Foto portada: fragment de la portada de Diari de Sabadell després de l'enterrament d'España.

L’assassinat d’Antonia España (1977)

El brutal assassinat d’aquesta jove va desfermar una reacció d’indignació popular a tota la ciutat davant la inseguretat que patien moltes dones treballadores quan anaven o sortien dels seus llocs de treball de nit o a la matinada. A més, durant alguns dies van córrer per la ciutat motivacions polítiques en un moment de plena efervescència 

El 15 de setembre de 1977 la ciutat va veure’s commocionada a l’assabentar-se de l’assassinat d’Antonia España Hernández, que tenia 16 anys d’edat. La jove formava part d’una família treballadora procedent de Còrdova que residia a Sabadell des de feia 14 anys. Primer s’instal·laren a Torre-romeu i Can Puiggener. I en el moment del crim vivien a la plaça Ròmul del barri de Can Rull. Antonia era la segona filla dels 14 germans, cinc nenes i nou nens, del matrimoni format per José España Atienza i Cándida Hernández Trinidad.

El crim es produí pels vols de les cinc de la matinada al número 184 carrer Permanyer del barri de Gràcia quan la noia dirigia a l’empresa Pierre S.A., ubicada al mateix carrer, al darrera de la plaça del Treball, on treballava de sargidora. Els crits de socors de la jove despertaren als veïns, alguns dels quals van poder veure com un home d’elevada estatura forcejava amb la noia que queia al terra. L’agressor, que portava un passamuntanyes gris, un ganivet de grans dimensions en un mà i una llanterna a l’altra, va donar-se a la fuga pel carrer Fiveller en direcció a Unitat Hermètica. Un veí va perseguir-lo, intentant inútilment detenir-lo, mentre d’altres trucaren a la policia i l’ambulància. Al baixar, els veïns i tres companyes seves trobaren el cos ensangonat de la jove el qual, segons aquestes darreres, “estava cosit a punyalades”. Antonia fou traslladada a l’hospital Santa Fe, però els metges no van poder fer res per ella certificant que “havia ingressat cadàver”.

Manifestació a Can Rull. Font: DS.
Manifestació. Font: DS.

La notícia s’entengué com un reguitzell de pólvora i desfermà la indignació en la ciutat, especialment al barri de Can Rull ja que, a més de l’assassinat, circularen intensos rumors sense fonaments que havia estat violada, així com de les possibles implicacions polítiques del crim. Antonia era molt coneguda al barri per la seva participació en diverses activitats de caràcter cívic i social. En principi es va dir que era militant del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), fet que posteriorment fou desmentit pels seus amics i familiars.

A les 11,30 hores una trentena de veïns de Can Rull es manifestaren pel carrers del barri, exhibint pancartes de condemna de l’assassinat. Diversos vehicles amb megafonia van recórrer la ciutat convocant una concentració a Can Rull, des d’on partiria la manifestació cap l’Ajuntament de Sabadell. També, partits polítics i associacions de veïns distribuïren fulls informatius denunciant els fets i cridant a participar en la manifestació.

 Crispada concentració a la plaça Sant Roc

A les 19,15 hores unes 5.000 persones sortien de la plaça Ròmul. La manifestació va anar engrossint-se al confluir veïns de tots els barris de la ciutat. Així, a les 20,30 hores, s’havien concentrat a la plaça Sant Roc, segons el Diario de Sabadell, unes 8.000 persones. A les pancartes podien llegir-se lemes com: “Recriminem aquest vil assassinat; n’estem farts de violació i corrupció”, La mujer ante la violación sexual y el crimen, exigimos justicia popular” o “Justicia para Antonia”. A més, s’escoltaren insistents crits, adreçats a l’alcalde accidental Ricard Royo: “Que salga el alcalde y dé explicaciones” o “Justicia popular, alcaldía responsable”. D’altra banda, es reclamava que els lliuressin el cadàver per retre’l homenatge i portar-lo a coll fins a Can Rull.

Devem a Joan Moles, aleshores president de la Federació d’Associacions de Veïns de Sabadell (FAVS) i futur regidor del PSUC, un testimoni de primera mà de l’esdeveniment:

“Representants de partits i associacions de veïns vàrem demanar permís per entrar a l’Ajuntament i tenir una entrevista amb l’alcalde Royo; jo hi era en representació de la FAV. Va entrar més gent a l’Ajuntament i a la sala hi havia totes els cadires ocupades, de tal manera que els representants del govern municipal van haver d’intervenir a peu dret. Es van viure moments de molta ‘crispació’ a partir del fet que no es permetia que el fèretre de la noia morta fos portat pels seus veïns fins al cementiri, amb l’argument que el jutge no ho permetia (…) La tensió, durant les discussions, havia portat al punt que un grup de joves comentava que calia calar foc a les cortines de la sala; un grup de militants del PSUC els vàrem fer desistir tot amenaçant amb denunciar-los si ho intentaven, i aquells joves ens van fer cas”.

