‘L’estat de la ciutat (98)’: Enquestes sobre la independència

L’ESTAT DE LA CIUTAT

El procés sobiranista continua dominant el debat polític a Catalunya. Darrerament s’han publicat nombrosos sondejos d’opinió  que poden ser d’alguna utilitat per a copsar les tendències de la ciutadania sobre el tema.

Segons l’últim sondeig del març d’enguany del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de la Generalitat un 60% dels enquestats votaria sí a la independència de Catalunya, una dada que suposa un increment del 5% respecte a la darrera enquesta de novembre de 2013. El 30% votaria en contra. La enquesta fou realitzada amb una mostra de 1.600 persones entre els dies 4 i 17 de desembre justament quan es va difondre la data i el contingut de la doble pregunta. Aquest increment dels partidaris de la independència contrasta amb les dades del sondeig del passat novembre quan es va detectar un descens d’un punt dels partidaris de la secessió respecte a l’enquesta del juny on els favorables al sí eren del 55,6%.

Des del punt de vista territorial Lleida seria el territori amb major suport a la independència (70,7%), seguit de Girona (61,9%), Tarragona (61,2%) i Barcelona (58,2%). El suport a la secessió és superior entre el homes (60,9%) que entre les dones (58.4%).

Ara bé, existeixen dubtes sobre la credibilitat de les enquestes d’aquest organisme públic que va donar majoria absoluta a CiU en les darreres eleccions autonòmiques del 25 de novembre del 2102 quan la federació nacionalista va perdre 12 escons. Segons l’entitat antinacionalista Convivencia Cívica Catalana (CCC) aquesta enquesta estaria manipulada en favor de l’independentisme. Així denuncien que a la mostra hi ha tres vegades menys votants del PP que en la realitat i un 50% més d’electors d’ERC. Unes xifres que els porta a concloure que el nombre de partidaris reals de la secessió hauria de rebaixar-se en un 20%. Així mateix assenyalen que el nombre d’enquestats nascuts a la resta d’Espanya (18,8%) és notablement inferior a la realitat de la societat catalana (29%). D’igual manera la majoria absoluta dels enquestats (59,6%) declaren la seva preferència per TV3 com canal televisiu, mentre que la seva quota de pantalla és del 23%.

Encuestas Forges
Vinyeta gràfica de Forges sobre l'anomenada cuina de les enques

Per la seva banda, segons l’últim baròmetre del Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS) depenent del govern central, realitzat després de les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, el 40,6% dels enquestats són partidaris de la independència, la qual cosa significa un increment de tres punts respecte a l’anterior sondeig (maig 2012), un 25,6% aposta per continuar amb Espanya però amb major nivell d’autogovern, 17,6% vol continuar amb la mateixa situació actual, un 3,4% per una autonomia amb menys competències i un 9,1% per un Estat centralitzat sense autonomies. El CIS no preguntava directament sobre la independència, sinó que ho feia indirectament de la següent manera: ‘És partidari que Espanya permeti a Catalunya convertir-se en un Estat independent?”, la qual cosa podria interpretar-se com un subterfugi per disminuir el suport a la secessió.

Enquestes i mitjans de comunicació

Altres instituts privats han realitzat enquestes encarregades per mitjans de comunicació sobre aquesta qüestió. Moltes es va elaborar al desembre de l’any passat quan es va conèixer la data i el contingut de la doble pregunta sobre la consulta.

Segons l’Observatorio MyWord per a la Cadena SER, publicat divendres passat, un 52% dels catalans estaria a favor de la independència, un 24% en contra, un 15,9% manifesta que no ha decidit la seva opció i un 7,7% assegura que s’abstindria.

Segons el baròmetre de El Periódico de Catalunya realitzat pel Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP), d’octubre de 2013, es donava un empat virtual entre els partidaris de la independència i els d’una autonomia amb major nivell d’autogovern, el voltant del 40%, mentre que els favorables a mantenir la situació actual seria del 16,4%. Si la pregunta es planteja en termes binaris (sí/no) un 53,3% es mostren partidaris de la secessió enfront un 41,5%. Tanmateix la enquesta realitzada pel mateix GESOP al desembre proporcionava altres dades: un 44,1% votaria per la independència i un 36,2% en contra, encara que l’elevat nombre d’indecisos (19%) decantaria la balança. Per la seva banda, La Vanguardia va encarregar al desembre del any passat una enquesta al institut Feedback segons la qual existiria un empat vitual entre els partidaris i contraris a la independència al voltant del 45% dels enquestats.

