Les primeres impremtes de Sabadell, a la dècada de 1850, foren la de l’impressor barceloní Gaietà Gaspar, seguida per la del mataroní Pere Vives i la del seu operari Marià Torner. Aquí resseguim les seves històries.

A la dècada de 1850 van aparèixer un seguit d’impremtes per satisfer la creixent demanda d’impresos industrials com ara paper de carta, sobres, etiquetes o llibres ratllats i documents municipals; estatuts, reglaments i memòries de les múltiples societats; premsa periòdica i finalment obres d’autor. Llavors l’ofici l’impressor incorporava tasques pròpies de l’editor, des de la correcció dels textos al disseny i a la compaginació.

La primera notícia sobre el tema és de Miquel Carreras qui, a Elements d’història de Sabadell (1932), escriu:

“Respecte les arts gràfiques, hem d’assenyalar la impremta de Gaietà Gaspar, que s’establí vers 1853, com la primera de Sabadell. En 1858 Pere Vives va plantar la seva que es distingí pel gust i luxe de les enquadernacions, tant com per la pulcritud de la seva tipografia, va ésser la fundadora del bella impressió sabadellenca. En 1865 Marian Torner posava la seva impremta que havia de lligar-se de manera indissoluble amb la Revista de Sabadell”.

Per la seva, banda Joan Sallarès, impressor de professió, a la ponència D’impremtes i d’impressors a Sabadell (1963), va realitzar una exhaustiva recerca a l’hemeroteca de l’Arxiu Històric, entre 1850 i 1875, on no va trobar rastres del que anomena “la impremta fantasma de Gaietà Gaspar”. No obstant això, aporta el testimoni de Joan Baptista Lladó i Figueres, conegut col·leccionista de publicacions, que li assegurà haver vist un exemplar del Diario Sabadellense de finals l’any 1853. Una publicació -escriu Andreu Castells– de la “qual ningú no n’ha vist cap exemplar. Va continuar-se fins el juliol del any següent i amb el canvi de règim va seguir amb el nom de Diario de Sabadell, cancel·lat com a màxim d’hora el 22 de febrer de 1855, data de l’únic exemplar que s’ha vist”, conservat a l’hemeroteca de Joan Llonch.

També Castells, al primer volum, Prolegòmens, de la seva monumental obra Sabadell, informe de l’oposició, publicat al 1975, atribueix a Pere Vives Llorens la instal·lació, al 1850, de la primera impremta de la ciutat. Argumenta que l’únic exemplar conservat del Diario de Sabadell va ser imprès a Barcelona per Gaietà Gaspar, que tenia una delegació a la plaça Sant Roc. Una tesis seguida per Ramon Ribera Llobet i Joan Puig i Pujol que seria director de Sabadell federal.

La impremta de Gaietà Gaspar

Esteve Renom, al 2001, va actualitzar l’estat de la qüestió. Així va exhumar una publicació, “que possiblement és la primera que va ser impresa a Sabadell”. Es tracta d’una Memòria de sis pàgines:

“Dirigida á los ilustrados Sres, propietarios del ferro-carril de esta villa y del buen sentido de la mayoría de sus habitantes, acerca del punto en que la estación debe ser colocada”. Al fulletó figura Imp. De Gayetano Gaspar plaza de San Roque. 1853 Amb el mateix peu d’impremta es coneixien dues publicacions impreses per Gaspar, les dues de 1854. La primera, de 50 pàgines, és el Bando de Buen Gobierno que ha de regir la villa de Sabadell... La segona, de 35 pàgines, titulada Noticia Historica verídica del Santuario de Nª Sª de la Fuente de la Salud…

D’altra banda, Renom va localitzar a la Biblioteca de Catalunya i a la Biblioteca de la Caixa de Sabadell dos exemplars del Diario Sabadellense, del 19 d’abril de 1854, any 2n, núm. 31. A la capçalera podia llegir-se que “se suscribe en esta villa en la impremta de C. Gaspar”.  La troballa coincideix amb Carreras quan escriu que “la premsa feu la seva aparició a la nostra ciutat amb el Diario Sabadellense publicat l’any 1853”. Aquest periòdic va continuar sortint fins el 20 d’abril de 1854, amb el nom de Diario de Sabadell i seguint amb la numeració de l’anterior, del qual s’han conservat quatre números, el darrer del 22 de febrer de 1855, any 3, n. 194.

