Tracem les vicissituds de la Columna Alpina, unitat de l’alta muntanya formada per milicians sabadellencs. Van combatre al Pirineu d’Osca durant els primers compassos de la Guerra Civil, fins a la seva dissolució per integrar-se a l’exèrcit regular de la República
El cop d’Estat del general Francisco Franco, el 18 de juliol de 1936, provocà la revolució social i l’enfonsament de les institucions de la Segona República en les zones on no va triomfar l’aixecament militar.
La pràctica dissolució de l’exèrcit regular motivà que, als primers compassos de la Guerra Civil, els fronts de combat estiguessin ocupats per les milícies de voluntaris organitzades pels sindicats i partits polítics lleials a la República democràtica. La primera expedició de milicians sabadellencs fou organitzada pel Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM) amb 25 voluntaris i dues metralladores. Segons les estimacions d’Esteve Deu, 1.578 sabadellencs combateren en aquestes milícies repartits en 62 columnes. Pel nombre de combatents, en primera posició figura el PSUC (416), seguit pel POUM (399), Ateneu Sindicalista Obrer de Divulgació Social, conegut popularment com L’Ateneu (299), ERC (213), els anarquistes de la CNT-FAI (185), altres i desconeguts (66). Unes dades que ens donen un idea de la correlació de les forces polítiques i sindicals a la ciutat. (més info: ‘Sabadellencs que van combatre per la República‘)
Les columnes Alpines foren organitzades per l’Ateneu Sindicalista, que era una organització de caràcter transversal que agrupava sindicalistes revolucionaris de la Federació Local del Sindicats (FLS) -que es federaria amb la Unió General de Treballadors (UGT), molts dels quals ingressaren al a PSUC- també hi participava la secció local de la Federació Sindicalista Libertària del trentista Ángel Pestaña i molts militants del POUM. La seva seu estava a la cerveseria Suïssa, coneguda popularment com cal Mistos, al carrer Sant Pere, 7-9. Entre 1933 i 1934 organitzà cicles de conferències on desfilaren les principals figures del moviment obrer de l’època com ara Andreu Nin, Ángel Pestaña o Rafael Vidiella. L’entitat tenia una secció femenina i altra juvenil, anomenada Joventut Sindicalista Revolucionària.
Batallón Alpino de Sabadell
Les diverses columnes alpines incrementaren el número d’efectius fins a convertir-se en Batallón Alpino que arribà tenir un miler de combatents i on lluitaren molts sabadellencs.
L’historiador sabadellenc Andreu Castells, escriu que es requisà material dels centres excursionistes com tendes de campanya, botes ferrades, brúixoles, mantes, cordatge… i es reberen aportacions de particulars. “Els seus membres seran, en una absoluta majoria, del PSUC-FLS, encara que als primers moments hi ingressaren alguns elements del POUM. De la CNT-FAI no n’hi havia ningú. En el temps que comptà amb més efectius, no passà de 1.000 milicians”.
Per la seva banda, Josep Xinxó, militant de les JSU de Sabadell i testimoni directe dels fets, evoca: “Es va crear a Sabadell a últims del 36 una columna alpina, que formava part de la 43 Divisió, organitzada per la FLS juntament amb el Partit Sindicalista i l’Ateneu Sindicalista del carrer de Sant Pere. Hi van anar alguns joves de la JSU, del PSU i de la FLS”.
Segons les investigacions d’Antonio Gascón Ricao, especialista en la Guerra Civil al Pirineu, la primera companyia d’aquest batalló es denominà Alpino de Sabadell ja en els seus inicis estava formada per uns setanta joves de l’Ateneu Sindicalista. La unitat va partir a l’Alt Aragó acompanyada per Josep Maria Benet, cap de les milícies d’alpins catalans. A l’arribar a Casp, la columna fou rebuda per Antonio Beltrán Casaña, el Esquinazau, que havia estat alcalde republicà de Jaca i futur comandant de la 43ª Divisió. Beltrán els hi comunicà l’ordre del coronel Villalba, lleial a la República i cap militar d’aquest sector pirenaic, de marxar cap al quarter general de la unitat a Boltaña des d’on foren destinats al front de Jaca.
