Foto: un cartell electoral de VOX, a la Nova Creu Alta, el 5 de febrer de 2020. Autor: J.d.A.

La Sabadell de VOX

Vox, segona força a Ca n’Oriac, la popular i esquerranosa zona nord de Sabadell tenyida de verd. Seria un dels titulars de la jornada electoral del passat 14 de febrer. El partit d’extrema dreta ha fet un salt a Sabadell en aquestes autonòmiques. És el segon avís de la penetració del discurs ultra als barris més populars de Sabadell. Qui ha votat més a Vox a la ciutat? Qui ho ha fet menys? S’ha votat més a Vox a Sabadell que a altres municipis comparables?

Vox ha estat la quarta força política a Sabadell el 14-F. En algunes seccions censals van superar el 15 per cent de vots. Així ho van fer a cinc seccions censals dels barris del nord (la 301, 303, 317, 320 i 327, amb un màxim del 17,89 per cent de vots), a la 511 del barri dels Merinals, la 212 de Can Puiggener i dues seccions al sud, la 613 i la 625, una a Les Termes, l’altra al bell mig d’Espronceda-Campoamor. En canvi, a quatre seccions censals del districte 1 els vots a Vox no van arribar al 2 per cent de vots i en una gran quantitat de meses del Centre, l’Eixample, Gràcia o La Creu Alta no van arribar al 5 per cent. En el global de la ciutat han superat En Comú Podem, la CUP, Ciutadans o el Partit Popular. I només han estat superats pel PSC, ERC i Junts.

Els barris obrers (una expressió que han recuperat els candidats de Vox després d’anys de l’esquerra parlant de barris populars) són el graner de vots del partit ultra a Sabadell, i a la major part de l’àrea metropolitana. Res de cayetanos, una figura poc existent a Catalunya i que només es podria emmirallar lleument amb l’upper Diagonal de Sarrià-Sant Gervasi on tant havien pescat CiU com el PP). El votant català de Vox s’assembla més al votant de Trump que no al cayetano pulsereta d’Espanya al canell defensor de la caça i els toros: bàsicament homes, de 45-50 anys cap endavant, colpejats ja per la crisi del 2008 i ara més per la crisi de la Covid-19, desencisats per la immigració del segle XXI (el concepte ‘d’abocador multicultural’ d’Ignacio Garriga que ja utilitzava l’extrema dreta europea fa 20 anys a Holanda i França, amb segones generacions d’immigrants com ara té Catalunya) i a més, factor diferencial, més que farts del procés sobiranista. Un vot que, com el de Podemos al 2014 i 2015, beu del desencís i també és antisistema, antipartits, anticasta.

Sabadell, la tercera gran ciutat catalana amb menor vot a Vox

Han aconseguit el 7,86 per cent de vots. L’abstenció els ha beneficiat. Els partits que mobilitzen més els seus votants en un context així es porten millor el gat a l’aigua. Malgrat tot, comparat amb les ciutats similars a Sabadell, així com amb les properes, el resultat de Vox és més discret. Entre els quatre municipis amb més de 200.000 habitants, comparables a Sabadell, els de Vox tenen millors resultats a l’Hospitalet de Llobregat (9,58 per cent), Badalona (9,69 per cent) i Terrassa (9,18 per cent) que no pas a Sabadell.

Entre els que tenen més de 100.000 habitants, gairebé toquen el 10 per cent a Santa Coloma de Gramenet (9,88 per cent) i Lleida (9,04 per cent) i el superen a Tarragona (12,04 per cent), Mataró (10,7 per cent) o Reus (10,16 per cent). Només a Barcelona i Girona Vox treu pitjors resultats que a Sabadell, un 7,15 per cent a Barcelona i un 6,11 per cent a la capital gironina.

