Amadeu Papiol (PDeCAT): “No volem ser Convergència; som Convergència”

Amadeu Papiol Urgell va a néixer al centre de Sabadell l’any 1957. Ha estudiat Empresarials i és tècnic tributari per la Universitat de Barcelona. Treballa d’assessor fiscal amb despatx propi. Està casat i té dos fills de 31 i 34 anys. Milità des del 1979 a Convergència Democràtica de Catalunya.

El programa del Partit Demòcrata Europeu de Catalunya (PDeCAT), sota el lema Sabadell, ningú l’estima tant com tu, consta de 51 pàgines amb 20 apartats i 104 propostes concretes per la ciutat.

Per què ens ha citat en el castell de Can feu per fer-li l’entrevista?
Molt fàcil. La majoria de municipis tenen molt present una paraula al diccionari que es diu patrimoni. A Sabadell tenim molt present, de manera endèmica, fer malbé el patrimoni. El castell de Can feu és un referent. El tenim aquí on molta gent ho veu, tenim el tren. És un bon aparador per mantenir aquest patrimoni que, malgrat tingui poc més de 150 anys, crec que val la pena tenir-ho com a referent i que sigui un símbol de tot el patrimoni de Sabadell.

Quines mesures implementaria per incrementar els recursos econòmics de l’Ajuntament? Planteja moltes propostes que impliquen un augment de la despesa pública.
No es tracta d’incrementar el pes del fiscal dels ciutadans. Es tracta d’intentar valorar i racionalitzar la despesa. Jo vinc de tota la meva vida professional de l’àmbit social i cultural, no vull retallar res d’això. El que sí que s’ha de racionalitzar i veure de quina manera podem agafar-ho i donar preferència a altres temes. La ciutat ha d’estar viva i ha de tenir referents socials, culturals i de benestar. Sí, però enlloc de quatre, moltes vegades només s’han de gastar dos o un, això sense perjudicar ningú. El que importa és el resultat final.

Al seu programa es proposa un Pla Estratègic General de Xarxes Tecnològiques. Quin és el seu objectiu?
Les noves tecnologies actualment han patit una miqueta allò de dir ‘no sabem molt bé quines línies seguir’. La ciutat ha de tenir una bona xarxa de fibra i de comunicacions que estiguin a l’abast de tothom i de qualitat. Això s’ha de fer amb un sector on hi ha tantes empreses privades que competeixen entre elles com per a què donin un servei a la ciutat amb un cost raonable. Això no vol dir que hagi d’anar en detriment del servei per ser una ciutat referent en tecnologies, tant en l’àmbit privat com al públic. Això vol dir ajudar a aquelles persones i empreses que no puguin fer en la primera inversió.

En matèria de mobilitat fan diverses propostes. Plantegen replantejar tota la mobilitat en funció d’un eix comercial des de Ca n’Oriac a la Creu de Barberà. També de la creació d’un bus industrial i d’un nova estació de tren a Can Llong. Com s’articularia aquest eix comercial? Com funcionaria aquest bus?
Hem de partir de la base que hi coses que t’agafen i esveren a la gent. Quan parlem de que hi ha d’haver un eix comercial, un eix transversal de Sabadell, la gent es pot esverar. Però recordem que, fa pocs anys, Europa ja tenia zones de vianants i aquí, quan es va parlar de fer-ho al carrer de Gràcia, al primer tram, o ara el carrer Sant Pere, tothom es posava les mans al cap. Per tant, les coses ben fetes. Ben fetes vol dir que primer s’ha de donar la solució i després s’ha d’actuar.

En el tema empresarial, ara mateix, l’Ajuntament acaba de dir que licita una sèrie de terrenys. D’acord, els terrenys s’han de licitar, però el més important és fer atractiva la ciutat en quant producte industrial que realment dona feina. Hem d’evitar que Sabadell vagi perdent la capacitat de tenir la feina a casa. No podem permetre que hi hagi unes 15.000 persones que cada dia han de sortir de la ciutat per anar a treballar. Tampoc podem permetre que aquell protagonisme, aquell reconeixement que tenia Sabadell fa uns quants anys com a referent a la comarca, ara l’estiguin tenint Sant Cugat i d’altres ciutats. Això vol dir que necessitem unes estructures com poden ser perfectament el Quart Cinturó i una mena d’amabilitat en el sentit de convivència dintre de la ciutat. Si aconseguim això, també aconseguirem que els veïns de Sabadell estimin la ciutat. És el que et proposem i volem.