Entre els sabadellencs que lluitaren en aquesta unitat d’alta muntanya cal esmentar a Jaume Bosch Puig (capità), Josep Expósito Martínez (comissari), Joan Lazcano Garriga (comissari), Josep Moix Devesa (comissari), Ramon Peiró Olcina (comissari), Josep Pardell Bartolomé (comissari), Geroni Trepat Bosch (delegat), Salvador Viladelmàs Pujol (tinent), Jaume Puigdellívol Lluïsa (tinent), Mateu Romeu Renom (sergent), Eduard Garrigós Soler, Pablo Alòs Escartín, o Enric Tomàs Urpí. D’altra banda, Joan Castells Candiri, en qualitat de director de Vertical, enviava cròniques de guerra del front.
Segons Gascón aquest nucli inicial va veure’s reforçat en dues ocasions, la darrera per militants de les Joventuts Socialistes Unificades (JSU), branca juvenil del PSUC. De les quatre companyies del Batalló Alpí, la 4ª Companyia “englobaba en su seno los dos tres grupos de Sabadell, como mínimo ciento setenta y cinco hombres” -escriu Gascón. L’escriptor es basa en les informacions de La Vanguardia del 30 d’agost i 25 de setembre de 1936, que esmenta 70 milicians per la primera expedició i 105 per l’última.
Per la seva banda, l’historiador sabadellenc, Esteve Deu, cita la notícia del Full Oficial, del 29 d’agost de 1936 que informava de la sortida de Sabadell de la primera centúria de la Columna Alpina amb 120 efectius. El 31 d’agost el mateix diari publicava que a aquesta primera centúria s’havien afegit 10 camillers, 2 practicants i un metge de la Creu Roja. La centúria estava comandada per Josep Moix Devesa, nebot de l’alcalde comunista Josep Moix, conegut com Moixet, que va ser regidor l’any 1979. El 28 de setembre partia cap al front la segona centúria de la Columna Alpina, integrada com la primera en les anomenades columnes pirenaiques, comandada per Josep Pardell, que va combatre als sectors de Laguarda, Santa Oròcia i Molino Escartín, al Pirineu d’Osca, sempre a altituds superiors als mil metres.
Testimonis i cartes de la Columna Alpina
Garrigós s’allistà voluntari a la Columna Alpina. En testimoni oral, recollit per Esteve Deu, afirma que “portaven armes requisades en un magatzem de Barcelona, però insuficients per tota la gent que va marxar amb ell”. D’altra banda, també transcriu la carta de Jaume Franch Sans, milicià sabadellenc de la primera centúria Alpina, destacada a Santa Orocia, publicada pel Full Oficial el 19 d’octubre de 1936:
“Els camarades que integren la Centúria Alpina sabadellenca estan tots perfectament bé i no s’ha de lamentar cap baixa per ferides de guerra. El fred, que és l’enemic més perillós, és resistit eficaçment amb la indumentària i l’equip d’hivern amb que compten el nostres alpins. A Boltaña hi ha destacada una força de 250 homes, fugitius tots de Jaca, quines respectives famílies han estat afusellades pels facciosos. Aquests companys que fugiren a França mostren el seu agraïment a l’acolliment del proletariat francès els dispensà. Estan tots juramentats a venjar, amb les seves pròpies mans, als éssers estimats, que han assedegat innocentment la set de sang proletària de la reacció facciosa (…) Uns companys alpinistes i minaires van aconseguir volar la central elèctrica de Biescas, que ha deixat paralitzada la fàbrica d’explosius de Sabiñánigo i sense llum tots el pobles del contorn. Audaçment un nit de molta boira s’endinsaren per entre les posicions feixistes fins a Biescas i, una vegada en la central, col·locaren la dinamita i després encengueren la metxa i s’entornaren tranquil·lament. Moments després una formidable explosió confirmava els ardits lluitadors encarregats d’aquella feina i l’eficàcia dels seus procediments”.
