Resseguim l’origen i les vicissituds d’una de les entitats, actualment amb uns 800 socis, més prestigioses de la ciutat amb 62 d’història i que ha donat a conèixer el nom de Sabadell a nivell estatal i internacional entre els aficionats a l’astronomia.
Els orígens de l’Agrupació Astronòmica de Sabadell arranquen de l’impuls de Carles Palau, nascut al 1942 i fill Josep Palau Blancher, director del diari Sabadell que pertanyia a la Delegación de Prensa, Propaganda y Radio del Movimiento. En paraules de Raimon Reginaldo, Carles va “contagiar” la seva afició a alguns amics i companys d’estudi com Feliu Comella, Joaquim Inglada, Francesc Arquer i al seu veí Àngel Llarqués. Aquest grup juvenil es posà en contacte amb Rafael Subirana, un aficionat veterà, qui els orientà en els seves primeres activitats i els hi presentà un altre grup de joves interessats en l’astronomia: Josep Maria Oliver, Esteve Padrós i Antoni Julià.
Llavors la Delegación de Prensa y Propaganda recolzava certes iniciatives culturals com Cine Club Sabadell, de manera que Josep Palau va ajudar al grup de joves amb una subvenció de 4.500 pessetes per comprar el primer telescopi. Així mateix organitzà una reunió, el 7 d’abril de 1960, al domicili de Joan Argemí, regidor de Cultura, a la què assistiren representats d’altres entitats.
Josep Palau era falangista. Havia treballat a la redacció del Boletín de Información Local de las FET y de las JONS de la mà del seu director Feliu Pons Burguès. L’únic diari permès per règim i que l’any 1942 es reconvertiria en el diari Sabadell. A parer de Martí Marín, Sabadell sota estricte control oficial, “tenia una vocació integradora de tota la ‘gent d’ordre’ de la ciutat”; sempre que renunciessin al seu passat catalanista o liberal. Aquesta era una part de la missió del diari, “integrar aquests sectors en el règim franquista”. Justament en aquesta orientació s’encaminaren els esforços dels nous directors: Josep Maria Arnella (1942-1945), Josep Deu (1946-1951), Joaquim Trepat (1951-1952) i sobretot Josep Palau que ostentaria la direcció de Sabadell des de 1952 fins a la Transició. Sota la seva direcció entraren al diari els joves Josep Maria Cabeza i Joan Macià Mercader, formats al Frente de Juventudes.
De Club d’Astronomia a Agrupació Astronòmica
Axí doncs, no resulta estrany que el diari Sabadell es hi cedís una petita habitació de 3×3 m, amb escriptori, un vella màquina d’escriure i un armari a compartir amb Cine Club. Llavors la redacció del diari estava ubicat a la Rambla, 69 al’actual Casal Pere Quart. D’altra banda, Josep Miquel Sanmiquel, director de l’Escola Industrial que encara estava instal·lada a l’antiga Biblioteca de la Caixa d’Estalvis i els Jardinets, els hi deixà la torre de l’edifici per muntar el telescopi. El 14 d’abril de 1960, Sabadell publicà, a doble pàgina central, la notícia de la constitució oficial del “club de astronomía”. Dies després, el 25 d’abril, l’alcalde Josep Maria Marcet visitava el petit despatx de l’Agrupació. Així mateix s’encetava un espai setmanal de divulgació astronòmica a Ràdio Sabadell. L’any 1963 director de l’emissora, Joaquim Gorgori els hi cedí una sala de control en desús, una mica més gran que l’anterior despatx i on romandran fins 1965.
En els seus inicis el grup impulsor de l’entitat editava una “revista” d’un únic exemplar que ara passà a ser impresa a la rotativa del diari amb el títol de Astrum, el primer número de la qual va aparèixer el juliol de 1960. L’any fundacional acabava amb 75 socis. Les quotes del socis eren de 15 pessetes anuals els membres titulars i 25 els protectors. L’any següent les Escoles Pies autoritzaren l’Agrupació a utilitzar el seu observatori meteorològic que feia anys no s’emprava. L’entitat col·laborà en la Festa Major de 1962 amb un observació de l’eclipsi parcial de Sol, des de llavors l’Agrupació Astronòmica ha participat regularment en els actes de la Festa Major. També, aquest mateix any es muntà el primer camp d’observació fora de la ciutat al Coll d’Eres a Sant Llorenç del Munt. Posteriorment, al 1964, es realitzaren observacions en Serra Camaró que es considerà un indret idoni per instal·lar un observatori. Fins i tot es va elaborar un projecte per a materialitzar-ho que no va reeixir al no trobar fons per finançar-ho. Justament molt a prop d’aquest indret hi és l’actual seu de l’Agrupació.
