Ayuso (PSC): “la imatge de Bustos aixecant-me el braç va tenir un impacte molt negatiu”

Josep Ayuso és el regidor amb més anys d’experiència. En porta 16, des de l’any 2003 quan els socialistes han tingut la seva única majoria absoluta a Sabadell. Ayuso plega aquest dimarts i s’incorpora a plena dedicació a l’advocacia, a la qual ha anat tornant mica en mica. 

Va ser el candidat del PSC l’any 2015 després d’unes dures primàries entre ell i la que serà la propera alcaldessa, Marta Farrés. En aquells moments mai es va desmarcar de Bustos. Del seu raonament fa la sensació que creu que tampoc li hauria servit de res. Aquella imatge de Bustos alçant-li el braç era massa potent perquè les paraules servissin d’alguna cosa. 

Ayuso va entrar al ple l’any 2003 i va patir el tsunami del cas Mercuri en primera línia. Qualsevol altre candidat socialista hagués tingut un mal resultat l’any 2015, pensa. Li costa trobar alguna acció positiva del govern quatripartit i s’acomiada “honorat” aquest dimarts. Aquesta és la seva darrera entrevista com a regidor. 

Quan va entrar al ple l’any 2003, s’hi pensava estar 16 anys?
La veritat és que pensava estar-me vuit anys. La política hauria de ser un període de la vida relativament curt. Estic en contra de la professionalització de la política. Però el segon mandat va portar al tercer i al tercer vam tenir la gran crisi i a partir d’aquí va ser gairebé per necessitat. Vaig guanyar les primàries i aquests quatre anys han estat conseqüència d’això.

Hagués seguit un cinquè mandat si li haguessin oferit?
No. 16 anys són suficients per donar el que saps i tens per la ciutat.

Quin record té dels seus primers anys al consistori. Va entrar directe al govern i molt vinculat a la part esportiva de la ciutat.
Els primers quatre anys van ser satisfactoris. La majoria absoluta permetia tranquil·litat però sobretot hi havia capacitat d’executar projectes. Si arribes al govern i no hi ha diners és trist. En aquella època l’Ajuntament estava bé a nivell econòmic, i hi havia sensibilitat envers alguns àmbits: habitatge, serveis socials però també equipaments. I els equipaments esportius són potents. Vam començar a treballar el Sabadell esportiu d’avui. Els pavellons van venir després però allà vam planejar i executar diferents projectes. Moltes ganes, molta il·lusió, molta sintonia amb les entitats. Va ser la tònica.

Hi ha un dia que canvia tot. El 27 de novembre de 2012 amb l’esclat del cas Mercuri. Han passat set anys i encara marca l’Ajuntament. Què feia aquell dia quan va passar tot?
Estava al meu despatx, a l’Ateneu, just davant de l’Ajuntament. Em van trucar que estaven entrant. Vaig mirar per la finestra i no hi havia ningú. No m’ho acabava de creure. Al cap d’uns 15 o 20 minuts, van començar a arribar policies… vaig trucar a alcaldia i em van dir que estaven entrant. Jo estava just aquí davant, a l’Ateneu. Ho vaig seguir amb preocupació perquè era una situació extraordinària.

Portava nou anys al govern. Mai havia vist, olorat, tocat, intuït res?
Mai. Cal dir en el cas de les dues sentències que hi ha fins ara [cas Montcada i cas multes] són tipus delictius molt privats en el sentit que si hi ha tràfic d’influències o prevaricació no és públic i notori. De la resta de temes no em vull pronunciar perquè estan en investigació. Una altra cosa és la peça 1 [la dels suborns a canvi d’obres], que és una altra història, i la investigació és molt lenta.

La peça 1 afecta Jordi Soriano, que era el soci preferent del govern socialista en minoria. No hi havia cap relació especial amb ell?
No. Tenia la mateixa relació amb ell que amb qualsevol altre regidor. Una persona molt correcta, molt formal. Si el que diuen els informes de la policia i la investigació, em sorprèn molt. El tenia per una persona molt educada.

Però una persona que ve de l’advocacia com vostè no fa una certa autocrítica de com pot ser que passés allò i jo no en sabés res?
És el que deia abans. Són delictes molt íntims, particulars. Els condemnats en el primer tema eren tres persones, no era una pluralitat de gent.

La resta no ho sabíem o no teníem la més remota idea perquè no participàvem dels processos ni participàvem de les decisions ni teníem un grau de coneixement universal, com tenien altres persones.

Vostè agafa més importància al govern quan dimiteix Bustos, entra Juan Carlos Sánchez com alcalde i vostè passa a ser regidor d’Urbanisme. Què va fallar en aquella alcaldia perquè tot acabés tan malament?
Joan Carles va ser un bon alcalde. Però la situació era molt complicada, amb tota l’ombra de Mercuri, la situació convulsa i tensa a la ciutat, amb un govern en minoria. Aquells dos anys se l’ha de felicitar perquè va aconseguir aguantar enmig de la tempesta amb onades de molts metres d’alçada i va mantenir la nau amb certa estabilitat. Va tenir mà esquerra.

