El passat 1 de setembre s’inaugurà la tradicional exposició de Festa Major del Museu d’Art que podrà visitar-se fins el 29 de gener de 2023. La mostra d’enguany està dedicada a les arrels familiars i vinculacions artístiques sabadellenques d’aquest dibuixant, pintor i escriptor. Una bona excusa per a traçar la seva semblança biogràfica.
Feliu Elias Bracons va néixer el 8 d’octubre de 1878 a Barcelona on la seva família de fabricants tèxtils sabadellencs tenia una torre a Sant Gervasi. Feliu Elias fou el tercer dels deu germans del matrimoni format per Jaume Elias Domènech i Maria Bracons Roca: Rosa, Antoni, Feliu, Elvira, Francesca, Mercè, Assumpció, Jaume, Francesc i Lluís, cinc dels quals van néixer a Sabadell. Assumpció i Francesca moriren prematurament. La nombrosa família vivia a la Rambla i la fàbrica tèxtil es trobava al carrer del Sol.
L’any 1899 van morir el seu pare i Antoni, el fill gran. Això desfermà un gran daltabaix econòmic. Llavors la família, formada per la mare i els germans Feliu, Mercedes, Francesc i Lluís, s’instal·là a Sant Gervasi. Des d’aleshores les finances familiars dependran de la sabateria i sastreria que compensaven els minvats beneficis de la fàbrica tèxtil. Amb només 21 anys, Feliu haurà d’entomar el paper de cap de la família, especialment dels seus germans petits, així com d’encarregat dels negocis.
Al mateix temps començà a estudiar pintura a l’Acadèmia Hoyos i més tard al Cercle Artístic de Sant Lluc de Barcelona on coneixerà els seus futurs companys de professió i on farà amistat amb Gaietà Cornet Palau, qui seria el seu cunyat. El 14 d’octubre de 1908 Feliu es casa amb Emília Cornet Palau, germana del seu amic. Amb ella tindria tres fills: Jaume, Rosa i Elvira (la bitxo).
Feliu Elias comença a col·laborar a la revista satírica Cu-Cut!, fundada pel seu cunyat i va signar per primer cop com Apa el 24 de desembre de 1902. També, publicà les seves punyents caricatures a Garba (1905-1906) i El Poble Català fins que, al 1908, fundà i dirigí el setmanari satíric Papitu, una de les més importants revistes satíriques catalanes de tots els temps, amb els fons econòmics aportats per la seva mare Maria Bracons.
Apa fou expulsat de ¡Cu-Cut! per publicar acudits al Papitu contra la Lliga Regionalista que editava La Veu de Catalunya i ¡Cu-Cut!. El 1911 el govern espanyol va suspendre les garanties constitucionals. Apa fou jutjat en aplicació de la polèmica Llei de Jurisdiccions, que atorgava als tribunals militars el poder de sentenciar a civils per ofenses o injuries a l’exèrcit, per uns dels seus dibuixos publicats a Papitu. Per evitar la condemna, va fugir a París per haver publicat una sèrie de dibuixos en aquesta revista. Des d’allà col·laborà amb revistes com Picarol (1912) i La Rialla (1913).
De retorn a Catalunya, fundà Revista Nova (1914) i col·labora amb La Piula (1916), L’Estevet (1921-1923), Bella Terra (1923-1927), La Mainada (1921-1923), Virolet (1922-1931), El Borinot (1923-1927), El Sr. Daixonses i la Sra. Dallonses (1926), Jordi (1928) o Mirador (1929-1937). Des del 1922, publicava a diari, un acudit a la primera plana de La Publicitat. També col·laborà en prestigioses revistes franceses com París Journal, Paris Midi, l’Assiette au Beurre o Formes.
Feliu Elias fou un home d’esquerres i catalanista. L’any 1923 va ser un dels membres fundadors de la Unió Socialista de Catalunya (USC), escissió catalanista del PSOE, de la qual va formar part de la seva junta directiva com a vocal de cultura. Així mateix esdevingué un assidu col·laborador de l’òrgan del partit, Justícia Social, des d’on criticà el realisme socialista estalinista.