Des del febrer de 1855, Gaietà Gaspar publicà el setmanari El Eco del Vallès, periódico literario, de industria, agricultura, avisos y noticias, a la seva impremta ara ubicada a la Rambla, n. 29 de Sabadell.

Esteve Renom discrepa de les tesis de Ribera, Puig i Castells respecte a que Gaietà Gaspar no tenia impremta a Sabadell i només distribuïa el material portat de Barcelona. De fet, estava emparentat amb el barceloní Agustí Gaspar Roca, que regentava l’impremta de la plaça de Palau, davant de la Llotja. El primer en aclarir l’assumpte va ser Joan Alsina, al 1986, que, a la documentació municipal aplegada, demostrava l’existència de l’impremta. Renom, afegeix, la multa que li fou imposada, el 2 de febrer de 1856 per no haver pagat els impostos corresponents a la publicació de El Eco del Vallés.

“Podria confirmar l’existència de l’impremta de Gaietà Gaspar a Sabadell i la publicació a Sabadell de l’esmentat diari. Per altra part, no hem trobat cap altre diari a Catalunya que avali la tesi d’un mateix periòdic amb distintes edicions locals”.

En el mateix sentit, es posiciona Josep Mª Benaul qui argumenta que Gaietà Gaspar apareix per primera vegada a la Contribució Industrial de 1854. Això confirmaria que l’empresa ja funcionava el 1853, com ho demostra l’opuscle sobre la ubicació de l’estació del ferrocarril. Aquesta dada també dona fe que l’activitat es feia a Sabadell i que no era una simple oficina comercial d’una impremta barcelonina.  Fins al 1855 no va arribar el tren, així que resultaria molt difícil distribuir diaris locals si haguessin estat impresos a la capital catalana.

L’impremta de Pere Vives

Miquel Carreras escriu que la segona impremta de la ciutat va ser la de Pere Vives que data a l’any 1858.

“La casa dels Vives que es distingí pel gust i luxe de les enquadernacions, tant com per la pulcritud de la seva tipografia, va ésser la fundadora de la bella impressió sabadellenca”. Joan Sallarès, que va treballar de caixista en aquesta impremta, discrepa en la datació. Aporta com a prova que, en tots els impresos i anuncis, sempre feia constar “Casa fundada en 1850”. Encara que no excloïa la hipòtesi de “si ells fills van fer venir rodona la xifra de 1850, despreocupant-se de vuit anys menyspreats per escadussers”.

Pere Vives i Llorens va néixer a Mataró, el 26 d’abril del 1811, on va les primeres lletres fins anar a Barcelona per a cursar Filosofia i Lletres i on va aprendre els oficis d’impressor i d’enquadernador. A la plaça de Santa Anna de la capital catalana va obrir un prestigiós taller d’enquadernació. L’any 1850 s’instal·là a Sabadell, on va obrir una impremta i el primer taller d’enquadernació de la ciutat. Benaul constata que fins el 1858 no apareix Pere Vives Llorens a la contribució industrial. Ara bé, en un document autògraf de 1865  escriu “que en los nueve años que el recurrente tiene su establecimiento en Sabadell”. Una dada que no encaixaria en la data de 1850 publicitada pels seus nets.

S’ignora si Pere Vives va adquirir la maquinària de Gaspar. En tot cas, va instal·lar la seva impremta a la Rambla n. 6 i més endavant en el 22. De les seves premses sortiren obres de gran qualitat com ara Panorama Fotográfico de Sabadell, de gran format, que es publicà en fascicles col·leccionables.