Així mateix el Full Oficial, publicà les cartes del milicià sabadellenc Isidre Trepat Bosch (22/12/1936) des de Molino Villobas i de Jaume Puigdellívol, tinent de la 3ª centúria Alpina, destinada a Casas de Atós (4/01/1937) que informaven d’operacions militars exitoses i manifestaven la seva convicció en la victòria final contra els feixistes.
El 9 de desembre de 1936, amb la formació de la tercera companyia, la unitat va passar a ser considerada Batalló, sota el comandament militar d’Antonio Beltran, Josep Plans de comissari polític i Antoni Bernat de pagador. Un dels sabadellencs que va combatre en el Batalló Alpí va ser Mateu Romeu Renom, dirigent local del POUM que ostentà el grau de sergent. Era fill de Fidela Renom, republicana federal i la primera dona que regidora de l’Ajuntament de Sabadell.
Dissolució i reincorporació
La creació de l’Exercit Popular de la República comportà la dissolució de les milícies de voluntaris que passaren a formar part de les unitats (brigades mixtes i divisions) de les forces armades regulars. La unitat passà a denominar-se Regiment Pirinec n. 1, i secundà la formació de l’Exèrcit Popular i va ser un dels components de la Divisió 43.
El 9 de febrer de 1937, Josep Plans, comissari polític de la 4ª Companyia del Batalló Alpí -formada majoritàriament per sabadellencs- va obtenir l’autorització del comandament del sector per tal que la unitat fos dissolta, deixant als seus membres en llibertat per tornar als seus llocs d’origen. A tal efecte, va adreçar un document -exhumat per Gascón- als milicians.
“A la mayor brevedad posible, o sea dentro de unos 10 o 20 días se nos relevará del Batallón, teniendo que hacer entrega del armamento a los camaradas que nos releven, excluyendo de esto el armamento propiedad particular. Como que, por lo antes expresado, que dado de baja del Batallón, todo integrante del mismo al llegar a Sabadell tendrá completa libertad”.
Segons Castells, l’1 d’abril de 1937 es va dissoldre la unitat. “Es va retornar part del material requisat als excursionistes i 884,85 pessetes de saldo en caixa que foren lliurades al comitè Pro-Refugiats. La majoria dels seus homes no retornaren a Sabadell perquè ingressaren a una brigada que es formava sota el comandament de l’esmentat alcalde de Jaca”.
En el cas de Mateu Romeu Renom, el certificat de dissolució està signat per Salvador Aymerich, comissari polític de 29 Divisió, comandada pel dirigent del POUM Josep Rovira Canals. Llavors s’incorporà a l’exèrcit regular amb el grau de tinent d’artilleria de la mateixa divisió que combatia a Barbastro. Garrigós s’incorporà com a comissari polític de transmissions a la Brigada 139 de la Divisió Líster, destinada a Torredongimeno (Jaén). Altres, com Lazcano, tornaria a Sabadell on seria anomenat regidor per l’alcalde comunista Josep Moix.
Bibliografia
CASTELLS, Andreu. Sabadell, informe de l’oposició. Guerra i revolució 1936-1939. Ed. Riutort, Sabadell, 1982.
DEU BAIGUAL, Esteve. Els sabadellencs que van anar a la guerra 1936-1939. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 2021.
GASCÓN RICAO, Antonio. Los primeros pasos de las unidades ‘alpinas’ en el frente de Aragón.
RIART, Francesc i HERNÀNDEZ, F. Xavier. Soldats, guerrers i combatents dels Països Catalans. Rafael Dalmau, editor, Barcelona, 2014.
RIBÉ MONGE, Genís. Sabadell. El POUM, la guerra i l’exili, MHS, 2022.
SERRANO i BLANQUER, Jordi. Josep Xinxó Bondia i les JSU de Sabadell. Ed. Montflorit, Cerdanyola del Vallès, 2005.
Foto de portada: milicians de les JSU de Sabadell al front d’Aragó (1936)