Els escrits de Joan Sacs
A banda del seu treball com a caricaturista polític, dibuixant i pintor, Elias desenvolupà una prolífica i més desconeguda obra com a articulista d’art amb el pseudònim de Joan Sacs a molt diverses publicacions, així com interessants monografies sobre artistes catalans com Benet Mercadé, Simó Gómez, Enric Monserdà o Joan Brull , entre aquestes que destaca la dedicada a Xavier Nogués (1926) pel que té de testimoni personal. La seva obra en dos volums, L’escultura catalana moderna (1926-28), resulta encara una font fonamental en aquest tema. Entre molts d’altres llibres, edità al 1931 l’assaig sobre el dibuix satíric L’Art de la caricatura. En aquesta vessant, és considerat amb Rafael Benet el primer historiador modern de l’art català contemporani. D’altra banda, fou un defensor dels valors d’un cert classicisme enfront les corrents avantguardistes del dadaisme o el cubisme, que criticà durament.
Un altre aspecte de la seva polifacètica personalitat és la seva tasca docent com a professor a l’Escola de Bibliotecàries, Escola Superior de Bells Oficis i Escola Elemental del Treball.
Eugeni D’Ors, Xènius, aleshores guia intel·lectual del Noucentisme i ideòleg cultural de la Lliga, li dedicà una entrada del seu Glossari, publicada el 18 de juliol de 1906 a La Veu de Catalunya. Les diferències polítiques acabarien distanciant-los. La majoria dels crítics d’art coincideixen en situar Apa del Noucentisme, tot i que compartí tertúlies, publicacions i amistats amb les seves figures més representatives. Posteriorment, Josep Pla li dedicà un dels seus Homenots, encara que aquesta sèrie de semblances de diverses personalitats de la vida barcelonina no es publicarien fins a dècades més tard. Pla el retrata com un dels caricaturistes de capçalera del diari La Publicitat als anys 20.
Iberia i La Legió d’Honor
L’obra gràfica d’Apa tindria un ressò espanyol i internacional arran de les seves portades a la revista Iberia (1915-1918) on defensà ardentment la causa aliada a la Primera Guerra Mundial (1914-1918). La revista, editada a Catalunya, es redactava en castellà, català i portuguès, considerats els idiomes predominants a la Península Ibérica. A Iberia col·laboraven importants intel·lectuals i polítics com Antoni Rovira i Virgili, Miquel de Unamuno, Josep Pla, Josep Carner, Ramón Pérez de Ayala, Prudenci Bertrana, Nicolau d’Olwer o Amadeu Hurtado.
Els seus dibuixos es recolliren en el llibre Kameraden. Una edició trilingüe publicada a França amb pròleg del dibuixant francès Sem, i estudi del prestigiós crític John Grand-Carteret. Per aquestes caricatures la República francesa li atorgà la Gran Creu de la Legió d’Honor.
Feliu Elias, com Apa, va participar amb les seves caricatures en el crispat ambient polític dels anys 30 que precediren a l’esclat de la Guerra Civil. Des de La Publicitat i El Be Negre va repartir àcides crítiques a tort i dret, a tots els actors de la vida política i social republicana, inclosos Estat Català, les joventuts d’ERC o els àcrates extremistes de la Federación Anarquista Ibérica (FAI).
Per això, als primers compassos de la Guerra Civil (1936-1939), marxà a França per temor a les represàlies de la FAI. No va retornar fins passats els Fets de Maig de 1937. Als darrers mesos de la guerra pronuncià una sèrie conferències radiofòniques sobre estètica socialista i marxista.
A la retirada republicana, al gener del 1939, va fugir amb la seva família a França dins de l’expedició organitzada per la Generalitat per evacuar els intel·lectuals catalans. Durant tota la Segona Guerra Mundial van residir a Tolosa de Llenguadoc, malgrat que, al començament de l’ocupació alemanya de França (1940), fou empresonat durant més d’un any en un camp d’internament del govern col·laboracionista de Vichy, d’on sortí greument malalt.
