Foto portada: urnes a les eleccions municipals de 2015. Autor: David B.

Anàlisi. ’16 llistes per a 27 regidors i una alcaldia’

El número i la composició de les candidatures ens proporcionen valuosos elements per encetar l’anàlisi de la comtessa electoral per l’alcaldia de Sabadell que s’encetarà el proper dilluns només es coneguin els resultats de les eleccions generals.

Amb 16 llistes aquestes són les eleccions municipals amb un major número de candidatures de la història recent. Als comicis locals del 2007 s’hi presentaren 13 llistes, al 2011, onze i al 2015 altres onze, al 2003 deu i al 1999 només set, a l’igual que al 1995. Aquesta proliferació d’ofertes electorals respon a l’atomització dels espais polítics que en anteriors comicis es presentaven en la mateixa candidatura i també a l’aparició de noves opcions polítiques.

A aquesta plètora de ofertes electorals s’uneix una elevada abstenció; així a les municipals del 2007 l’abstenció fou del 43,13%, a les del 2011, del 51,94% i a les del 2015 del 48,8%. Una combinació, si no augmenta la participació, que podria provocar resultats imprevisibles, ja que l’elevada abstenció afavoreix als partits més petits que amb un menor nombre de vots poden superar la barrera del 5 per cent dels vots que permet obtenir representació al consistori. Una abstenció diferencial ja que aquesta sempre és superior als barris perifèrics que al centre de la ciutat, circumstància que afavoreix les opcions independentistes.

L’espai independentista

Els votants independentistes tindran al seu abast cinc opcions electorals: Som Catalans, Junts per Sabadell, Independència i República-Primàries Catalunya, ERC i Crida per Sabadell on està integrada la CUP. De manera que malgrat totes aquestes candidatures són partidàries de la independència de Catalunya, es diferencien pel seu posicionament en l’eix social (dreta/esquerra). Així, Som Catalans, amb escasses possibilitats d’obtenir representació municipal, representa a l’extrema dreta xenòfoba, Junts per Catalunya l’espai de centre-dreta postconvergent, ERC l’opció socialdemòcrata i la Crida l’esquerra anticapitalista. Primàries, la llista impulsada en principi per l’ANC i liderada per Mª Àngels Folch, es centra bàsicament en l’eix nacional i en reclamar la immediata implementació de la República catalana, encara que la composició de la seva llista a Sabadell sembla orientar-se cap a l’esquerra.

La membre del Secretariat Nacional de l'ANC, Àngels Folch. Autor: J.d.A.
Àngels Folch, alcaldable de Primàries. Autor: J.d.A.

A falta de la fonamental dada del resultat de les eleccions generals de proper diumenge, és difícil fer previsions sobre quina serà la correlació de forces local en l’espai independentista. Ara bé, sembla segur que la llista de Primàries restarà suports importants a les formacions independentistes actualment representades al consistori (PDeCat, ERC i Crida). La presència a la seva candidatura de personalitats prou conegudes a la ciutat com Manel Cunill, de l’entitat medi ambientalista ADENC, l’escriptor Antoni Dalmases, el promotor musical Joan Carles Doval o l’ex regidor del PSUC Joaquim Clusa, que significativament tanca la llista, pot fer minvar el recolzament a ERC i Crida, fins i tot a Junts per Sabadell.

Encara que aquesta darrera formació va fitxar per al número dos de la seva candidatura a Francesc Xavier Baró, dirigent local de l’ANC, en un intent de desactivar l’eventual fuga de vots cap a Primàries. Tanmateix es podria donar la paradoxa que si Primàries no obté representació, podria debilitar l’espai independentista al Consistori que actualment es xifra en 12 regidors.

Foto portada: manifestació, a l'Espai Cultura. Autor: David B.
Quim Torra i Lourdes Ciuró, fa unes setmanes. Autor: David B.

