EMPRENEM
Verònica Miro, Lisette Vall i Lirca López són tres dones amb les idees molt clares. Han renunciat a una feina estable per aprofundir en un mode de vida alternatiu al capitalisme imperant. Elles són Llavors a grapats, una associació de sensibilització i formació en agricultura ecològica que, amb epicentre a Castellar del Vallès, es mou pel territori fent cursos i tallers i organitzant mercats de proximitat agroecològics.
Què busca ‘Llavors a grapats’?
VM. Per una banda, el nostre objectiu és crear mercats agroecològics a diferents poblacions i barris. Aquesta és l’especialitat de la Lirca, experta en distribució de productes ecològics de proximitat amb molt contacte amb la xarxa pagesa.
LV. De l’altra, volem promoure l’acostament i el coneixement de l’agricultura ecològica, la que no utilitza químics per al conreu dels aliments, i el consum local perquè en aquests moments es fa molt necessari.
Així, la creació de l’associació parteix d’una problemàtica…
VM. Hi ha una crisi estructural que reflecteix la limitació de recursos naturals, sobretot energètics. El sistema agroalimentari globalitzat actual no té futur a mig termini. Hem de tornar a un sistema de proximitat per produir-nos els aliments.
LV. Durant dècades hem perdut el vincle amb els productes que consumim. No sabem d’on ve el que mengem però hem de ser conscients de l’esforç que representa el cultiu dels aliments.
És a dir, que hem de tornar a treballar la nostra terra?
VM. El sistema agroalimentari està basat en una gran injustícia: tractar el menjar com a una mercaderia i vendre’l a qui paga més per ell fa que els productors es quedin sense aliments o no hi puguin accedir pel preu massa elevat.
Part de la solució pot ser conrear les nostres terres i consumir els productes de temporada que tenim a la vora. Així estimulem l’ocupació, l’economia i el consum local”, (diu LV).
Hi ha sensibilitat per l’agricultura ecològica?
LV. La gent cada vegada està més conscienciada de la necessitat de retrobar els coneixements per treballar la terra. Hi ha un interès creixent però el factor econòmic limita a l’hora que ens acceptin algunes propostes formatives.
Qui són els vostres usuaris?
LV. A Terrassa i Sabadell hi ha gent molt jove, conscienciats pel medi ambient i preocupats per aquesta crisi estructural. També hi ha gent interessada en tenir contacte amb la terra, fer el seu propi menjar, gent que té el seu propi hort o un espai al balcó i que hi aplica el que apren. També fem un curs per aturats a Abrera, que estan super motivats perquè els ajuda a sortir de la seva rutina i apujar l’autoestima.
On és la vostra seu?
LV. No tenim cap espai físic que sigui el nostre local. Ens hem introduït en el teixit associatiu, sobretot del Vallès, i això ens dóna la possibilitat de comptar amb el suport i els recursos, com ara els horts, que ens deixen algunes entitats.
Amb qui col·laboreu ?
LV. Amb l’associació Repensa de Terrassa, Can Capablanca i la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de Sabadell, i l’associació Anda d’Abrera. També col·laborem amb els ajuntaments de Terrassa, Abrera i amb el Consorci del Moianès, on fem tallers un cop al mes en el mercat ecològic. A més, estem en converses amb Santa Perpètua i Sabadell.
Què us fa diferents?
LV. Ens caracteritza el fet de moure’ns pel territori. Fem cursos de proximitat, treballem en el terreny. Si creiem que en algun lloc hi ha necessitat i demanda per fer un curs busquem els contactes i horts in situ per portar-ho a terme i el creem des de zero.
VM. A més, per curt que sigui un curs, intentem formar la gent perquè siguin autònoms i visquin tot el procés des de la sembra i el transplantament fins a la collita.
Heu renunciat a l’estabilitat pel vostre somni…
LV. De vida només hi ha una i crec que val la pena reduir en estabilitat i fer una cosa que t’omple i que li trobes un sentit. Això és un luxe!
La crisi ens ha mostrat que l’estabilitat és un miratge. D’altra banda, potser el que fem nosaltres és més estable en el sentit d’haver muntat algo propi des de baix sense dependre de terceres persones”, diu VM.
Amb quins recursos compteu?
VM. Hem intentat no necessitar finançament, no endeutar-nos. Per exemple, aprofitem les eines que utilitzem al nostre hort o les que ens deixen les associacions.
LV. Part dels diners que genera cada curs ho reinvertim en els propers cursos, comprem eines i material com per exemple vídeos. Ara estem pensant en comprar una vermicompostadora, per fer compost amb l’ajut de cucs, ideal per l’hort urbà.
Com ens podem assebentar dels propers cursos?
VM. Els donem a conèixer a través dels mitjans de comunicació locals, les xarxes socials, pengem cartells i els oferim a associacions, escoles, ajuntaments i centres cívics. Molts cops la gent se n’entera pel boca-orella a partir dels que han estat alumnes dels cursos i les associacions amb les quals col·laborem.
Quins són els vostres objectius més immediats?
VM. M’agradaria tenir una o dues hectàrees de terra, un local on impartir els cursos i unes gallines (riures)…
L’objectiu ara per ara és estabilitzar els cursos i ajudar a crear mercats que estimulin l’oferta de productes ecològics i que donin feina a tanta gent que estar a l’atur. Això ha d’anar paral·lel a la instal·lació de pagesos al territori, per això necessitem la complicitat de les associaciones i les administracions locals”.
LV. A més llarg termini també ens agradaria contribuir a facilitar l’accés a la terra a la gent, fet que suposa una problemàtica important.
Què li demanarieu als nostres governants?
LV. Facilitar l’accès a la terra a la gent i limitar-ne les pràctiques especulatives.
VM. Tornar a donar importància a l’agricultura i ramaderia no com a negoci. Per això s’hauria de modificar, d’entrada, el sistema capitalista i fer un sistema més sostenible i sa.
Alguns mercats d’agricultura ecològica
· Mercat del Moianès
· Món Empordà
· Mercat ecològic del Vallès
Grups de consum ecològic a Sabadell:
· Teixit de la Terra
· Tocant la pera
· La magrana
· Remenant les cireres