A l’exemplar de l’any 1860, de la publicació El Eco de Sabadell, apareix la Impremta de Pere Vives, radicada al n. 18 de la Rambla que de vegades surt amb el nom de Establecimiento Tipográfico de Pedro Vives. L’impressor va donar-se de baixa de la Contribució Industrial de Sabadell el 2 de març de 1870 i va traslladar-se a la seva ciutat natal on muntà un obrador tipogràfic i  on va morir el 15 de juliol de 1879. 

La impremta de Manel Torner

De l’empresa fundacional de Pere Vives sorgiren dues impremtes. Una la que muntà el seu operari Marià Torner Sala, en establir-se pel seu compte l’any 1865. Torner va arribar a Sabadell el 1857, amb de 23 anys, de professió oficial del taller de Vives a Barcelona. Va treballar durant més de 20 anys per Pere Vives i les bones relacions amb l’antic patró no s’alteraren, com ho mostra el fet que aquest, en el seu testament, li cedís, “como prueba del afecto que siempre el testador le ha profesado, su prensa de timbrar con toda la letra correspondiente”.

Tanmateix, com escriu Joan Sallarès, “la impremta Torner no adquirí personalitat fins arribar l’any 1884, en aparèixer la Revista de Sabadell, que sempre hi fou impresa” i de la que també van ser els administradors.  A la seva mort, la impremta de Marià Torner va continuar amb la firma Vídua i fill de M. Torner i. des de 1903. per Ramon Torner Tort. Va estar ubicada fins al 1919 a l’actual Casal Pere Quart. Llavors es traslladà al carrer de Sant Josep,  n. 36. Torner va morir el 1933 i va continuar amb Francesc Torner Vives. La impremta va desaparèixer amb la Revista de Sabadell el darrer número de la qual sortí el 31 de gener de 1935.

Tres generacions d’impressors

La segona impremta va ser la d’Antoni Vives Pujol, el fill de Pere, que apareix des de 1867 a la Contribució Industrial de Sabadell com a litògraf. Quan el seu pare es va donar de baixa -suposa Benaul- Antoni devia muntar també la tipografia. De 1871 a 1873, Antoni Vives figura a administrador i impressor del setmanari El Espectador, i en la publicitat s’anunciava sota la denominació de Establecimiento Litográfico de Antonio Vives. Probablement va marxar a Barcelona entre 1858 i 1860, atès que el 1874 declarava 14 anys de residència a Sabadell.

L’empresa va ser continuada pel seus fills, Josep i Joan Baptista. A parer de Sallarès, que els va conèixer, els dos nets del fundador, “poc saberen mantenir el to industrial que el pare els senyalà”. Entre 1897 i 1905, en les guies comercials hi figura Josep Vives com a impressor, des d’aleshores la denominació social més corrent serà Tipografia Vives o Vives Hermanos, ubicada al carrer Sant Joan, 24, amb sortida al carrer de la Burriana, que va plegar al 1944.

En altres entregues d’aquesta secció continuarem amb la història de les impremtes i dels impressors sabadellencs.

Bibliografía

BENAUL, Josep Mª.Autors, editors i impressors a Sabadell, 1850-1975. Nota històrica, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 2012.
CARRERRAS, Miquel. Elements d’història de Sabadell, Edicions de la Comissió de Cultura, Ajuntament de Sabadell, 1932.
CASTELLS, Andreu. Sabadell, informe de l’oposició, Prolegòmens, 1788-1868. Ed Riutort, Sabadell, 1975.
RENOM PULIT, Esteve, La primera publicació coneguda impresa a Sabadell pels volts de l’arribada del ferrocarril, Arraona, n. 25. març 2001.
SALLARÈS, Joan. D’impremtes i d’impressors a Sabadell. Quaderns de l’Arxiu de la Fundació Bosch i Cardellach, n. 7, Sabadell, 1963.
PUIG i PUJOL, Joan, 86 anys de premsa local. Sabadell, 1853-1938, Sabadell, Edicions Riutort, Sabadell, 1972,
ALSINA GIRALT, Joan.  Els Vives, impressors, a Sabadell, Diario de Sabadell 3 d’abril de 1986.