Marquet de les Roques

El Marquet de les Roques al Vallès

La Vall d’Horta, un paisatge singular on cingles i formacions geològiques rogenques contrasten amb el verd de la vegetació, no és una vall de pas, cal anar-hi expressament. Al fons d’aquesta, en un paisatge de vinya, ginesta, farigola, romaní i de degoteig de fonts fresques hi trobarem el casal modernista construït per l’avi del poeta Joan Oliver (1899 – 1986), Pere Quart, a final de segle XIX. Aquesta residència voltejada dels cims de Montcau, Rocamur, els Emprius i les Fogueroses i a tocar de la Font del Llor – font natural amb una llarga tradició de fontades que proveïa d’aigua el Marquet de les Roques- es troba dins del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i de l’Obac, gestionat per la Diputació de Barcelona, i en el terme municipal de Sant Llorenç Savall al Vallès.

L’antiga masia la trobem documentada al segle XIII. L’any 1895 va ser restaurada per Antoni Oliver Buxó, avi de Joan Oliver, el qual la va fer ampliar i dissenyar pel mestre d’obres Gabriel Batllevell i el seu fill: l’arquitecte Juli Batllevell (1864 – 1928), deixeble de Lluís Domènech i Montaner. Batllevell li va donar l’aspecte de castell amb pedra vermella del país i maó vist, com la masia primigènia.

El Marquet ens recorda una fortalesa medieval: té una capella dedicada a sant Roc, la masoveria, l’era, el graner, el garatge i el cos principal.

A la façana principal s’articula un sortint central que puja fins a la teulada i la torre que s’alça li atorga l’aire de castell, nom amb què també es coneix el casal. En un angle de la façana principal hi destaca un sant Antoni de pedra vermella també -en homenatge a Antoni Oliver, obra de l’escultor Antoni Coll i Pi. Gràcies a aquesta transformació, tres generacions d’Oliver pujaran a estiuejar al Marquet. Com és conegut, la família Oliver va ser una de les famílies industrials sabadellenques més influents. Els Oliver s’acompanyaven al Marquet, entre altres, d’amics, intel·lectuals i escriptors: pintors sabadellencs, com l’amic de la família Vila Cinca; el pintor Antoni Estruch i molts artistes de l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell; grups de l’Acadèmia Catòlica – amb la venerable, i polèmica, figura del Doctor Sarda i Salvany- i membres del Sometent que el mateix Antoni Oliver va presidir.

Dins la història de la literatura catalana del segle XX el Marquet serà un dels bressols de l’anomenada Colla de Sabadell. L’any 1924, el net d’Antoni Oliver Buxó, Pere Quart, es reuní una tarda de diumenge amb Francesc Trabal, Armand Obiols i els prohoms de la literatura Guerau de Liost, Josep Carner i Carles Riba. Naixia Edicions La Mirada. A l’any següent publiquen L’any que ve, signat per Francesc Trabal. És el primer títol d’aquestes edicions que fins a l’any 1930 publicarà divuit títols: Josep Carner, Rovira i Virgili, Carles Riba, Oliver i Sagarra, entre altres. Paisatge, poesia i literatura. Un gran llegat literari. En el llibre Temps, records Joan Oliver ens diu: Mai no oblidaré les nits d’agost al Marquet de les Roques, al fons de la Vall d’Horta, sota el Montcau. El Marquet és un castell construït amb la pedra vermellosa del país, combinada amb el maó vist. És obra de l’arquitecte Batllevell i va ser un capritx del meu avi Antoni Oliver i Boixó. Al Marquet he passat les temporades més felices de la meva vida… La guerra civil (1936-1939) dispersà la família Oliver. Joan Oliver -juntament amb altres- s’exilia a Xile. A partir de 1940 la família perd el Marquet i després de passar per diferents mans se’n fa càrrec la Diputació de Barcelona.

Actualment, en l’antiga pallissa de la casa del conjunt del Marquet s’hi situa el Centre cultural la Pahissa del Marquet-Arts-Lletres-Natura. Un nou equipament cultural  del Parc. Un espai, a càrrec d’Ester Xargay, amb una programació estable i pluridisciplinària on la literatura, la música i les activitats artístiques, entre altres, troben un lloc d’expressió i experimentació. Aquest espai recupera un patrimoni literari i cultural que ja en temps del poeta Pere Quart acollia tertúlies literàries, intel·lectuals i artistes de l’època; i, més recentment, de la mà d’Alfons Llobet creacions poètiques i plàstiques antre altres.

Els comentaris estan tancats