Lao i Eneko

‘Tornarem a Bruges’: Assistència de Lao i gol d’Eneko

TORNAREM A BRUGES

Després de la derrota d’Almeria, dos dels jugadors més criticats van ser Toni Lao i Eneko. Com sempre que es perd, van aparèixer comentaris al fòrum que deien que “no són jugadors de Segona A” i que “no els voldria ni el Mollerussa”.

Òbviament, el soci i seguidor arlequinat pot expressar sempre la seva opinió sobre el rendiment i el nivell dels futbolistes que formen part del club, però des del meu punt de vista hi ha crítiques que són especialment injustes. D’entrada, perquè són oportunistes: la majoria dels que escriuen repetidament que Toni Lao i Eneko no poden jugar a Segona A no diuen res de Toni Lao ni d’Eneko quan l’equip guanya. I després, perquè se’ls falta al respecte. Tu pots dir que un jugador no t’agrada o que creus que juga malament, però no és massa elegant despreciar un professional que porta al club des que érem a Segona B i que sempre ha destacat pel seu compromís i la seva entrega. Serveix per tots dos: per Lao i per Eneko. Aquest no és un club que renovi contractes a gent amb mala actitud, per molt bons que siguin. Si Lao i Eneko porten tant temps al club és perquè el seu comportament ha estat sempre exemplar i per tant penso que no mereixen cap despreci. T’agradin o no.

Per això em va fer bastanta il·lusió que el segon gol contra el Castilla el marqués Eneko –el seu primer a la Liga Adelante- i que l’assistència fos de Toni Lao. Lao i Eneko van marcar perquè, entre altres coses, Carreras els va posar. I va posar a Òscar Ramírez també, el jugador que va sortir pitjor parat d’Almeria. El missatge de Carreras va ser clar: es repeteix el mateix onze amb les dues substitucions obligades –per lesions d’Uli i Juanjo– perquè es considera que Almeria va ser un accident i perquè no hi ha cap queixa amb l’entrega de ningú. Tenia altres opcions (Goni lateral dret, Pablo-Abraham centrals, Lao a l’esquerra; fins i tot Moha de lateral i Longás d’interior), però va decidir apostar pels mateixos. Amb personalitat, no escoltant les demandes de revolució. No permetent que un sol partit condicionés la seva manera de pensar.

La victòria contra el Castilla va tenir, òbviament, un altre punt positiu: el doblet d’Aníbal. És importantíssim recuperar-lo pel tram final de temporada. Un golejador que agafi la bona dinàmica a la segona volta et pot disparar cap a amunt. Recordem què va passar amb Joel Álvarez a la 2008-2009: va començar a marcar gols després de Nadal i l’equip, que semblava mort a mitja taula, va acabar arribant a Irún. Numèricament, de fet, la temporada d’Aníbal no és gens dolenta: ha marcat ja els mateixos gols que l’any passat a Guadalajara (8), havent jugat la meitat dels minuts (1535 aquí, 3462 allà).