També per aquestes dates El País va encarregar un sondeig a Metroscopia amb aquests resultats: un 31% del catalans estaria a favor de la independència, un 40% amb l’autonomia a més competències i un 17% amb el mateix nivell actual d’autogovern. El sondeig  de Sigma Dos, elaborat per al diari El Mundo al desembre de 2013, un 39,4% del enquestats seria contrari a la independència i un 35,2% votaria a favor. El rotatiu La Razón va publicar a l’abril d’enguany una enquesta encarregada per NC Report, segons qual el 39,3% votaria a favor de la independència i el 42,9%, votaria en contra; una xifra que resulta de la suma del 35,6% que no volen un Estat  i del 7,3% que volen un Estat però no la independència. Sobre aquesta enquesta existeixen indicis que fou manipulada per obtindre un resultat contrari a la independència.

Altres dades destacables són el baix nivell d’abstenció a l’eventual consulta que aniria del 7% al 10% i l’elevat nombre d’enquestats, que més enllà del sentit del seu vot, es mostren partidaris de la celebració de la consulta, entre el 40% i el 80% segons les enquestes. També existeix una relativa aproximació respecte al nombre d’indecisos que s’ubicaria al voltant del 15% i 20%  i que podrien ser decisius en cas que la consulta arribés a celebrar-se.

Així mateix, fins i tot les enquestes encarregades per mitjans de comunicació contraris al procés sobiranista, detecten un important creixement de l’independentisme. Si a l’any 2000 el suport a un Estat propi es situava al voltant del 20% del enquestats, ara segons les estimacions més moderades pujaria fins al 35% de l’electorat.

Distorsions i divergències

L’anàlisi d’aquestes enquestes revela grans diferències en els resultats segons l’orientació política de les administracions públiques o l’orientació ideològica dels mitjans de comunicació que encarreguen els sondejos.

Així mentre el CEO de la Generalitat atorga una àmplia majoria a l’opció independentista, el CIS del govern central dona la victòria als partidaris de continuar amb Espanya. A les enquestes encarregades pel mitjans de comunicació s’aprecia la mateixa tendència, almenys pel que respecta a El País, El Mundo i La Razón. Per la seva banda, sembla que tant El Periódico com La Vanguardia volen quedar bé amb tothom i dibuixen un empat virtual entre ambdues opcions i una intenció de vot favorable a l’anomenada tercera via.

Aquestes divergències plantegen una sèrie d’interrogants sobre la credibilitat de les enquestes, algunes de les quals sembla ser estan cuinades, mitjançant la tria de la mostra sociològica o les preguntes formulades als enquestats, per tal de donar el resultat que convingui al mitjà de comunicació o administració pública que les ha encarregat.

D’altra banda, els sociòlegs adverteixen que molts enquestats no diuen el que opinen en realitat, sinó el que consideren que es políticament correcte contestar, la qual cosa crea notables distorsions en els resultats.

Malgrat aquestes divergències, la comparació entre els sondejos mostra que existeix una majoria social a favor de la secessió, però que podria ser insuficient per arribar a més del 50% d’electors. També, pot apreciar-se que el suport a la independència varia en funció de circumstàncies, com seria una proposta d’augment del nivell de competències o de millora del finançament autonòmic, així com de l’eventual sortida de la Unió Europea (UE) si es produís una declaració unilateral d’independència. Tanmateix, fins i tot si aquestes reformes tiressin endavant i Catalunya sortís de la UE, el 35% dels catalans continuaria apostant per l’Estat propi.

Com es sol dir, l’autèntica enquesta és la que es verifica a les urnes. Ara bé, sembla difícil que, donada la negativa del govern del PP a permetre-la, la consulta pugui realitzar-se.  Això s’alça com un obstacle formidable per conèixer quina és la veritable opinió dels catalans sobre el tema.

Foto portada: acudit de l’humorista gràfic Forges sobre la cuina de les enquestes.