L’any 1965, l’Escola Industrial, on estava l’observatori, va traslladar-se al seu actual emplaçament . L’edifici passà a l’Obra Social de la Caixa d’Estalvis de Sabadell que va destinar-lo a activitats culturals amb una gran biblioteca pública, auditori, sala d’exposicions i locals per ser cedits a les entitats. L’Agrupació Astronòmica va ser una de les primeres en demanar-ho i es va concedir un despatx de 5×5 metres. Així l’entitat disposava de l’observatori i la secretaria en un mateix local, a més de poder comptar amb l’auditori per celebrar actes. L’entitat passa a tenir la seva raó social al carrer Cardenal Gomà n. 1, 1º-1ª, ara carrer d’en Font.
El 1966 marcà un punt d’inflexió en la mesura que deixava de ser d’àmbit local a causa dels molts socis de fora de la ciutat i per les estretes relacions amb altres centres astronòmics espanyols i estrangers. El setembre de 1967, el Govern Civil de Barcelona aprovà el estatuts de l’entitat adaptats a la nova Ley de Asociaciones de 1964. L’arribada de la nau espacial nord-americana Apolo 11 a la Lluna, el 20 de juliol de 1969, aixecà una enorme expectació i molt interès per les coses de l’espai. L’esdeveniment fou difós en directe per l’Agrupació des dels micròfons de Ràdio Sabadell.
El projecte fallit de Sant Llorenç del Munt
El comitè d’observacions començà, el 1972, a estudiar la possibilitat d’instal·lar un observatori a La Mola al cim de Sant Llorenç del Munt. Aquest projecte coincidí amb l’avantprojecte de la Diputació de Barcelona de declarar Parc Natural el massís de Sant Llorenç del Munt. Josep Burrull, alcalde de Sabadell i alhora vicepresident de la Diputació, va recolzar la creació de l’observatori a Sant Llorenç. Ell mateix presentà el projecte, redactat per l’Agrupació Astronòmica, que comprenia un edifici amb cúpula. El mes de novembre de 1973 Josep Antoni Samaranch fou nomenat president de la Diputació i va donar el seu suport al projecte que considerà econòmicament viable. Aquestes gestions es perllongaren durant un temps, sense que l’Agrupació fos informada que s’havien d’esperar a la constitució del Patronat del Parc Natural, la gestora del qual fou creada al maig de 1974. A finals de 1975 es va saber que la Diputació encara no era propietària de tots els terrenys del Parc Natural i que no podia ni crear el Patronat ni cedir un espai per l’observatori. Van passar uns quants anys fins que la Diputació va poder constituir el Parc Natural.
D’altra banda, la manca d’espai va ser pal·liat amb la cessió gratuïta de Josep Gimferrer d’un local al carrer Sant Pau on s’instal·là al 1976 un laboratori fotogràfic i una sala d’anàlisi de les observacions. L’any següent, l’Agrupació organitzà, a l’octubre de 1977, les II Jornadas de Astronomía, les primeres d’abast estatal. Llavors l’entitat comptava amb 543 socis.
A finals de la dècada dels 70 s’experimentà un període d’estancament. Al maig de 1980 s’iniciaren les gestions per trobar una nova seu i disposar d’un nou observatori. Malgrat les dificultats, s’organitzà, el 30 de maig de 1984, amb gran èxit de públic, l’observació de l’eclipsi anular de Sol retransmesa per circuit català de TVE.
L’Observatori del Parc Catalunya
Les activitats de commemoració dels 25 anys de l’entitat, al 1985, portaren un raig d’esperança. A l’acte de cloenda, l’alcalde Antoni Farrés va manifestar el seu compromís per tal que l’entitat disposés d’un observatori digne del seu prestigi. Farrés i el llavors president de l’Agrupació, Josep Maria Oliver, retomaren el projecte de l’observatori al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt. Tanmateix, davant les dificultats es considerà la possibilitat de construir l’equipament al casc urbà de Sabadell. Finalment, a inicis del 1986, l’Ajuntament comunicà, mitjançant una nota de premsa, la construcció de l’observatori al Parc Catalunya. Farrès i Oliver s’entrevistaren, al 1987, amb el president de la Diputació per recavar el seu suport econòmic. Ara bé, la quantitat aportada va ser tan petita que fou l’Ajuntament qui sufragà quasi íntegrament el cost de l’edifici.
