- “El sector cultural de Sabadell està francament decrèpit”.
- “La gratuïtat cultural ha estat un error capital. Ni que sigui una quantitat testimonial la cultura s’ha de pagar com es paga tot”.
El promotor cultural Pere Urpí, a través d’UiU Promotors, sí programa cultura per aquesta no Festa Major. És gairebé una illa en el desert, tant a l’estiu com aquest setembre. Això sí, amb aforament limitat, accés controlat i mesures de seguretat. En aquesta entrevista, Urpí explica la situació de dos sectors que coneix bé i han estat durament colpejats per la crisi del coronavirus: la cultura i l’hostaleria.
Els cosins Pere i Josep Urpí, a través d’UiU Promotors, encapçalen l’oferta del cicle Hi som per Festa Major, als jardins de l’Espai Cultura, que segueix el cicle Hi som amb el que ha programat teatre o música durant les nits d’aquest estiu del coronavirus.
Durant el mes d’agost no hi ha hagut ni un sol espectacle cultural de no ser pels que han programat vostès. Com els hi ha anat?
En tots els espectacles que hem fet a l’estiu dins el que hem dit Hi som hem fet sold out. S’ha venut íntegrament. Ens ha ajudat la qualitat dels artistes, que han estat molt generosos venint amb aquests aforaments. Judit Neddermann, Elena Gadel, Toni Xuclà o Gemma Humet han fet un esforç i entre tots hem fet girar la cultura. Vam pensar que no podíem deixar Sabadell desert. És una qüestió de militància cultural. 19,95 euros sopar i concert. Ens hem trobat algunes persones que tenien entrades sense saber qui tocava. Venir aquí un dia a la nit, per 19,95, amb sopar, controls sanitaris, la traçabilitat controlada, i cultura, se sentien segures a la fresca.
Hi ha algun espai més segur que la cultura ara mateix?
No sé si els hospitals. Per sort no hi he hagut d’anar però em diuen que no hi ha massa control als accessos. Diria que el lloc més segur, almenys al centre de Sabadell, som nosaltres als jardins. Mirem la febre, fem desinfectar els peus, les mans, controlem les mascaretes. La gent entra per parelles o grups i no entren els següents fins que no estan acomodats. Som uns talibans de la seguretat. Tots els cambrers han passat la PCR. És una inversió terrible però val la pena.
Llavors per què hi ha prudència extrema, recança o por a programar o assistir a espectacles culturals?
Molts festivals ho han salvat sobretot a l’aire lliure i sempre amb entitats privades. Pedralbes o Porta Ferrada. L’administració sí ha estat més prudent o porucs. Aquí només van fer un espectacle a l’Estruch a la fresca d’òpera i entenc que l’administració pugui tenir més por o no vulgui córrer riscos, o que l’artefacte burocràtic ho impedeixi. Però els privats estem acostumats a ser guerrillers de la cultura, a ser àgils. Quan vaig veure que se suspenien les festes majors de Sabadell, Sant Quirze o Castellar vam muntar un programa en quatre hores trucant els contactes que tens després de molts anys, Joan Pera, Manuel Fuentes, que acaba d’actuar a Pedralbes i vindrà aquí per a 80 persones. Ells s’adapten també perquè tenen ganes de tocar.
I surten els números?
Tenim un principi de decència: no oferim segons què als artistes malgrat que hi ha gent que té la barra de fer-ho. Hi ha uns mínims que han de cobrar els músics. S’han de guanyar la vida ells i nosaltres. Val a dir però que tallem i cosim tot el que podem. Les despeses estan escandallades al màxim: tècnics, personal de seguretat, el menjar… vam fer números amb l’esperança, amb un punt temerari, de fer sold out. Si omplim, ens surten. La Festa Major està anant bé. Alguns espectacle va més fluix, com el flamenc, on tenim 50 espectadors garantits. Però Joan Pere, Beatboys, Manuel Fuentes sabíem que ompliríem. Els infantils els hem suspès perquè els artistes interactuaven amb els nens i veient que ni les escoles saben com van, vam decidir no programar i vigilar molt.
Per què programen si no hi ha Festa Major?
Per reacció. Precisament perquè no hi ha Festa Major. Crec que hi havia possibilitats de programar. Fent un gran esforç, malgrat que penso que es podia fer alguna cosa, puc entendre que l’Ajuntament no vulgui programar malgrat tenir espais com l’Estruch, el pati del Museu d’Art i totes les escoles de la ciutat tancades. Penso que si nosaltres, UiU, que som dos, ho podíem fer, una estructura potent ho podia fer també. Però entenc que els polítics tinguin molta por.