Al seu programa es recolza la construcció del Quart Cinturó i s’aposta per què es faci el “més aviat possible”. Quin són els beneficis per la ciutat d’aquesta autovia?
Sabadell ha perdut protagonisme econòmic en part perquè no tenim comunicacions. És important per la ciutat que la indústria tingui el mínim cost possible per a ser competitiva. Moltes empreses amb capital de Sabadell, avui dia estan a Sant Cugat i en l’entorn. Per què? Per què Sant Cugat té el que nosaltres no tenim. A més, per rebatre a tots els que diuen que no. Durant els últims anys -ja no dic 30 o 45 anys- s’ha permès que hi hagin noves urbanitzacions, que atempten també contra la biodiversitat, contra l’espai verd. Si permetem que cada vegada creixi la població, també hem de permetre que hi hagin comunicacions. Com he dit abans, ha d’haver-hi la capacitat que la gent visqui i se senti sabadellenca.

Vostès proposem eliminar el pàrquing del Vapor Turull. Què hi posarien en aquest espai?
En el programa potser ha quedat segmentat per trossos. És veritat que vam fer un article d’opinió i que vam fer bustiada d’això. Això està relacionat amb un projecte, per nosaltres molt important, que diem la Nova Faràndula. La Faràndula està en una situació que tots sabem que és precària i que no es pot parlar clar. Miri, nosaltres no busquem fer-hi parches, doncs l’únic que farem és gastar diners i perdre oportunitats. Aquest espai, on ara és el pàrquing, té una dimensió cinc vegades més que la superfície plana de la Faràndula. Jo no estic dient que em carregui aquell pàrquing. Primer s’hauria d’obrir el pàrquing del Passeig, doncs tindríem les mateixes places. En la nostra proposta en alguna de les plantes subterrànies del pàrquing del Passeig, s’ubicarien les places del Vapor Turull. És més, proposem que, del carrer Sant Josep, hi hagi una entrada fins l’actual entrada al pàrquing. Per entendre’ns, que es converteixi en subterrani i sigui zona de vianants i allò doni accés al pàrquing i a la zona de les plantes de tramoia. Allà podem encabir una Nova Faràndula i el nou Conservatori de Música de Sabadell.

És partidari de la piscina d’onades Surf City?
No tal com està plantejat. Si em permet, li contestaré amb una pregunta, si aquesta proposta me la fessin a Manresa, potser diria que sí. Però, a 10 quilòmetres en línia recta d’un mar que només té onades de surf 10, 15, 20 dies l’any no té cap sentit posar un lloc de l’entrenament, d’oci a Sabadell. A Manresa, a Lleida diria, mira com que no tenen el mar a 10 quilòmetres de distància… A més a més, hi ha un altre tema per dir que no a aquest projecte. Si vostè em fa una proposta i al cap de dos dies em diu, si no tenim això, tenim un pla B. Un pla B mai és creïble. Si no defenses el pla A, és que tu mateix no hi creus. Per tant, no té raó de ser. No voldria que es convertís en una infraestructura fantasma que dintre de quatre dies costés més el desballestament que no pas l’aprofitament. Sense més informació, la resposta és que no.

Quina es la seva proposta per la Gran Via de Sabadell?
Primer dotar de viabilitat un sistema de rondes per Sabadell que totes les poblacions petites i grans la tenen. Aquí, no tenim ni la Ronda Nord, que és una part del Quart Cinturó. A partir d’aquí, convertir-la en una zona amable, de transició pel ciutadà, per anar a peu, amb bicicleta o amb el que sigui.

Què faria vostè amb el Bosc de Can Deu? Hi ha propostes per la seva municipalització.
Aquí entraria en unes negociacions amb la Diputació de Barcelona i amb la Fundació de la Caixa [Fundació 1859 Caixa Sabadell], que són els titulars actualment, però el que no faria és municipalitzar-lo. Potser perquè som d’una ideologia liberal, demòcrata-cristiana. L’experiència ens demostra que hem sigut sempre més socials que els socialistes. No pot ser agafar i anar passant totes les estructures al municipi, quan després això dificulta que hi hagi un manteniment. Per tant, doten de recursos i tornem a donar figura a aquest pulmó que representen el Bosc de Can Déu.

