Foto portada: targeta de Jaume Camps del Servicio de inmigración mexicano

Jaume Camps Illa (1910-1984), sindicalista i polític

Tracem una breu semblança biogràfica d’un home molt important en la vida sindical i política de la ciutat fins a la dictadura franquista. Durant molts anys fou la mà dreta de l’alcalde Josep Moix amb qui trencà a l’exili mexicà on va morir.

Jaume Camps Illa va néixer a Sabadell el 13 de març de 1910 al número 159 de l’actual Avinguda Onze de Setembre en el si d’una família treballadora. Camps va cursar els seus estudis primaris al col·legi dels Maristes de Sabadell i posteriorment a l’Escola Industrial d’Arts i Oficis. Va començar a treballar al costat del seu pare, Josep Camps, com a comptable de l’empresa tèxtil Fonolleda SA, de la qual el seu progenitor era l’encarregat dels telers. De fet, des de ben jove destacà pels seus coneixements en matemàtiques i economia.

Camps va iniciar-se en les activitats polítiques i sindicals l’any 1928 en el grup anarquista de l’Ateneu Idea i Cultura. El 1930 de la mà de Josep Moix ingressà en la Federació Local de Sindicats (FLS) i el 1934 fou nomenat president de la secció d’Empleats i Tècnics. En el sindicat es distingí per ser un gran defensor de l’ús de la llengua catalana. Amb motiu de la polèmica a la CNT entre els radicals de la FAI i els moderats agrupats en torn al Manifest dels Trenta (agost 1931), la FLS es decantà pels anomenats trentistes, comandats a Sabadell per Josep Moix, i un grup de tres dels seus estrets col·laboradors, descrits així per l’historiador Andreu Castells:

“Josep Rosas, el cervell, Miquel Bertran, la força i l’agressivitat, i Jaume Camps Illa, el ponderat, l’home que se sabia moure en els medis econòmics”.

Camps Illa va participar activament en els fets del 6 d’octubre de 1934. Una prova del grau de confiança que Moix tenia dipositat en ell es va palesar en aquelles jornades. A instàncies de Moix es va forçar la destitució de l’alcalde Magí Marcé, republicà federal, i el nomenament del seu home de confiança Miquel Bertran. No obstant això, va ordenar Camps Illa que vigilés les trucades telefòniques de la centraleta de l’Ajuntament, amb les instruccions que els assumptes sense importància fossin derivats a Bertran i els temes importants a ell.

Josep Moix. Foto: Arxiu Andreu Segura
Josep Moix. Foto: Arxiu Andreu Segura

La decantació pels trentistes va motivar l’expulsió de la FLS de la CNT que posteriorment en plena Guerra Civil s’adherí al sindicat socialista UGT, en realitat controlat pel PSUC. L’agost de 1936 Camps Illa s’afilià al PSUC i l’octubre del mateix any fou nomenat per l’alcalde Moix regidor de finances on li va correspondre crear els bitllets municipals de 0,25, 0,50 i 1 pesseta després de l’acord pres en el ple municipal del 6 d’octubre de 1937. Aquests bitllets anaven signats per l’alcalde Moix, el dipositari Marc Aureli Graupera i Jaume Camps en qualitat d’interventor. Així mateix fou el responsable de portar a terme el projecte de municipalització de l’habitatge a Sabadell. Com a regidor de finances va intentar activar al màxim la capacitat exportadora de la indústria tèxtil per tal de fer front a les necessitats econòmiques provocades per la guerra mitjançant la Unió d’Exportadors de Sabadell que malgrat les diverses gestions i de la comissió que es desplaçà a l’Argentina es saldà a un fracàs.

Jaume Camps va deixar el seu càrrec de regidor a l’Ajuntament de Sabadell, que exercí entre l’octubre de 1936 i el maig de 1937, al ser nomenat vocal del Consell d’Economia de la Generalitat. Així mateix, durant la guerra ostentaria les responsabilitats de vocal del Consell Obrer de Treball de Catalunya, vocal de la Comissió Reguladora de Preus, vocal ponent de les Indústries Tèxtils i Annexes i membre de la Comissió Interpretadora del Decret de Col·lectivització. A més, seria comissari de brigada del Tercer Centre d’Instrucció, Reserva i Sanitat i comissari de la Recuperació de l’Exèrcit de l’Est. Quan, l’agost de 1938, Josep Moix fou nomenat ministre de Treball del govern de Juan Negrín, Camps abandonà tots els seus càrrecs militars per tal d’exercir de secretari particular de Moix i assessorar-lo en matèries econòmiques.    

Exili

Amb la desfeta de la República s’exilià a França on fou internat al camp de concentració de Septfons, d’on aconseguí escapar-se dos mesos després. Després de passar per grans dificultats arribà a París on reprengué el contacte amb Moix que llavors portava la ponència del Servicio de Evacuación de Refugiados Españoles (SERE). La derrota de l’exèrcit francès i l’ocupació nazi de París l’obligaren a marxar primer a Amberes (Bèlgica), Southampton (Gran Bretanya), Nova York i Mèxic on romandrà més de 40 anys.

