L’origen de Sabadell està estretament vinculat al mercat que des del segle XI es celebrava els dissabte, al seu voltant s’anirà configurant una vila que a mitjans del segle XIV passarà a formar part de la Corona d’Aragó. Aquí resseguim el seu funcionament al final de l’Edat Mitjana.  

El primer document referit al que ara és Sabadell és el relatiu al castell (castrum) d’Arraona, data de 1049, on les excavacions arqueològiques han exhumat un petit recinte fortificat amb torre de guaita i fossar ubicat a la punta de l’altiplà a la riba esquerra del Ripoll. D’altra banda, en un document posterior del 12 de febrer 1064, es parla del “mercato de Sancto Salvadore”, nom de l’església de la parròquia de Sant Fèlix, ubicada al costat de la plaça on els dissabtes es celebrava el mercat. Tots dos, església i mercat, estaven sota el domini dels senyors del feu d’Arraona, Guillem Bernat d’Òdena i la seva dona Ermenganda.

Aquest document no es refereix a la fundació del mercat, sinó que parla d’ell en plena activitat al detallar els beneficis que els senyors extreien del mercat com la mesura o taxa que es cobrava sobre les diferents mercaderies venudes, la lleuda un altre conjunt d’impostos relatius a l’activitat comercial i el teloneu el gravamen sobre el pas de les mercaderies.  Hem de tenir en compte que abans no existia una vila, sinó un grapat de masos dispersos pel territori.

Les viles mercat

A partir del segle XI es produeix la proliferació del que els historiadors denominen “viles mercat” com Sallent (1017), Montornés (1019), Besalú (1027), Vic i Manresa (1038) o Granollers i Caldes de Montbui (1041).

Aquests primers mercats pagesos sorgeixen de la necessitat d’acordar un lloc i un dia adients per celebrar els intercanvis de productes de primera necessitat com aliments o eines. En una segona fase, els mercats setmanals s’organitzen en dies alterns per facilitar la conformació xarxa regional de mercats. De fet, topònims com Sabadell, Martorell o Vendrell provenen del nom llatí en diminutiu del dia de setmana en que es celebrava el mercat: Sabatum per Sabadell, Martis per Martorell o Veneris per Vendrell (més info: ‘Les teories sobre l’origen del topòmin Sabadell‘). En l’anàlisi de la historiadora Mercè Argemí, aquesta proliferació de “viles mercat” respon al procés de consolidació del feudalisme i per iniciativa dels senyor feudals fossin nobles, clergues o els monarques. L’interès principal dels senyors feudals, comtes inclosos, és “fixar els intercanvis en un lloc i moment determinat, com a sistema per controlar la producció pagesa i cobrar rendes per les transaccions”. En el cas de Sabadell, els senyors cobraven entre 2 i 5 sous per cada taula que hi havia al mercat i per cada casa entre 5 i 14 sous. Aquests ingressos pels mercats eren una part substancial dels ingressos dels senyors i explica el seu interès per potenciar-los. Una altre font de les rendes senyorials era el lloguer dels edificis on s’hi feia el mercat de la seva propietat.

Aquests primers mercats medievals afavorien la concentració de la població i generaven un àrea d’influència. El control dels mercats comportava fixar un sistema de mesures particular, així en els documents de l’època apareix sovint la frase “ad rectam mesuram Sabadelli”. Quan la vila va passar a la jurisdicció de la Corona, el batlle reial fou l’encarregat del control del sistema de mesures del mercat. Així mateix, calia un punt per convertir les mercaderies en moneda, denominada taula de canvi o banc pel seient on es posaven els canvistes.

Un altre aspecte a considerar en el funcionament de l’economia feudal són els monopolis que constituïen una altra font d’ingressos dels senyors. A Sabadell hi havia el monopoli del forn públic de pa on els veïns havien d’anar obligatòriament per coure el seu pa. L’altre monopoli era els del molins fariners on els vilatans havien d’anar forçosament a moldre el gra. També, existia el mateix règim respecte a l’escrivania que fou concedida a la família noble dels Rosseta.

El mercat sota jurisdicció reial

L’any 1366, la senyoria d’Arraona i de la vila de Sabadell va passar del darrer senyor feudal, de la nissaga dels Montcada, al patrimoni reial per la branca femenina en la persona d’Elionor de Sícilia, esposa del rei d’Aragó, Pere III el Cerimoniós (més info: ‘La vila reial de Sabadell i els seus privilegis‘). Des de llavors, la titularitat d’aquest feu travessà complexes vicissituds, fins que finalment va formar part del patrimoni de les reines com a regal de noces del rei d’Aragó, Ferran el Catòlic, a les seus dues esposes, Isabel la Catòlica i Germana de Foix.

En aquella època, no existia una legislació igual per a tots els municipis o universitats, sinó de cadascú es regia pels privilegis atorgats pels senyors. “Aquests privilegis -escriu Argemí- constituïren la primera font de dret de les viles medievals. A manca d’altre cos normatiu, el conjunt de disposicions reials va esdevenir el corpus pel qual es regia l’activitat ‘pública’ de la vila”.

Dels diversos privilegis reials atorgats a la Universitat de Vila de Sabadell, només esmentaren els referits al mercat. Els anys 1353 i 1356 es concedí el privilegi per poder celebrar una fira anual i altre de retorn de fira o refira que permetia desdoblar la fira anual en dues dates. D’altra banda, al 1375, el rei Pere III concedí el dret al Consell de la Vila d’establir un impost, denominat cisa, per afrontar els pagaments a la Corona. Al 1380, l’hereu a la Corona i futur rei Martí I l’Humà, va igualar el sistema de mesures pel gra del mercat de Sabadell amb les de Barcelona, per reforçar la jurisdicció reial al territori uniformant els sistema de mesures i els canvis monetaris.

