Ressenyem el treball de recerca de la historiadora Mercè Argemí sobre la participació de la petita noblesa sabadellenca en la conquesta de Mallorca a l’expedició de Jaume I, així com del paper dels seus descendents en l’aristocràcia feudal de l’illa

L’exercit comandat per Jaume I, el Conqueridor, entrà a la ciutat de Mallorca el mes desembre de 1229. El rei i els nobles saquejaren i es repartiren les propietats dels àrabs i berbers aposentats des del segle X a l’illa que anomenaven Mayurqa, una corrupció del llatí Insula Maior. Una població que fugí, fou exterminada o venuda com esclava, excepte un grapat d’homes i dones per treballar com esclaus dels nous senyors. Així es recull a la Crònica de Jaume I o Llibre dels Feits i està abastament document pels historiadors moderns.

Els detalls de la distribució dels béns entre conqueridors es troba al Llibre del repartiment redactat poc després de la conquesta. Es tracta d’una mena d’inventari de les propietats de la població musulmana (sarraïna en el llenguatge de l’època): immobles urbans, terres de cultiu o sense conrear a repartir segons els pactes previs atesa la contribució relativa en l’expedició.  

Els principals contingents militars foren aportats pel rei Jaume I i quatre grans senyors feudals: Nunó Sanç, comte de Rosselló, Hug IV, comte d’Empúries, Gastó de Montcada, vescomte de Bearn, i Berenguer de Palou, bisbe de Barcelona. Entre ells es repartiren tota l’illa. En cadascuna de les seves parts, cediren propietats a altres senyors amb una participació menor en l’expedició, com el bisbe de Girona, l’orde del Temple i altres membres de l’alta noblesa com Guillem de Montcada. En un tercer esglaó inferior, més nombrós, estaven els barons o cavallers de la petita noblesa i membres de l’església, així com homes de ciutats catalanes, occitanes, provençals i italianes.

Al moment de la conquesta, les alqueries eren les principals unitats d’explotació agrària de l’illa, agrupades en districtes administratius. Els conqueridors van conservar el sistema, com indica Argemí. Les alqueries eren una mena de masies on vivien famílies dedicades a la agricultura i la ramaderia. En el Llibre del repartiment es consigna la distribució dels béns de la part del Rei, a partir de la llista de les alqueries de la seva porció i els noms dels homes que les rebien com a recompensa per la seva participació en la conquesta.

Entre aquestes llistes figuren els noms d’homes de Sabadell, nobles o soldats, que formaren part de les tropes de Jaume I i reberen algunes d’aquestes alqueries en recompensa per la seva participació en la campanya militar. Així s’esmenta un tal Mateu  de  Sabadell  –Matheu de Sabadel– qui rebia tres alqueries, dues de vuit jovades d’extensió i l’altre de quatre-.  També  apareix Bernat  de  Sabadell  –Bernat  de  Sapatel  de  Barcelona– amb una alqueria de sis jovades. La jovada és una unitat de mesura de superfície agrícola antiga, derivada de la iugerum romana, equivalent a 113.648 m² o 11,36 hectàrees (uns onze camps de futbol).

Després d’aquest primer repartiment es realitzaren nombroses transaccions i compra/venta de propietats, dintre del dret feudal, també consignades al Llibre de repartiment, que generaren molta documentació notarial i que es conserva a l’Arxiu del Regne de Mallorca. Entre els béns objecte de transacció, estaven els esclaus com els que també hi havia a Sabadell (més info: ‘Esclaus al Sabadell del segle XV‘).

Els homes de Sabadell apareixen en aquesta documentació venent i comprant cases, terres i esclaus o reconeixent haver rebut préstecs de jueus. També, s’esmenten com a testimonis o garants de les transaccions fetes per altres.

Nissagues sabadellenques

Petrus de Sappatello apareix, l’any 1241, entre els testimonis de la venda de  F. Picany a Johanni Abennace d’una  sarraïna blanca, anomenada Aixa, i del seu fill Jucef pel preu de 42 sous melgoresos. El mateix Petrus de Sappatello venia, dies més tard, a Domenico Arrom un sarraí de nom Hahmet, blanc, pel preu de 80 sous. Poc després, Petrus de Sapatello i la seva esposa Aurenda reconeixien un deute de 51 sous melgoresos a un jueu anomenat Ammar Abenjacob i aportaven com a penyora un esclau sarraí anomenat Abdallà Alhagem.

En un altre registre, datat l’abril de 1241, els mateixos esposos reconeixien un deute de 66 sous melgoresos al prestador jueu Ammar Aben i aporten com a penyora un esclau sarraí anomenat Mahomet. Posteriorment, el mateix matrimoni reconeixien a Ammar Abenjacob un deute de 80 sous melgoresos i li lliuraven dos esclaus sarraïns anomenats Jucef i Mahamet  com  a  penyora  i aval del  pagament del deute.

L’any 1241, Saurine de Sabadello comprava unes cases a la ciutat de Mallorca dins la part corresponent al bisbe de València per 60 sous melgoresos i subjectes a cens a pagar al bisbe. L’any 1242, Joan de Sappatello comprava a Bernat Ermengaudus un  sarraí  blanc, de nom  Abdella, per  80  sous  melgoresos. En el document  de  compra apareix entre els testimonis Burgesius de Sappatello.

En un altre registre, del 1242, Dulcia de Sappatello, amb el consell i voluntat de Guillem de Orta, de les seves filles Elisenda i Maria i dels seus altres fills, nomena com a procurador seu a Raimundum de Turre perquè vengui unes cases que posseeix a Sabadell. Dolça declara que té aquelles cases “in villa de Sabadelo” per herència del seu pare Bernat Guilaberti.

