Foto portada: la plaça d'Antonio Machado.

L’Ajuntament retira ‘l’informe Machado’ i inicia de nou el procés per revisar el nomenclàtor

L’Ajuntament iniciarà de nou el procés de revisió del nomenclàtor i la memòria històrica de Sabadell, després de la polèmica que ha comportat l’anomenat ‘informe Machado’, elaborat per l’historiador Josep Abad i Sentís. Des de dins del govern, Unitat pel Canvi havia demanat la retirada del text, i la Crida per Sabadell n’havia posat distància.

Dues setmanes després de la gran polèmica sobre l’informe de l’historiador Josep Abad (veure aquí el document), el quatripartit retira l’informe i posa el procés de revisió del nomenclàtor al punt de partida.

El Govern de Sabadell entén que la polèmica generada en els darrers dies al voltant del contingut d’un informe extern l’invalida com l’eina inicial de treball que havia de ser. Atès que aquesta situació ha dificultat el debat constructiu i serè sobre el nomenclàtor i la memòria històrica, el Govern municipal ha decidit iniciar de nou aquest procés”, ha assegurat en un comunicat.

L’Ajuntament pretèn “reforçar la capacitat de la Taula [del nomenclàtor] per desenvolupar amb normalitat aquest procediment de revisió” amb un “unic” objectiu: “tenir uns carrers i un nomenclàtor respectuosos amb la memòria històrica, en el marc del desenvolupament de la Llei de memòria històrica, i deixant de banda tot allò que l’hagi pogut entorpir”.

El departament de Cultura, liderat per la regidora Montserrat Chacon (ERC) va encarregar a Abad un informe sobre l’estat del nomenclàtor de Sabadell per adaptar-lo a la llei de memòria històrica i del Memorial Democràtic. L’informe va ser presentat a la taula a finals de juny com un bon “punt de partida”. En l’annex incorporava un centenar de propostes de carrers “a revisar”. Per exemple, es proposava eliminar els carrers dedicats a Antonio Machado o Quevedo per “anticatalanistes”, a Dolores Ibárruri ‘La Pasionaria’ per “estalinista”, a Lope de Vega, Góngora, Goya, Bécquer, Espronceda o Campoamor per ser fruit d’un “model pseudocultural franquista”, com també alguns carrers dedicats a països, comunitats autònomes o ciutats, com Colòmbia, Uruguai, la Rioja, Tenerife, Illes Cíes o Fuerteventura.

15 d’agost: esclata la tempesta

Les propostes d’Abad van saltar com una tempesta d’estiu a la premsa catalana, espanyola i internacional (The Times se’n va fer ressò el 16 d’agost i fins i tot hispanista Ian Gibson, que va escriure una biografia del poeta sevillà, va dir-hi la seva). L’Ajuntament va posar distància amb les propostes d’Abad, argumentant que era un informe extern que havia de ser treballat per la Taula del nomenclàtor. Però la polèmica finalment deixa l’informe al calaix. En el seu moment, el grup municipal de Ciutadans també va demanar la dimissió de la regidora Chacon, que manté el càrrec.

Es convocarà “ben aviat” la Taula del nomenclàtor

El quatripart es reafirma en la necessitat de desenvolupar la revisió i actualització del nomenclàtor per adaptar-lo a la llei de memòria històrica. En aquest sentit, contextualitzen el canvi de l’antic carrer d’Alfons XIII per l’actual carrer de la República o la retirada del monument dedicat a  Josep Maria  Marcet, alcalde franquista de Sabadell les dues primeres dècades del franquisme. El govern es compromet a convocar la Taula del nomenclàtor “ben aviat”. En aquest ens hi prenen part representants del govern, d’entitats com la Fundació Bosch i Cardellach o Sabadell per la República, els grups municipals i representants del Memorial Democràtic de Catalunya.

Foto portada: placa de la plaça d’Antonio Machado.