L’extremada tensió no va apaivagar-se fins que, el secretari general del PSUC, Antoni Gutiérrez Díaz, el Guti, va suspendre el míting que estava programat a aquella hora al Teatre Municipal La Faràndula. Acompanyat per la plana major dels comunistes sabadellencs, el Guti va negociar amb l’alcalde Royo i el jutge per tal d’accedir a les reivindicacions dels veïns. Finalment, l’alcalde Royo i el Guti sortiren al balcó de l’Ajuntament per adreçar-se a la multitud. El primer va informar que la policia estava investigant els fets i que s’augmentaria la vigilància nocturna als barris, reclamada insistentment pels concentrats. El segon anuncià que el jutge autoritzava el trasllat del taüt al barri. Després d’això, la concentració es dissolgué sense incidents.

Per la seva banda, Antoni Farrés, en la llarga entrevista concedida a Xavier Domènech, evoca aquest fet qualificant-lo de “situació explosiva” i com el crim “es va imputar a la insuficiència de l’enllumenat públic”. També, recorda com “les feministes van pitjar molt l’accelerador i van radicalitzar el conflicte”, així com les intervencions de Royo i el Guti al balcó de l’Ajuntament “per calmar la situació”.

“A vegades la història és cruel, perquè posa de manifest que potser algunes reivindicacions o alguns dels raonaments que es feien en aquells dies no eren del tot exactes. Penso que es van treure les coses de polleguera”, diu Farrés.

L’endemà, l’alcalde Royo i tot el Consistori visitaren a la família de la noia, posant-se a la seva disposició per tot allò que necessitessin. A més, l’Ajuntament va difondre una “nota oficial”, en els següents termes:

“La Corporación Municipal comparte el sentimiento de dolor que en estos momentos embarga a los sabadellenses y lamenta profundamente los hechos sucedidos últimamente, y en especial el que ha costado la vida a la joven Antonia España. Las investigaciones para esclarecer todas las circunstancias y lograr la identificación y captura del agresor prosiguen con gran intensidad, a fin que todo el peso de la ley caiga sobre el culpable de tan alevoso crimen. Asimismo este Ayuntamiento ha tomado todas las medidas a su alcance para impedir, hasta donde sea humanamente posible, la repetición de hechos de esta índole, asegurar la protección de los ciudadanos y recordar la pacífica convivencia que caracteriza la vida local. A tal efecto el Alcalde accidental se ha desplazado inmediatamente a Barcelona para entrevistarse con el Gobernador Civil de la Provincia. Finalmente esta Corporación Municipal agradece el valeroso gesto de los vecinos que acudieron en socorro de la joven agredida, y espera contar con la colaboración de todos los sabadellenses en orden a establecer, impedir o prevenir hechos delictivos como los que ahora lamentamos y a restablecer el clima de tranquilidad pública”.

Sepeli multitudinari  

L’enterrament d’Antonia España, el 16 de setembre, va ser un dels més multitudinaris que es recorden a la ciutat. Unes 20.000 persones s’aplegaren a les 18 hores a la plaça Ròmul des d’on va partir el seguici fúnebre, amb el taüt a coll, a les quals s’afegiren en el recorregut fins al Cementiri Municipal uns quants milers més. El seguici, que anava precedit per agents de la Policia Municipal, enfilà el carrer Sant Isidor, passant per l’estadi de la Nova Creu Alta, l’avinguda Onze de Setembre (llavors anomenada del Ejército español), la plaça Marcet (ara de les Dones del Tèxtil) i el carrer Vilarrubias fins enllaçar amb la carretera de la Salut i arribar al Cementiri a les 20 hores.

El sepeli, a peu des de Can Rull fins el cementiri.
El sepeli, a peu des de Can Rull fins el cementiri.

