Adrián Hernández és regidor i portaveu municipal de Ciutadans des de l’anterior mandat, sempre a l’oposició. A les municipals de fa dos anys Ciutadans va revalidar el seu tercer regidor, una mica per sota de les expectatives que tenien, i l’aritmètica municipal, més la voluntat del govern de pactar amb Junts, els han deixat de nou a l’oposició sense la influència que aspiraven a tenir.
Com valora Hernández els dos primers anys de govern Farrés? “No hem passat encara de la fase dels anuncis”, assegura, tot afegint que mentre el govern ha guardat al calaix bona part dels seus compromisos, dilata en el temps els nous que va adquirint.
Fa dos anys Ciutadans va mantenir els seus tres regidors. Un resultat una mica per sota de les expectatives. I durant el mandat han quedat en terra de ningú, sense poder fer un bloc opositor amb Esquerra ni la Crida ni estar massa a prop del PSC perquè hi ha altres socis preferents, Junts. Com porten aquesta situació?
Esperàvem almenys el quart regidor. Després de les generals d’abril de 2019 vèiem que el raonable eren quatre regidors. Ens hagués fet determinants tot i que amb tres regidors som importants.
És el govern qui ha decidit que no tinguem més joc. Podríem haver fet una majoria. Els vam proposar tant un acord d’investidura com de mandat com de pressupostos. I en els tres casos tant el PSC com Podem ens van dir no. Des de fora del govern oferíem pressupost i estabilitat a canvi d’acords concrets de ciutat però no a canvi com Junts d’assessors. Va ser opció del govern dir-nos no i preferir al partit de Puigdemont abans que a nosaltres.
Doncs ho hem assumit, seguint fent propostes de ciutat ja sigui via mocions o parlant amb el govern. Però el cert és que no ens sentim gaire escoltats. No hem estat tractats com mereixíem, hem estat més lleials que els seus propis socis de govern i no hi ha hagut cap disposició a parlar amb nosaltres.
Per què ha pogut fer Junts el que no ha pogut fer Ciutadans?
Perquè l’alcaldessa tenia com a prioritat pactar amb Junts, i Junts ho ha sabut aprofitar. En el ple del pla de xoc l’alcaldessa em va atacar a nivell personal perquè jo deia que Farrés i Ciuró tenien una entesa personal. No li va sentar bé. Ara quan Lourdes Ciuró ha marxat, tant una com altre han lloat l’entesa personal que tenien. L’aposta del govern per Junts ha estat clara des del minut 1, van pactar les retribucions i el cartipàs amb ells. No hem tingut oportunitat a més.
Quines converses van tenir amb el PSC?
Tot a títol preliminar perquè la prioritat sempre havia estat pactar Junts. En el ple del pla de xoc Covid el Govern veu com una ruptura el nostre vot en contra i m’ataquen directament a mi. No fan una crítica política sinó que m’acusen a mi de no tenir paraula i ser deslleial quan havíem ofert pactes i sempre els havien rebutjat. A principis de juliol li dic a l’alcaldessa que ens abstenim al pla de xoc, segons com arribés. Però s’aprova a finals de juliol, no ens aproven les propostes més importants, se les accepten totes a Junts i a sobre hi ha tota una posada en escena amb entitats que deixa veure que l’oposició excepte Junts no fa res. Ens vam sentir menyspreats.
L’arribada de la Covid ha marcat el mandat. Com valora l’acció de govern des de març de l’any 2020?
Els primers mesos vam fer una valoració positiva. Al final això ni ho preveia ningú ni l’Ajuntament té competències sanitàries. Tot t’agafa a contrapeu i tot et supera. A més en aquell temps hi havia molt contacte tant amb l’alcaldessa com amb regidors com Montse González, Eloi Cortés o Manuel Robles. Crec que van fer tot el que podien fer. Però a partir de l’estiu i amb la negociació del pla de xoc contra el Covid això s’acaba. Ni es dona ni es donaran ajudes directes. L’alcaldessa ja diu en l’entrevista que vostès publiquen que ni s’han donat ni es donaran.