I quin és el seu projecte pel riu Ripoll?
Sobre el Ripoll també vam fer una bustiada que es diu ‘Viu el Ripoll‘. A Ripoll s’ha de fer una actuació integral. A Sabadell tenim el pulmó oest que és el Parc de Catalunya i vivim d’esquena al Ripoll.

Aquí m’agradaria dir una cosa molt important. Al projecte que vam fer en aquesta bustiada dèiem que no pot ser que Sabadell visqui d’esquena al Ripoll, com Barcelona vivia d’esquena al mar. Justament, la setmana passada, la senyora alcaldessa de Sabadell va fer servir aquest argument en una conferència a Barcelona. Això vol dir que la idea del projecte és bona i si és bona, treballem pel Ripoll. Primer per consolidar-lo com a pulmó est. Segon, per revitalitzar-lo com referent de biodiversitat. Tercer i molt important… L’altre dia vaig penjar una cosa al Twitter ensenyant que hi havien unes naus que feien realment pena, inclús amb cotxes desballestats. Això no ho podem permetre. Primer perquè és un greuge contra la salut, fins i tot hi ha amiant. Fem una neteja d’això. El Ripoll no ha de ser només un parc verd. Ha de ser verd, però alhora, ha de ser un projecte d’economia que ens permeti en uns espais fer salut, en uns altres espais fer oci i en uns altres espais no tancar-ho a la a la necessitat social i industrial que tenim.

La qüestió de l’habitatge és dels temes centrals d’aquesta campanya electoral. Al seu programa parlen d’una oferta de lloguer social i lloguer de contenció. Ens podria explicar la diferència? Quants habitatges caldrien a Sabadell segons aquesta oferta?
Respecte al lloguer social, malauradament, no només a Sabadell tenim un problema molt greu: el d’aquelles persones i famílies vulnerables que no poden accedir a l’habitatge i no podem permetre que visquin a ras. Per tant, treballem, fem tot el que s’hagi de fer perquè tinguin un primer establiment digne, com mereix tota persona, més enllà del que pugui dir la Constitució. El lloguer de contenció de renda és molt important. Estem patint una centrifugació del veïnatge que va de Barcelona cap a fora i ens estem trobant que Sabadell és més car, ara, que Terrassa. Això només hi ha una manera d’evitar-ho i és posant a disposició tot el patrimoni de l’Ajuntament en desús i apuntant mesures, que s’han d’estudiar, però amb ajuts fiscals als propietaris. Oblidem-nos una miqueta del gran tenidor, que també és important. Hem de donar garanties al petit tenidor, perquè el gran tenidor ja té les eines pels temes ocupes. El problema és que hem de donar garanties en el que és personal. La millor garantia que podem donar és qui hi hagi una actuació davant de l’ocupació, però amb una rendes que permetin retenir el talent a la ciutat. No podem permetre que hi hagi 15.000 persones que marxin.

Han fet alguna estimació de quants pisos serien necessaris?
Hi estem treballant. Hauríem de partir d’una base inicial d’unes 300, però amb un increment anual. El plantejament no és farem, sinó ens hem de posar a fer-ho i posar un debat en marxa.

Quina és la seva posició sobre les ocupacions. Hi ha diferències entre les ocupacions dutes a terme per màfies o les de la Plataforma d’Afectats per l’Hipoteca per buscar solucions a famílies sense sostre?
L’ocupació és una lacra. Que hi hagi màfies no deixa de ser la instrumentalització d’una mala resposta judicial. Hi ha una llei, presentada al Congreso de los Diputados pel PDeCAT , el partit pel que em presento a Sabadell, que van presentar al Casal Pere Quart. Respecte a les ocupacions delinqüencials ho són totes. A Sabadell tenim un problema endèmic. Molta gent diu: ‘No volem tenir un alberg’. Nosaltres sí que volem tenir un.

