a les entitats; un tema que s’arrossegava des de feia sis anys (més info. ‘Llum verda al Reglament de cessió de locals‘). El text no va agradar a l’oposició que va votar en contra, malgrat que al tractar-se d’una aprovació inicial la qüestió no està tancada.
Mala salut
El debat de les dues mocions sobre la sanitat, una presentada per l’equip de govern i l’altre per l’oposició, va palesar que l’executiu local té un greu problema amb el regidor de Salut, Ramon Vidal (Unitat pel Canvi). A la primera, tots els grups opositors li van retreure en termes molt durs la seva incapacitat, els constants canvis en el contingut de la moció que havien impossibilitat arribar un acord. Així se’l va acusar de copiar el text de la moció de l’oposició per “dinamitar-la” i de “covardia política”. Més greu encara van ser les acusacions de Matilde Toro, presidenta del comitè d’empresa de la Clínica del Vallès, qui va assegurar que Vidal no havia demostrat el més mínim interès per defensar els treballadors d’aquest centre sanitari. A les rèpliques, Vidal va empitjorar encara la seva posició amb explicacions confuses i afirmacions que, segons el portaveus de l’oposició i la mateixa Toro, faltaven a la veritat (més info: ‘Màxima decepció‘). Ni l’alcalde, fins al final i de forma tèbia, ni cap membre de l’executiu municipal van intervenir per defensar al regidor la qual cosa indica la seva feblesa política a l’interior de l’equip de govern.
D’altra banda, l’alcalde també va rebre d’esquitxada al no donar explicacions satisfactòries a les retirades crítiques d’Adrián Hernández (C’s) sobre el préstec de quatre milions d’euros a la Generalitat per millorar les urgències de l’Hospital Taulí, que atribuí a un favor al seu company de partit, el conseller Toni Comín.
Mocions ideològiques
El ple va finalitzar amb una sèrie de mocions de fort contingut ideològic com la relativa a la laïcitat en l’ensenyament, on CiU va quedar-se sola votant en contra, o sobre la declaració del municipi zona lliure de paradisos fiscals. En el debat d’aquestes mocions la sala de plens va transformar-se en una improvisada càmera legislativa. Més adequada, per l’àmbit de competències municipals, fou la moció convergent sobre la transparència i una informació de qualitat a la Policia Municipal que fou aprovada per unanimitat.
Per acabar, una observació sobre les mocions. Al ple d’ahir l’equip de govern va presentar quatre de les sis mocions que es van debatre. Les mocions haurien de ser l’espai de l’oposició per plantejar les seves propostes, l’executiu local disposa de la part resolutiva per endegar les seves prioritats polítiques. Per tant, seria desitjable que, llevat casos excepcionals, s’abstinguessin de portar més mocions als plens. D’aquesta manera s’agilitzaria el seu funcionament i es preservaria un espai per les iniciatives de l’oposició.
One Comment