Farrés diu que no hi ha diners i que no hi ha marge ni serviran de gaire.
El gruix de les ajudes les ha de donar el govern central i la Generalitat.
Els ajuntaments estan fent coses. L’ajuntament de Terrassa ha creat un fons d’un milió d’euros per ajudes als sectors més afectats per l’aturada de l’oci nocturn i els autònoms. Municipis com Polinyà o Sant Quirze estan donant ajudes directes. Tot suma. El tema també era donar-les quan calia. Nosaltres només tindrem el xec que arribarà a l’octubre o novembre d’aquest any, quan l’economia funcionarà amb normalitat. I les ajudes indirectes, com la supressió de la taxa de terrasses també aquest any 2021, es va aprovar al ple després d’una proposta de Ciutadans.
A més estan parlant poc amb els grups: tenien grups com nosaltres que ni els vam criticar durant el tema Covid, era fàcil arribar a acords amb nosaltres i res. Fins i tot ERC havia proposat coses i no aconseguir cap suport en el pla de xoc Covid és manca de cintura del govern.
Durant la campanya vostès van fer molt èmfasi en plans de barris, seguretat, neteja i habitatge. Com valora l’acció de govern en aquests matèries?
Dos anys després encara no sabem molt bé on està el govern. És a dir, el govern entra i té unes prioritats que són les propostes estrella del PSC a la campanya: traslladar la comissaria al nord, modificar l’Eix Macià amb el Conservatori, l’Escola de Música i els nous jutjats, canvis al Mercat de Campoamor, plans específics de barris amb neteja i seguretat, complex de gent gran de la Roureda i pavelló dels Merinals. Han passat dos anys i gairebé d’això ha caigut tot. Ara tenim unes altres prioritats. I ara són a anys vista. Encara que no hem passat la fase dels anuncis.
En seguretat, no fan el que diuen que farien. Seguim tenint un problema en el torn de nit. No s’arribarà als efectius que marca el Pla Director, 275 efectius. Ja ho reconeixen. Pel que fa a la neteja, el PSC va ser crític amb la taxa de residus. Van comprometre’s a canviar-la i no han tocat res. Al revés l’han pujat un 2 per cent. En neteja hi ha una lleu millora però lluny del que necessita la ciutat i encara no sabem quina relació tenen SMATSA i l’actual govern.
De tot el que van prometre hem arribat a meitat de mandat, la majoria ha caigut, i ara ens prometen altres coses de cara al 2030. El govern no sap gaire bé on està. A la mínima que hi ha una pressió veïnal o de l’oposició, fan marxa enrere.
Han presentat un projecte a la Roureda que no és ben bé el que van prometre a les eleccions. Van al barri, presenten un vídeo i es veuen blocs de cinc plantes. A la primera pressió dels veïns han baixat el projecte de cinc plantes a tres. No és seriós. Potser primer que parlem, decidim les prioritats i després anem veient. Que et pressionin a la primera reunió i després ja canviïs el que volies presentar. Hi ha un psicosi per anunciar més que per planificar i actuar. El govern va fer tombs. Els seus vaivens queden desfasats en poc temps però si ho mires amb perspectiva hi ha grans diferències entre el que diuen i el que acaben fent. Plans de barri: el darrer pressupost tenia el gruix de les inversions en el districte 1. És el resultat del pacte amb Junts pel Centre, amb Junts per Sabadell. I sort que hi ha una partida gran que és el Parc de les Aigües i els Jardins de Campoamor, que són un dineral. Si treus això hi ha actuacions molt de manteniment a la resta de barris. Per tant de plans de barri poca cosa.
Els fons Next Generation han de ser una injecció de diners històrica no només a la ciutat sinó a tota Europa. Com valora la proposta local que s’ha presentat?
