L’anàlisi del vot per districtes ens mostra l’extrema dualitat de la ciutat dividida en dos blocs antagònics. Aquestes eleccions han incrementat la fractura entre el Centre mesocràtic de parla catalana i els barris treballadors de llengua castellana.
Les eleccions al Parlament de Catalunya celebrades sota la llarga ombra de la Declaració Unilateral d’Independència, l’aplicació del 155, l’empresonament dels consellers cessats i els presidents d’ANC i Òmnium Cultural, i la fugida a Bèlgica de Carles Puigdemont, mostren una imatge de la dualitat característica de Sabadell ara exacerbada pel procés sobiranista. La nostra ciutat es comporta com un mena de Catalunya en miniatura, així mentre el Centre, en el sentit sociològic del terme, vota com Vic, els barris perifèrics ho fan com Cornellà.
Als anteriors comicis autonòmics, dits plebiscitaris, va imposar-se a Sabadell la llista unitària de Junts pel Sí (JxSí), formada per l’antiga Convergència i ERC, amb el 33,73 per cent dels vots, seguida per Ciutadans (C’S) amb el 20,62 per cent dels sufragis. Ara la victòria s’ha decantat cap a C’s amb el 28,07 per cent dels vots; ara bé, si s’hagués repetit aquella fórmula unitària haurien guanyat les eleccions ja que la suma de Junts per Catalunya (16,9 per cent) i ERC (20,18 per cent) hauria aconseguit el 37,08 per cent dels vots, la qual cosa indica que a aquestes forces independentistes els hi va millor anar per separats que junts.
També s’ha d’apuntar que la participació, que ja va ser molt elevada al 2015 (78,51 per cent) ara s’ha incrementat a tota la ciutat en 4,24 punts fins arribar al 82,75 per cent. El Districte 1 (Centre) va ser on la participació fou més elevada (87 per cent) i el Districte 6 (Sud) més baixa (76,6 per cent); és a dir, una notable diferència de 10,4 punts que indica que les formacions constitucionalistes encara podrien créixer més. Ara bé, mentre al districte 1, la participació va augmentar en 2,5 punts, al districte 6 ho va fer en 4,9 punts. En termes de ciutat, C’s va guanyar als districtes 3 (Nord), 4 (Can Rull), 6 (Sud) i 7 (Torre-romeu), JxC a l’1 (Centre) i 2 (Creu Alta i Can Puiggener) i ERC al 5 (Gràcia, Can Feu i Merinals).
El bloc independentista (JxC, ERC i CUP) s’ha mantingut pràcticament igual, sense aconseguir eixamplar la seva base social. Al 2015 van obtenir el 41,67 per cent del vots i ara el 41,33. Pel contrari, el bloc constitucionalista (C’s, PP, PSC), ha experimentat un lleuger avenç al passar del 44 al 47,7 per cent dels sufragis; és a dir, un increment de 3,7 punts percentuals. Els Comuns, ubicats en un espai intermedi, han patit una notable davallada descendint del 12,23 al 9,02 per cent dels vots.
Dicotomia sociològica i territorial
La comparació sociològica del vots per districtes ens proporciona valuoses dades per copsar el comportament electoral dels sabadellencs.
- Al districte 1 és on les forces independentistes aconsegueixen un millor resultat: JxC (30,94 per cent), ERC (26,39 per cent) CUP (6 per cent), en total 63,3 per cent i els partits constitucionalistes només el 28,9 per cent (C’s 16, PSC 10,3 i PP 2,6 per cent). Al districte 1 és on C’s obté el pitjor resultat de la ciutat amb només el 16 per cent dels vots.
- Per contra, al districte 3 (barris del nord), les formacions secessionistes només obtenen el 19,4 per cent dels vots (JxC, 4,9, ERC, 11,9, CUP, 2,6) i els partits constitucionalistes el 67,2 dels suports electorals (C’s 40, PSC 22, 8 i PP 4,4 per cent). C’s al districte 3 obtenen el 40 per cent dels vots, únicament superat pel districte 7 on s’enfilen al 44,89 per cent dels suports electorals.
Al Centre les forces independentistes pràcticament repeteixen el mateix resultat que fa dos anys entorn al 63 per cent dels vots, però es modifica la seva distribució. Al 2015, JxSí va aconseguir el 55,03 per cent dels vots i CUP el 10,3; ara JxC i ERC sumen el 57,2 per cent dels sufragis, la qual cosa indica que els hi va millor per separat, encara que aquest increment del vot queda compensat negativament per la caiguda de la CUP que minva del 10,3 per cent al 6 per cent des vots.
