Esbossem una semblança biogràfica del mestre i lluitador social de nacionalitat argentina que va viure dotze anys a la nostra ciutat i va deixar la seva petjada en els projectes de renovació pedagògica dels anys de la Segona República.
Edgardo Ricetti Scandella va néixer en el 12 d’abril de 1901 en la ciutat argentina de La Plata, en el si d’una família treballadora. Edgardo va ser el cinquè fill dels 10 que va tenir el matrimoni format per Pedro Ricetti, argentí fill d’italians i Ángela Scandella, italiana. Se li va posar el nom d’Edgardo degut a que el dia del seu naixement el seu pare tornava d’assistir a la representació de l’opera Lucia de Lammermoor de Gaetano Donizetti i va decidir donar-li el nom del protagonista.
Als set anys va començar els estudis a l’escola primària annexa a la Facultad de Humanidades y Ciencias de la Educación de la Universidad Nacional de La Plata, inspirada en els principis de renovació pedagògica de Joaquín V. González. Acabada la primària, va cursar a la Escuela Intermedia un cicle tres anys. Continuà els seus estudis al Colegio Secundario de la citada universitat i posteriorment va matricular-se en la Facultad de Ingeniería. En aquesta època s’interessà per les idees de grans teòrics de la renovació pedagògica com Maria Montessori o Francesc Ferrer i Guàrdia.
Ricetti va militar en el moviment de la Reforma Universitaria, fou membre des dels seus inicis de la Federación Universitaria i també un dels redactors del diari estudiantil Renovación. A més, va tenir una destacada actuació en la companyia de teatre estudiantil. Juntament amb tres amics es traslladà a La Pampa, on muntà una petita impremta i desenvoluparà una intensa activitat cultural.
Entre 1923 i 1925 exercirà com mestre en una escola de la zona del Tigre, llavors ubicada a 28 quilòmetres de Buenos Aires. Es tractava d’una escola laica i moderna que permetia la coeducació de nens i nenes i que funcionava amb el suport de la federació de sindicals d’aquesta localitat i del sindicat de ferroviaris argentins.
L’arribada a Sabadell
A finals de 1925, aprofitant les vacances escolars i universitàries, viatjà a París acompanyat per dos amics. Acabades les vacances, els seus dos amics van retornar a l’Argentina, però ell decidí quedar-se a la capital francesa. Allí va conèixer a algunes famílies catalanes exiliades arran de la dictadura de Primo de Rivera. Ricetti va unir-se a les milícies d’Estat Català que intentaren la incursió a Prats de Molló. Fracassat el moviment va decidir venir a Catalunya on va instal·lar-se al barri de Sants de Barcelona.
Allí va treballar com representant de gèneres tèxtils, fins que van contactar amb ell una delegació de sindicalistes sabadellencs per oferir-li un lloc de professor en l’escola del carrer Taulí ja que ell era l’únic mestre titular que coneixien. En efecte, el febrer de 1924, el líder anarcosindicalista sabadellenc Bru Lladó havia aconseguit de la Federación Sindical Libertaria la quantitat de 2.500 pessetes per instal·lar una escola destinada als fills dels obrers.
L’origen d’aquesta iniciativa data de 1923 quan Bru Lladó va constituir la Sección de Producción y Construcción de la Cooperativa Obrera Cultura y Solidaridad amb l’objectiu d’edificar un centenar de cases barates des del sindicat per tal d’alliberar als obrers del pagament dels lloguers. Així va buscar uns terrenys, propietat de la Casa de Beneficència, ubicat en el quadrangle format pels carrers Taulí, Fra Batlle, Puiggener i Taulí, l’operació va ser finançada amb un crèdit de la Caixa d’Estalvis de Sabadell i en transcurs de deu anys es construiran una setantena de cases de planta baixa.
El col·legi s’inaugurà el 1926 al carrer Taulí sota la denominació de Escuela del Instituto Pedagògico Cultura y Solidaridad. Edgardo Ricetti arribà a Sabadell el febrer de 1927 i s’instal·la en aquesta escola en qualitat de director. Aquí va introduir els mètodes de María Montessori, les tècniques de Freinet que parteixen de les experiències de l’alumne en el seu medi social, i les idees de l’escola racionalista de Ferrer i Guàrdia. L’escola, que va arribar a tenir 150 alumnes, disposava d’un parvulari per a nens i nenes de tres a quatre anys a càrrec d’una professora, un grau mig atès per un altre mestre, i grau superior i nocturn per a alumnes de 13 a 14 anys que estava a càrrec del mateix Ricetti. La jornada escolar era de dilluns a divendres. A més de les classes s’hi feien sortides i excursions ja que es donava una gran importància al contacte amb la natura com ara a la Font de la Riera, a Sant Feliu, o a les platges d’El Masnou.