Imatge aproximada

L’examen dels capbreus realitzat per Argemí ens permet fer-nos una idea molt aproximada de l’aspecte i funcionament del mercat entre finals del segle XIV i començaments del XV. Els capbreus són uns documents declaratius on figuren totes les persones que tenen béns amb el permís de l’establiment senyor feudal pel qual han de pagar unes rentes o censos que es consignen detalladament en cada capbreu.

El mercat de Sabadell, com la majoria dels mercats catalans de l’època, s’ubicaven en places rectangulars rodejades de porxos on s’instal·laven botiges fixes d’artesans o  mercaders, tavernes i  hospicis que funcionaven a diari. Pel que respecta al mercat setmanal a l’aire lliure, els capbreus mencionen abastament les taules contigües, ubicades al nord de la Plaça Major, destinades a la venta de carn i que estaven cobertes per una teulada. La plaça estava tancada pel sud per un conjunt de cases i hospicis anomenades Pedregar. Segons les estimacions d’Argemí, a inicis del segle XV hi hauria una vintena de taules de carnisseria. Els altres espais de la plaça hi havia més taules que es denominen als capbreus pel nom de les mercaderies en vent com la plaça de les gallines, del blat, dels alls, de la ceba, per mesurar l’oli, del pa, sabateria…  

De fet, la consolidació de l’administració municipal va anar estretament vinculada a la gestió del mercat. Llavors, el Consell de la Vila estava format pel batlle reial, tres jurats i dotze prohoms (més info: ‘L’organització política de Sabadell a l’Antic Règim‘). Una part important de les seves funcions eren les relatives al mercat i la venta de queviures. Així, va crear al 1455 el pallol o botiga de venta de gra al preu fixat pels tres jurats, “per utilitat e profit de la cosa pública”.

El creixement de la població incrementà les competències del Consell de la Vila en aquestes matèries. Segons els càlculs de Miquel Carreras, a mitjans del segle XV, la població de Sabadell, oscil·lava entre els 500 i 600 habitants.  

Així va es rescatar el forn públic del pa, en mans d’un particular, que li permeté controlar el pes i preu del pa. També, es feren càrrec d’instal·lar i supervisar el funcionament del trull per fer oli. Així mateix, controlaven tot allò relatiu a l’entrada de bestiar a la vila i a la venta de carn. Respecte al vi, al 1450 i 1451, s’establí que tothom podia entrar vi a la vila per consum propi o per revendre, sempre i quan paguessin “l’imposicioner del vi”.

Una altre important tasca del Consell del Vila era fer efectiu el cobrament de les taxes i impostos corresponents a cada taula del mercat. Així, al 1470 s’establí que no es podien retirar de la taula de canvi els diners, abans que no passés l’encarregat de percebre els impostos. A tall d’exemple, per vendre peix salat es pagava una vintena part del preu de venta i pel peix fresc “lo dotzè”,  és a dir, un de cada 12 diners guanyats; la mateixa taxa que gravava el formatge de la terra fos fresc o sec.

L’Horta Major

L’èxit del mercat va afavorir la producció agrícola i ramadera de la seva àrea d’influència. Als capbreus de finals del segle XIV es documenta l’existència de nombroses hortes dins de la vila i encara més nombrosos fora del recinte emmurallat que a parer d’Argemí, “dibuixa un espai agrari ben organitzat i compacte tot al voltant de la vila”. 

De fet, on hi havia més disponibilitat d’aigua per regar els cultius era a la llera del Ripoll on es formà la denominada Orta Maiore vile Sabadelli, documentada des de 1240 amb dos molins fariners que correspondrien als moderns molí Xic i d’en Fontanet.

Pels documents de l’època coneixem la professió dels arrendataris de l’horta major, sobretot sastres, fusters i paraires, també algun hostaler, traginer o mercader. Des del segle XV, les referencies escrites esmenten el cultiu d’hortalisses, arbrers fruiters i alguna vinya. També, de lli i cànem destinats a la filatura que augmenten en paral·lel al creixement dels paraires. Així mateix, hi havia plantacions de d’albers, uns arbres de ribera de creixement ràpid i que proporcionaven fusta apropiada per fer estris i material de construcció i que està vinculada als tallers de fusteria.

Amb motiu de la construcció del nou mercat i després de 900 anys de funcionament, el 2 de febrer de 1930 fou el darrer dia del vell mercat de Sabadell (més info: ‘La plaça Major i la destrucció del Pedregar‘).

Bibliografia

ARGEMÍ RELAT, Mercè. De Arraona a Sabadell. El naixement de la vila al voltant d’un mercat medieval. Amics de l’Art Romànic de Sabadell, 2010.
CALPENA, Daria. FLORENSA, Francesc, PIERA, Joan i RÍO, Montse. Arqueologia a l’entorn de la plaça Major de Sabadell. Arraona, n. 38, 2016.
CARRERAS COSTAJUSSÀ, Miquel. Elements d’història de Sabadell. Comissió de Cultura de Cultura, Ajuntament de Sabadell, 1932.
FERNÁNDEZ ESPINOSA, Antoni. Excavacions al passeig de la Plaça Major de Sabadell, Arraona, n. 31, 2006.
ROIG DEULOFEU, Albert i ROIG BUXÓ, Jordi. La Vila Medieval de Sabadell (segles XI-XVI). Dotze anys d’arqueologia a la ciutat (1988-2000). Museu d’Història de Sabadell, 2002.

Foto de portada: 2 de febrer de 1930, darrer dia del Mercat de Sabadell. Pere Alemany Vila/ARLL.