ARTICLE D’OPINIÓ
Sergi Calvo Català, Iniciativa per Catalunya Verds Sabadell
La transformació cap a una societat no capitalista avança per una doble via: en una hi ha els moviments socials impulsant desobediències, defensant al carrer els drets socials, acumulant experiències socials i econòmiques lliures de l’afany de lucre. En l’altra hi ha les organitzacions polítiques, la proposta i debat de canvis legals en consistoris i parlaments i l’acció de govern quan es disposa de la majoria necessària.
Són dues vies autònomes, amb ritmes i dinàmiques diferents que en algun moment poden arribar a semblar contradictòries, i que generalment comparteixen molts activistes que són membres d’organitzacions polítiques amb molts d’altres que no ho són. Però són dues vies que cal saber sumar perquè, en el fons, són complementàries. Les variades experiències de majories d’esquerres ens han ensenyat que govern no és poder, que des de les institucions és difícil fer canvis importants i duradors si no és té l’impuls i el suport d’una societat civil tensionada i vigilant. I que, d’altra banda, els moviments socials necessiten referents i èxits institucionals per no caure en la frustració i en la impotència.
I també tenim el pluralisme natural de les esquerres, la valoració diferent que fem la gent d’esquerres de diverses lluites, o els matisos amb que enfatitzem qüestions com l’ecologia, la lluita dels treballadors i treballadores o la cooperació. Així van cristal·litzant diverses tradicions i partits polítics que de vegades han acabat consumint-se en un combat sectari i fratricida, causa de greus derrotes, però que també pot fructificar en un pluralisme enriquidor i il·lusionant, basat en el respecte, la suma i el mutu aprenentatge.
En l’Assemblea Nacional celebrada ara fa un any a Viladecans, ICV va apostar per construir una suma d’esquerres socials i polítiques basada en el pluralisme respectuós i generós, una suma que anés més enllà de la coalició ICV-EUiA, que ja hem començat a treballar amb la multitudinària trobada de treball #AraésDemà del febrer passat a l’antiga fàbrica Fabra i Coats de Barcelona, i que convindria que tingués traducció electoral en les properes eleccions catalanes del 2016 i, inclús abans, en les municipals en aquelles poblacions on fos possible.
Sabadell és una de les ciutats on una candidatura conjunta de les esquerres de cara a les municipals del 2015 es planteja més interessant, encara sota l’ombra d’anys de corrupció i clientelisme en ple procés judicial arran de les denúncies que van portar a l’operació Mercuri per part de la Fiscalia Anticorrupció. Tant de bo que els cinc partits (ICV, ES, EUiA, CUP i ERC) que generosament col·laboren en la plataforma Sabadell lliure de corrupció accedissin a formar part d’una coalició per la regeneració, l’ètica i els drets socials.
El passat 10 d’abril, ICV de Sabadell va fer un acte amb presència de la coordinadora nacional Dolors Camats, en el qual va reiterar la seva oferta d’unitat de l’esquerra entesa no a partir de la negociació entre les cúpules dels partits sinó de la construcció des de baix, a partir del coneixement, l’aproximació i el debat conjunt sobre programes i procediments.
L’aposta que fa ICV és per una coalició amb vocació guanyadora, per governar l’ajuntament de Sabadell, per establir prioritats al costat de la majoria de la població, una coalició que respecti la idiosincràsia de les diferents formacions i moviments, una coalició on tothom s’hi senti còmode i se superin els recels que els errors d’uns i altres han aixecat.
Superar aquests recels no és fàcil, però tenim la gran sort de comptar a Sabadell amb dos actors que poden ajudar-nos en aquest sentit. Un és el moviment pel Procés Constituent, animat des de fa un any per l’Arcadi Oliveres i la Teresa Forcades, l’altre és la Plataforma per la Unió de les Esquerres. Tant l’un com l’altre poden jugar un paper interessant de promotors, de mitjancers, inclús d’àrbitres, si fos necessari, perquè ningú tingui la sensació que se subordina i que se li demana situar-se sota un paraigües que no és ben bé el seu.
Si al final no aconseguíssim aquesta candidatura unitària i ens acabéssim presentant diferents grups o coalicions que ens reclamem de l’esquerra transformadora, també hauríem d’haver fet cadascú de nosaltres un debat sobre com elaborar el programa, com fer les llistes, com connectar l’acció institucional amb el batec dels moviments socials, o com articulem la rendició de comptes. El que proposem des d’ICV és que aquest necessari debat el fem ja plegats conjuntament en els propers mesos. No estarem perdent, doncs, el temps. Al contrari, ens estarem coneixent, reconeixent. Disposem de bons espais de trobada i d’una ocasió magnífica.
Fa dies un article semblant redactat per un membre del teu partit començava contant els dies que quedaven per a les eleccions i demanava també la unió de les esquerres, per que sí, per formar govern i suposo que qui això escrivia donava per fet que hi seria dins aquest nou govern.
Tu finalitzes el teu, fent esment de la confecció de les llistes i del programa despres de parlar bàsicament entre les cúpules de les organitzacions d’esquerres, també per a formar govern, i tàmbé imagino, postulan.te per a aquest nou govern.