Els pares estaven implicats en el funcionament de l’escola. A primera hora del matí els alumnes s’encarregaven de comprar els aliments i els dies festius Ricetti visitava a les famílies. L’escola va tenir problemes amb els inspectors del Ministerio de Educación per la seva negativa penjar el retrat del rei Alfonso XIII, tampoc ho van fer amb cap mena de símbols quan es proclamà la República. L’únic cartell que presidia les aules era un on es podia llegir: “el tabaco es el peor enemigo de la salud”.
Les pràctiques d’aquesta escola van desfermar una gran escàndol entre les dretes locals. A fi de combatre la seva influència van inaugurar-se el novembre de 1926, al mateix carrer Taulí, el Centre Catequístic Sardà i Salvany finançat per un fabricant i a càrrec de la secció d’Acció Catòlica de la parròquia de la Puríssima Concepció, tot i que segons Castells no va tenir massa èxit.
El mateix Castells afirma que “era corrent que Ricetti mateix, que era físicament molt atractiu, iniciés a moltes de les seves alumnes a la pràctica sexual”. Unes acusacions recollides pels historiadors Isidre Carner i Teresa Lozano i que el també historiador Eduard Masjuan desmenteix categòricament. A l’escola es practicava el naturisme o el nudisme, que “per si mateixes no tenen forçosament res a veure amb les pràctiques sexuals”. Per a rebatre aquestes imputacions, Masjuan cita els testimonis d’exalumnes del mestre Ricetti, que assistiren a l’acte acadèmic en la seva memòria celebrat a la Universitat Autònoma de Barcelona, el 1997, “on negaren rotundament tals afirmacions”. En qualsevol cas, es tractaria d’una mostra addicional de l’hostilitat cap a l’anarquisme que Castells manifesta en les seves obres.
Pèrdua de l’escola
A Sabadell Ricetti es va afiliar al Sindicat d’Oficis Varis de la CNT del que ser el secretari local. Així mateix va ser un dels impulsors a la ciutat de la Federación Anarquista Ibérica (FAI), constituïda el 1927, juntament amb Bru Lladó i Llum de Selva, i de la que fou anomenat secretari local el 1932. Així mateix va presidir la Federación Local de Grupos Anarquistas.
El 1932 va desfermar-se una dura lluita pel control de la Federació Local de Sindicats, vinculada a la CNT, entre els radicals de la FAI, liderats per Durruti, Ascaso i García Oliver, i els moderats o trentistes, encapçalats per Pestaña i Peiró. A Sabadell, van imposar-se els trentistes liderats per Josep Moix, Josep Rosas i Miquel Bertran. Això va tenir la seva repercussió a l’escola. Aquell mateix any, Ricetti serà expulsat del centre docent, que passarà a mans del trentista Ricard Fornells. Llavors Ricetti va crear una nova escola, Cultura i Educació, ubicada al costat de l’altra.
Guerra civil
Amb l’esclat de la Guerra Civil va formar part del Comitè de Milícies Antifeixistes en representació de la FAI on va criticar amb duresa els assassinats i saquejos per part dels anomenats incontrolats durant els primers mesos de la conflagració. Durant la guerra fou el secretari local de la Solidaridad Internacional Antifascista (SIA), president del Sindicat d’Ensenyament de la CNT i inspector de la Federació d’Escoles Racionalistes i de les Colònies Llibertàries. Durant els primers mesos del conflicte va participar com a orador en diversos mítings al cinema Imperial i als Campos de Recreo i va col·laborar amb la revista Ideas de l’Hospitalet de Llobregat.
La Granja Camperola
Així mateix durant la guerra va col·laborar en el projecte de la Granja Camperola, ubicada en Ca n’Argelaguet a la carretera de Matadepera, i que va acollir refugiats madrilenys durant la Guerra Civil (més info: ‘Els refugiats de la Guerra Civil‘). Aquesta masia era propietat de Jacint Argelaguet, antic militant de la Unión Patriótica, partit únic de la dictadura de Primo de Rivera i que s’havia distingit com a repressor dels treballadors. La finca fou expropiada pel sindicat de camperols de la CNT i el sindicat de treballadors mercantils de la UGT. La Granja Camperola estava a càrrec del mestre rural racionalista August Vergel amb el suport d’una comissió liderada per Edgardo Ricetti i Teodor Ferreres de la CNT. El projecte funcionava com una colònia on els alumnes participaven en la gestió i les tasques quotidianes del centre on es combinaven els treballs manuals agraris i la docència (més info: ‘El projecte educatiu de la Segona República‘).
