Ressenyem les troballes arqueològiques en aquesta zona amb una cronologia que arrenca del Neolític antic, amb restes de l’edat de bronze, de ferro i medievals. En aquestes excavacions destaca el descobriment de les obres hidràuliques per al regadiu d’època ibèrica consistents en una canalització i una torrentera.
El jaciment de Can Gambús es troba situat al terme municipal de Sabadell a l’oest del nucli urbà, entre la carretera de Sabadell a Terrassa, a l’est, i el vial d’accés a Sabadell per l’autopista C-58, molt a prop de Sant Quirze del Vallès. L’àrea de Can Gambús, de fa molt de temps, és coneguda per la seva riquesa arqueològica, des dels descobriments dels anys 50 de Serra Garriga i Rafael Subirana, els quals recolliren diversos materials ceràmics que dipositaren al Museu d’Història de Sabadell. També, com varen demostrar les excavacions en el proper jaciment de la Bòbila Madurell-Can Feu, ubicat a un quilòmetre de Can Gambús (més informació: ‘La vil·la romana de Can Feu‘).
Es tracta d’una àrea excavada d’unes 75 hectàrees on les prospeccions arqueològiques han treballat tres zones diferenciades. La primera, Can Gambús 1, en la meitat sud, correspon a una necròpolis neolítica que hem tractem en una altra entrega d’aquesta secció (més info: ‘La necròpoli neolítica de Can Gambús‘). A la segona, Can Gambús 2, en la meitat nord, s’han trobat nombroses estructures de diferents nuclis rurals de cronologia diversa: neolític, edat de bronze, ferro, ibèric i medieval. La tercera, Can Gambús 3, en el centre del jaciment, correspon a l’època romana, imperial i d’antiguitat tardana. Aquí tractarem únicament de les troballes a Can Gambús 2, ja que les de Can Gambús 3 seran objecte d’un altre article d’aquesta secció.
La intervenció arqueològica a Can Gambús 2 va estar motivada per les obres d’urbanització del polígon B del Pla Parcial Can Gambús. Els treballs foren realitzats en dos fases per l’empresa d’arqueologia CODEX, SCCL. La primera, l’1 d’octubre de 2003, consistí en el rebaix mecànic del substrat vegetal fins assolir els nivells arqueològics. Un cop localitzats aquests, s’encetà una segona fase d’excavació extensiva de les estructures arqueològiques iniciada el 10 de novembre de 2003 i finalitzada el 31 de desembre de 2004.
Com a resultat de la intervenció, s’han trobat un total de 434 estructures de diferents nuclis rurals de cronologia diversa: neolític antic i mitjà, bronze inicial, bronze final, primer ferro, ibèric final, alta i baixa edat mitja, així com nombrosos retalls de cronologia compresa entre els segles XVII i XIX, vinculats a l’activitat agrícola de la zona.
Neolític antic i mitja
El període del neolític antic -entre el 5.000 aC i 3.500 aC- es troba representat per dues fosses o cubetes de petites dimensions amb una morfologia força similar amb planta circular, secció cilíndrica i fons pla.
Del neolític mitjà -entre el 3.500 aC i 2.500 aC- s’han localitzat cinc estructures funeràries. Una d’aquestes estructures correspon a un tipus complex amb dos espais ben diferenciats. Un d’accés format per un pou vertical de planta circular i un altre en forma d’absis que s’obre a un lateral del pou d’accés. Els materials associats a les restes humanes consten de cinc fragments de ceràmica, una destral de pedra polida i una làmina de sílex fragmentada.
Una segona d’aquestes tombes està formada per una fossa de planta rectangular de tipus simple amb un únic espai sepulcral. L’aixovar recuperat en aquesta inhumació és força interessant, tant per la seva quantitat com per la seva composició. En total s’han recuperat nou peces d’indústria lítica: tres micròlits, tres làmines de sílex i tres destrals de pedra polida. La indústria òssia està representada per una plaqueta fabricada a partir d’un os pla d’un animal de gran talla i tres punxons fabricats a partir de fragments d’ossos d’ovella o cabra. La disposició dels elements de l’aixovar respon segurament a un ritual funerari amb elements simbòlics, com ara la ubicació d’un dels punxons d’os sota del crani. Això, moltes vegades, s’ha relacionat amb la ornamentació dels cabells i en les dones.
