Els aldarulls a Les Termes i la Creu de Barberà són l’expressió d’un malestar social molt profund que exigeix una ràpida resposta dels governs de Catalunya i Sabadell amb mesures estructurals i conjunturals.

La crisi financera del 2008 va tenir dures conseqüències sobre uns barris d’una classe treballadora envellida, amb l’atur i els treballs eventuals, les severes retallades en serveis públics o l’allau de desnonaments que van donar naixement a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH). Llavors aquest malestar social s’orientà cap a l’esquerra a través del moviment dels indignants del 15M i la constitució de Podemos. També foren els anys d’ascens del moviment independentista.

D’altra banda, des de finals de la dècada de 1990 la ciutat assisteix a una corrent migratòria procedent, per aquest ordre, del Marroc, Àfrica Subsahariana i Amèrica Llatina que han transformat la fisonomia dels nostres barris. Es tracta de treballadors i treballadores que venen a cobrir els forats del mercat laboral en feines desqualificades i mal pagades, com succeeix amb les dones del sector l’hostaleria o les cures.

Els immigrants, d’altres ètnies i religions, es concentren allà on el preu del lloguer de l’habitatge és més barat, com són els barris esmentats, per ocupar l’estrat inferior de la jerarquia social. Segons les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) del 2024, als barris del sud de Sabadell són 7.111 persones, el 22 per cent del total de la població del districte 6è.

Ocupacions socials i delinqüencials

La degradació de les condicions de vida en uns barris envellits i empobrits és especialment sagnat en el tema de l’habitatge. Un dels efectes col·laterals de crisi financera ha estat la proliferació de les ocupacions. Aquí s’han de distingir les ocupacions de caràcter social de les delinqüencials. Les primeres corresponen a famílies que s’han quedat al carrer, que sovint ocupen pisos propietat de la SAREB, fons voltors o grans tenidors i no solen causar problemes de convivència amb els veïns. Respecte a les segones, fa anys que per exemple l’Associació de Veïns de Can Puiggener va denunciar les màfies que ocupen habitatges i després els posen a la venta. Són els anomenats “pisos de patada”.

Els poders públics no poden tractar de la mateixa manera aquests dos tipus d’ocupació. La primera expressa un problema estructural i reclama una urgent actuació de les totes administracions. La segona és competència dels cossos de seguretat i dels tribunals.

Des del punt de vista polític, les ocupacions han esdevingut una trinxera ideològica en la guerra cultural entre les dretes, en defensa de la propietat privada, i les esquerres, en defensa del caràcter de bé de primera necessitat de l’habitatge en un context de forta especulació immobiliària. Aquí les (extremes) dretes semblen que estan guanyant algunes batalles ideològiques. Justament la política de mà dura, contra ocupes i immigrants il·legals de García Albiol (PP) ha estat clau per explicar la seva majoria absoluta a Badalona o l’èxit de Sílvia Orriols a Ripoll.

A les darreres eleccions municipals, en el districte 6è, amb una elevada abstenció del 57,4 per cent del cens electoral (cosa que indica una alta desafecció política), Vox amb 853 vots (10 per cent) va ser la segona força política; això sí, a molta distància del PSC amb 4.492 vots (52,8 per cent).

La gota que fa vessar el got

L’ocupació de caràcter delinqüencial, iniciada dissabte de la setmana passada, ha estat la gota que ha fet vessar el got de malestars llargament acumulats al barri. El fet que l’ocupació fos protagonitzada per delinqüents magrebins s’ajusta com un anell al dit al relat ideològic de Vox sobre uns barris insegurs i amenaçats per bandes d’immigrants il·legals. El partit d’extrema dreta va apressar-se, a través de les xarxes socials, a convocar els seus seguidors i tirar benzina al foc.

L’alcaldessa Marta Farrés, conscient de la gravetat dels successos, va comparèixer en roda de premsa flanquejada pel regidor de Seguretat, els caps de la Policia Municipal i Mossos d’Esquadra i el president de la Federació d’Associació de Veïns (FAV). L’alcaldessa va justificar la ràpida actuació dels cossos policials fins que no van obtenir, dijous, el permís judicial per procedir al desallotjament i detenció dels delinqüents.

Tanmateix la gravetat dels disturbis revela una manca de treball preventiu dels cossos de seguretat mentre s’esperava l’autorització judicial. Potser això no hauria passat si existís la sempre promesa i mai materialitzada policia de barri. L’insuficient tasca preventiva no va deixar cap altra opció que la repressió davant els disturbis, la violència cega i els intents de linxament. Marta Farrés ha carregat contra aquells -en al·lusió velada a Vox- que atien l’odi i la violència racista, prou coneguts pels cossos policials.

Divendres, Vox convocà una manifestació que aplegà a unes 300 persones per capitalitzar políticament els disturbis enmig d’un fort desplegament policial.

Mesures estructurals i conjunturals

En qualsevol cas, aquests aldarulls són un seriós avís, un símptoma, de la gravetat de la degradació d’alguns barris de la ciutat. S’hi concentren els pitjors efectes de les creixents desigualtats socials del capitalisme a nivell global i local. Les dures condicions de vida i treball estan generant un enorme malestar social que està sent capitalitzat per una extrema dreta cada cop més atractiva entre molts joves.

Els problemes estructurals reclamen solucions estructurals. Requereixen temps i una estratègia definida i determinada. A l’època de Pasqual Maragall, als tripartits d’esquerra, s’impulsà el Pla de Barris per pal·liar les condicions de vida dels 50 barris més pobres del país. A Sabadell foren inclosos Can Puiggener, Torre-romeu i els barris del sud. Ara, Salvador Illa ha promès recuperar aquella iniciativa. Malgrat no ser una solució definitiva pot contribuir a millorar les condicions de vida en aquests barris oblidats mitjançant una decidida intervenció pública.

D’altra banda, en el dia a dia, els partits democràtics, les organitzacions cíviques i socials han d’entomar un combat ideològic sense descans contra l’extrema dreta per impedir que guanyin la batalla cultural i que el racisme i la xenofòbia siguin vistos com una actitud normal. Els cossos policials tenen un paper molt important a desenvolupar en aquestes delicades matèries, aprofundint en les tasques preventives, sent de debò una policia de proximitat, arrelada al barri, a les preocupacions i inquietuds del veïnat per evitar la repetició de brots de ràbia i violència com els que acabem de veure.

Davant un avís tan seriós els governs de Catalunya i Sabadell no tenen temps a perdre per entomar les mesures estructurals i conjunturals a l’alçada de greus i complexos problemes plantejats.

Foto portada: contenidors bolcats el passat divendres. Autor: J.d.A.