- El ministeri públic considera acreditat que els nou detinguts el 23-S del 2019 preparaven un atemptat contra objectius prèviament seleccionats.
- La defensa dels investigats sempre ha assegurat que “no hi ha cap element ferm que sostingui les acusacions”, però el fiscal es reafirma amb unes fotografies i recerques a Internet.
La Fiscalia de l’Audiència Nacional demana processar els CDR de l’Operació Judes, entre els quals hi ha quatre sabadellencs: Xavier Duch i Jordi Ros (que van estar en presó preventiva de manera temporal) i Clara Borrero i David Budria (que van ser posats en llibertat amb càrrecs el mateix 23 de setembre). El fiscal ha presentat el seu escrit per a la fase final de la instrucció del cas i, segons constata El Confidencial, el text reclama processar als encausats per “pertinença a organització terrorista, tinença i fabricació d’explosius”.
El ministeri públic considera provat que els nou membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) haurien format una “organització terrorista paral·lela, de caràcter clandestí i estable, l’objectiu del qual seria el de dur a terme accions violentes o atemptats contra objectius prèviament seleccionats, utilitzant explosius i substàncies incendiàries fabricats als dos laboratoris clandestins que la mateixa organització tenia instal·lats en dos domicilis particulars” com a resposta a la sentència dels líders de l’1-O, segons exposa l’escrit presentat pel fiscal Miguel Ángel Carballo.
El fiscal de l’Audiència Nacional sosté aquestes afirmacions amb unes fotografies de la Comandància Naval del Govern militar o de la Delegació de govern espanyol a Barcelona, que van trobar després de la desarticulació. La Fiscalia també reforça la seva acusació amb diferents recerques a Internet de dades relacionades amb figures polítiques contràries a la independència així com d’un agent dels Mossos d’Esquadra. És així com la fiscalia de l’Audiència Nacional conclou que els nou CDR detinguts el 23 de setembre del 2019 haurien “seleccionat uns objectius determinats per al seu atemptat”.
A banda de “subvertir l’ordre constitucional de forma material, mitjançant una estratègia planificada i organitzada”, la investigació també conclou que els investigats “feien experiments per a la síntesi d’altres tipus de substàncies incendiàries o explosives, així com proves de llançament d’artefactes o d’ignició de la mateixa termita” en laboratoris habilitats als seus domicilis”. Cal recordar, però, que l’Audiència Nacional va deixar en llibertat (sota fiança, de 5.000 i 10.000 euros) a dos dels encausats tres mesos després d’entrar a la presó perquè posava en dubte que se’ls pogués acusar de formar part d’una organització terrorista, ja que “tot i que alguns dels detinguts disposaven de substàncies precursores, no eren en elles mateixes explosius”. La setmana anterior, l’Audiència Nacional també va acordar llibertat sota fiança per a quatre detinguts més en el mateix operatiu; entre els quals el sabadellenc Xavi Duch. (Més info: “L’Audiència Nacional anul·la l’ordre de presó de Xavi Duch i tres acusats més en l’Operació Judes“).
Foto portada: la Guàrdia Civil, en un registre el passat 23 de setembre. Autor: David B.