Sabadell vota menys Vox que l’entorn vallesà

Fins i tot en l’entorn proper a Sabadell, la capital vallesana és on menys s’ha votat al partit ultra a excepció de Castellar i gairebé igual que el molt independentista Sant Quirze del Vallès. El vot a Vox ha tocat sostre a Badia (14,4 per cent), Polinyà (12,27 per cent), Ripollet (11,27 per cent), Barberà (10,89 per cent) o Santa Perpètua de Mogoda (10,83 per cent) i també han superat el percentatge de vot que tenen a Sabadell a Pala-Solità i Plegamans, Sentmenat i Montcada i Reixac. A Cerdanyola (7,89 per cent) tenen resultats similars.

Per tant, i amb tot, malgrat ser la quarta força a la ciutat, l’efecte Vox ha estat més fluix. Amb tot, el diferencial amb Terrassa, amb Hospitalet, amb Badalona, també s’explica perquè la cohesió social i territorial a Sabadell, malgrat tots els peròs, ha estat major. Malgrat que costi veure-ho sobretot des del Centre, Torre-romeu mai ha estat Ca n’Anglada, per exemple. Vox treure el 23 per cent en un barri de Terrassa, Vilardell, encapsulat entre la riera, la carretera, el tanatori i zones industrials. A Sabadell no superen el 18 per cent en cap mesa. Els comuns i Esquerra en algunes zones però sobretot el PSC s’enduen bona part dels votants on Vox més camp té per créixer.

2ª força al combatiu districte nord

És a dir, Vox ni ha arrasat ni ha tenyit de verd Sabadell. Però el toc d’atenció als partits bàsicament progressistes als barris és de la màxima magnitud. El segon toc d’atenció en dos anys. Especialment simbòlic és el segon lloc de Vox al districte 3, la capital antifranquista de Sabadell. Els set barris del nord (Ca n’Oriac, Sant Julià, La Roureda, Can Deu, la Plana del Pintor, el Torrent del Capellà i Torreguitart) que es van alçar per les pròpies mans dels veïns en carrers sense asfaltar, aigua ni llum i després a cop de promoció pública i privada per dignificar la vida de la classe obrera. D’allà va sortir als primers anys 60 la primera associació de veïns combativa, Can Oriach va ser el nom de la publicació antifranquista per excel·lència de Sabadell, l’església del barri va ser punt de trobada habitual clandestí. Pels carrers de l’avinguda es va polititzar el jove Cipriano Martos, mort a cops i enverinat per la Guàrdia Civil a Reus. I per l’avinguda corrien els joves per davant dels grisos. A Sant Julià d’Altura es feien assemblees clandestines i els primers governs Farrés van tenir entre veïns del nord els seus millors dirigents.

Ja sense l’èpica de la lluita contra la dictadura, la ‘petita Andorra’ tenia el seu espai a la llarga avinguda de Matadepera, tot un ecosistema propi de petites botigues de proximitat que està resistint millor del previst l’embat de la pandèmia. Sense la capacitat de mobilització de Gràcia o La Creu Alta, ni els seus vincles amb les elits locals, el districte 3 ha estat tradicionalment combatiu i més que exigent: ho saben tots els regidors de districte que hi han caigut. No fa tants anys un grupet de septuagenaris encara van obligar la Generalitat a endur-se en desenes de camions les terres contaminades que havien plantat al Parc del Nord pel mateix lloc per on havien arribat.

L’antiga Kansas City (‘Aquí acaba Sabadell’) s’ha passat a l’extrema dreta? No. Com la ciutat, ho ha fet menys que la resta de l’entorn. Però ja no es pot mirar cap a una altra banda. Com a França, a Alemanya, a Itàlia, a Holanda, al Regne Unit, a Grècia, l’extrema dreta ja ha arribat. També a Sabadell. També a Ca n’Oriac.

Segueix-nos a Telegram:

  • Segueix iSabadell a Telegram clicant el bannèr o AQUÍ.
Segueix iSabadell a Telegram clicant al banner.
Foto portada: cartells electorals de Vox, a l’exterior de la Nova Creu Alta. Autor: J.d.A.