Junts per Sabadell, la llista encapçalada per la diputada Lourdes Ciuró, on no figura cap regidor de l’actual grup municipal postconvergent, vol subratllar el caràcter sabadellenquista de la seva oferta electoral, sense obviar la seva lleialtat a Carles Puigdemont. Així hi figuren, en el número 3, l’exregidor socialista de l’era Bustos i vinculat a Joventut de la Faràndula Joaquim Carné, Aleix González impulsor de la recuperació del Castell i el bosc de Can Feu en el número 10, l’ex regidor convergent Joan Ignasi Sànchez, detingut al seu domicili el 20 de setembre de 2017 o en el número 23, Laia Viñas Crusafont néta del cèlebre paleontòleg en el número 26. Tanca la llista el director de l’Institut de l’Hospital del Mar  Joaquim Bellmunt Molins. Encara que no hi va com a candidat compta amb el suport del periodista Plàcid Garcia-Planas Marcet membre, per la branca paterna i materna, de reputades famílies de la burgesia local.

Juli Fernàndez, candidat d’ERC. Autor: M.Tornel.

La llista d’ERC, que repeteix com alcaldable amb Juli Fernàndez i tanca el diputat Gabriel Rufián, compta amb les novetats de l’incorporació en el número 7 de Raül García Barroso, advocat de la Plataforma Sabadell Lliure de Corrupció i que a la passada legislatura va anar en el número 5 de la candidatura de la Crida i en el número 9 a Isabel Casals, germana de Muriel Casals.

Crida per Sabadell, que repeteix com alcaldable amb Maties Serracant, ha renovat la part alta de la seva candidatura on no hi figuren les regidores Glòria Rubio i Miriam Ferràndiz, substituïdes per Nani Valero i Anna Lara. Tanca la llista Virgínia Domínguez, cap d’alcaldia i ex regidora d’Entesa per Sabadell .

La fragmentació dels Comuns

L’oferta dels Comuns va gaudir a Sabadell les millors expectatives per esdevenir la força hegemònica a la ciutat. Així va ser la formació més votada a les dues darreres eleccions generals i també ho hauria estat a les anteriors municipals si Unitat pel Canvi amb quatre regidors i Guanyem Sabadell amb dos edils haguessin anat plegats.

Berlanga liderarà els comuns (sense Podem). Autor: David B.
Berlanga liderarà els comuns (sense Podem). Autor: David B.

Tanmateix sembla que a les properes municipals han optat pel suïcidi polític doncs es presenten en cinc ofertes electorals: Sabadell en Comú-En Comú Guanyem, encapçalada pel regidor Joan Berlanga, Guanyem Sabadell, Sí se Puede, liderada per la regidora Marisol Martínez, Podemos, amb Marta Morell, Ara Sabadell amb el regidor Ramon Vidal com alcaldable i, sorpresa d’última hora, un desconegut Guanyem Sabadell (Ganemos) per incrementar la disbauxa. Aquesta profusió de “Guanyems” generarà una enorme confusió entre el seu potencial electorat que pot beneficiar a la marca Podemos, que serà la més reconeguda pels votants d’aquest espectre polític. A més, pot donar-se la paradoxa que la candidatura liderada per Marisol Martínez, que les darreres municipals va beneficiar-se de la confusió entorn a la llista de Podemos, ara sigui perjudicada per la mateixa raó.

En qualsevol cas, aquesta elevada divisió pot tenir efectes hores d’ara imprevisibles en la composició de les majories en el proper Consistori ja que difícilment l’espai dels Comuns repetiran amb els sis edils actuals que fàcilment poden reduir-se a la meitat o més.

Martínez, de Guanyem. Autor: M.Tornel.
Martínez, de Guanyem. Autor: M.Tornel.

Respecte a la composició de les llistes observar que el diputat Joan Mena tanca la candidatura de Sabadell en Comú, l’activista social Juan Quirós ho fa a Podemos i la veterana lluitadora antifranquista Marta Campoy a Ara Sabadell.