Sóc un hooligan de Sabadell i no entenia que un any no pogués haver-hi Festa Major. Va ser per pura reacció. No és una oportunitat de negoci, malgrat que els números ens han de sortir, sinó militància cultural: Sabadell no es podia quedar sense cap acte per Festa Major.
Ara la iniciativa privada lidera la programació cultural. L’administració ha fet un pas enrere i hem vist com a la ciutat hi ha el que hi ha: algun espectacle a l’Espai Àgora, alguna exposició a Belles Arts i el vostre cicle. Molt poca cosa més. Què explica això de la cultura a Sabadell?
Que el sector cultural de Sabadell està francament decrèpit. Tinc la sort que la temporada vinent programarem a Vilafranca del Penedès, a Sentmenat, al Centre Cultural de Terrassa, a Girona, a Barcelona i a Sant Cugat. Trobo moltes facilitats fora de Sabadell i moltes dificultats a Sabadell, a causa de l’aparell burocràtic, per programar als espais municipals. Sigui perquè estan ocupats per les entitats, per manca de dates, perquè la Faràndula té els Pastorets, els Amics de l’Òpera les funcions i els assajos, la Simfònica…. els costos de llogar un teatre són inviables. Es poden fer coses a l’Espai Cultura però amb la limitació dels aforaments al 50 per cent no sé com ho farem.
Amb la incertesa actual, com han planificat la tardor?
A la Cava Urpí fins ara no hem anul·lat cap concert. Els hem posposat, si cal dues vegades. Pel que fa Manu Guix o Jaume Busoms, que els teníem al setembre a la Cava, els farem als jardinets amb tot el públic que ja havia comprat l’entrada. Mentre puguem fer coses a l’aire lliure, els portarem cap aquí. El nostre lema és que la cultura cura i no deixarem de fer res. Hem ajornat Blaumut, Manel o El pot petit a Terrassa però no hem anul·lat res. Manel l’hem ajornat dues vegades i només hem tingut 10 devolucions sobre 500. A Sentmenat, per exemple, trobem facilitats per anar solucionat els entrebancs que sorgeixin. A Sant Cugat tot és online i ho enllestim bastant ràpid. A Vilafranca el teatre és privat i parlem el mateix llenguatge i establim convenis o acords ràpidament.
Parlava de decrepitud del sector cultural. Quina és la principal causa? L’aparell burocràtic?
Sí però també que a còpia d’anys també s’havia apostat, també als governs Farrés, per la gratuïtat de la cultura. I de seguida tot es troba car, tot es creu que ha de ser gratis. Però un concert dels Beatboys per 19,95 i beguda inclosa a un metre d’ells no és car. La gent quan els expliques ho entén. Confio en el nou regidor, Carles de la Rosa, i espero que pugui fer perquè jo voldria que Sabadell sigui com Terrassa, Sant Cugat, Viladecans, Vic, Manresa, Mataró o Tortosa, que ens passen la mà per la cara. Em dol anar a Terrassa amb Manel i no poder-lo fer a Sabadell. O amb El pot petit. No vam poder aconseguir data a Sabadell i a Terrassa han actuat dues vegades. A més a més, soc hooligan de Sabadell i com a tal soc antiTerrassa però allà em tracten molt bé.
Com valora els primers passos, si després d’un any encara podem parlar de primers passos, del nou regidor de Cultura?
Té iniciatives, vol fer una aplicació de totes les entitats i unificar els espectacles, unificar l’oferta amb els locals d’hostaleria… Crec que un bon sistema per la ciutat, perquè l’Ajuntament no té gaire pressupost, seria la coproducció o producció compartida. Que l’administració i el promotor cultural compartim riscos, però també beneficis. Perquè entre les despeses de llogar un espai municipal, l’equipament que has de posar i la dificultat de trobar dates és molt difícil.
Gestió compartida per compartir riscos?
Per compartir també beneficis. Jo poso l’artista i tu poses el teatre. Venem les entrades i compartim. Si fem Manel, omplim i guanyem diners l’Ajuntament té programació cultural, la lidera i rep beneficis i nosaltres també.
Si hagués de proposar una, dues o tres propostes a curt termini, des de la seva experiència per revitalitzar la cultura a la ciutat, quines serien?
Fer una programació constant i valenta als espais municipals. L’Estruch està molt bé com a espai experimental però cal donar-li més vida, perquè hi ha certs espectacles que encaixarien molt bé si no poden anar al Principal. No cal ser un geni. Es tracta d’agafar el cotxe i anar a Terrassa. O a Sant Cugat, on són els millors. És el que s’ha fet tota la vida: programar i ser valents.
