Salvador Vidal Claramunt va morir amb 24 anys als camps nazis. Lluny molt lluny de casa. En fa 78. Conrad Crespí va sortir en vida de Dachau el 1945 i va viure fins el 1982. Tants als morts com als supervivents dels camps nazis, Sabadell ara els recorda a peu de carrer. Aquest cap de setmana es completa el projecte de les llambordes stolpersteine iniciat el 2018. Hi haurà 61 llambordes recordant les víctimes dels nazis, sent la ciutat a Espanya amb més llambordins col·locats.
Salvador Vidal no va lluitar a la Guerra Civil per un problema físic. Però tenia compromís polític: estava vinculat a la Unió de Rabassaires, sent-ne el secretari. La seva família va arribar a Sabadell poc abans de l’esclat de la Guerra Civil. Vidal va ser amic de Josep Moix, alcalde (i ministre) durant la Guerra Civil. Poc abans d’acabar la guerra, Vidal es va exiliar a França. Va ser detingut i després d’anar a diversos camps de presoners, va acabar al camp de concentració de Mauthausen l’any 1941. A les acaballes d’aquell any va morir al terrible castell d’Hartheim. Un centre d’extermini on es feien experiments mèdics on l’ésser humà era emprat com a conillet d’índies i on van morir també els com Rafael Montllor, Francesc Sas i Eugeni Arqués.
“El meu germà com la resta van ser molt maltractats a França i van acabar a Alemanya, on hi havia l’holocaust. Ell va aguantar poc a Mauthausen i va acabar al castell on un metge feia pseudoexperiments. Allà va morir”, recorda el seu germà petit, ara nonagenari, aquest dissabte, poc després que s’hagi col·locat la llamborda a l’avinguda de l’alcalde Moix, allà on fa dècades hi havia la Torre d’en Guitart que ara dona nom al barri i on la seva família es va instal·lar com a masovers just abans de l’esclat de la Guerra Civil.
La col·locació de la llamborda a Vidal, amb una gran presència de la seva família, ha centrat l’acte institucional de la col·locació de 36 llambordes stolpersteine a Sabadell, des d’aquest dissabte fins dilluns. Institucions i famílies convenen que tot plegat arriba tard:
“Però la família està contenta. La iniciativa és maca perquè la gent veu les llambordes i s’atura. Són un reclam. Però és insuficient. Hi ha un gran desconeixement de la història i queda molt per fer i no hi ha un pla per estendre tot el coneixement històric a les actuals generacions”, assegura Feliu Crespí, fill de Conrad Crespí, qui va sobreviure als camps, entre ells Dachau, i la història de qui serà recordada aquesta tarda amb la col·locació d’una llamborda a la porta de casa seva.
Conrad Crespí va ser el net de Feliu Crespí, alcalde de Sabadell durant la Primera República espanyola, qui va passar a la història per ser l’alcalde que va vendre les campanes de l’església de Sant Fèlix i subhastà els sants per comprar munició per les milícies republicans. El seu net va lluitar a la batalla del Segre i de l’Ebre, es va exiliar a França, va ser intern de diversos camps de treball i detingut quan França va ser ocupada. Va acabar a Dachau, un dels principals camps nazis, que va ser alliberat pels nord-americans el 1945. Va tornar a Sabadell i hi va viure fins el 82. Va deixar escrites les seves memòries i explicat vivències a la família. Segons recorda ara el seu fill, Crespí va quedar marcat per la mort del seu company Jaume Aris, assassinat al camp de Mauthausen l’octubre de 1942.
Quan dilluns s’acabin de col·locar les 36 noves llambordes en record dels sabadellencs deportats, Sabadell serà la ciutat espanyola amb més stolpersteine, una iniciativa impulsada per l’artista alemany Gunter Demnig (i a Catalunya pel Memorial Democràtic) que ja ha arribat a 1.800 ciutats d’una vintena de països, segons ha recordat l’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, en el seu parlament. Farrés ha assegurat que és un “deure fer un acte com aquest” i que es busca “no oblidar mai la barbàrie del nazisme”.
“Hem de recordar de forma especial la gent corrent que va viure en les seves carns la barbàrie, que van patir com a vegades la maldat triomfa”, ha seguit Farrés. “Quan mirem les llambordes, fem un gest d’inclinar-nos. És una actitud de respecte cap a aquestes persones i el que signifiquen”.
Tots els deportats sabadellencs tindran ara una llamborda a excepció del col·laboracionista Enric Tomàs, kapo a Gusen i amb crims de sang, que no en té. A Catalunya hi ha unes 180 llambordes; un terç de les quals a Sabadell.
Capella (Justícia): “l’estat espanyol te un deute històric que ha de saber saldar”
Per la seva part la consellera de Justícia de la Generalitat, Ester Capella, ha mantingut que “la memòria democràtica és una de les prioritats del nostre govern” i ha anunciat que en els propers mesos arribarà al Parlament el projecte de llei de memòria, recordant l’exconseller Romeva i iniciatives com el pla d’actuació a les fosses comunes i el programa d’identificació genètica que ha permès obrir 21 fosses i identificar 292 víctimes mortals, així com prendre 2.000 mostres d’ADN de desapareguts durant la Guerra Civil. Capella ha recordat com “l’Estat espanyol” va retirar la nacionalitat als deportats, fet que va permetre que fossin portats a camps de concentració. “L’estat espanyol té un deute històric que ha de saber saldar”, ha pronunciat.
L’acte oficial ha comptat també amb la intervenció d’estudiants de primer d’ESO de l’institut Agustí Serra, que han fet un projecte de geolocalització de les stolpersteine. Davant del lloc on s’ha instal·lat la llamborda l’historiador del Museu d’Història Genís Ribé ha fet un repàs biogràfic de Vidal, com fa amb tots els deportats, mostrant una foto de l’home. “Tenia 22 anys”, recordava la seva germana en primera fila. Un cop finalitzat l’acte, Ribé i els operaris han seguit amb la col·locació de llambordes, que s’allargarà tota aquesta tarda, diumenge al matí i acabarà dilluns a les 19 hores a la plaça de Montserrat Roig.
Més info:
- Consulta AQUÍ on i quan es col·loquen les llambordes aquest 2020.
- Així van viure els familiars l’homenatge als deportats l’any 2018.
- En record de les germanes Masachs.
- La història d’Enric Tomàs Urpí, el deportat col·laboracionista nazi.