Edat de bronze inicial i final
De l’edat de bronze inicial -entre el 2.500 AC i 1.900 AC- s’han documentat un total de 14 fosses excavades en el subsòl per emmagatzemar productes agrícoles. Un cop abandonades aquestes estructures, ja sigui pel seu deteriorament o perquè van ser substituïdes per unes altres, es van reblir amb deixalles o residus. Per altra banda, dins de la lògica de reaprofitament de les fosses, a Can Gambús 2 s’han trobat un conjunt de cinc fosses que un cop reblertes es van utilitzar com a espais funeraris, amb un total de vuit enterraments dels quals cinc són infantils, un adolescent i dos indeterminats.
Així mateix s’ha trobat una fossa de grans dimensions excavada en el subsòl d’una llargària màxima de 5,96 metres, una amplada de 3,63 m. i una fondària d’entre 10 i 60 centímetres. Per altra banda, s’han descobert dues estructures de combustió destinades a la producció de peces de ceràmica. Aquestes són molt acurades amb superfícies exteriors ben allisades i algunes també brunyides. Moltes d’elles són vasos oberts o de tendència hemisfèrica de mida petita i mitjana. Altres formes poc representades són les carenades amb un vas de petites dimensions i dos recipients de gran format. Solen estar decorades amb impressions de secció circular o allargades; també, amb incisions horitzontals, verticals i obliqües.
Respecte al material lític s’han exhumat un total de 36 peces, molt similars a les trobades en jaciments de la mateixa cronologies. Es tracta d’estris d’ús domèstic com matrius de molins, mans de molins, allisadors, maces i percussors.
De l’edat de bronze final -entre el 1.300 i 800 AC- s’ha trobat una fossa de grans dimensions, d’uns 78 metres quadrats, a l’interior de la qual s’han documentat una sèrie d’elements com estructures de combustió, cubetes i forats de pal juntament amb materials mobles com ceràmica, artefactes de pedra i fauna. També, s’han localitzat tres fosses de petites dimensions que podrien formar part d’un lloc d’hàbitat, però que estan tan malmeses que no han conservat cap tipus d’element representatiu.
El conjunt ceràmic mostra unes característiques tipològiques i decoratives força homogènies i similars a les ceràmiques d’aquest període. Des d’un punt de vista general, el tractament de les peces es presenta molt acurat amb superfícies ben allisades. Pel que fa al material macrolític, s’han exhumat 18 peces corresponents a matrius de molins, allisadors, maces i parts mòbils o mans de molins.
Edat de ferro
Del període de la primera edat de ferro -800 aC a 1aC- s’han descobert 42 estructures emprades com a sitges. Com a novetat respecte a períodes anteriors, s’han descobert artefactes de ferro i bronze a més de material constructiu d’argila cuita o cremada. Per altra banda, també s’ha documentat el reaprofitament d’aquestes estructures com a fosses de combustió i, fins i tot, com a tomba d’un individu adult.
A partir de les restes exhumades, els arqueòlegs a càrrec de la intervenció a Can Gambús 2 plantegen l’existència d’una assentament basat en l‘agricultura cerealística de secà, sobretot d’ordi i blat i d’altres cereals com el mill o el panís. Així mateix, les lleguminoses, com les llenties i els pèsols, formaven una part important en la seva alimentació. Aquestes no només són un complement nutritiu ideal per a una dieta cerealícola, sinó que el seu cultiu serveix per a la regeneració del sòl. Un altre complement de la dieta eren els fruits recol·lectats als boscos de les rodalies de l’assentament com ara les glans.
D’altra banda, s’ha exhumat un conjunt ceràmic molt homogeni que presenta un tractament de les superfícies molt acurat amb acabats allisats o brunyits. Entre les formes s’hi troben bàsicament els vasos de perfil ovoide de mida petita o mitjana. Altres tipologies amb menor representació són els plats tapadora i els vasos oberts de petites o mitjanes dimensions de perfil arrodonit o en forma de “S”.
Així mateix, s’han descobert diverses peces de pedra utilitzades per a moldre i alguns objectes de bronze com un fragment d’una fíbula de doble ressort o un fragment d’un braçalet de secció quadrada. També, s’han exhumat objectes de ferro, com una fíbula serpentiforme.
Les canalitzacions del període ibèric
D’aquesta època s’han excavat un total de 44 estructures, en la seva majoria fosses indeterminades i sitges, que es concentren en tres àrees molt concretes, a excepció d’algunes poques disperses de les quals cal destacar l’excavació d’una canalització conservada en 253 metres, una torrentera i uns fons de cabana. El material recuperat consisteix principalment en ceràmica comuna oxidada ibèrica amb gerres de coll de cigne amb nanses de cistella, trilobulades, plats de llavi reentrant, càlats i morters. Aquest conjunt data d’inicis a finals del segle II i de tot el segle I aC.
