ARTICLE D’OPINIÓ
Isidre Soler, coordinador de l’Entesa per Sabadell
L’esclat del cas Mercuri ha generat una commoció generalitzada a la nostra ciutat, pel fet d’afectar de ple a l’alcalde i al seu entorn polític i familiar, que pot acabar provocant una greu crisi política i ciutadana d’abast imprevisible.
L’alcalde Manuel Bustos ha jugat amb foc des del primer moment. Enlloc de donar de manera immediata les obligades explicacions als representants polítics i al conjunt de ciutadans, va menystenir i abandonar el consistori per dedicar-se a escenificar la seva presumpta innocència davant els mitjans de comunicació.
Aquesta frivolitat i manca d’ètica política s’ha vist complementada amb l’incompliment dels compromisos del codi ètic i programa de govern del seu propi partit, que determinen la separació transitòria del càrrec i del partit en el moment d’una imputació formal per part d’un jutge d’instrucció, posant de manifest que els compromisos electorals amb la ciutadania són paper mullat i el què veritablement compten són els càrrecs i els sous.
Amb aquesta manera de procedir i la trajectòria que ja li coneixem, no ha estat cap sorpresa que Manuel Bustos no s’hagi apartat del seu càrrec per ètica, ni per coherència, ni per dignitat, ni tan sols per respecte a la ciutat.
Ho ha fet forçat per la moció presentada pel conjunt de l’oposició, evitant, una vegada més, comparèixer davant el Ple municipal per no haver d’acatar el mandat de la majoria que l’obliga a cessar i fer cessar la resta de persones imputades del consistori.
Però si l’alcalde no ha estat a l’alçada, tampoc no ho han estat la resta de regidors i càrrecs de confiança que, més de vint dies després de conèixer les imputacions, no han tingut la dignitat de dimitir per voluntat pròpia, com si el fet d’estar acusat de delictes contra l’administració pública fos la cosa més normal del món. I, tampoc no ho han fet després de l’aprovació de la moció.
Ens trobem, doncs, en una situació crítica, en què s’ha perdut completament la confiança política i el conjunt del govern municipal està desacreditat.
El govern del PSC, enlloc de valorar la gravetat del moment i els efectes negatius per a la ciutat i intentar aconseguir un mínim de confiança política, ha pres la direcció contrària, fins el punt de portar la situació a tocar de la fractura democràtica. Com es pot considerar demòcrata un l’alcalde accidental que anuncia sense cap mena de rubor que no pensa complir un acord majoritari del Ple? Quina credibilitat poden tenir els regidors imputats davant els treballadors municipals i del conjunt de la ciutadania? Quina confiança poden generar els regidors i regidores del govern no imputats que resten impassibles davant la vulneració de les mínimes regles de la democràcia?
Hores d’ara ja no són només les persones imputades les que han caigut en el més absolut descrèdit, sinó que tots els membres del govern municipal amb la seva connivència estan legitimant actituds antidemocràtiques.
En conseqüència, la manca de credibilitat institucional, la desconfiança, el buit de governabilitat, la mala imatge que viu la ciutat… són responsabilitat única i exclusiva del govern municipal i del partit que li dóna suport, el PSC.
Ens trobem en un dels moments més crítics de la nostra història recent. Ens hi juguem l’essència de la democràcia. El conjunt de la ciutadania, les seves organitzacions, entitats, mitjans de comunicació, etc. cal que estiguin a l’alçada de les circumstàncies. Cal ser bel·ligerants contra tota sospita de corrupció i en la defensa dels valors de la democràcia i l’ètica, l’honestedat i la transparència de les nostres institucions públiques i dels seus representants per damunt de qualsevol tipus d’interessos personals i partidistes.
Hombre ja faltaba trobar el bombero difamador. Mentider, la crisis es que molta gent no te feina per culpa del manostijera, encara no saps que es presumcio de inocencia? Que no tens dos dits de front? Segueix sent secret de sumari, que no te enteras! A pesar de les mentides li desitjo bon felis entrada de any desde la can puiggener, saps on esta? Tampoc ets un incult que no coneixes els altres barris que hi han a sabadell
Home! De la Torre que se te ve la pluma…de escritor, claro…
Que pasa Carbonell, no soy el tal chico ese. veo que estas enamorado ahora es legal el matrimonio gay me llamo tamara no kiko lo pillas?
jjaja buena entrada de año Bart. Ostres mira que a ultima hora me eh dejado de comprar un traje, me valdra 1€;jajaja
Hola Tamara, suposu que et refereixes en a mi no?
Un consell, no acusis sense saber pq primer, jo no escric amb pseudònims falsos com altres a Twitter i Facebook i segon, fes-t’ho mirar pq tens una gran obsessió amb mi.
Como la cancion,jajajaja y tu acusador que si tienes un alto problema con el kiko pensando que soy yo, rey me llamo tamara por ai no te keda claro. Aqui te dejo un enlaze con tu cancion favorita de la duxa http://youtu.be/nFCprl7MawQ es aventura obsesion, un beso wuapo
T’has delatat tu solet, en cap cas he mencionat el nom de kiko… I encara aqui, no habia dit res de trolls a face i twitter… 😉
Letrillas para Tamara
Me hago llamar Tamara
y no soy lo que aparento.
No me atrevo a dar la cara,
pues debo andarme con tiento.
No quiero me confundan
con la familia de El Capo.
Me da miedo que nos hundan
y perder nuestro cortijo.
Si nos echan del poder
no vamos a hallar cobijo.
Y eso no lo quiero ver.
Ahora insisto como un loro
en la presunta inocencia
de todos los imputados.
Yo formo parte de un coro
que, sin pudor ni decencia,
defiende a los acusados
con este solo argumento.
Así me meto en los foros,
sin mucho conocimiento,
para defender lo mío.
La familia es lo primero
y yo la defiendo con brío,
como un buen escudero,
sin temor a desafíos.
La cultura no es lo mío
no siento vergüenza alguna
de escribir mis desvaríos
con faltas de ortografía.
A la escuela fui muy poco
no estudié filosofía
y las ciencias no las toco.
Por eso os pido disculpas
y reclamo comprensión
por no usar el diccionario
y escribir como un matón.