Als barris del nord, la participació va incrementar-se en 4,7 punts percentuals. Ciutadans, que al 2015 ja havia estat la força més votada amb el 29,3 per cent dels vots, experimenta un notable creixement de 10,7 punts percentuals. El PSC es manté pràcticament igual al voltant del 22 per cent dels vots. Els Comuns són la força que pateixen una major davallada al cedir 7,2 punts, seguits del PP que perd el 3,9 i CUP que es deixen 2,5 punts. Aquí, a l’igual que a la resta de la ciutat, a JxC i ERC els hi va anar millor per separats; al 2015 JxSí va obtenir el 12,7 per cent dels sufragis i ara per separat han sumat el 16,8 per cent (JxC, 4,9 i ERC, 11,9 per cent). Això comporta que, en aquest districte, el vot secessionista hagi experimentat un lleuger increment del 1,6 per cent dels vots, tanmateix el vot constitucionalista ha aconseguit un important creixement de 7,1 punts percentuals.
Aquesta pauta, observada comparant les dades entre el Centre i els barris del Nord, es repeteix amb petites modificacions a la resta de districtes de la ciutat.
Si ens atenem a l’eix dreta/esquerra, pràcticament desaparegut en aquests comicis, les formacions que es defineixen d’esquerres (PSC, ERC, Comuns i CUP) van assolir el 49,55 per cent dels vots i les de centredreta (JxC, C’s i PP) el 48,65 per cent dels sufragis. És a dir, pràcticament empatats. El fet que ERC i l’antiga Convergència anessin plegats al 2015 impedeix fer la comparació en aquest tema, però es pot aventurar que quan l’eix nacional s’imposa al social en el centre del debat polític, les dretes resulten beneficiades.
Els millors i pitjors resultats
C’s fou la força que va experimentar un major increment del seus suports a tots els districtes de la ciutat, encara que la seva pujada fou inferior al Centre on només van créixer 4,4 punts percentuals, mentre que als barris l’augment dels seus suports es situa al voltant del 10 per cent, amb un punta significativa a Torre-romeu on l’augment dels sufragis s’enfila fins al 15,7 per cent. La formació taronja va obtenir els seus millors resultats al 2015 als barris del nord i al 2017 a Torre-romeu i el pitjor en ambdues eleccions al Centre.
El PSC manté una notable estabilitat dels seus suports electorals als barris perifèrics de la ciutat entre el 20 i 22 per cent dels vots, però experimenta al Centre un augment del 3 per cent dels vots derivat probablement dels sufragis que va obtenir Unió (2 per cent a les anteriors autonòmiques) i una caiguda de 3,5 punts a Torre-romeu. Un descens compensat per lleugers increments als districtes 4 i 5 on augmenta un 2,3 i un 1,4 per cent respectivament els seus suports electorals. El PSC va aconseguir els seus millors resultats al districte 3 i els pitjors al Centre.
Els Comuns, PP i CUP foren els principals damnificats de la jornada electoral. Al districte 1, és on els Comuns resisteixen millor (6,41 per cent) i només perden 0,42 punts percentuals, a diferència dels barris perifèrics com els dels nord on cedeixen 7,2 punts o Torre-romeu on perden 6,2 punts. Els Comuns van obtenir els seus millors resultats al 2015 i 2017 a Torre-romeu i els pitjors al Centre. El PP perd quasi la meitat del seu electorat en tots els districtes de la ciutat i obté, als dos comicis considerats, els seus millors resultats al districte 6 i els pitjors al Centre. La CUP també cedeix, com el PP, al voltant de la meitat dels seus suports electorals, el seus millors resultats en ambdues eleccions foren al Centre i els pitjors a Torre-romeu. El fet que l’antiga Convergència, ara sota les sigles de JxC, i ERC anessin plegats al 2015 dificulta les comparacions respecte aquests comicis. Tanmateix ara JxC ha aconseguit els seus millors resultats al Centre i els pitjors a Torre-romeu, la mateixa pauta que ERC i CUP.
Dualitat extrema
Aquestes dades mostren una extrema dualitat entre el Centre, on resideixen les classes mitjanes de parla catalana i on s’imposen amb claredat les forces independentistes i els barris de llengua castellana, on guanyen els partits constitucionalistes i on s’ha de remarcar el posició hegemònica de C’s, la formació nascuda fa una dècada com a força d’oposició radical al nacionalisme català, ara convertit a l’independentisme. En aquest sentit C’s, un partit que en l’eix social s’ubica en el centredreta, ha pres la posició hegemònica als barris que les forces d’esquerra PSUC i PSC havien ostentat en el passat o els Comuns a les darreres legislatives espanyoles quan la qüestió nacional no estava al centre del debat polític. Una altra prova que, quan s’imposen les passions nacionalistes, les dretes sempre hi guanyen.
Pel que respecta al bloc sobiranista, al conjunt de la ciutat, s’ha imposat ERC a JxC per un estret marge de 4.145 vots (3 per cent dels sufragis), degut a que ERC obté millors registres que JxC als barris perifèrics de la ciutat. No obstant això, JxC aconsegueix imposar-se al Centre i Creu Alta i ERC a Gràcia i Can Feu.
En definitiva, aquests resultats electorals indiquen que les barreres socials, culturals i identitàries que conformen Sabadell s’han incrementat en aquests comicis fins arribar a l’exasperació. Unes dades que qüestionen el concepte d’un sol poble que es va formular a la Transició.
