• El Suprem tanca el contenciós set anys després. Resolt el cas a nivell judicial, l’Ajuntament estudia les “vies polítiques”.

• L’objectiu principal de l’executiu municipal és convertir la caserna en les noves consultes externes del Parc Taulí.

El Tribunal Suprem ha donat la raó al ministeri d’Interior en el seu litigi amb l’Ajuntament pel que fa a la caserna de la Guàrdia Civil, situada a la Gran Via. El TS considera que l’Ajuntament no pot anul·lar pel seu compte un conveni de col·laboració firmat entre les dues administracions, com pretenia l’Ajuntament l’any 2018, quan governava el quatripartit. D’aquesta forma, el consistori no pot recuperar per la via ràpida la possessió de la caserna, i haurà de negociar amb l’Estat la fórmula de tenir la reversió si no vol passar per caixa com mana el conveni de l’any 2006, quan es va comprometre a abonar tres milions d’euros i cedir un solar de 5.000 metres quadrats.

La casella de sortida torna així a l’any 2006, quan l’Ajuntament presidit per Manuel Bustos i el ministeri de l’Interior del ministre Alfredo Pérez Rubalcaba van arribar a un acord per deixar enrere un conveni anterior de reversió gratuïta firmat l’any 1999, firmat per Antoni Farrés i el director general de la Guàrdia Civil.

El quatripartit, avalat per la Comissió Jurídica Assessora, va tombar el conveni Bustos-Rubalcaba amb un acord de ple el febrer de l’any 2018. Hi van donar suport els quatre partits que formaven aquell govern (Unitat pel Canvi i Guanyem, ara a Sabadell En Comú Podem, ERC i la Crida) més CiU. Cs -amb l’actual tinent d’alcaldessa d’Urbanisme- i el PP es van abstenir i el PSC hi va votar en contra, perquè consideraven que era un camí molt incert que generava “falses expectatives”, en paraules del seu portaveu municipal a l’època, Josep Ayuso.

Història d’un contenciós

Quatre mesos després, el juny de 2018, el govern central -ja amb Pedro Sánchez- va presentar un contenciós administratiu, que ha anat cobrint etapes. En primera instància els tribunals li van donar la raó a l’Ajuntament, però tant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya com ara el Tribunal Suprem li han donat a l’Estat. L’actual alcaldessa, Marta Farrés, s’ha curat en salut proposant un canvi d’enfoc, tot avisant en diverses ocasions que l’Ajuntament tenia molts números de perdre el contenciós. Així ha estat finalment, segons ha fet públic el consistori aquest dijous. El Suprem considera que un acord entre administracions no pot ser anul·lar de forma unilateral.

Ara la casella torna al 2006. Però a la pràctica deixa marge a l’acord polític per recuperar l’ús del bé. Ni la situació és la mateixa de fa 19 anys ni l’Ajuntament vol fer el mateix a l’espai. L’actual govern vol l’antiga caserna per ubicar les consultes externes de l’hospital Parc Taulí. L’interessa més l’ús que no pas la possessió, i Farrés demanava una “oportunitat” per trobar un acord amb el Ministeri a través de la conselleria de Salut, que té la competència en sanitat hospitalària.

Cortés: “hem d’estudiar totes les vies”

El portaveu del govern i primer tinent d’alcaldessa, Eloi Cortés, ha assegurat que l’Ajuntament estudia ara tots els escenaris per poder convertir l’antiga caserna en les consultes externes del Parc Taulí. Escenaris polítics que han d’encaixar amb els jurídics i econòmics. La sentència de l’Alt Tribunal ja no admet recurs.

“Hem d’estudiar quina estratègia seguir per poder acollir les consultes externes”, ha expressat Cortés. “Ara per ara el conveni del 2006 segueix vigent però han passat 19 anys”, ha insistit. En aquell moment, l’Estat va cedir les cavallerisses a l’Ajuntament, que van ser enderrocades. Però el conveni no es va executar. “No podem perdre més temps tenint un equipament així, buit i i sense ús”, ha reblat.

Tancada la via judicial, s’obre la via política, fins ara obstaculitzada. L’any 2022, en el marc de la negociació dels Pressupostos Generals de l’Estat al Congrés dels Diputats, ERC va pactar el seu suport als comptes de Pedro Sánchez a canvi, entre altres mesures, de la reversió dels bens que no s’utilitzen del ministeri de Defensa i Interior, com les antigues casernes. Els republicans a Sabadell van assegurar que el retorn de la caserna era inevitable, passés el que passés amb el contenciós (més info: ‘ERC defensa que el seu acord fa inevitable el retorn de la caserna digui el que digui el Suprem‘). Caldrà veure-ho ara. “Va ser la seva interpretació d’aquell acord pressupostari; ells hauran de donar explicacions si acaba passant o no”, ha assegurat Cortés en roda de premsa.

El govern municipal assegura que totes les opcions estan obertes, sense descartar-ne cap, malgrat considerar -“sempre ho hem fet”, diu Cortés- que “la caserna sempre ha estat de la ciutat”.

La caserna

La caserna de la Guàrdia Civil es va construir després de la Setmana Tràgica de 1909, en el context de la repressió a l’obrerisme, per exemple, durant la Vaga General Revolucionària de 1917. L’Ajuntament va cedir i ajudar a pagar la construcció per sufocar les reivindicacions obreristes i revolucionàries dels anys 10 i 20 del segle passat.

Als anys 40, l’alcalde franquista Josep Maria Marcet va afegir una dada: si algun cop marxava la Guàrdia Civil, el bé tornaria a l’Ajuntament. Així ho va acceptar la Guàrdia Civil al 1999, que acceptava un retorn sense cost a l’Ajuntament. Però el conveni no es va executar, perquè el director general de la Guàrdia Civil era incompetent per signar l’acord i perquè l’Ajuntament va projectar una operació urbanística en una part del complex -les cavallerisses, sense valor patrimonial- que va fer repensar-se a l’Estat el retorn sense cost del bé. El conveni de 2006, que el quatripartit volia anul·lar per tornar al de 1999 però ara el Suprem ha tombat, passava pel sedàs del retorn a canvi d’una compensació en diners i en terrenys.

19 anys després, el conveni vigent torna a ser el del 2006, quan no hi havia ni Mossos d’Esquadra a la ciutat. Toca a l’Ajuntament de Marta Farrés, la Generalitat de Salvador Illa i el govern central de Pedro Sánchez resoldre l’equació.

Informació relacionada:

La caserna de la Guàrdia Civil (1910-1913)

Foto portada: interior d’una de les habitacions de la caserna, quan va ser ocupada l’any 2018 per col·lectius alternatius. Autor: David B.