Apa i Grapa
Una prova addicional de les vinculacions sabadellenques de Feliu Elias pot copsar-se en la correspondència que mantingué amb el dibuixant sabadellenc Gustau Vila, Grapa, internat al 1939 en condicions molt dures al camp de concentració d’Argelers-sur-mer.
Grapa escrivia i enviava periòdicament els seus dibuixos al seu amic i company de professió Apa. Unes cartes que ens permeten conèixer la duresa de les condicions de vida als camps de concentració francesos. De fet, gràcies als paquets d’aliments i a les gestions de Feliu Elias (Apa), exiliat a Tolosa de Llenguadoc, Gustau Vila (Grapa) va poder sobreviure i sortir d’Argelers.
Acabada la guerra i enmig de grans dificultats econòmiques, se li va permetre retornar a Barcelona gràcies a l’ajut de familiars i amics, tot i que passava llargues temporades a França. Durant els darrers anys de la seva vida es concentrà en la pintura, una altra de les seves passions. Com a pintor va començar influït per l’estil postmodernista català d’Isidre Nonell, a qui havia contractat com a col·laborador a Papitu, evolucionat cap un realisme, per la seva atmosfera màgica, fronterer amb l’hiperrealisme. Feliu Elias, Apa, Joan Sacs, morí a Barcelona el 28 d’agost de 1948.
Vinculacions i nissagues sabadellenques
L’esmentada exposició del Museu d’Art realitza un interessant viatge de les connexions de Feliu Elias amb Sabadell i el seu teixit cultural, com fou la seva relació amb el promotor cultural, editor i galerista Santiago Segura, amb els ceramistes Marian Burguès, Francesc Quer o amb el pintor Antoni Vila Arrufat. A la mostra es poden trobar obres d’aquests tres artistes.
A més, s’exposen els cartells que el jove Feliu Elias va fer per a les Festes Majors de la ciutat dels anys 1906 i 1908, el cartell de l’Exposició d’Art Nou Català del 1915 o algunes de les obres que exposà el 1936 a l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell.
L’aspecte més notable de l’exposició, comissariada per Mariona Seguranyes, radica en resseguir la trajectòria artística d’altres membres de la família Elias i mostrar l’obra dels seus germans Francesc i Lluís. El primer, vidrier i ceramista, amb un gran domini tècnic; el segon, dibuixant, conegut com Anem i comediògraf. També, pot contemplar-se l’obra d’una segona generació d’artistes formada per Elvira, filla Feliu, dibuixant i il·lustradora, i de Montserrat i Núria, ceramistes, filles dels seu germà Francesc.
L’exposició es completa amb fons del llegat del seu germà Lluís qui al 1965 va fer donació de la seva col·lecció d’art i els seus objectes a l’Ajuntament de Sabadell i del seu arxiu a la Fundació Bosch i Cardellach que foren objecte d’una exposició, a l’estiu del 2015, amb el títol Feliu Elias, Joan Sacs i Apa: Tres en un i un treballant com tres. L’actual mostra està acompanyada de nombrosa documentació, fotografies i correspondència relacionada amb la família Elias.
Bibliografia
CADENA, Josep Maria. Feliu Elias “Apa” (1) 1902-1905 i Feliu Elias “Apa” (2) 1906-1908. Àmbit serveis editorials, Barcelona, 2017 i 2018.
CAPDEVILA Jaume. Papitu (1908-1937) Sàtira, erotisme i provocació. Efadós, 2014.
CASTELLS, Andreu. Sabadell, Informe de l’Oposició. O tot o res (1904-1918). Ed. Riutort, Sabadell, 1978.
LOPEZ i FORT, Mercè. Gustau Vila i Bergada, dibuixant i caricaturista, ens llega un testimoni punyent i directe de l’ exili des del camp de concentració d’Argelers. Arraona, n. 39, 4a època, 2006.
MARCOS, Emilio. Contra la Lliga Regionalista. Apa y el catalanismo de izquierda. Historia y Política, núm. 24, 2010.
MENDOZA, Cristina. Feliu Elias, ‘Apa’. Catàleg exposició, Ajuntament de Barcelona, 1986.