Farrés es va comprometre a impulsar la col·laboració entre l’Ajuntaments i els agents privats. La famosa col·laboració público-privada. Ha quedat estancada. En els Next Generation van presentar als mitjans la proposta un divendres i als grups municipis al cap de tres dies. No vam anar a la reunió com a forma de protesta. Cap reunió en un tema tan important. Més enllà d’això, hem de dir que els fons són per modificar el model productiu, que Espanya surti del turisme i serveis… caldria invertir més en persones que no pas en coses. Tots els ajuntaments i les comunitats creiem que estan caient en l’error de voler invertir molt en coses que no pas en persones. Nosaltres voldríem més inversió en formació, en persones, en transferència de coneixement a les pimes més que no pas en invertir en rehabilitació d’edificis. El gruix no hauria de ser edificis. A Sabadell estem cometent el mateix error. Pel que fa a sostenibilitat hi ha un projecte de CASSA molt interessant, però hi ha una part del mateix projecte que són canonades. No sé si Europa ens ho comprarà del tot. El mateix amb l’Ajuntament: la transformació de la Gran Via és invertir en coses, que la ciutat ho ha de fer sí o sí, però de fa anys. Un apunt sobre la Gran Via: del més important per reduir el trànsit que és la Ronda Nord fa dos anys que no es parla. Ho tenim aparcat. I sense Ronda Nord no hi ha res a pacificar.
Caldria més inversió per transformar l’economia i la petita empresa i anem a buscar diners per pagar coses que teníem pendents a la ciutat. No sé si Europa ens ho comprarà.
Vostès està a l’oposició ara i també ho va estar el mandat anterior. Tant ERC com la Crida acusen l’actual govern de no dialogar amb l’oposició. Quines diferències hi ha entre el quatripartit i l’actual govern?
El govern anterior treballava de forma diferent. Però com més que un govern eren quatre governs hi havia com quatre formes de relacionar-se. Però tot el que es va aprovar es va fer amb molt treball previ i moltes reunions. Per qüestió de temps o perquè es van posar la manta del procés al cap no van acabar executant.
Ara es diu que es planifica poc i s’actua molt i no és cert: s’anuncia molt però encara no s’executa res. Abans hi havia reunions, ni una ni dues amb els grups. Moltes. Pla d’Equitat. Pla d’Acció Social. Pla d’Habitatge. Què passa ara? Et fan una trucada o fan una reunió i et diuen ‘això és el que hi ha’, tens una setmana per presentar coses i et diuen que va a ple i hi ha poc temps.
En oci nocturn, portem un any amb suspensió de llicències, hem tingut tot aquest temps per parlar i s’ha fet una reunió bilateral i va a ple. Probablement abans hi havia més capacitat d’incidir perquè hi havia més reunions de treball que no pas ara. Ara van més a sac, van més a ‘això és el que hi ha’. L’únic que hem aconseguit que hi hagi més d’una reunió és en l’ordenança de convivència que hauria d’estar aprovada fa mesos. És urgent i seguim esperant.
La marxa de Lourdes Ciuró pot canviar alguna cosa en el dia a dia de mandat?
No. L’acord entre PSC i Junts no és de pressupostos sinó per tot el mandat. Van ficar dues persones de Junts al govern. Això és per tot el mandat. Col·loques dues persones i t’inventes que faràs alguna cosa que en realitat no és així. Un diu que parlarà de la Gran Via però acabes buscant una consultora que costa 100.000 euros que et diu com ha de ser la Gran Via. És com una broma: si tens un assessor per això, per què contractem una consultora? I a més la consultora et dirà el que serà la Gran Via quan es tingui la Ronda Nord. I quan tinguem la Ronda Nord d’aquí a 10 o 15 anys segurament aquest estudi no et servirà de gaire i l’hauràs de fer nou.
