- Vist per a sentència el judici del cas pendrive, amb els suborns a Jordi Soriano (PP) com a rerefons.
- Les acusacions rebaixen les peticions d’inhabilitació de dos anys a set mesos per dilacions indegudes.
Tot just 11 anys després de l’esclat del cas Mercuri, més de 4.000 dies després, ha finalitzat el quart judici de la macrocausa de corrupció que ha arribat als tribunals. Qui era alcalde a finals de novembre de 2012, el tercer més longeu de la història de Sabadell, s’arrisca ara a set mesos d’inhabilitació en una peça separada, potser menor però nuclear, que afecta la gènesi del cas i les sospites de suborns.
Aquell dijous de finals de novembre de 2012 Bustos avançava amb pas ferm pel tretzè any de la seva alcaldia, governant en minoria però sense dificultats, sent reivindicat en públic pel PSC com un dels seus principals actius i presidint al seu gust i gràcia la Federació de Municipis de Catalunya. Però aquell plujós matí, amb desenes de registres policials a Sabadell i més enllà, la seva carrera política va descarrilar per sempre.
Onze anys després, Bustos ha estat condemnat tres vegades: per endollar una persona a l’ajuntament de Montcada i Reixac, per fer-se retirar dues multes de trànsit i a títol lucratiu per beneficiar-se de l’ús personal d’una targeta corporativa del gerent del Consorci de Residus, Paco Fernández. Arran de la sentència sobre les multes, de 36 mesos de presó, va ingressar a Lledoners el gener de 2022, on compleix condemna, tot disposant del preceptiu tercer grau des de fa mesos.
El cas del pendrive
En les darreres setmanes, l’alcalde que va marcar el pas de la ciutat durant una dècada ha assistit des de la banqueta dels acusats al quart judici del cas Mercuri, pel qual se l’acusa d’omissió del deure de perseguir el delicte. A ell i a dos dels seus col·laboradors: el cap de la Policia Municipal, Josep Miquel Duran (ja condemnat per les multes), i el cap d’Urbanisme, Manuel Somoza. El cap Jurídic de l’Ajuntament es va salvar per la prescripció del delicte en el seu cas.
Tot per una reunió del 3 de juny de 2010 a un empresari que va enregistrar gravacions de Jordi Soriano, el portaveu del PP, en les que es parlava de cobrament de suborns a canvi d’obres a Sabadell. L’empresari, José Ríos, va fer arribar la gravació via pendrive a Bustos, i l’alcalde va organitzar una reunió dels màxims responsables de la policia, els serveis jurídics i urbanístics amb ell. Una trobada de la que no en va quedar res. Segons la versió dels acusats, Ríos es va retractar i va fer marxar enrere. Tot va ser producte d’un “acaloramiento“, en paraules de Somoza. Segons les acusacions, es va intimidar Ríos, amb el cap de policia uniformat i armat, perquè tot quedés en l’oblit. Ríos va reconèixer al judici que sí: que es va sentir intimidat. Tant que només sortir de la trobada va llençar el pendrive a la primera paperera que va trobar. Al judici, va negar haver subornat Soriano però va ratificar que hi havia gent que ho feia, sempre amb la voluntat d’aconseguir contractes municipals.
Després de la reunió, de juny de 2010, ni Bustos ni ningú del seu equip no van denunciar ni investigar res. D’aquí el possible delicte d’omissió del deure de perseguir el delicte. El pendrive de Ríos va anar a la paperera. De la còpia que tenia Bustos no se’n sap res ni es va trobar en cap de molts registres policials que es van fer l’any 2012.
Per tot plegat, els acusats s’enfronten a set mesos d’inhabilitació (que no de presó). Les acusacions demanaven inicialment dos anys, però han rebaixat perquè accepten un atenuant: el cas s’ha dilatat de forma indeguda. Tot plegat queda vist per a sentència aquest dilluns a Sabadell, tot just 11 anys després després de l’esclat del cas. Les defenses han demanat l’absolució dels seus clients, carregant contra la credibilitat del testimoni de José Ríos, “un cantamañanas, un bocamoll que presumia d’una influència que no tenia”.
Què falta per jutjar?
En realitat, el més punyent del macrocas Mercuri encara està pendent de judici. En primer lloc, la peça principal, la peça dels suborns. El principal investigat és Jordi Soriano, exportaveu del PP. En segon lloc, l’adjudicació del contracte de residus. La cúpula política de l’Ajuntament de l’època, i també de l’empresa adjudicatària, hauran de seure a la banqueta dels acusats.
Altres qüestions pendents de judici són els abocaments irregulars de terres contaminades a la finca protegida de Can Xupa, que afecta diversos regidors del govern Bustos (Manau, Estrada i l’intentent Duran de nou). I el judici sobre les col·locacions a dit de militants bustistes al Consell Comarcal, el Consorci de Residus o l’Àrea Metropolitana. A Bustos li demanen vuit anys de presó per ells.
Al·legat final de Bustos
Acabada la vista, Bustos ha pronunciat el seu al·legat final (la resta d’acusats ho ha declinat). S’ha definit com a víctima. “Em sento víctima. Sabien que hi havia alguns pocavergonyes l’any 2010 i ho van deixar estar fins l’any 2012 per veure si trobaven alguna cosa més?”, s’ha preguntat. “Estic pagant un preu que no es poden ni imaginar. Demano a la fiscalia que no especuli”. S’ha preguntat perquè Jordi Soriano no ha estat citat al judici. “El cas Mercuri ha estat una persecució política contra la meva persona. No em sento tractat justament. Demano a la fiscal variï el focus només una mica i vegi com “alguns m’han maltractat”. Finalment ha demanat “clemència”
Foto portada: l’exalcalde de Sabadell, Manuel Bustos, arribant aquest dilluns als jutjats de Sabadell. Autor: ACN