On s’ubicaria?
D’entrada el que hi ha al costat de la Bassa de Sant Oleguer on també es podria encabir un menjador social per donar reforç a les Germanes de Calcuta i Càrites, per exemple. Hi ha coses que estan fetes però que no tenen la resposta adequada. Us posaré un exemple senzill. El Rebost Solidari fa cinc anys que està rebent la mateixa quantitat de diners de l’Ajuntament. Tots anem al mercat un dia o altre, a casa meva me’n ocupo jo i puc parlar amb coneixement de causa. Els preus s’han disparat. Amb 404.000€ fixes des de fa 5 anys, vol dir que no podem arribar a tot arreu. La implicació que ha de tenir l’administració ha de ser important i d’acord amb les necessitats del municipi. Des del municipi construïm Catalunya. A Catalunya o a qualsevol entitat supramunicipal, les estructures les hem de fer sempre des de baix cap a dalt, marcant nosaltres les pautes.

L’Ajuntament de Sabadell gestiona una xarxa d’escoles bressol. Seria partidari una xarxa equivalent de residències per a la gent gran?
El darrer apartat del nostre programa està dedicat a la gent gran i en parlem molt poc perquè és un tema que s’ha de desenvolupar molt bé, però contestaré molt fàcil amb un sí.

Hi ha d’haver una xarxa de residències, ajudades, que no sigui només el tenir un dormitori, sinó que puguin tenir l’assistència a prop. Aquí hi ha d’haver una xarxa, perquè no és tracta només de tenir una residència. El pitjor que es pot fer amb una persona gran és desubicar-la, han d’estar als barris on han viscut i han de tenir tota l’assistència pròxima.

En què consistiria la cessió de la gestió dels centres cívics a entitats sense ànim de lucre que proposen al seu programa?
Jo ja tinc una edat i he estat sempre amb entitats socials. Quan eren molt joves, les entitats sense ànim de lucre, culturals i socials, que poden ser ONG, però també poden ser Sabadell Sardanista o la Societat Pajaril. Totes aquestes societats, en aquell moment, tenien una independència. Nosaltres volem que els centres cívics siguin un hotel d’aquestes entitats i aquestes els gestionin des de dintre. Un altre dels nostres eslògans és: treballarem per a tu, però amb tu. Per què? Perquè t’hem de donar el que tu has de mantenir? Els centres cívics, a part de tenir un conserge, han de tenir la corresponsabilitat de les entitats socials que no estiguin comprades per subvencions i que es creguin el que fan.

L’apartat de Cultura i Patrimoni al seu programa està molt treballat. Consta de 31 punts. Vostès proposen de recuperar una sèrie d’edificis emblemàtics de la ciutat com el templet modernista o el sortidor i el mosaic del Passeig. Quin sentit tenen aquestes propostes?
Nosaltres, és veritat, donem una importància cabdal a la Cultura i el Patrimoni, encara que tots els altres punts són tant o més importants. El nostre programa no consisteix en proposem, proposem, proposem… sinó en fem, fem, fem… I, per fer, hem de ser dintre. Si tenim un respecte a la cultura, obert a les cultures, i tenim una identitat a la ciutat com a ciutat patrimonial, això farà que la gent s’estimi la ciutat tant els de dintre com els de fora. Les diferents administracions i no em refereixo només a les del període democràtic, han tingut el desagradable costum de carregar-se sistemàticament el patrimoni de la ciutat o no mantenir-lo. Et cau la cara de vergonya quan te’n vas per altres llocs, especialment a Europa i veus que com a mínim aquell nucli el mantenen i li donen un altre ús si és el cas, però et sents identificat.

Hi som a temps de recuperar coses? Sí. Quan es va inaugurar el Passeig vaig fer un petit vídeo, amb el missatge que fer-ho està bé, però no vol dir no acabar-ho. Aquell quadrat que hi ha… Si ara anéssim pel Passeig preguntant a la gent…Tothom reclama aquell sortidor. Dona-li aquest punt de sabadellenquisme i posa el sortidor. Per un altre cantó, els que tenim una edat recordem que hi havia al davant de la Caixa de Pensions unes llambordes que feien dibuix. A Europa les zones de vianants estan amb llambordes. Aquí, si no passa el bus, tot aquell carril també podria ser de llambordes. En altres carrers, traiem l’asfalt i en lloc de posar-hi pedra dura, quan es converteixin en vianants, posem llambordes. Donem-li aquell pèl de personalitat. Avui no és impossible reinventar el templet. No tenim templet perquè l’alcalde Marcet ho va fer treure perquè tapava la Creu dels Caiguts. Per tant, és un tema de memòria històrica i llavors reordenem aquell espai.

