La diputada i ex tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Sabadell, Montserrat Capdevila, ha presentat la seva renúncia al seu càrrec de portaveu adjunta primera i membre de la direcció del grup parlamentari socialista. La dimissió ha estat acceptada pel primer secretari del PSC Pere Navarro.
Aquesta determinació ha estat presa l’endemà que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) la imputés pel presumpte delicte de malversació de fons públics per seus viatges privats a Madrid on suposadament es trobava amb Manuel Bustos.
Capdevila ha fet pública aquesta decisió a través del seu blog on es remet a la nota que va fer pública el passat 30 de gener quan la fiscalia va demanar la seva imputació i reitera la seva confiança “en que tot s’aclareixi el més aviat possible”. En aquesta nota, Capdevila va denunciar “un ús torçat dels instruments jurídics de l’estat de dret ha buscat desestabilitzar-me personalment i políticament. Aquests mètodes em produeixen la màxima repugnància i fàstic”. També va assegurar que havia tornat els diners gastats en els seus desplaçaments a Madrid per un import de 3.229 euros.
Manté l’acta de diputada
La decisió de Capdevila guarda una notable semblança amb Oriol Pujol, imputat pel cas de les ITV, que va renunciar a les seves responsabilitats com a portaveu parlamentari de CiU, però conservant l’acta de diputat que li permet mantenir la seva condició d’aforat.
Capdevila, que haurà de comparèixer el proper 28 de maig en qualitat d’imputada a la seu del TSJC, serà jutjada per un jurat popular format per nou ciutadans triats per sorteig.
Como todos: negando la realidad hasta que el juez la ha “desnudado”.
Sí. Deja el cargo. Pero sigue cobrando el sueldo de diputada y sigue aforada. En definitiva, como hacen los del P.P. Yo quisiera saber cuál es la diferencia -si es que la hay- entre los dos partidos. El P.P. sacó mayoría absoluta en España y en muchas comunidades autónomas porque la gente vio cómo gobernaban los socialistas y pensaron “si gobiernan igual que el P.P. , preferimos votar al original mejor que a la fotocopia”
Señores: en el fondo, nada ha cambiado.
Saludos a la peña.
Es una verdadera vergüenza que el PSC, este tolerando todos estos casos de presuntas corrupciones, por partes de Alcaldes, concejales, Diputadas, secretarios de organización etc. Yo creo que la primera dimisión que se tendría que hacer para limpiar la imagen del partido es la de toda la dirección del PSC de Catalunya. Esta sería el principio de la regeneración democrática que tanto se cacarea desde los partidos y nunca lo llevan a cabo.
http://ccaa.elpais.com/ccaa/2014/05/15/catalunya/1400164703_173498.html
Esta pajara dimite de ‘trabaja’ pero no de ‘cobrar’? Al mismo tiempo mantiene su acta de diputada para así estar más cubierta y forzar que sea el (TSJC) el que la juzgue. Aunque tal y como le pinta la cosa, donde ella misma ha reconocido su delito (devolviendo el dinero que había expoliado al Parlamento catalán), admitiendo así su culpabilidad.
Lo curioso es, que piensa que los ciudadanos somos tontos, ya que a pesar de todo lo que ha hecho, encima, tiene la cara dura de decir: que le reproduce ‘asco’ y repugnancia’. Dando a entender que lo que se quiere es su linchamiento político y personal. ¿Pues que se pregunte que es lo que nos produce a los ciudadanos su actitud, que somos los que le estamos pagando un sueldo que de ninguna manera se merece?
Claro que quizás está (engreída) piensa, que su labor ha sido tan importante en toda su ‘lamentable carrera política’ que, sin ella su partido (PSC) o Sabadell irián a la ruina. Sin embargo, esta ‘tonta del culo’ (como diría su amiguito y compañero de ‘viajecitos’ Bustos) no se pregunta que su jefe de filas Pere Navarro le ha faltado tiempo para aceptarle su renuncia (esto contando con que no haya sido esté el que le haya obligado a que deje el cargo).
Sea como sea, el que le sigamos pagando es cuestión de poco tiempo. Y, aunque sea un tribunal superior el que la juzgue (donde de hecho podría obtener ciertos privilegios ya que está puesto para favorecer a los políticos). Lo cierto es, que hasta esto lo tiene en contra, ya que será un jurado popular el que la juzgue. Por todo lo cual, y con un poco de suerte, hasta podría acabar en la cárcel. Y si esto ocurriese los ciudadanos de Sabadell nos sentaríamos muy apenado.
El mecanisme pel qual una persona arriba a ser diputat del Parlament pasa per ser inclós en una llista tancada d’un partit polític. Així s’obté la condició de REPRESENTANT DEL POBLE a la seu del PARLAMENT.
Cal fer notar que la representació del poble no s’obté dons, per elecció directa del poble, si nó pels organs de govern del partit, i de vegades ni tant sols pels propis militants.