Mentre s’estava a l’espera de la materialització de la nova seu, l’Agrupació Astronòmica arribà a un acord, el 1989, per intercanviar amb Cine Club els locals de l’edifici de la Caixa d’Estalvis, de manera que van disposar d’un local dues vegades i mitja més gran.
La dècada de 1990 començà amb la redacció del projecte definitiu de la nova seu de l’Agrupació que fou resultat de l’intens treball dels directius de l’entitat, de l’arquitecte Joan Torras i del dissenyador Xavier Blanquer, contractats per l’Ajuntament. El 30 d’octubre del 1990 el projecte fou aprovat unànimement pel ple municipal. De manera quasi immediata s’encetaren els tràmits per adquirir la cúpula a l’empresa nord-americana Ash-Dome. El 24 de març de 1991 es signava el conveni de col·laboració entre Ajuntament i Agrupació. El cost de l’equipament ascendia a 72 milions de pessetes. L’administració local es feia càrrec de la construcció i manteniment de l’edifici i l’Agrupació de l’equipament científic i administratiu. Des del 1985 al 1993, l’Agrupació va utilitzar un telescopi de 36 cm; a partir d’ara disposava d’un telescopi de gran potència
Les obres començaren aquell mateix any i foren visitades el 16 de setembre de 1992 per Jordi Pujol, president de la Generalitat, el conseller Joaquim Molins i l’alcalde de Sabadell. L’Observatori Astronòmic del Parc Catalunya s’inaugurà dels dies 28 a 30 de maig on es presentà el nou anagrama de l’entitat dissenyat pel pintor Alfons Borrell. La històrica revista Astrum va experimentar un canvi radical, al passar de ser una publicació d’informació astronòmica general a ser monogràfica, a banda de dedicar algunes pàgines la informació sobre l’entitat. La primera monografia fou dedicada a la bibliografia astronòmica. . L’any 1995, l’Agrupació va rebre gran part de l’important llegat de l’astrònom aficionat barceloní, Albert Barangé amb llibres, col·leccions de revistes, atles i el telescopi Manet de 160 mm d’obertura.
L’asteroide (13260) Sabadell
L’Agrupació Astronòmica de Sabadell gaudeix d’un gran prestigi tant a nivell nacional com internacional. Un exemple d’això va ser el descobriment, el 23 d’agost de 1998, d’un asteroide per Ferran Casarramona, vicepresident de l’entitat i Antoni Vidal membre de la junta directiva. Un cop el Minor Planet Center va verificar les seves observacions es va donar, a proposta del seus descobridors. el nom de (13260) Sabadell a l’asteroide.
No podem resseguir aquí la dilatada història de l’Agrupació Astronòmica i de les seves múltiples activitats. Únicament esmentar que el 27 de maig de 2006 s’inaugurà l’observatori de l’Agrupació al Montsec amb capacitat per 31 observatoris privats, tots ells propietat dels socis de l’entitat.
En altre ordre de coses, al 2002, va ser guardonada per la Generalitat amb la Placa Narcís Monturiol, el major reconeixement al mèrit científic i tecnològic. Així mateix, al 2006, va rebre la declaració de Asociación de Utilidad Pública per part del Ministeri de l’Interior, un dels màxims reconeixements a una entitat cultural per part de l’Estat. Així mateix,. D’altra banda, al 2009 s’organitzà el primer Casal d’Estiu adreçat a infants d’entre 5 i 14 anys interessats en l’astronomia amb un ampli ventall de tallers, jocs, observacions, treballs manuals o xerrades.
A l’any 2010, quan l’Agrupació va celebrar els 50 anys d’existència, comptava a un mica més d’un miler de socis. L’impacte de la crisi financera s’ha fet notar i el nombre de socis ha baixat i s’ha estabilitzat al voltant dels vuit-cents, dels quals un centenar són de Sabadell i la majoria del Vallès i Barcelonès. La revista mensual Astrum ha publicat aquest mes de maig el seu número 339.
Bibliografia
BENAUL, Josep M., GARRIDO, Antoni i SUDRIÂ, Carles. Caixa Sabadell. Finances i acció social (1859-2009). Fundació Caixa Sabadell, 2008.
MARÍN i CORBERA, Marín. Premsa i poder en el Sabadell de la postguerra, 1939-1942. Arraona, n. 13. III Època, 1993.
REGINALDO, Raimon. 50 años. Agrupación Astronómica de Sabadell 1960-2010. Publicación monográfica de la Agrupación Astronómica de Sabadell n. 23. 2ª época, abril 2010.