Han passat ja tres anys de la carta que et vaig escriure (i que segurament no vas llegir). En aquell moment et felicitava per la teva tasca al front de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i concretament pel premi rebut per part del Parlament Europeu. Tot eren elogis en aquelles línees que ara rellegeixo amb nostàlgia. Com passa el temps! Just dos anys després sorties al balcó de l’ajuntament de Barcelona, a la plaça Sant Jaume, amb la teva vara a la mà, cofoia per haver aconseguit els suports necessaris i esdevenir la nova alcaldessa de Barcelona. Els aires de canvi arribaven també a Barcelona, en una mena d’onada, de tsunami, que va afectar les grans capitals espanyoles. He anat seguint la teva trajectòria i no perquè a Sabadell no passi mai res. És senzillament perquè Barcelona és, mediàticament parlant, més llaminer i tota mena de conflictes s’hi magnifiquen, i tens, d’alguna manera, l’obligació de llegir i escoltar allò que passa a la capital, encara que no ens hi afecti massa.
No vas trigar massa en adonar-te de les dificultats de sortir de la trinxera, traspassar la línea i endinsar-se en el camp de batalla. Què diferents s’hi veuen les coses! La feina és feixuga. Tots aquells que t’estimaven, i segurament encara ho fan, ara tenen al seu líder, a la seva icona, al front de l’Ajuntament i pensen, pensem, que ens solucionaràs tots els problemes per petits que siguin. Jo t’hi veig posada i amb ganes. Una altra cosa és que puguis afrontar tots els canvis que desitges i resoldre aquelles situacions que porten dècades enquistades a la Ciutat Comtal, com ara la dels manters o el Zoo. Però bé, el cas és que el balanç, al meu entendre de ciutadà del carrer, és positiu, valorant especialment els vincles d’amistat i de col·laboració amb ajuntaments com el de Madrid.
Malgrat aquestes lloances, sento una profunda decepció en saber que tens la intenció d’assistir a la manifestació de l’11 de setembre. Ja fa quatre anys que la Diada de tots ha esdevingut la d’uns quants, sí, molts, però la d’aquells que volen la ruptura sense embuts, la dels que s’han cregut allò de que Espanya ens roba i la d’aquells que menyspreen les lleis i la democràcia i retallen vergonyosament la sanitat, l’educació i els serveis socials. Fins i tot la d’aquells que aplaudeixen el sectarisme de TV3 i recolzen les tesis d’uns suposats “acadèmics” que pretenen aixafar el castellà com a llengua d’ús habitual a Catalunya. I la dels que no piulen i miren cap a una altra banda quan se’ls recorda que aquells que ens han robat de veritat tenen noms i cognoms ben catalans i continuen al carrer. A més, la Senyera, la bandera de tots, la que ens uneix i per la que tant vam lluitar, ha estat amagada deliberadament i substituïda “democràticament” per la independentista.
Què hi faràs tu allà, Ada? Segons has declarat a algun mitjà, “defensar la sobirania de Catalunya”. I això què vol dir? La sobirania segrestada per un Parlament dividit al 50 per cent? O la defensa de l’Estatut de Catalunya i de la Constitució? Ets o no ets independentista? Tu també estàs “A punt i endavant per la República Catalana”? Has analitzat amb atenció i amb detall d’on provenen els teus vots a Barcelona? Saps que ets alcaldessa gràcies a partits que defensen un model ben concret per a Catalunya?
Penso, Ada que t’equivoques completament. Amb tot el meu respecte, penso que vols jugar en dos equips ben enfrontats i això no és possible. Abraçades a tort i a dret provoquen no només la indignació del votant sinó també la incredulitat. Aquests gestos esdevenen perillosos perquè aboquen al suïcidi polític, a l’abstenció del votant que s’ha cregut els valors d’un personatge de les teves característiques i veu, decebut, com les va canviant segons els seus interessos. Mira, jo no m’he cregut mai allò de les diferents sensibilitats dins un partit o barreja de partits. No estic a favor del pensament únic, no. Però allò que pot ser perfectament entès per dirigents i quadres polítics, queda molt lluny en el votant quadriennal. Aquest últim fa una anàlisi més simple i en la Catalunya actual, bipolaritzada, no s’hi valen mitges tintes. O vols la independència o vols pertànyer a l’Estat Espanyol. Si em colles una mica, amb reformes constitucionals i estatutàries de gran abast, però al cap i a la fi, malauradament, la fractura social produïda a Catalunya és tan gran que ara per ara només hi ha aquestes dues posicions.
Si en una coalició de partits hi caben totes les opcions, llavors hem perdut el nord perquè llavors passa el que t’està passant a tu. O no saps per on tirar, o vols acontentar tothom, o vols sortir a la foto. La majoria dels teus votants no entenen aquesta dèria teva per assistir a una manifestació en contra de l’altra meitat del poble català. Ets conscient que aniràs de la mà dels que aposten per una Catalunya xenòfoba i racista on no hi cabem tots?. O estàs amb ells o ja pots marxar. Això és el que em va dir un “amic” que no hi faltarà a la concentració del dia 11, a propòsit de la votació d’una de les “lleis de desconnexió”. Reprodueixo el missatge: “Josep, ja pots anar fent les maletes per anar a viure més avall de l’Ebre”. Si t’hi vols quedar, sempre podràs viure-hi com a espanyol (estranger) a Catalunya. La meva reacció va ser bloquejar-lo del mòbil de manera immediata. Ell em va titllar “d’antidemocràtic”. I tu, Ada, amb qui estàs? No t’equivoquis.