Crec que la unió d’alguna cosa, sigui la que sigui, no pot començar demanant la unió per la unió, pel fet de ser o pertànyer al mateix cantó del carrer.
Per unirse calen coses en comú, per descomptat, pero sobre tot cal generar il.lussió, entusiasme i ganes de començar alguna cosa nova, lliures de passats personals i col.lectius lastrats per massa crostes de ferides, masa ambició insatisfeta i també massa rovellats per les postures fixades e immòbils, que fan inflexibles les epidermis i tot el sistema de mobilitat i pensament.
Abans de demanar res, OFERIU!!!
Oferiu entusiasme, oferiu renovació de pell, de cares, de cossos, de mans i de IDEES, oferiu accions que generin la participació de molts colectius i de molta gent que espera que algú copsi la seva inquietud més enllà de l’objectiu d’arrivar a gobernar. I després participeu i feu que la gent s’entusiasmi amb les vostres propostes i amb la capacitat de recollir.ne de noves, les seves. Feu-lo al marge dels vostres partits, que están atacats per la paràlisi que provoca viure de manera endogámica dins els vostres sistemes d’organització en quadres medradors i repartidors de llocs de funcionaris.
Supereu si us plau, i si pot ser d’una vegada, el concepte arcaic i primari de dividir la societat en esquerres i dretes.
Us quedarieu parats de la quantitat de tics, frases fetes i coses comunes que teniu entre vosaltres totes les organitzacions de quadres polítics, i com desde fora es perceven.
Quan hagueu fet aixó, llavors us adonareu que se us unirà gent que ja no serán d’esquerres ni de dretes, será gent que pensa en coses comunes i objectius compartits, amb veu pròpia i crítica que no respondrà de manera alienada a la crida davant un oponent, si nó que s’encoratjarà davant la pérdua de la seva il.lussió, sigui qui sigui qui li hagi tret.
Però el.laborar això, avui dia és quasi revolucinari, i la revolució no es fà fent pactes entre cúpules ni demanant vots per governar, sinò actuant per mostrar i convèncer, i si es pot governar bé, i si nó, cal tenir encompte que la força està en l”entusiasme col.lectiu, no en el govern d’uns quants.
Us atreviu?
Comparteixo i molt el comentari de Jordi. Em cansa la letania dels pactes de les esquerres a Sabadell. Em pregunto de quines esquerres? Cup? ERC? ES? IU? PSC? ICV? Qui s’atreveix a dir quines són les esquerres i quines no?
Jo reclamo actituts i accions que signifiquin valors universals; gent honesta, treballadora, rigorosa, amb capacitat i preparació per governar els interessos de la comunitat.
Reclamo propostes concretes per la meva ciutat, solucions als problemes que Sabadell pateix, reclamo claretat en les intencions presents i futures.
Però ICV no diu res de tot això, parla i parla sempre del mateix, sense aprofundir en el més important,i, ha fet un pas en falç molt greu, deixar perdre el cap visible que més prestigui ha donat a l’esquerra de Sabadell en els darres anys. Un gran error.
Señor Calvo:
Como sé que su parroquia fue la de Ca n’Oriac, pues ya no le pregunto este dato. Pero permítame que dude si a parte del PSUC, o sea otra vez la parroquia, fue algo más allá de aquellos curas jóvenes catalanistas tras la estela de Mn, Canals, aquel carlista montserratino que en Ca n’Oriac se democratizó un algo, lo cual no se podría decir de aquellos otros curas jóvenes tanto o más catalanistas que iban de progres.
O sea: Si quiere ir a lo de la unidad de la izquierda no nos hable sólo de esa monja montserratino integrista que bien podría cambiar la toca por la boina blanca de las margaritas, ni de ese acólito-diácono cobra-subvenciones y por lo demás frívolo en lo intelectual, llamado arcadi oliveras. Hable de Ca n’Oriac, de sus personas y gentes, de esas clases excluidas que dijo Juan Gómez, viejo amigo de usted, Sergi Calvo, quien también vio a venir esas nuevas clases dirigentes del Brunet, tan progre y tan eso que hasta nos destruyó la biblioteca y arruinó la Caixa de Sabadell como antes el Taulí o la Cooperativa. Y el Farrés, lo más de las parroquias, le quiso poner de alcalde sucesor, que lo hubiera sido de no ser mal que mal por el bustos.
Hable de cosas de verdad. Toque pelo, como diría Lopez-Bulla. Hasta, si se atreve, hable de los grandes artistas formados en Ca n’Oriac que admiran al mundo, y los cretinos del centro hacen que no se enteran y se encierran en las carrinclonadas de la farándula tan aplaudidas asimismo por los bustos y sauras de turno. Farrés, aún siendo de lo más de las parroquias, no cayó tan bajo.
Quizá por ahí, con datos y algo de realidad, lo de la unidad de la esquerra podría prosperar. Pero si se queda en la Forcadas, el Oliveras, o en Sabadell el Mena, el Navas y eso que aquí le he leido a usted, pues como que quizá el Ayuso saca hasta siete concejales y con los Fernández de ERC y los de CiU, también de las parroquias, suma y tira.