Vella aristocràcia mallorquina  

A parer d’Argemí, “un estudi acurat sobre aquests personatges podria donar idea de quin era el seu origen i de quin va ser el  seu  paper  en  la  conquesta  i,  posteriorment,  en  la  societat mallorquina”. Els Mateu i Bernat de Sabadell, documentats  al  Llibre  del  repartiment,  podrien haver participat a la  campanya com a soldats d’algun dels  principals senyors feudals. De fet, els Montcada llavors eren titulars del feu d’Arraona. També podria ser que s’haguessin allistat a les tropes de Jaume I com a homes de la vila de Sabadell.

El Joan i el Pere de Sabadell, esmentats posteriorment, podrien ser d’aquells primers conqueridors o d’algun dels seus descendents o haver-se instal·lat després, atrets pels incentius dels senyors feudals per poblar i administrar l’illa. Segons la historiadora sabadellenca, els documents demostren que tenien prou solvència per formar part del circuit de venda de captius i esclaus, encara que fos per avalar préstecs.

El cas de Dolça, que designa un procurador per gestionar les seves propietats a Sabadell, seria un clar indici de l’establiment a Mallorca de famílies vallesanes. Argemí destaca la figura de Berenguer Burgues de Sapatello entre els llinatges amb un paper destacat en la nova societat mallorquina, que apareix al Llibre del repartiment. Posteriorment, torna a sortir, el 1243, quan adquireix al bisbe de Mallorca uns terrenys de l’alqueria de Cuni, on ja tenia altres terres. Berenguer Burgues és considerat el  patriarca d’un  dels  principals  llinatges de  l’aristocràcia  vella mallorquina, no només per seu gran patrimoni, sinó per la seva influència política.  

Consta que Berenguer era germà de Ferrer Burgues, també dit de Sabadell, que el 1232 va comprar unes terres a la Muntanya de Mallorca exercint de procurador del bisbe de Barcelona. Els descendents de Berenguer mantingueren els seus lligams amb Catalunya, amb una política matrimonial i patrimonial de vinculació amb els vells llinatges de la noblesa catalana que compaginaven amb un paper rellevant  a la societat mallorquina. Així, a tall d’exemple, a principis del segle XVI, Francesc Burgues va ser procurador reial de Mallorca.

Un altre cas semblant seria el dels Togores, que participaren en la conquesta de l’illa i distribució del botí. Com escriu Miquel Carreras, “eren senyors de  la  petita  noblesa, i si no gaire potents, de molta consideració per causa de l’antiguitat de la família”, que també havien prestat serveis al Rei. Francesc Togores fou governador general de Catalunya a finals de  la  dècada  de  1340  i  més tard  veguer  de Barcelona i del Vallès. Els Togores disposaven d’una de les cinc úniques osseres nobiliàries en un mur de l’església del monestir de Sant Cugat. Els historiadors relacionen aquests Togores sabadellencs amb la casa de Montcada-Bearn. Així, podria ser que algun o alguns membres de la família acompanyessin Gastó de Montcada, vescomte de Bearn, en la campanya militar.

D’altra banda, està documentat que Arnau de Togores adquirí, el 1233, rendes i béns immobles a la ciutat de Mallorca cedits per Nunó Sanç, a més de rendes sobre una alqueria i una alqueria al districte d’Inca. Els Togores posseïen també una cavalleria d’unes 454 hectàrees. Sobre aquestes terres i els pobladors tenien els drets de tasca, mig delme, el domini directe i la justícia baixa. Per contra, havien de contribuir amb un cavall i un cavaller armats per a la defensa del reialme.

Cap a finals del segle XIV, un dels seus descendents, Guillem de Togores, posseïa diversos immobles a la ciutat de Mallorca: una botiga, una casa i una algorfa, totes llogades, i una altra mansió senyorial per les seves estades a la ciutat. Alhora, rebia ingressos del feu de Lloseta i Aiamans, rendes en metàl·lic de delmes, lluïsmes i fadigues, dels  censos sobre terres i molins, de la venda de llana i de vi, dels lloguers de cases i de la producció de la seva alqueria.

El treball de recerca d’Argemí no només té un interès en si mateix, al mostrar el paper dels sabadellencs en la conquesta de Mallorca, sinó que enriqueix els coneixements sobre la vila medieval de Sabadell.

Bibliografia

ARGEMÍ RELAT, Mercè. A la conquesta de Mallorca. Sabadellencs a les hostes de Jaume I. Arraona, n. 38, 2019-2020.
– D’Arraona a Sabadell. El naixement de la  vila  al  voltant  d’un  mercat  medieval.  Amics  de  l’Art  Romànic de Sabadell, 2010.
CARRERAS COSTAJUSSÀ, Miquel. Elements d’història de Sabadell. Edicions de la Comissió de Cultura, 1932.
SOLDEVILA, Ferran. Jaume  I,  Bernat  Desclot,  Ramon  Muntaner,  Pere III. Les quatre grans cròniques. Barcelona, 1983.

Foto portada: Pintures murals de la conquesta de Mallorca, Col·lecció MNAC. © Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona.

FES-TE SUBSCRIPTOR!

Si t’agrada iSabadell, ajuda’ns a créixer i fes-te SUBSCRIPTOR. A més, tindràs avantatges exclusius.

Consulta AQUÍ els avantatges i FES-TE SUBSCRIPTOR ARA, AQUÍ.