No se molt bé en quin pais vius… Parles de que el 50% del parlament te segrestat al altre. La veritat es que es l’altre bàndol el que ha segrestat el parlament.
No voler la independencia inmediata tindra consequencies. Cada dia que pasa sota el govern del pp i del psoe es un pas enrrere per catalunya.
De podemos ja no ens sorprendrem quan acabin pactant amb els socialistas, es convertiran en la mateixa tropa.
El patriotisme es un instint natural que sorgeix quan un pais es colonitzat, atacat, ocupat i castigat. Sr Asensio, no hem vingui a dir ara que no estem d’ocupats, que no hi hagi tancs als carrers no vol dir que no ho estiguem, les formes modernes de colonitzacio les domineu a la perfeccio.
Voste es el primer que diu que hi ha dos bàndols. Un, el seu ha viscut molt bé ha costa de l’altre, que hem aguantat amb indignacio la vostra cultura conservadora i curta de mires.
El problema de la historia de Catalunya, no ha estat altre que els españolos com els que provocaren l’assasinat dels germans badia, la guerra interna durant la guerra civil o els socialiates.
Catalunya per sobreviure ha de tindre una part homogenia i hegemonica catalana que nomes la conseguira amb la desconexio unilateral, la oficialitat del catala i fora de la unio europea.
Oye, si quieres puedo recomentarte un buen especialista en psiquiatría, amigo mío, que trabaja en el Hospital del Mar, lo tuyo si bien es grave, tiene cura, es difícil, pero tiene cura.
Martina,
Nunca entenderas la cultura catalana. Espero que te comas las palabras en pocos meses cuando nos libremos de vuestra pateticocracia.
Es imposible entender aquello que no existe.
Hola Manel,
Tu comentario es perfecto. Ahora, Martina, Asensio y todos los usuarios de iSabadell tienen un ejemplo más para entender el porque queremos la independencia. Ni nos respetais ni nos respetareis dentro de vuestro estado, y con razon… ni siquiera creeis que pueda existir nuestra cultura, más antigua y rica que la vuestra. Quiero 100.000 Manels, porque gracias a vosotros ya es inexpugnable el proceso soberanista. Una vez máz, gracias.
De Flor: lo que tú planteas no es nuevo, ya lo planteó un sr. en Alemania en los años 30. ¿Pero de verdad te crees que Cataluña os pertenece a unos cuantos orates desnortados?. ¿Te das cuenta del alcance y violencia de tus palabras?. Estais sembrado odio y de lo que se siembra es de lo que se recoge.
Hombre!, Asensio. Te ha costado, pero al final los árboles te han dejado ver el bosque.
Vaya, parece que algunos tardan tiempo en caerse del guindo y luego van y se sorprenden.
Encuentro muy aceptado el escrito que nos deja Josep Asensio (profesor de Sabadell) sobre la asistencia de Ada Colau a la manifestación de mañana. Sobre todo, partiendo de la base de que Colau (por lo que todo el entorno de Podemos habla) pretende crear un partido donde la intención es (entre otros) la de incluir a Podemos. Cosa que por otro lado, antes de que esto pueda ser un hecho, se tendrá que discutir largo y tendido esa posible adhesión con renuncia de nuestras siglas.
De cualquier modo, y entrando en esa posible hipótesis, el articulo que nos deja este profesor podría venir muy a cuento para preguntarnos en que lugar se sitúa la Sra. Ada Colau con respecto al tema Catalán ¿Está por la independencia…O no? Aunque se sabe, que el 9N votó SI SI. Cuando pienso que como alcaldesa debe ser la de “todos”. Ya que como bien le recuerda el articulista: “¿Has analizado con atención y con detalle de donde provienen tus votos en Barcelona? ¿Sabes que eres alcaldesa gracias a partidos que defienden un modelo bien concreto para Cataluña?”
Pues como bien dice Josep Asensio “Ya hace cuatro años que el Día de todos se ha convertido en la de unos cuantos”. Y al igual que el: “siento una profunda decepción al saber que tienes la intención de asistir a la manifestación del 11 de septiembre”. Y coincido plenamente en no darle alas a aquellos: “aquellos que quieren la ruptura sin rodeos, la de los que se han creído aquello de que España nos roba y la de aquellos que desprecian las leyes y la democracia y recortan vergonzosamente la sanidad, la educación y los servicios sociales. Incluso la de aquellos que aplauden el sectarismo de TV3 y apoyan las tesis de unos supuestos “académicos” que pretenden aplastar el castellano como lengua de uso habitual en Cataluña. Y la de los que no pían y miran hacia otro lado cuando se les recuerda que aquellos que nos han robado de verdad tienen nombres y apellidos bien catalanes y continúan en la calle. Además, la Senyera, la bandera de todos, la que nos une y por la que tanto luchamos, fue escondida deliberadamente y sustituida “democráticamente” por la independentista.”
Por la que: ¿Ada Colau…como se suele decir, no se puede soplar y adsorber al mismo tiempo? Aclárate…