L’aposta socialista

El PSC pugna amb ERC en ser la força més votada de la ciutat i pot ser un dels grans beneficiats per la implosió de l’espai dels Comuns, doncs molts votants de l’esquerra no independentista estaran temptats a refugiar-se en aquesta opció. Altres factors que juguen a favor dels socialistes són un eventual triomf del PSOE en les generals del proper 28 d’abril. A més la seva candidatura, a diferència de la de fa quatre anys, sembla haver-se netejat dels ominosos residus del bustisme que provocaren el seu enfonsament a les darreres municipals.

D’altra banda, el gir a la dreta de Ciudatans pot afavorir l’objectiu del PSC de recuperar l’alcaldia de la ciutat. La candidatura del PSC està determinada pel tàndem format per l’exregidora Marta Farrés i el diputat Pol Gibert. Farrés, que fou regidora amb Manuel Bustos, va enfrontar-se i perdre les primàries amb el dofí de l’ex alcalde, Josep Ayuso, circumstància que li permet desmarcar-se pels pèls d’aquest nefast període de la vida pública local. Tanmateix, el veritable estratega del partit és Pol Gibert que haurà de compaginar els seus càrrecs de regidor i diputat. La llista del PSC està tancada per Simón Saura que expressa la continuïtat històrica amb el partit.

Foto portada: Gibert i Farrés, aquest divendres. Autor: M.Tornel.
Gibert i Farrés, tíquet electoral socialista pel 26-M. Autor: M.Tornel.

Ara bé, les expectatives del PSC de ser la força més votada a la ciutat podem veure’s perjudicades per la candidatura Nova Participació Sabadell, liderada per Ana Maria Huertas i Ricardo Roso, que malgrat tenir escasses possibilitats d’obtenir representació municipal, podrien fer perdre’ls un regidor, atesa la implantació d’aquesta formació als barris del nord de la ciutat. Tanmateix, potser el principal obstacle del PSC per assolir la primera posició a la ciutat sigui l’abstenció als barris.

Vox i el centredreta constitucionalista

La candidatura de Vox, liderada per l’exmilitant del PP Patricia Muñoz, pot provocar canvis substantius en la representació del centredreta espanyolista a Sabadell. Si la formació d’ultradreta aconsegueix un bon resultat a les eleccions generals no es pot descartar que obtingui representació a l’Ajuntament de Sabadell. Però, fins i tot en el cas que no fos així, podria fer que el PP, liderat per Esteban Gesa, es quedés sense representació al Consistori, atès que a les municipals del 2015 va obtenir el seu únic regidor amb el 5,74 per cent dels vots. És a dir que, només amb la pèrdua d’un punt percentual, es quedaria sense representació institucional.

El regidor de C's Adrián Hernández. Autor: David B.
El regidor de C’s Adrián Hernández. Autor: David B.

L’eventual ascens de Vox pot precipitar l’estacament de Cs que a les anteriors municipals va obtenir tres regidors, però que va estar a punt d’aconseguir quatre. D’aquesta manera s’esvairien les seves expectatives d’accedir a l’alcaldia alimentades pels seus bons resultats a les darreres eleccions al Parlament de Catalunya quan s’imposà com a primera força de la ciutat amb el 28 per cent dels vots. Cs presenta com alcaldable a Adrián Hernández que ha desenvolupat un bon treball institucional al Consistori, d’ençà que fou nomenat portaveu del grup municipal i que espera rendibilitzar el treball que la seva formació ha desenvolupat als barris de la ciutat. La diputada Laura Vilchez tanca la candidatura de Cs.

A falta de conèixer el resultat de les generals del proper diumenge que marcaran tendència i de com es desenvolupi la campanya de les municipals, resulta massa agosarat realitzar previsions fiables. En qualsevol cas, el número de candidatures i la seva composició ens proporcionen els primers indicis de l’eventual correlació de forces del Consistori que sorgirà dels comicis del 26 de maig.

Foto portada: urnes a les eleccions municipals de 2015. Autor: David B.