Llavors si va ser un bon alcalde, perquè no va ser un bon candidat a les municipals l’any 2015?
No ho sé. Es va obrir un procés de primàries i qui va voler es va poder presentar. Ell no va voler. Només ens vam presentar Marta Farrés i jo. Ell era lliure. Li hauria de preguntar a ell. Entenc que va ser una decisió personal.

En aquelles primàries, vostè ha explicat que hi havia un acord per intentar evitar les primàries amb vostè com a candidat a l’alcaldia. I que després no va ser així.
Si es poden evitar les primàries s’eviten. I si no es va a primàries. Hi havia un pacte i no es va complir. Vam anar a primàries, que són molt maques però a casa del veí. Quan les fas a la teva casa, generes mala relació entre companys. Hi havia militants de tota la vida que ens deien que perquè no ens posàvem d’acord.

La ferida va ser gran en aquell moment. Ara què faria diferent perquè la ferida no fos tan gran?
Hauríem mirat de forçar més l’acord i no anar a primàries.

En aquelles primàries va tenir el suport de Manuel Bustos?
Ell era militant del partit i va participar de determinats actes. Ell, com altres militants, era un més de la gent que arrossegava gent.

Però la seva influència no era la mateixa.
Tenia la pàtina de venir de ser alcalde. Però crec que no va ser determinant. Va ser un més.

Va ser determinant pel resultat posterior de les eleccions aquella imatge de Bustos alçant-li a vostè el braç la nit que va guanyar les primàries?
Sense dubte. Va ser una foto que va impactar negativament.

Va ser buscada?
En absolut per la meva part. Ell va arribar a la seu, vaig començar a veure flaixos de foto i de sobte em va aixecar el braç. Per part meva no va ser premeditada. No sé altres si la tenien prevista i pensada amb anterioritat. Va ser impossible d’evitar aquella la foto. Inesperada. Jo baixava a fer un discurs i a dir ‘vinga hem de remar tots en la mateixa direcció’ i em vaig trobar aquella escena.

Clar que va tenir un impacte molt negatiu. Era la imatge de ‘aquí està mi chico, este es mi chico y yo le doy por ganador’. Tu? Qui ets tu per decidir qui ha guanyat i qui no. Tu no has estat l’àrbitre ni el jutge ni el que decideix. He guanyat pels militants. Tu ets una part més. Ell sobrava en aquella foto. I sobrava el gest. No tenia la legitimitat ni la competència per dir qui havia guanyat.

Tot i així, al cap d’unes setmanes, en un acte a Fira Sabadell al qual va venir un jove diputat que es diu Pedro Sánchez, amb Pere Navarro i també Manuel Bustos ja en segon pla, vostè va demanar un aplaudiment per Manuel Bustos i el va presentar com un referent per a vostè. Aquí no hi havia res imprevisible. Per què ho va fer això?
Havia estat l’alcalde durant molts anys. Havia fet malgrat tot una transformació de la ciutat. Ho vaig fer per reconeixement. Com una forma de reconèixer la feina feta.

Ayuso i Bustos aixecant-li el braç, el dia que va guanyar les primàries.
Ayuso i Bustos aixecant-li el braç, el dia que va guanyar les primàries.

A la precampanya es veia que hi havia un cordó sanitari contra el PSC de la resta de partits. Què va fer vostè per evitar-ho?
Tots els partits eren refractaris. Parlàvem però no hi havia voluntat d’arribar a un acord per part de ningú. Hi havia una consigna: tots contra el PSC. No podem permetre que Ayuso sigui l’alcalde. Era la consigna abans, durant i després del procés electoral.

Lluis Monge diu que els socialistes estaven apestats a partir del cas Mercuri. Hi està d’acord?
Està clar que no podíem ser socis per res i que havíem de sortir de l’alcaldia i del govern. Només si haguéssim guanyat per una majoria important haurien permès que tinguéssim l’alcaldia. L’objectiu màxim era evitar per totes que el PSC mantingués l’alcaldia.

Com interpreta la patacada que va patir el PSC a les eleccions de 2015, de 13 a 5 regidors?
Ens van votar només els fidels. Una part dels votants socialistes es van quedar a casa. Ara, el 26 de maig, hi ha hagut un 25% més de participació. Molta gent no va anar a votar per la situació, tot estava molt a prop i estàvem encara amb la ressaca del cas Mercuri.

Josep Ayuso. Autor: David B.
Josep Ayuso, aquest dimarts. Autor: David B.

El resultat hagués estat tan dolent amb un altre candidat?
Si la Marta Farrés hagués guanyat les primàries i hagués estat la candidata al 2015, el resultat hauria estat més o menys el mateix. No podies lluitar contra aquella situació. Era una onada de 20 metres d’alçada. Molt difícil.

I amb aquest clima com ha afrontat aquest darrer mandat des de l’oposició?
Hem intentat ser crítics amb l’acció de govern. Val a dir que ens ho han posat fàcil. Intentar que no trenquessin gaires coses, que hi hagués un mínim d’estructures de l’Ajuntament i la ciutat que les respectessin. No ho hem aconseguit tot i han trencat algunes coses. Però així els ha anat.