S’ha mostrat crític amb la gratuïtat. Però durant el confinament, tota entitats o companyia ha bolcat la seva programació a streaming de forma gratuïta per a tothom en el benentès que hi havia més consum cultural.
Ha estat un error capital. Ni que sigui una quantitat testimonial la cultura s’ha de pagar com es paga tot. Com es paga el pernil dolç. Els artistes han de cobrar, els promotors també, els managers també. La gratuïtat és contraproduent. La gent agafava les bosses de plàstic al Mercadona quan eren gratuïtes i ara tothom vigila perquè costen cinc cèntims. Quan l’excés de velocitat comença a fer treure punts, entrem a la Meridiana a 50 per hora. Cal donar valor a la cultura. No fer-ho és una desconsideració.
Canviant de tema, vostè també una faceta com a hosteler (Granja Urpí). Com està el sector en l’actual context? És un sector important a la ciutat, amb milers de llocs de feina.
El meu cosí porta l’hotel Urpí i jo la Granja Urpí. La meva dona la botiga de roba Tommy. És a dir, a la família tenim hostaleria, comerç i cultura. Tres sectors ben afectats. El confinament va ser absolut i vam cessar totes les activitats durant quatre mesos. Ha estat desesperant.
Ara a l’hostaleria, el meu cosí té l’hotel amb ERTO perquè no hi ha turistes, que passen el dia a Barcelona però fan nit a Sabadell. Està sota mínims. Només hi ha obert el terrat i el bar. Nosaltres a la Granja estem treballant molt bé perquè la gent té una mena de desesperació per sortir a les terrasses i estem treballant molt bé i no em puc queixar.
En quant a les mesures, hem arribat a un punt que no podem fer de policia més del compte. Veus pel carrer grups de 14 o 16 persones, sense mascareta. La gent s’ha relaxat i potser no s’ha fet prou pedagogia. Jo hagués difós fotos de gent jove cap per avall a l’hospital. I això no s’ha fet. Però en quant a l’hostaleria, estem aplicant bé les mesures, cosa que espero que faci tothom. Però no som ni Holanda ni Dinamarca on diuen ‘fora mascaretes’ perquè la ciutadania és prou responsable. Aquí és molt diferent però crec que ens en sortirem si no hi ha un nou tancament. A Terrassa els han reduït al 50 per cent d’aforament de nou. Si passés, sense un ajut dels propietaris pels lloguers i el ministeri no permet allargar l’ERTO serà difícil sobreviure. Però de moment la gent no té por i anem fent.
No creu que hi ha masses bars a Sabadell? La pandèmia en farà tancar alguns?
Algunes han tancat però sabem que a Espanya és el lloc del món amb més bars. Llegia que a Saragossa hi ha un bar per cada 122 persones. Hi ha més bars a Espanya que a tots Estats Units. Però els bars tanquen i sempre hi ha algun incaut, o xinès, que el torna a agafar. No hi ha bars que tanquin la persiana per sempre i sempre hi ha algú que agafa el relleu.
Vostè és una persona que li agrada menjar. Com valora la qualitat de la restauració a Sabadell?
Discreta. No tenim cap restaurant de referència. Jo he tingut restaurant també però a Sabadell som d’una manera de fer bastant elemental en el paladar. El Restaurant Can Feu ho fa molt bé, el 9 de la Borriana ho fa molt bé. El Forrellat, el Grat, el 23… estaria un estona dient-te. Però a la que vols pujar una mica el nivell gastronòmic ens falta fer un pas. No dir de buscar estrelles Michelin.Per què Terrassa o Santa Coloma tenen estrelles Michelin i Sabadell no n’ha tingut cap?
En vam tenir una fa 35 anys. Però mai més. Nosaltres vam tenir un restaurant, el Cafè Royal, l’any 92, al carrer Gràcia. Els cambrers anaven vestits a la parisenca, amb davantal… la gent no ens va entendre l’invent. No hi ha alta gastronomia a Sabadell perquè no hi ha clientela. Qui és gastrònom a la ciutat ja volta. I després hi ha una mica d’esnobisme: quan volem quedar bé sembla que hem d’anar a Barcelona, com qui encara va al metge a Barcelona perquè creu que li farà millor. Hi ha un cert provincianisme. Però ens falta un gran restaurant gastronòmic, i públic hi hauria d’haver.
Però en aquest moment tothom fa fórmules més senzilles: take away… però si mires les cartes veig que és molt bo, i hi vaig i gaudeixo, però em faltaria un pas més amunt que, digui sigui de pas, jo ja no faré.