Quins seria la seva proposta per modernitzar els museus de la ciutat?
Torno a referir-me a la bustiada que vam fer sobre la Nova Faràndula. Allí tindríem un bon lloc per posar un Museu d’Art. Dissabte vaig estar a Mollet. Tenen el museu Abelló, si no heu estat aneu-hi. Estem parlant de Mollet. A Sabadell on tenim el Museu d’Art no s’hi pot fer res. Necessitem un espai que posi en valor tot el patrimoni dels artistes de Sabadell. La Nova Faràndula podria un bon museu d’art i després proposar que, a diferents llocs públics i privats, però que siguin d’assistència pública hi hagin pantalles que donin a conèixer el patrimoni artístic i d’arts plàstiques de la ciutat. No allò de dir, vaig museu, sinó que si estàs a l’estació o a la plaça del Gas pot saber que són. Tenim moltes obres al magatzem del museu que s’estan omplint de pols.

Al seu programa proposen la figura de les alcaldies de barri. En què consistiria?
En la proximitat. En què hi hagin unes responsabilitats que, consensuades en el ple municipal o amb el govern de la ciutat, passin allà i el ciutadà tingui contacte directe amb aquestes propostes i actuacions i sigui l’interlocutor immediat

Vostès aspiren a ocupar l’espai de l’antiga Convergència? Creu que existeix una certa orfandat en aquest espai?
Nosaltres no aspirem a ser Convergència; som Convergència. Aquí hi ha una confusió molt important, el PDeCAT neix per una sèrie de circumstàncies. Es va fer servir allò de ‘de la llei cap a la llei’. Aquí es va fer ‘del partit cap al partit’. En un Congrés es va tancar l’operativitat de Convergència Democràtica de Catalunya i allà mateix es va constituir, un nou partit amb les mateixes persones, amb tot. Sense res més, canviant la insígnia passàvem de Convergència Democràtica de Catalunya a PDeCAT. S’acaba aquí la història. Tot el demés són aquelles coses que passen quan es fa el que s’ha fer amb tota la legitimitat.

Quines són les seves diferències amb la candidatura de Junts per Sabadell?
La primera diferència és nosaltres encara estem en l’espai. No ens hem bellugat d’aquella herència d’allò que vam aprendre d’un partit que, a més a més, ha sigut el partit que realment ha creat estructures d’Estat a Catalunya. Això per començar. Seguim. Nosaltres a Sabadell volem treballar per la ciutat. No volem fer una política de sí-guidisme que és la que ha fet Junts des de que existeix Junts, només polítiques de sí-guidisme, sense cap mena d’oposició. Això com ho puc demostrar? En el Congreso de los Diputados, Junts no ha presentat res. Nosaltres, hem treballat amb un centenar de propostes i fa quatre dies es va aprovar l’única proposta d’un partit no governamental presentada durant la legislatura, que és la llei de mecenatge. Nosaltres estem vius i hem de seguir treballant.

Quines aspiracions tenen  en aquestes eleccions municipals? Quan regidors pensen que poden obtenir?
Les nostres aspiracions són ser-hi. Intentar que aquell resultat de l’any 2019, que va ser el pitjor que va treure l’espai convergent, es recuperi. Poder estar a l’Ajuntament no només amb dos o tres regidors, sinó, a més a més, poder incidir en les propostes dels partits que puguin governar.

En el supòsit d’obtenir representació municipal, si els vots dels seus regidors fossin decisius per decantar l’alcaldia, quin criteri farien servir? Quines serien les seves preferències i les seves línies vermelles? Apostarien per un govern local independentista?
Primer, hi serem. No és allò de ‘en el cas que’…Hi serem. Segona, nosaltres quan siguem allà, només pactarem amb un partit que es diu Sabadell. Esperem i desitgem que hi hagin alguns partits així i que no ens veiem en l’obligació de tenir algun dilema amb ells.

[Nota de la redacció: les entrevistes als alcaldables es fan a l’espai triat per ells i en l’idioma que ells prefereixen. Per fidelitat a la conversa es publicaran en el mateix idioma en que s’han fet. D’altra banda, al final de l’entrevista els candidats fan una enquesta sobre els resultats electorals que es publicarà l’endemà de les eleccions. Fins aquell moment el resultat està custodiat per iSabadell]

Foto portada: Papiol, a l’entorn del bosc de Can Feu. Autor: Jordi de Arriba.