‘Carrers amb història (55): Arimon i la ‘txeca’ de Sant Elies

CARRERS AMB HISTÒRIA

Qui va ser Miquel Arimon?

Miquel Arimon va ser un industrial tèxtil, que es va especialitzar en la branca de la corderia industrial. Va ser regidor municipal durant l’alcaldia d’Esteve M.Relat (i durant la dictadura de Primo de Rivera), però ho va deixar en poc temps. Després d’esclatar la Guerra Civil, va ser detingut. El van empresonar a la txeca del carrer Sant Elies de Barcelona, al barri de Sant Gervasi. Segons assegura Ricard Simó en el volum 100 sabadellencs en els nostres carrers, va rebre un permís de 24 hores per fer unes gestions de la seva empresa. Malgrat la recomanació de la família, va retornar a la txeca de forma voluntària. Ja no en va sortir més que el dia de la seva mort.

Finalment, va ser assassinat a la carretera de l’Arrabassada el 22 de novembre de 1936. El seu fill, que era seminarista a Santander, també va morir assassinat l’any 36. En aquest cas, el mes d’agost.

On està el carrer d’Arimon?

El carrer d’Arimon està situat al Centre i comunica el carrer Salut amb el carrer de l’Estació, en paral·lel a la Gran Via. És un estret carrer de baixada que compta amb la Casa Arimon, propietat de la familia Garcia-Planas, que va ser okupada de forma sonada fa uns anys i avui dia rehabilitada és seu d’un centre d’spa.

Al llarg de la història, l’avui carrer d’Arimon ha estat el carrer de Montcada i també el carrer de Colomer. Des del 1939 és el carrer d’Arimon tot i que popularment durant moltes dècades a nivell popular va ser més conegut com el carrer de les Vaques.

La txeca de Sant Elies

Durant els mesos inicials de la Guerra Civil, el convent de Sant Elies (al barri de Sant Gervasi), on hi havia monges clarisses de Jerusalem, va ser desallotjat i incautat per la Federació Anarquista Ibèrica i el Comité Central de Milícies Antifeixistes. Hi havia moltes cel·les i soterranis, un ampli pati i un recinte amb murs. Un lloc ideal per a fer un centre de detenció. En aquest convent reconvertit en presó es van portar centenars de detinguts per milicians a causa de la seva religiositat o per ser burgesos o conservadors. Molts van ser assassinats. Sovint els afusellaven al pati del convent i llençaven els cadàvers als pous. Algunes fonts asseguren que hi havia un granja de porcs, i que s’alimentaven de restes humanes. A partir de 1937, i dels fets de maig, Sant Elies va passar a una nova fase, amb més control sota la direcció del Servei d’Investigació Militar (SIM).

Paradoxalment, amb la victòria franquista, Sant Elies va ser reconvertida en presó, ara per a republicans, fins l’any 1942.

L’any 1943 va recuperar la seva funció original: ser un convent. Les monges, que s’havien traslladat a Itàlia, van haver de netejar molta sang quan van tornar i van trobar moltes ossos humans i moltes restes de bala. Durant la dècada dels 70, van vendre una part del convent. Avui dia només en queda l’església, la parròquia de Santa Agnès, les dependències annexes i un record menguant de la seva història. La història negra de la Barcelona, Catalunya i Espanya del segle XX.