La portaveu municipal de la plataforma Guanyem Sabadell encapçalarà la llista a les municipals de 2019 per segona vegada. Ho anava a fer amb Guanyem però finalment ho farà amb la marca 100% Sabadell. Martínez ha tingut un important paper aquest mandat, i mirarà de ser regidora per quart mandat consecutiu de la mà d’un equip de diferents orígens.
Martínez va fer les primeres passes a la política institucional amb ICV-EUiA, des del 2011 a través d’EUiA en solitari i des del 2015 a través de la formació política Guanyem, que es presenta de nou a les municipals (però amb la marca 100% Sabadell) amb un missatge de transversalitat, ja que la plataforma incorpora militants de diferents sensibilitats i col·lectius diversos. Aquest podria ser un perfil polític i personal de la candidata, amb alguns aspectes poc coneguts.
1 Maria del Sol Martínez Torres va néixer l’any 1963 a la població de Beas de Segura, província de Jaén.
2. El primer contacte amb Catalunya va ser amb Vilanova i la Geltrú on vivia part de la seva família. Hi va anar a tractar-se mèdicament perquè tenia una pleura al pulmó. “Vaig estar molt malalta i vaig fer aquí tot el tractament, vaig tornar a Jaén i finalment ja vaig venir a Sabadell l’any 1975”.
3. “No tinc records d’infància. Sempre estava malalta i els petits records que tinc són de casa meva, de la meva família i els meus pares”. Però creu que va tenir una infància “feliç”. La malaltia la va marcar en quant al valor de la família. És la tercera de sis germans (cinc dones i un home) però es considera la “mimada” perquè estava malalta. “Les meves amigues eren les meves germanes, abans i ara”, assegura.
4. De petita li ha quedat afició per la lectura. “Llegeixo molt i gairebé no veig la tele”. Darrerament ha llegit El lector de Julio Verne de Almudena Grandes, Patria, de Fernando Aramburu, i ara un de Carmen Posades que és “un tostón” però que “acabaré perquè sóc molt insistent”. “Jo no em deixo un llibre sense llegir”, diu. En quant a música fa bo el lema de l’extinta emissora M80: 70s, 80s i 90s. BeeGees o Tina Turner.
5. Va estudiar fins a BUP però diu que “sempre ha estudiat en gran part gràcies a les oportunitats que em va donar entrar el sindicat”. Comissions Obreres ha marcat part de la seva vida. Era delegada a l’empresa Italco, vinculada al tèxtil en quant a l’alta costura de roba d’home. “Les dones ens incorporàvem al món de la indústria i els primers comitès on hi havia dones era al sector tèxtil. No es veia socialment a dones organitzades i hi havia poques dones sindicalistes. Era molt difícil fins i tot dins la pròpia família. Que la família entengués que després de les hores de feina et quedessis hores i hores en reunions interminables al sindicat no era senzill. Estava tot per reivindicar. No hi havia llei de maternitat i totes aquelles conquestes al món de la fàbrica ens les vam guanyar a pols. Un món molt sacrificat”.
6. Després va ser secretària d’acció social i representant del sector tèxtil i químic a nivell estatal. D’aquella època, ara manté vincles amb el món empresarial de Sabadell. “Hi mantinc bones relacions, he entès la importància del desenvolupament econòmic i ells em respecten”, afegeix. “Crec que estem d’acord que no podem competir amb altres països en mà d’obra barata”, afegeix.
7. Comissions la va marcar però fa uns anys es va donar de baixa. “Va haver-hi un moment en que els sindicats de classe, tal i com jo els entenia, van perdre la seva raó de ser i van començar a fer política i entrar on no tocava”, diu. Quan ho va veure clar? En el moment de crisi econòmica del 2008 i a partir del procés sobiranista. “Un sindicat ha de representar els treballadors parlin el que parlin, votin el que votin. No m’agrada que prenguin part política”.
8. En els seus primers anys com a regidora a Sabadell, va compaginar la tasca pública amb el monitoratge del menjador d’una escola bressol de Sant Quirze. “Sempre he tingut devoció pels nens”, diu.
9. Té dos fills, dos homes de 34 i 21 anys, i ara dos néts, un nen de cinc anys i una nena d’any i mig. “Ser àvia m’ha donat dolçor”, reconeix.
10. Va ser presidenta de l’Associació de Veïns de Torre-romeu, barri del qual és orgullosa veïna des de fa molts anys. Hi viu des de fa un quart de segle. Hi té tota la família. “Visc on vull viure. M’agrada viure a Torre-romeu. Segueix tenint un entorn de poble, de veïnatge. I per altra banda estàs a cinc minuts del Centre amb tots els serveis i en un entorn de camp que m’encanta”.