Ruptura amb el PSUC

Al començament de la seva estada a Mèxic va desenvolupar tota mena de feines, des de venedor de teixits o de suro, fins que trobà ocupació de comptable en una gran empresa industrial de la qual fou gerent general durant 20 anys fins que muntà una petita fàbrica de la seva propietat.

Des del punt de vista polític, va trencar amb el PSUC per les seves discrepàncies amb Moix i el secretari general Joan Comorera que emprengueren la stalinització del partit i on Moix, segons Víctor Alba, actuà com un autèntic “inquisidor” dels seus companys. D’aquesta època data la ruptura de Moix amb pràcticament tots els seus companys del FLS com ara Rosas, Bertran, Farràs, Soler i el mateix Camps Illa que va manifestar que Moix va quedar “atrapat dins l’aparell” del partit. En aquest sentit, Andreu Castells va escriure:

“Josep Moix entenia que era convenient quedar-nos dintre de la III Internacional, en canvi jo, havent refusat una bona oferta que em va fer la Komintern, d’anar com a delegat a Cuba i a Bolívia, no estava d’acord amb la política staliniana ni amb el comorerisme. És a dir, em vaig separar del PSUC, així mateix se’ns desferen entre d’altres Serra Pàmies, Víctor Colomer, Àngel Estivill, Soler Vidal i Serra i Moret, els quals signarem un pacte per formar un partit socialista català a l’exili amb el nom de Bloc i per contactar amb el PSOE. La qüestió per tots nosaltres era defensar-nos de la imatge que ens volien imposar: els catalans eren culpables de la pèrdua de la guerra i d’ensorrar la República i la FLS”.

En efecte, el març de 1941 va firmar el manifest A tots els treballadors del PSUC dispersos pel món. A tots els obrers i camperols de Catalunya, i va ser un dels fundadors del Moviment Socialista d’Emancipació Catalana, convertit en Partit Socialista Català el juliol de 1942 del qual formà part del seu Consell Executiu.

Jaume Camps Illa
Jaume Camps Illa

A Mèxic fou president de la Comunitat Catalana i presidí en tres ocasions l’Orfeó Català on participà en les seves diferents seccions i on va nomenar president d’honor de l’entitat a Pere Bosch Gimpera, prehistoriador i arqueòleg de fama mundial que havia estat rector de la Universitat Autònoma de Barcelona i conseller de Justícia de la Generalitat sota la presidència de Lluís Companys entre 1937 i 1939.

L’any 1970 va tornar a Catalunya on intentà reunir en un sol partit als diversos grups socialistes, però desencantat va tornar a Mèxic. Casi una dècada més tard, el juliol de 1979, retornà a Catalunya amb la intenció d’instal·lar-se definitivament a Sabadell. Tanmateix, el 1981 va marxar a Mèxic. En opinió del seu biògraf Ricard Simó i Bach, “motivat en part per uns sentiments nostàlgics i per altra part al constatar que el nostre poble ja no era el mateix de la seva jovenesa, ni el de les seves nobles il·lusions per les quals, tan havia lluitat”.

Jaume Camps fou un brillant conferenciat tant a Catalunya com a l’exili. Així mateix va escriure nombrosos articles al Diari de Sabadell o a Vertical, l’òrgan de la FLS. També ho va fer en publicacions progressistes de Barcelona com La Humanitat, La Publicitat o Treball i de l’exili com Xaloc o La Rambla.

Jaume Camps va morir el 15 de juny de 1984 a Mèxic on fou enterrat al cementiri dels espanyols. Al seu sepeli assistí una notable representació de l’Orfeó Català i de la colònia d’exiliats republicans a la capital mexicana.

Bibliografia

ALBA, Víctor. El Partido Comunista en España. Planeta, Barcelona, 1979.
CASTELLS, Andreu. Sabadell,  informe de l’oposició. Del terror a la Segona República (1918-1936). Edicions Riutort, Sabadell, 1980.
– Sabadell,informe de l’oposició. Guerra i revolució (1936-1939), Edicions Riutort, Sabadell, 1982.
– Sabadell, informe de l’oposició. El franquisme i l’oposició sabadellenca (1939-1976), Riutort, Sabadell, 1983.
CENDRA BERTRAN, Ignasi. El Consell d’Economia de Catalunya (1936-1939). Revolució i contrarevolució en una economia col·lectivitzada. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2006.
SIMÓ i BACH, Ricard. Sabadellencs morts en l’exili. Arts Gràfiques Agulló-Costa, 1986.
COLOMER i CALSINA, Leandre. Joan Comorera. Socialisme i qüestió nacional. Undarius, Barcelona, 1977.
ROSAS i VILASECA, Josep. El Ciutadà Desconegut: del Llobregat al Mapocho. Arxiu Històric de Sabadell, 2005.

Foto portada: targeta de Jaume Camps del Servicio de inmigración mexicano

Comments are closed.