Aquest any la Unió Excursionista de Sabadell (UES) celebra el cinquantè aniversari de la seva fundació, producte la fusió de tres entitats: Centre Excursionista del Vallès, Centre Excursionista Sabadell i Agrupació Excursionista Terra i Mar. Això resulta un bon motiu per evocar la gènesi de l’excursionisme a la ciutat.
Els orígens de l’excursionisme a Catalunya es remunten al darrer terç del segle XIX. La primera societat, Associació Catalanista d’Excursions Científiques, es fundà el 1876. A parer de Joan-Lluís Marfany, aquesta activitat està estretament vinculada a la gènesi del moviment nacionalista català:
“L’excursionisme no era una activitat recreativa accessòria de les societats catalanistes, sinó que tenia una significació catalanista: anar d’excursió era fer catalanisme”.
De fet, la gran expansió de l’excursionisme es produeix a començament del segle XX, quan el catalanisme passa de ser un moviment bàsicament cultural a convertir-se en una força política amb la fundació de la Lliga Regionalista (1901). Així, el aquest any es constitueix la Secció Excursionista del Centre Cultural de Reus, el 1902 la Secció d’Excursions de l’Ateneu Popular, el 1904 l’Associació Excursionista Avant, el 1905 els centres excursionista de Manresa i Tàrrega o el 1906 el de Mataró.
A Sabadell -com explica Joan Alsina- els orígens de l’excursionisme arrenquen de les inquietuds del farmacèutic Francesc de Paula Benassat qui el 1871 havia fet un donatiu per a la restauració del santuari de la Mola de Sant Llorenç del Munt i que el 1879 era soci i conferenciant de l’Associació d’Excursions Catalana de Barcelona. Una de les primeres notícies d’aquesta activitat la ciutat es troba en la ressenya de La Il·lustració Catalana de l’abril de 1882, signada pel sabadellenc Manuel Ribot i Serra, director de la conservadora Revista de Sabadell, on es relata l’excursió a Sant Llorenç del Munt, i a més d’una sèrie de gravats del pintor sabadellenc Joan Vila Cinca.
L’any 1907 apareixen dos centres excursions d’efímera existència i d’orígens socials diversos. El grup excursionista Art i Natura, neix com a una secció del Centre Català impulsat per Francesc de Paula Bedós, Joan Montllor i Pujal i Salvador Ribé, de carácter burgès i catalanista. El mateix any sorgeix neix la Societat Excursionista Científica al local de l’Obrera, seu de la Federación Obrera de Sindicatos (FOS), de caràcter proletari i amb l’objectiu de “fomentar la instrucción y la cultura mediante la realización de excursiones, conferencias y demás actos indicados para la difusión de los conocimientos científicos y sociológicos”. En el seu òrgan de premsa, El Trabajo, es publicà la ressenya de la sortida de dos dies, el 28 i 29 de juny de 1908 a Sant Llorenç de Munt, la primera apareguda la premsa local, encara que segons Eduard Masjuan es tracti de la segona excursió organitzada per aquesta associació. Per aquest autor, aquesta entitat s’orientava en la línea de les teories anarquistes que consideraven l’estudi de la naturalesa com un element fonamental de l’educació dels obrers.
Entre 1907 i 1939 es crearen a Sabadell una trentena de grups excursionistes, en la seva major part com a seccions de formacions polítiques, d’entitats professionals, socials o culturals: com ara els esperantistes, els espiritistes, republicans federals, tradicionalistes, catòlics, centres docents o agrupacions professionals. Ara bé, de totes elles, només tres sobreviuran fins el 1970, data en que decideixen unir-se per a fundar la Unió Excursionista de Sabadell (UES).
Centre Excursionista del Vallès
Aquesta entitat va fundar-se al març de 1908 inspirada en els principis de l’anomenat excursionisme científic segons el model del Centre Excursionista de Barcelona. El seu principal impulsor fou Joan Montllor i Pujal, que fou el seu primer president i entre les socis fundadors s’hi troben el més bo i millor de les elits locals com ara Ribot i Serra, els catalanistes Manuel Folguera i Duran, Antoni Oliver Duran de la Lliga, artistes com el fotògraf Joan Vilatobà o Joan Vila Cinca, però també de representants d’entitats progressistes com Enric Parés i Joan Moix pel Círcol Republicà Federal (CRF).
La primera seu social de l’entitat s’ubicà al Cafè Ibèric al carrer del Pedregar n. 17 on també tenia el seu estatge el Centre Autonomista de Dependents del Comerç i la Indústria (CADCI). Posteriorment es traslladaren a l’Ateneu, a la plaça Sant Roc (llavors de Pi i Margall) i a finals del 1912 al local del Centre Català a la Rambla, n. 75 on romandrà fins l’any 1932 en que s’instal·laren al carrer d’Alfons XIII (ara de la República) fins a la creació de la UES el 1970.