Què salva d’aquest govern quatripartit?
[S’ho pensa] Les persones com a element principal de l’acció del govern.

Estem passant una situació complicada però no ens podem centrar només en una franja de gent malgrat que sigui la més fràgil. Tots hem de lluitar contra la situació que pateix el 10 per cent més fràgil. Però el 90 per cent també mereix alguna acció d’habitatge: gent jove que es casa o vol anar a viure junts i volen quedar-se a viure a Sabadell però no troben oportunitats des de l’administració.

Ara ja no és però Ayuso ha estat membre del Comitè Federal del PSOE. Va participar-hi el dia 1 d’octubre de 2016, quan els socialistes es van obrir en canal durant tot un dissabte que va acabar amb la dimissió de Pedro Sánchez com a màxim dirigent dels socialistes. “Va ser un dia molt llarg i jo vaig formar part de la delegació catalana i defensar la posició del PSC, defensar Pedro Sánchez, que era la veu dels militants davant l’abstenció a Rajoy”. Ho recorda com un dia “molt agre, molt injust, amb moltes tensions internes del partit i moviments territorials”.

Aquest mandat ha estat molt marcat pel procés sobiranista. El PSC no cal dir que és un partit no independentista. Però vau participar a les manifestacions del 3 d’octubre i vostè va tenir alguna piulada molt crítica amb Pedro Sánchez.
Precisament perquè havia tingut una certa relació amb ell podria ser crític amb algunes coses. El PSC no és un bloc, és un partit obert, on podem expressar la nostra discrepància. Però el 3 d’octubre vaig participar jo, però tot el PSC a Catalunya també, a Mollet, a Barcelona, en contra de la violència exercida sobre determinades persones el dia 1 d’octubre. Una actuació desproporcionada, en alguns casos sense cap raó. I per això ho vaig fer.

Josep Ayuso. Autor: David B.
Josep Ayuso, al grup municipal del PSC. Autor: David B.

Si això ho veu així, com a jurista, com veu la posició de fiscalia o l’advocacia de l’Estat al judici respecte el que va passar aquell dia. El que es diu de l’actuació policial, de la gent concentrada als punts de votació?
Ho veig com un mecanisme de defensa pròpia de l’Estat. S’està expressant un mecanisme d’autodefensa del sistema.

Tergiversació? Exageració?
És la interpretació en base als informes dels cossos de seguretat i la policia. La imatge de la fiscalia és la que els arriba dels informes i veuen un delicte i demanen una pena.

Per la fiscalia de l’Estat això és el que va passar. La seva visió. És la realitat? No. Segur. Avui [per dimarts] estem escoltant la visió de les defenses. La seva visió. És la realitat? Tampoc. Però el cert és que el 6 i 7 de setembre de 2017 es van fer algunes coses malament al Parlament. Algunes altres els dies posteriors, el 20 i 21 de setembre, el dia 1 d’octubre. Jo no em pronuncio si va ser rebel·lió, sedició, desobediència… però jo veig que pels fets que jo vaig veure no hi ha rebel·lió. No pots ficar 25 anys de presó a Junqueras, Cuixart o Forcadell, que va ser companya de govern uns mesos, per això. Ara, també dic que les coses no es van fer bé i que la declaració unilateral no és el camí.

Sempre s’ha defensat com una persona fidel al partit. Si el 3 d’octubre el partit diu que ha de participar en una concentració, es participa. Però reconeix que les primàries van deixar una ferida i en canvi ha està tenint un comiat molt tranquil. Com estan les relacions amb Farrés?
Tot va funcionar millor quan es configura una executiva al partit i es deixa la gestora. Les relacions van millorar i hi va haver més coordinació. A les taules del grup té presència el partit, i a inversa. Va ser molt més fàcil. La relació és la normal i ordinària. El que hem fet com a grup en els darrers anys és actuar de forma coordinada amb el partit.

Les primàries van generar friccions i ferides però al final no som tercers. Però aquí som companys de partit i tot allò s’ha anat curant. Fa mesos que amb la Marta tenim una relació cordial, normals, de companys.

Per què no ha fet campanya per Farrés?
Crec que la meva presència es podria haver utilitzat. No volia que Marta Farrés tingués ni un punt negatiu per Josep Ayuso. Per cautela. M’han convidat els actes, vaig anar a la presentació i a partir d’allà no he anat a cap més. No vull que m’utilitzin de forma perversa per atacar-la a ella.

Després de 16 anys com a regidor, com li agradaria ser recordat?
Com una persona que vaig servir la meva ciutat amb fidelitat i honor. Hi ha gent que ha de sortir amb el cap baix i jo sortiré amb el cap ben alt, amb alegria i amb la feina feta. I amb orgull. Ho podria haver fet millor com tothom però surto satisfet d’aquests 16 anys.

Fotos: David B. 

Comments are closed.