Debat decisiu

Anàlisi. ‘Debat a les portes de la cita amb les urnes’

L’anomenat ‘Debat decisiu’ ha superat amb bona nota les grans dificultats d’organitzar un debat amb vuit candidats. Els alcaldables han col·laborat amb el moderador Xavi Bundó per tal que assolís els objectius de mostrar les seves propostes per a la ciutat, els posicionaments respecte al procés sobiranista i la política de pactes; els tres blocs temàtics en què s’ha estructurat.

Marta Farrés (PSC) ha mostrat un to moderat, esquivant les polèmiques més agres i intentant transmetre la postura del “canvi tranquil”. Com era d’esperar ha estat objecte de crítiques a totes bandes per la seva llarga permanència en els governs de Manuel Bustos que ha intentat esquivar amb l’argument que justament per això va deixar la política durant quatre anys. El punt més dèbil de la candidata socialista ha estat en el bloc dedicat al procés sobiranista on no ha volgut posicionar-se adduint que estem en unes municipals que depassen aquest àmbit. Només amb la boca molt petita ha defensat la proposta federalista del seu partit. En matèria de pactes s’ha mostrat disposada a negociar amb tothom, llevat de Vox i la Crida.

Fernàndez i Farrés. Autor: J.Peláez.
Fernàndez i Farrés. Autor: J.Peláez.

Joan Berlanga (Sabadell en Comú) ha estat força bé. Ha defensat amb convicció les seves propostes per la ciutat, sense esquivar l’autocrítica com ara en el tema de la ronda Nord. D’altra banda, ha sabut explicar amb convicció la seva posició respecte al procés sobiranista i ha replicat amb èxit a Juli Fernàndez (ERC), quan aquest ha propugnat l’acord entre les forces secessionistes per a votar com alcalde aquell de la llista independentista més votada, amb l’argument que entre l’esquerra i la independència sempre es decantava per la segona opció. Així mateix ha propugnat un pacte d’esquerres sense tancar la porta als socialistes.

Bundó i Berlanga. Autor: J.Peláez.
Bundó i Berlanga. Autor: J.Peláez.

Juli Fernàndez (ERC) ha estat excessivament agressiu. Ha aconseguir barallar-se no només amb Marta Farrés, la qual cosa era d’esperar, sinó amb Lourdes Ciuró de Junts per Sabadell i Joan Berlanga. En els temes de ciutat ha adoptat un to excessivament triomfalista, sense el menor indici d’autocrítica. En matèria de pactes s’ha proposat a ell mateix com l’única força capaç de liderar un govern republicà i d’esquerres; encara que necessitarà ser la força més votada per ser-ho, ja que en el debat s’ha tancat més portes de les que s’ha obert.




Maties Serracant (Crida per Sabadell) ha estat massa a la defensiva. En els temes de ciutat ha replicat a les crítiques de Ciuró, Farrés i Adrián Hernàndez (Cs) sobre les mancances del govern local amb l’argument que tot estava planificat per el proper mandat. Tampoc en la qüestió nacional s’ha mostrat massa segur quan Cs li ha retret el seu viatge a Brussel·les per donar suport a Puigdemont o la baixada de la bandera espanyola. Tanmateix ha pogut brillar en el minut d’or quan s’ha postulat com el “pal de paller” d’aquest executiu, ha defensat l’obra del govern i la reedició d’un executiu de l’esquerra transformadora.

Lourdes Ciuró (Junts per Catalunya) ha entonat un discurs convincent en temes de ciutat tot palesant que la seva formació disposa d’un programa de ciutat elaborat i molt treballat. També, ha sabut trobar un to crític correcte amb les forces que composen l’equip de govern i ha superat amb èxit les constants interpel·lacions de Juli Fernàndez per l’hegemonia del vot independentista. En el seu minut d’or ha mostrat la seva preparació i la seva ferma voluntat i disposició de ser alcaldessa.

Serracant i Hernández. Autor: J.Peláez.
Serracant i Hernández. Autor: J.Peláez.

Adrián Hernández (Cs) ha estat el candidat més crític amb les forces que composen l’equip de govern, tant en els temes de ciutat com en el bloc sobre el procés, però amb maneres correctes i sense caure en els escarafalls de Juli Fernàndez. Només ha comès l’error de mostrar un cartell amb els casos de corrupció del PSC quan acabava d’afirmar que el seu soci preferent per a governar la ciutat eren precisament els socialistes.

Marisol Martínez (100% Sabadell) ha anat a la seva. Ha evitat entrar en picabaralles i s’ha centrat en defensar les seves propostes per a la ciutat amb el sentit comú i l’experiència de govern com a banderes. En matèria de pactes s’ha mostrat com la sòcia de govern ideal per a qualsevol força política.

Martínez (100% Sabadell) i Ciuró (JxSabadell). Autor: J.Peláez.
Martínez (100% Sabadell) i Ciuró (JxSabadell). Autor: J.Peláez.

Esteban Gesa (PP) no ha tingut la seva millor tarda. Ha anat a remolc dels altres candidats de l’oposició en els temes de ciutat i va incórrer en algun estirabot contra les representants de les forces independentistes que podria haver-se estalviat. Especialment patètica ha estat la seva apel·lació al vot útil del “centredreta” davant el temor de perdre la seva representació al consistori.

En definitiva, el debat ha estat útil per a recapitular el que han estat els principals eixos d’aquesta campanya electoral i mostrar-nos les preferències de pactes de les forces cridades a governar la ciutat en els propers quatre anys.

Foto portada: el debat, aquest diumenge. Autor: J.Peláez.