Les seves primeres dues excursions foren, el 8 de setembre de 1908 a la Mola i el 27 de setembre del mateix any a Sant Cugat. Al llarg de la seva dilatada història el CEV va editar diverses publicacions, la primera el 1917 en forma de full mensual d’anuncis de les excursions organitzades i que a finals de 1918 s’amplià amb ressenyes i articles breus. A més d’aquests fulls es publicà, entre 1921 i 1924, un butlletí, conjuntament amb el Centre Excursionista Sabadell (CES), amb la capçalera Nostra Comarca. Arran de la retirada del CES, el 1924, s’inaugura una segona època de Nostra Comarca, sota la direcció de Joan Oliver, Pere Quart, i que es mantindria fins l’hivern de 1932. Així, mateix, el febrer de 1935 s’edità la revista trimestral La Muntanya, que va desaparèixer el febrer de 1936.
El CEV organitzà nombroses activitats i conferències i va créixer amb diverses seccions com la de Fotografia, creada el 1909, Cinema (1931), Turisme (1919), Femenina Maria de Bell-lloc (1923), fundada per Dolors Miralles i d’Esports de Muntanya (1927), una de les més importants de l’entitat, que impulsà la pràctica de l’esqui, l’escalada i les acampades. També es crea un secció de Foment (1930) que es fundà per acollir al moviment escoltista catòlic catalanista dels Minyons de Muntanya. Així mateix hi havia la secció de Cultura que des del 1933 disposava d’una biblioteca i la de Pesca, constituïda el 1936.
Centre Excursionista Sabadell
Els orígens d’aquesta entitat es remunten al 1914, quan una colla de joves vinculats al CRF, al Partit Republicà Català i al sector d’esquerres del CADCI s’apleguen en el Grop Excursionista de Sabadell, en contrast amb el caràcter marcadament burgès i conservador del CEV.
La primera sortida es realitzà a Castelldefels i les costes del Garraf, el 17 d’octubre de 1914, com es ressenya al Diari de Sabadell. El 26 d’agost es celebrà una assemblea general de socis que decideix canviar la seva denominació i passar a dir-se Centre Excursionista Sabadell, sota la presidència d’Albert Mosella Comes. La seva primera social s’ubicà al primer pis del Cafè Ibèric fins a principis de 1924 quan es traslladaren al Cafè Quim, al carrer de la Salut, 19, gairebé enfront d’on ara hi és el local de la UES. El setembre s’instal·laren a l’actual Casal Pere Quart, en unes dependències facilitades per la Lliga. El maig de 1931 disposaren del seu primer estatge independent, al carrer Sant Pau 10, on romangueren fins l’octubre de 1955 quan s’instal·laren al segon pis del carrer Mestre Rius, 9 que ocuparen fins la unificació.
Entre el 1919 i 1920, el CES publicà un full d’anunci d’excursions de dues o quatre pàgines. Com ja s’ha esmentat, entre 1921 i 1924 editaren conjuntament amb el CES, el butlletí Nostra Comarca i entre 1925 i 1937 editaren el Butlletí del Centre Excursionista Sabadell del que es publicaren 63 números, il·lustrats amb fotografies i dibuixos. A més, des de la seva secció de Ciències i Arts es publicaren diversos llibres com el Catàleg descriptiu dels minerals, roques i fòssils de Miquel Crusafont (1930), Estudis de terrissa catalana de Marian Burguès (1925) o Del Tibidabo a Andorra a peu, en vuit jornades de Joan Farrés i Joan Sallent. D’entre les personalitats vinculades al CES, destaquen Josep Rosell, l’historiador Miquel Carreras, o el paleontòleg, Miquel Crusafont.
A banda de les excursions i conferències, el CES va retolar els camins de Sant Llorenç del Munt, organitzà diverses exposicions i es significà per la defensa del bosc de Can Feu. Així mateix, va endegar el programa radiofònic, La veu del Centre Excursionista Sabadell, a l’emissora local EAJ 20 que s’iniciaren l’agost del 1933 i que s’emeteren setmanalment cada dijous durant tres anys.
El CES disposava de diverses seccions con la Fotogràfica (1920), Atlètica (1921), d’Esports de Muntanya (1924), Ciències i Arts (1926), Infants (1928), Femenina (1932), Cultura Física (1934) i Acampada (1925).
Agrupació Excursionista Terra i Mar
La gènesi d’aquesta entitat arrenca de 1921 entorn la grup excursionista de la Creu Alta de denominat Joventut Excursionista Pensament format per joves obrers i menestrals, en l’òrbita del Brot Vallesenc, la secció d’excursions del CRF.
Aquesta associació, a banda de sortides, començaren a organitzar amb regularitat competicions esportives, especialment curses de fons i altres disciplines atlètiques. Potser aquest fet fou el motiu pel qual el sector més purament excursionista decidí escindir-se i constituir, el febrer de 1926, l’Agrupació Excursionista Terra i Mar (TIM), sota la presidència de Josep Arnau Roca, que va realitzar la seva primera sortida a Sant Llorenç del Munt.