Segueixo insistint. Sense Ronda Nord no hi ha res més a fer. Quan posin la primera pedra ja discutirem de la Gran Via. Ara ens gastarem tres milions d’euros a la Gran Via per adequar places i carrers, que són interessants però no canvien el fons del problema, quan seguim tenint encallada la Ronda Nord, que és urgent i peremptòria. Es parla de la Gran Via, de l’Artextil, sense un pla de mobilitat. Si omplim l’Artextil i la zona ja té un problema de mobilitat i no tenim ni el pla de mobilitat aprovat, potser que ho planifiquem bé.
Quines són les seves prioritats des d’ara fins el 2023?
Insistim que tenim un problema a l’espai públic. Hi ha un altre fons europeus que insisteix en la rehabilitació urbana i hem d’anar a buscar els diners per Can Puiggener, Torre-romeu o Merinals, per donar-los un canvi radical. Insistim molt en habitatge: quan acabin els 500 pisos seran en el tercer mandat de l’alcaldessa. Però l’any 2023 només tindrem acabats menys de 50 pisos: Francesc Layret i carretera de Barcelona: el que va deixar planificat l’anterior govern. Venem 500 pisos però acabarem el mandat amb 50 pisos. Creiem que calen més acords amb la SAREB, amb entitats financeres, més tempteig i retracte perquè necessitem més pisos de lloguer. Després hem de portar el verd i l’aigua a tot arreu: el canvi climàtic fa que hi hagi més calor, hi ha molta gent que no pot marxar de vacances i no tenim ni fonts als barris ni llocs d’estada. Es parla molt, era un punt fort se suposa de Junts, però no han fet cap actuació. Insistirem en seguretat en la línia del que diuen els sindicats. I els plans de millora urbana dels barris perquè la resta, l’estratègic, ja sabem que és: la transformació que li queda a la ciutat és el riu i la Gran Via. La Gran Via depèn de la Ronda Nord i el riu d’aconseguir finançament europeu i de la Diputació.
Quan acabi el mandat vostè portarà vuit anys de regidor. Vol presentar-se a un tercer manat?
Portaré vuit anys de regidor a l’oposició. Falten dos anys, la política canvia molt ràpid (fixi’s a Catalunya, Múrcia, Madrid el que ha passat des de Des de febrer fins ara). Ara mateix no m’ho plantejo encara. A nivell personal, la meva voluntat és seguir perquè a més tenim una espinita: estar al govern.
En un moment en que el PSC ha tornat a agafar força i l’electorat més exaltat té altres opcions com Vox o fins i tot tornar a un clàssic com el PP, què aporta Ciutadans?
Primer que portem vuit anys de feina reconeguda a Sabadell. Després que nosaltres no fallem l’electorat constitucionalista. No els enganyem. Si els diem que amb partits separatistes no podem arribar a acords, no ho fem. L’alcaldessa es va presentar amb un discurs i a la mínima ha pactat amb el partit de Puigdemont.
En honor a la veritat, ella no va tancar la porta als partits independentistes. El PSC es va presentar obert a pactar amb tothom excepte amb Vox.
És cert. Però la majoria dels seus votants pensaven que l’acord més senzill seria PSC-Cs i ella ha liderat el pacte amb Junts. Ara veiem que sembla ser que hem d’indultar i oblidar-nos de tot. Sé que molts votants del PSC estan en contra dels indults tal i com s’han plantejat ara. Si demanessin disculpes, si estiguessin disposats a complir la legalitat… però és al contrari: cada dia se situen més fora de la legalitat i encara així se’ls donarà els indults. El votant ha de saber que Cs no els fallarà en el compromís constitucionalista ni cedirem en la defensa del que vam viure l’any 2017. La diferència entre nosaltres i el PSC és molt palmària. I a Sabadell prioritzem la millora urbana als barris, que ha estat abandonada per l’esquerra després de governar durant 40 anys. Aquí tenim matisos molt importants entre nosaltres i el PSC que ens obren camp per repetir l’any 2023.
Foto portada: el portaveu municipal de Ciutadans, Adrián Hernández, el passat dilluns al grup municipal. Autor: David B.