El fantasma de l’abstenció recorre el 28-M

El fantasma de la desmobilització recorre les eleccions del 28 de maig, on de ben segur la participació baixarà respecte les municipals de l’any 2019, quan van coincidir amb les europees del que es va anomenar ‘efecte Puigdemont’. Tot plegat va alçar la participació fins el 62,55 per cent. Una xifra rècord a Sabadell des de les municipals de 1987, la segona majoria absoluta d’Antoni Farrés.

Sonarà a obvietat però voti molta gent o poca s’escullen 27 regidors igualment. La participació baixarà de ben segur aquest diumenge. Quant? Ningú ho sap. A qui beneficia o perjudica l’abstenció i la participació? Hi ha fets per una banda i interpretacions per l’altre. Si vota menys gent serà més fàcil arribar al 5 per cent de vots. El topall imprescindible per entrar al consistori. Per tant, una participació baixa beneficia aquells partits petits perquè facilita que passin el tall. El clàssic també marca que la llei d’Hondt premia els partits grans a l’hora de repartir els vots que queden fora del consistori. Per tant, els partits mitjans, els que poden aspirar a dos, tres o quatre regidors en serien els perjudicats. Però preguntats per aquesta qüestió sostenen que la clau és mantenir mobilitzat el seu electorat. Mantenint els fidels, els partits mitjans tampoc en surten perjudicats del tot. I és que aquells electorats més mobilitzats i que aniran a votar sí o sí valen doble.

En tot cas, que diumenge votin dos de cada tres ciutadans amb dret a fer-ho com va passar fa quatre anys, sembla una quimera. Però les xifres tampoc marquen un terra gaire baix. No hi haurà daltabaix. Una anàlisi de les xifres denota com la participació només ha baixat del 50 per cent en una ocasió. Va ser l’any 2007, quan Manuel Bustos va perdre la majoria absoluta. En les onze eleccions municipals que s’han celebrat des de 1979, només en aquella ocasió els abstencionistes van guanyar en nombre els que van participar.

L’abstenció ha anat guanyant pes a mesura que la democràcia municipal ha començat a pentinar canes. En els primers moments de la democràcia municipal, la participació s’acostava al 70 per cent (les tres primeres victòries d’Antoni Farrés van anar per aquí). En el que portem de segle XXI la participació ha oscil·lat molt més. Ho ha fet entre el 48,02 per cent de l’any 2007 i el 57,08 de quatre anys abans, a les municipals del 2003 molt influïdes pel ‘No a la guerra’ entre altres. Les eleccions de la desfeta socialista del 2015 van tenir una participació del 55,15 per cent. 12 anys abans Bustos havia arrasat amb una participació similar (57,08 per cent).

Segons una informació de l’Agència Catalana de Notícies, les ciutats més poblades de Catalunya estan per sota de la participació mitjana a les eleccions municipals, mentre que les zones més despoblades i envellides registren més nombre de votants a les urnes. Per comarques, el Vallès Occidental és la que ha registrat menys vots a les urnes en les 11 eleccions municipals que s’han celebrat fins ara, amb una mitjana del 57,4 per cent.

Foto portada: votacions a les municipals de 2019. Autor: David B.