La seva primera seu social fou una secretaria de la Societat Coral Colon, coneguda popularment com El Casinet, a l’avinguda de l’Onze de novembre, 125 (actualment de l’Onze de setembre). L’octubre del 1927 es traslladaren a les dependències de la Societat Coral La Americana, ubicades a la Via Massagué, 55, d’on posteriorment passarien al Cafè Cervantes a l’avinguda Onze de novembre, 32 on romangueren fins el 1934 quan anaren al Cafè de les Delícies, al carrer de La Salut, 42-44 on s’hi van estar fins el 1970.
L’Agrupació edità a l’hivern 1927-28 el Programa oficial amb notificacions de la junta directiva, comentaris i ressenyes de les seves activitats i que tornà a publicar-se la març-juny de 1928. L’estiu de 1928 es publicà el primer Butlletí de l’Agrupació Excursionista Terra i Mar del qual aparegueren 12 números fins el 1931 i on queda constància de les activitats desenvolupades. Posteriorment, el juliol-setembre del 1932 reaparegué la publicació de l’entitat, ara anomenada Portantveu i que continua sortint fins al gener-març del 1937.
Com a la resta de centres excursionistes, Terra i Mar s’organitzà per seccions. La secció artística (1928) englobava diverses activitats com teatre, festivals de poesia, ballada de sardanes, cinema i alguna conferència. A més hi havia la secció Fotogràfica (1929), la de Nois (1931), Feminal (1932) i de Cultura Física (1933).
El naixement de la Unió Excursionista de Sabadell
No podem entrar en les vicissituds històriques d’aquestes tres entitats fins la seva dissolució per tal de constituir la UES. Només indicarem les circumstàncies que menaren a la unificació de les tres entitats excursionistes de la ciutat.
L’estiu del 1931 va haver-hi un primer intent d’unificar els diversos grups excursionistes que no va reeixir. Aquest objectiu no es reprengué fins a finals de la dècada de 1960. El maig del 1969 es mantingueren diverses reunions entre els presidents de les tres societats per explorar la possibilitat de la unificació. A parer de Cesc Prat i Lluís Fernàndez, “al CEV hi havia els senyors; al CES, els oficinistes i al TIM, els assalariats”.
Finalment, es decidí que cada entitat celebrés una assemblea extraordinària per tal d’aprovar o rebutjar la unió. Llavors la CEV comptava amb 360 socis, CES, 702 i TIM, 613. Amb una baixa participació, que no arribà a cap entitat a superar el 30 per dels potencials electors, es celebraren les votacions que aprovaren la unificació. Al CEV la participació fou del 22,7 per cent amb el 87,8 per cent de vots positius; al CES només va votar el 19,2 per cent i la unió fou ratificada pel 77,7% dels votants; al TIM, amb una participació del 27,5 per cent, aprovaren la unificació el 65 per cent dels electors.
Llavors els delegats que havien participat en les negociacions constituïren la gestora constituent de la nova entitat i prepararen l’ordre del dia de la primera assemblea. La gestora estava formada per Ricard Molins i Joan Artigas del CEV, Lluís Creus i Francesc Antonell pel CES i Gustau Erill i Manel Segura de TIM.
El 27 de febrer de 1970 va tenir lloc, a l’auditori de la Caixa d’Estalvis de Sabadell, l’assemblea constituent de la nova entitat amb la denominació de Unió Excursionista de Sabadell. La junta estava presidida per Ricard Mampel Dalmases i vicepresidida per Ricard Molins (CEV), Gustau Erill (TIM) i Francesc Antonell (CES).
La nova associació s’instal·là en un local de lloguer del carrer de La Salut, 14-16, després de tancar-se i buidar-se els locals de les tres entitats. De fet, l’estatge es bastí amb molt elements del mobiliari dels antics centres excursionistes. El local fou inaugurat a l’octubre de 1970.
Depassa àmpliament la temàtica d’aquest article resseguir la història de la UES. Només assenyalar que quan es va formar el nombre de socis del tres centres ascendia a 1.675 socis, el 1971 havia pujat a 2. 318 i un any més tard ja eren 2.483. Una prova de l’èxit de l’operació d’unificació de l’excursionisme sabadellenc.
Bibliografia
ALSINA i GIRAL, Joan. 75 anys d’excursionisme a Sabadell. UES, Sabadell, 1983.
FERNÀNDEZ, Lluís, IBARS, Josep i SEGURA, Manel. 100 anys d’excursionisme a Sabadell, 1908-2008, UES, Sabadell, 2014.
MARFANY, Joan-Lluís. La cultura del catalanisme. El nacionalisme català en els seus inicis, Ed. Empúries, Barcelona, 1995.
MASJUAN, Eduard. Medis obrers i innovació cultural a Sabadell (1900-1939). UAB, Bellaterra, 2006.
MATEU VIDAL, Ernest. De la vida laboriosa i honorable de Joan Montllor i Pujal 1874-1960. Quaderns d’Arxiu de la Fundació Bosch i Cardellach XXIV, Sabadell, 1974.
PRAT, Cesc i FERNÀNDEZ, Lluís, La UES, cent anys llargs d’excursionisme a Sabadell. Vallesos, n. 8, tardor-hivern, 2014/2105.