Una altre experiència on Ricetti va implicar-se fou l’escola racionalista La Salut, instal·lada a l’esplanada de la Font del Santuari, que tenia uns 50 alumnes d’ambdós sexes. Estava regentada per la mestra anarquista Palmira Luz i la seva filla Nereida que comptava amb el suport del Sindicat de Professions Liberals de la CNT.
El retorn a l’Argentina
A finals de febrer de 1939, Ricetti organitzà l’evacuació dels infants de la seva escola amb camions facilitats pel SIA, segons el testimoni del mateix Ricetti: “Hacía mucho frío, nevaba intensamente. Los cadáveres quedaban entre la nieve. La locura cundía entre la trágica caravana sobre la cual, a 50 y 80 metros de altura volaban los aviones italianos descargando sus ametralladoras. La gente corría despavorida por los campos”.
A l’arribar a la frontera a El Portús la van trobar tancada i hagueren de passar tres dies entre la neu i dormint al ras. Finalment foren conduïts al camp de concentració d’Argelès-Sur-Mer, una extensió de sorra nevada. El fred, la manca de menjar i d’aigua potable provocarien nombroses morts. Ricetti va poder comunicar-se amb els seus pares i aconsegueix el permís per embarcar-se cap a l’Argentina on arribà el 21 de març de 1939. A Sabadell tot el material pedagògic de la seva escola, com ara la biblioteca o la filmació de les activitats escolars, fou destruït per les tropes franquistes.
A Buenos Aires va trobar feina a les oficines de la Asociación por los Derechos del Niño i l’estiu dirigeix els campaments educatius d’aquesta entitat. Posteriorment va treballar com a corrector de l’Editorial Bell i com traductor d’italià, francès i anglès. Entre 1947 i 1963 va treballar com a gerent de la Cooperativa de Transportistas Bernardino Rivadavia. Més tard va trobar feina com a corrector dels diaris El Día y la Gaceta de la Tarde del seu municipi natal de La Plata.
Ja jubilat va preparar el 1978 un viatge a Espanya, però la detenció del seu fill únic Ariel per la dictadura argentina l’obligà a refer els seus plans per tal de cercar al seu fill que mai va aparèixer. El 1980 va tornar a Catalunya, però la realitat política del país el va decebre. En 1983 va tornar a Espanya amb les Madres de la Plaza de Mayo, va assistir al VI Congrés de la CNT i va visitar Sabadell al març on va rebre un homenatge i va impartir una conferència. Ricetti va morir el 20 de novembre de 1984 a La Plata.
Al tenir la notícia del decés, l’alcalde Antoni Farrés va adreçar una carta al secretari local de la CNT en el següents termes:
“Benvolguts companys:
M’he assabentat pel Diari de Sabadell de la mort a l’Argentina del mestre Edgardo Ricetti. Permeteu-me, com a Batlle de la Ciutat, dir-vos amb tota sinceritat que ho sento.
Tinc la seguretat que en Ricetti va treballar molt per Sabadell i el va estimar. L’evidencia la tenim amb la fotografia publicada a la pàgina 15 del Diari de Sabadell del 20-12-84.
Podeu estar segurs que el seu nom figurarà en el nostre nomenclàtor.
Desitjo que les seves lliçons i la seva ideologia continuïn formant part del nostre entramat socio-polític.
Ben cordialment,
Antoni Farrés i Sabater
Alcalde de Sabadell
A l’octubre de 1985 l’Ajuntament li dedicà el passatge que porta el seu nom a l’indret on es trobava la seva escola. L’acte d’inauguració del carrer va comptar amb la presència de l’alcalde, familiars i exalumnes de Ricetti.
Bibliografia
CASTELLS, Andreu. Sabadell, informe de l’oposició. Del terror a la Segona República (1918-1936). Ed. Riutort, Sabadell, 1980.
COPPARONI, Edna. Edgardo Ricetti, maestro y luchador social: 12 años de experiencia pedagógica en Sabadell (1927 a 1939). Ed. Reconstruir, Buenos Aires, 1992.
MASJUAN, Eduard. Medis obrers i innovació cultural a Sabadell (1900-1939). Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra, 2006.
DD.AA. La República i la Guerra Civil. Sabadell 1931-1939, Ajuntament de Sabadell, 1986.
DD.AA. Una esperança desfeta. Sabadell 1931-1945. Ajuntament de Sabadell i Museus Municipals, 2010.