Quan la policia i el jutge, després d’haver investigat i obtingut proves definitives imputen, en aquest cas a la diputada Montserrat Capdevila, els implicats amb el suport dels seu partit (cosa sorprenent) , inicien un procés de generar moltíssims dubtes sobre els motius pels quals són investigats, i arriben a desqualificar els organismes e institucions jurídiques amb arguments barroers, que acostumen a ser autèntiques maniobres esperpéntiques, com és el cas de la imputada Capdevila, que intenta justificar el seu comportament erroni, en la manca de reglament específic de l’ús de la tarjeta, i en la mala pràxi que en fa la resta de tots els seus companys del Parlament. Com si s’hagués d’escriure un nou codi étic, per a l’ús de la targeta al marge del subscrit pel fet de ser ciutadà honrat i a més de l’assumit com a representant del POBLE. Cal fer notar d’altra banda que la resta de diputats, ni tant sols els del propi grup, han reaccionat davant aquesta afirmació!!!!.
A més en el cas de la Montserrat Capdevila, la seva reacció va ser una autoconfessió dels fets, possant també de manifest el que desconexiem respecte de la seva vida privada…(Allà tu amb els teus bustos!!).
Ara bé, quan la situció no té possible marxa enrera i el jutge els cita a declarar, corren a deixar tots els seus càrrecs dins el partit, pero no, els seus càrrecs de REPRESENTANT DEL POBLE.
Així dons ella es considera no apta per a representar el seu partit, pero sí per a continuar representant el POBLE. Cosa ben increíble!!
Pero el que és increíble, es que fins a cert punt no deixa de ser coherent, per que el poble no els ha triat a ells directament, si nó que ha triat una llista de Partit.
Així dons o s’imposa una coherencia ética personal de la pròpia Capdevila, i dimiteix dels càrrecs de representant de partit i del POBLE, o un cop manifestat al partit que no el pot continuar representant en els seus càrrecs de govern i portanveu, el mateix partit pren la decissió coherent de que si no els pot representar com a partit, és imposible que pugui REPRESENTAR EL POBLE.
Crec que no val dir que l’acta de diputat és personal, perque tot i sent cert, no reflecteix la realitat del procés, com he explicat al començament. I en tot cas si després que el partit li comuniqui la seva determinació de dimissió, la Capdevila continua insistint en la seva incoherencia, no faria sinó possar en evidència el seu codi ètic que valoraria altres paràmetres d’interés personal i no públic..del POBLE.
I així de manera egoísta, es van carregant un partit i un patrimoni social, pel qual molta gent va lluitar pagant de vegades amb la seva pròpia vida.
Obviament la reflexió serveix per a tots els implicats parlamentaris i pels implicats locals, Germans Bustos, Manau… a qui el partit no només no ha demanat la seva dimissió de càrrecs públics, si no que els ha premiat precissament amb NOUS càrrecs públics COMPLEMENTARIS!!! com a representant dels ciutadans en l’àmbit metropolità i provincial.
NO HI HA DIRIGENTS DEL PARTIT QUE HAGIN ENTÉS LA CRÓNICA DE LA MORT ANUNCIADA?
Que la metan en la cárcel y tiren la llave al río por chorizo y su cuenta corriente lo la gastemos todo sabadell haber si le gusta no a la corrupción en sabadell
La fórmula de jurat popular en un cas com aquest de delicte confés em sembla gairebé garantia de sentència condemnatòria. Al jurat popular no se l’ enreda amb tecnicismes i la corrupció cada vegada desperta més alarma social. No crec que pugui convèncer cap jurat popular de “l’ús torçat dels instruments jurídics per desetabilitzar- la personal i políticament”. Un jurat popular probablement decicirà que els ciutadans ens mereixem tenir uns polítics decents i actuarà en conseqüència.
Si, demostrant una mica de dignitat, hagués dimitit quan es va destapar tot l’afer, enlloc de posar-se xula, ara potser ho tindria millor davant el jurat popular. Qui sap si Bustos i Capdevila no haguessin pogut esdevenir fins i tot una mena de Romeu i Julieta sabadellencs?????.
El verano pasado, en un artículo dedicado mayormante a la Geli y publicado en El Periódico, Balmón escribió lo que he cortado y pegaré aquí debajo, Más interesante sería saber que escribiría Balmón ahora, más allá de la inspiración de capdevila en su vertiente tuitera. Y eso es lo de Balmón, para la afición y para el recuerdo:
Este verano hemos tenido un ejemplo. Ciertamente los tuits de Montserrat Capdevila y Xavier Sabaté son desafortunados, pues no se pueden mezclar churras con merinas. ¿Qué sabemos nosotros del compromiso social de los 30.000 voluntarios? ¿Qué tiene que ver la gestión de la imprudencia con un acto independentista? Pero igual que considero inadecuados estos tuits, también considero inadecuada su instrumentalización para describir lo que hace y piensa la dirección del PSC.