Sens dubte, l’element més interessant és la canalització, en força bon estat, en uns 253 metres. Malauradament no s’ha trobat ni el seu inici ni el final. Probablement fou construïda amb teules (tegulae) i, una vegada abandonada, va ser espoliada en la seva totalitat. Es tracta d’una estructura hidràulica formada per tubs de mitja canya de ceràmica, als extrems dels quals es van fer uns encaixos per afavorir la seva unió. En algun punt s’ha trobat una mena de morter blanquinós molt tou que possiblement servís per impermeabilitzar les unions. Amb tota seguretat la missió principal d’aquesta canalització fou subministrar aigua per al regadiu, que devia ser recollida d’una font o de l’actual torrent de Vallcorba. Aquí la canalització podria anar paral·lela a ell fins fins un punt on es recollirien les aigües d’una possible resclosa. L’equip d’arqueòlegs de Can Gambús 2 conclouen que la canalització fou construïda en un moment posterior del segle III i perduraria fins algun moment de la segona meitat del segle I aC. Així mateix, indiquen que aquesta estructura correspon a un element hidràulic important del sistema d’ocupació agrícola d’aquesta zona del Vallès, possiblement vinculat a les sitges i retalls datats entre els segles II i I aC que s’han documentat en tot el jaciment.
Així mateix s’ha trobat una torrentera de 68 metres dividida en dues àrees: nord i sud. L’àrea nord estava formada per un gran retall de planta semicircular d’uns cinc metres de diàmetre, situada en el centre, la funció del qual devia ser la de bassa per recollir les aigües de les dues torrenteres que hi desembocaven pel nord-oest i l’oest. Després del gran retall o de la gran bassa on quedava acumulada l’aigua, la torrentera devia continuar el seu curs vers el sud-est, fins a quedar interromput el seu recorregut per un muret.
Els arqueòlegs han plantejat dues hipòtesis sobre les funcions d’aquesta torrentera. Una d’elles podria ser la de retenir l’aigua a manera de presa per tal d’evitar que aquesta es perdés torrent a baix. L’altra funció podria ser com a salt d’aigua, impedint que l’aigua agafés força. De tota manera és pràcticament impossible donar-li una interpretació fiable ja que només s’ha pogut documentar un tram de la torrentera. La resta ja havia estat afectada per la construcció de la carretera de Terrassa. Es desconeix com devia ser el tram final, si l’aigua desembocava en un altre torrent o si pel contrari existia alguna gran bassa de recollida d’aigües i volien evitar l’arribada d’un excés de sediments.
Època medieval
El jaciment de Can Gambús compté un total de 169 estructures medievals, englobades en quatre àrees molt concretes amb concentracions més importants i altres quatre àrees amb menys densitat d’estructures. Donat el grau d’arrasament del jaciment, la quasi totalitat de les estructures estan malmeses i formades per sitges, cubetes i fosses irregulars. Això a excepció del conjunt a l’extrem oest del jaciment, amb restes de fonamentacions, on es perfilen fosses les quals, unides amb els forats de pal, correspondrien a un habitatge amb diferents àmbits.
Les dades obtingudes permeten situar l’origen de l’assentament medieval entre els segles IX i XI que va ampliar-se als segles XII i XIII, que foren els moments de màxima activitat. L’assentament, amb una activitat que sempre va ser l’agrícola, hauria estat abandonat entre les segles XIV i XV. Els estudis realitzats confirmen que el conreu de certs productes no va variar des dels segles XI fins al XIII. S’han recuperat força exemplars d’espècies de fruiters com la vinya, la més nombrosa, seguida en menys quantitat per figues i alguns pinyols de cirerer. Igualment hi ha presència d’ordi i blat així com d’algunes lleguminoses, com llentia i guixa. També, de manera molt testimonial, alguns exemplars de pèsols.
Bibliografia
ARTIGUES i CONESA Pere Lluís, BRAVO PÓVEZ, Pilar i HINOJO GARCÍA, Emiliano. Excavacions arqueològiques a Can Gambús 2, Sabadell (Vallès Occidental). Tribuna d’Arqueologia, n. 2006, 2007.
MARTÍN CÓLLIGA, Araceli. El neolític i el Calcolític al Vallès. Limes, núm. 0, 1999