A llarg del recorregut van exhibir-se pancartes amb aquests lemes: “Basta de violaciones y crímenes”, “Contra la delincuencia y violaciones: cultura y trabajo”, “Policía: menos represión y más vigilancia y seguridad para el pueblo” o “No más crímenes y violaciones; exigimos medidas para evitarlo”. Malgrat aquesta insistència, la noia no va ser violada. Així ho va establir l’autòpsia i la posterior confessió del seu assassí. En el Cementiri Municipal s’havien congregat uns altres milers de persones més esperant l’arribada del seguici fúnebre. El sepeli va finalitzar a les 20.30h.

“Tots som culpables”

En els dies immediatament posteriors al crim es succeïren els comunitats de condemna de pràcticament la totalitat de entitats cíviques i forces polítiques de la ciutat. A banda de la condemna del crim, s’exigia l’increment de la vigilància policial, la millora de l’enllumenat públic i la creació d’un servei d’autobusos nocturns. A l’indret del seu assassinat els veïns del barri de Gràcia, col·locaren espelmes, rams de flors i un cartell on podia llegir-se: “Antonia: Tots som culpables de la teva mort”.

Manifestació de protesta contra la mort d'Antonia España a Barcelona, convocada per la Coordinadora Feminista i alguns grups més radicals del feminismo. Autora: Pilar Aymerich via Museo Reina Sofía.
Manifestació a Barcelona, convocada per la Coordinadora Feminista. Autora: P.Aymerich via Museo R.Sofía.

L’assassinat d’Antonia España va posar de manifest les condiciones d’inseguretat que patien moltes dones treballadores, amb una il·luminació deficient i sense transport públic per desplaçar-se als seus llocs de treball de nit o altes hores de matinada. L’Agrupació de Veïns de Gràcia denuncià, mitjançant un comunicat, la presència d’exhibicionistes i d’agressors sexuals que aprofitaven l’obscuritat per atacar a les noies que de matinada anaven a les fàbriques de la zona. També, es difongué que s’havien detectat diversos intents de violació al voltant del col·legi públic Narcisa Freixas i de la fàbrica de Marcet.

Durant els dies següents a l’assassinat s’incrementà la presència de patrulles de la Policia Municipal als barris, una de les principals reivindicacions de la ciutadania. De fet, part del malestar popular es focalitzà contra una policia que s’havia caracteritzat per la repressió contra el moviment obrer i l’oposició democràtica, però que es mostrava incapaç d’assegurar la seguretat ciutadana en un moment d’increment de la delinqüència comú. Així mateix, molts pares decidiren acompanyar les seves filles i moltes treballadores es posaven d’acord per anar plegades a la feina.

D’altra banda, l’assassinat d’Antonia Espanya va travessar les fronteres de la ciutat i el moviment feminista de Barcelona organitzà una  manifestació a la Rambla de Catalunya el 19 de setembre.

Portada de 'La Vanguardia' amb la notícia sobre la detenció del presumpte assassí.
Portada de ‘La Vanguardia’ amb la notícia sobre la detenció del presumpte assassí.

Cinc dies després del crim, producte de les investigacions del Grupo Local de Investigación Criminal i de la Jefatura Superior de Policía de la Via Laietana de Barcelona, es procedí a la detenció de l’autor de l’assassinat. Es tractava del jove de 19 anys José Moreno Chavarría. Segons va confessar no eren nuvis, però que ell estava enamorat de la seva víctima. Només va intentar espantar-la, insisteix però tanmateix, davant la negativa als seus requeriments, va perdre el control dels seus actes i va apunyalar-la.

L’assassí, veí de Can Rull, va continuar la seva vida quotidiana després del crim, acudint amb normalitat a la seva feina en una empresa química. Fins i tot, va desplaçar-se al domicili d’Antonia per donar el condol als seus familiars. El mateix dia 20 de setembre va ser conduit a la presó Model a l’espera de judici.

Els mitjans de comunicació de l’època definiren l’assassinat com un “crim passional”, esvaint els rumors sobre la suposada implicació política o  la violació a càrrec d’un delinqüent sexual. De tota manera, aquesta catalogació resulta indicativa de la transformació de la percepció social d’aquesta mena de delictes que avui en dia serien definits com de “violència masclista”.

Bibliografia

MOLES BENET, Joan. Records d’un sabadellenc compromès. Agrupació de Veïns de Gràcia, Sabadell, 2011.
SERRANO, Jordi i DOMÈNECH, Xavier. Antoni Farrés. Quan els obrers van assaltar l’Ajuntament. Angle Editorial. Barcelona, 2015.
Diario de Sabadell, desembre 1977.
La Vanguardia, desembre 1977.

Foto portada: fragment de la portada de Diari de Sabadell després de l’enterrament d’España.