11. En el tripartit d’esquerres liderat per Bustos entre 2003 i 2005, va ser comissionada durant uns pocs mesos: “tres mesos comissionada del tinent d’alcalde Ramón Álvarez en temes de convivència. L’únic treball que vaig fer va ser canviar el model de la Festa de la Diversitat. Vaig fer la meva feina i vaig renunciar abans que ICV-EUiA sortís del govern. Estic contenta d’aquell treball; Ramon Álvarez em va posar per fer una feina i la vaig fer”.
12. És regidora des de l’any 2007, primer a ICV-EUiA, des del 2011 a EUiA en solitari i des del 2015 amb Guanyem des del govern. Si entra de nou al consistori, es convertiria en la regidora amb més experiència, ja que té cadira al ple des de l’any 2007 i ni el socialista Josep Ayuso ni al PDeCat Carles Rossinyol ni Toni Font ni Josep Beltran seguiran.
13. Va ser dirigent molts i molts anys d’Esquerra Unida i Alternativa. Entre altres càrrecs, va ser coordinadora comarcal i també va entrar a la direcció estatal d’Izquierda Unida amb Cayo Lara. L’any 2015 va ser expulsada amb un grapat més de militats històrics l’any 2015 pel secretari general Joan Josep Nuet quan va formar Guanyem després d’unes tempestuoses primàries: “van haver-hi molts comunicats i comunicats i ningú em va preguntar què passava. I el que passava és el mateix que ha passat ara: Nuet i jo teníem greus discrepàncies. Jo estava amb ell a la direcció d’Izquierda Unida i Nuet feia un discurs federalista a Madrid i un discurs a Catalunya molt proper a l’independentisme. Llavors jo representava a Izquierda Unida, Nuet sabia que se m’havia de carregar perquè jo era la seva oposició. El que va fer va ser venir a carregar-se’m a Sabadell. Es va inventar un cens, es va inventar una comissió de garanties i va ser tot un pols. Avui dia ell està pagant amb la mateixa moneda tots els que van jugar a allò i ell està a les llistes d’ERC. És una dictadura i una mesquinesa aprofitar-se de molta gent que crèiem en EUiA”. Mai s’ha plantejat tornar. Sí recorda que va contactar amb Cayo Lara i que ell no va fer res: “tots sabien al que jugava Nuet”.
14. És regidora d’Esports però fa anys que no en practica cap. Sí havia jugat a handbol en un equip de Santa Perpètua de Mogoda. “A través de l’equip vaig entrar a Italco”, reconeix.
15. És sòcia del Club Natació Sabadell, de l’Associació de Veïns de Torre-romeu i de Sabadell Acull Infats Sahrauís.
16. Es defineix com una persona amant dels animals. Té un gos de grans dimensions, un labrador “preciós”. “Va ser una decisió que vaig prendre quan em vaig separar i el meu fill era un adolescent. Ell tenia una sensació de solitud i vam decidir tenir una mascota també com una part de responsabilitat cap al meu fill i va ser una gran decisió. Tenir un gos ens va canviar la vida”. Diu que treu el gos “cada dia tres cops al carrer”.
17. No és gaire amant del Twitter ni de les xarxes socials. “Les porto fatal però mantinc les més personals. No entro a Twitter ni ganes perquè no vull part d’un cert joc”. El seu compte és @marisolGuanyem i la seva descripció és 100 per cent factual: ‘Portaveu de @GuanyemSbd. Tinent d’alcalde de l’Àrea de Promoció de la ciutat i Participació de Sabadell’. Té poc més de 2.100 seguidors. Sí manté Facebook amb “contactes de tota una vida” i també Instagram, on té uns 800 seguidors. “No faig política a les xarxes; faig política als carrers”, diu.
18. Segons la seva fitxa a la web de l’Ajuntament, percep uns 50.000 euros bruts anuals.
19. Assegura que entre 2015 i 2019 ha canviat molt perquè “he après molt i sobretot respecte a la gent que pensa de forma diferent. Quan està molt de temps en una organització penses que la visió del món que tens és la vàlida i quan surts veus que hi ha altres punts de vista vàlids”. Assegura que en aquest temps ha tingut un gran “respecte” per la institució perquè “quan estàs al govern representes a tothom. També he après que no tothom ho posa en pràctica”.
20. Si s’ha de definir d’alguna forma, ho fa com a “perseverant”. “Jo no tiro la tovallola. M’he criat així. És una forma de viure. No sé mirar el món sense participar-hi: associació de veïns, sindicat, política… Vull un món millor”.
