Foto portada: Hinojo, Serracant i Fernàndez, aquest dimarts. Autor: David B.

Anàlisi: ‘La renúncia de Maties Serracant’

L’obertura d’una investigació al tinent d’alcalde d’Urbanisme i Sostenibilitat, Maties Serracant, i dues treballadores municipals per la cessió de Cal Balsach ha desfermat una tempesta política de considerables dimensions i farcida de conseqüències polítiques.

Les denúncies, per la via penal, han estat interposades pel portaveu del grup municipal del PSC Josep Ayuso i Maite Morao, ex cap d’Urbanisme, tots dos imputats per les irregularitats detectades a Ca n’Alzina i denunciades en el seu dia per Entesa per Sabadell, ara integrada a la Crida per Sabadell.

L’admissió a tràmit de les denúncies ha portat a la renúncia temporal a les seves responsabilitats executives de Serracant, ja que a diferència d’Ayuso i Morao, l’edil de la Crida encara no ha estat citat a declarar ni formalment imputat per cap delicte en concret. De moment, el jutge ha demanat l’expedient de Cal Balsach per a decidir si posa en marxa una investigació. En qualsevol cas, si finalment els tribunals determinessin obrir un procediment contra Serracant, en compliment del codi ètic de la Crida, hauria d’entregar l’acta de regidor.

Al llarg de la jornada de dimarts, tant l’equip de govern com la Crida emeteren el missatge que es tracta d’una “denúncia-trampa” i una “revenja” política del PSC per la lluita de l’executiu local contra la corrupció. Les circumstàncies que envolten les denúncies semblen avalar aquesta acusació. D’un banda, que els denunciants siguin dos imputats en el cas de Ca n’Alzina, de l’altre que s’hagi anat per la via penal, quan la principal causa de la denúncia siguin les presumptes irregularitats en el procediment administratiu de la cessió del local municipal desocupat al Casal Popular El Tallaret.

En efecte, segons argumenta el PSC, aquest espai està qualificat com una zona d’ús esportiu i seria necessària una modificació del Pla Urbanístic per qualificar-la d’ús comunitari. Ara bé, aquest tipus de suposades irregularitats solen dirimir-se per la via del contenciós-administratiu i no la penal. Especialment, quan els socialistes no han manifestat cap discrepància política en la cessió del local i en les tres ocasions que el tema ha anat al ple municipal, han votat a favor dos cops i l’altra es van abstenir. De fet, el procediment per a la cessió va encetar-se quan el PSC ostentava el govern muncipal.

Foto portada: els regidors socialistes Cristian Sánchez, Anna Carrasco, Josep Ayuso, Carles Bosch i Lluis Monge. Autor: J.d.A.
Regidors socialistes Cristian Sánchez, Anna Carrasco, Josep Ayuso, Carles Bosch i Lluis Monge. Autor: David B.

Aquí, potser, Serracant ha comès d’error de voler anar massa de pressa i de refiar-se en excès dels consells dels tècnics municipals que van comunicar-li que aquests usos eren compatibles, quan per prudència hauria estat més adient endegar el procediment de requalificació per evitar qualsevol ombra de sospita. El jutge decidirà si efectivament ha existit un error en la tramitació administrativa. Si la resposta fos positiva, ens trobaríem o bé davant un cas d’incompetència dels tècnics municipals o, el que és més greu, d’una trampa per carregar-se a un cap polític incòmode.

Cinc efectes polítics

Des del punt de vista polític, aquest assumpte tindrà diverses conseqüències.

  1. Ha comportat que, després d’un any de relativa calma, retorni a la política municipal el clima de crispació que havia estat característic de l’era Bustos.
  2. Qüestiona la voluntat renovadora del PSC i el paper de Pol Gibert al front de la gestora que regeix el destins del partit, doncs aquesta actuació recorda vivament els mètodes bustistes.
  3. Provocarà una major fermesa del govern municipal respecte als funcionaris i treballadors municipals imputats en el cas Mercuri o afins al PSC de Bustos.
  4. Reforça les atribucions de l’alcalde, Juli Fernàndez, que assumeix temporalment les atribucions de Serracant en matèria d’urbanisme, amb la qual cosa es converteix en l’alcalde amb majors competències des de la reinstauració de la democràcia municipal.
  5. Fins que no s’aclari la situació de Serracant, debilita el paper de la Crida en el govern municipal.

En tot aquest afer crida poderosament l’atenció les contradiccions del PSC. Ayuso, el dofí de Manuel Bustos, va reclamar emfàticament la dimissió com a regidor de Serracant quan ell mateix està imputat. És a dir exigeix a d’altres el que ell mateix no és capaç d’assolir quan la seva situació processal és més greu que la de Serracant. Si a l’edil de la Crida només se’l podria acusar d’irregularitats administratives per la cessió d’un local municipal a entitats sense ànim de lucre, en el cas de Ca n’Alzina es va afavorir a una empresa privada que es va lucrar amb la manca de cura de l’administració local i que amb les seves actuacions va provocar danys ambientals i paisatgístics irreversibles.

Foto portada:  Hinojo, Serracant i Fernàndez, aquest dimarts. Autor: David B.

4 Comentaris

  1. Al ple de la setmana passada es va parlar del problema dels usos de Can Balsach, i en Serracant va tirar pilotes fora (demana l’acta). Obviar o fer trampes amb el Pla General d’Urbanisme, és més vell que caminar, i no crec que tingui res de nova política, ni de regeneració. Les funcionaries imputades, una és la seva directora d’Àrea, persona posada com a càrrec de confiança per la Crida.

    Ja van haver represalies desde el minut 1 contra funcionaris que fins i tot venien de l’época Farrés, només perque durant la época Bustos no van ser hostils i van fer la seva feina. Només s’han salvat els que tenien amagat el carnet d’ERC. El que han demostrat desde el primer dia a l’ajuntament és que fan tot allò que s’han passat anys denunciant. I ara, s’han confiat i han portat aquesta malapráctica a la gestió de la ciutat. Però és clar, quan ho fan ells, les coses tenen una altra lectura.
    Aquests dies, podem veure com destacats membres de la PAH de Sabadell, justifiquen les 11 propietats del Salellas. I donen l volta al seu discurs contra el capitalisme i l’ocupació. Comsi fossim imbècils. Em recorda allò dels capellans: “Haz lo que yo digo pero no lo que yo hago”

    El Serracant és víctima del seu discurs i dels seus fets.

  2. En privat, regidor del PSC admet que això és una manera de pressionar políticament, que la denúncia és un eina per a un intercanvi de cromos i es posa la imputació Can Alzina com a moneda de canvi. Vergonyós pacte de tapar-se les vergonyes. Sort que la Crida no entrarà en aquest joc fosc i pestilent. Són les formes del bustisme i així han fet política durant anys. Com la Cosa Nostra. Però han de saber que amb la corrupció no es negocia.
    S’han d’aixecar catifes i fer net en una institució que encara està molt tacada de mercuri.

    • Això no s’ho creu ningú. S’ha de ser molt il·lús per dir-ho i més per creure-s’ho. Els que imputen son els jutges. I ho fan quan veuen indicis. Quan uns i altres donin les seves explicacions, el jutge decidirà.

      si realment us han dit això, us han tractat de tontos, i si us ho heu cregut, doncs…

  3. Núria: llegint te veig que la cutreria de la casta burocratico-municipal de l ajuntament de sabadell, creada per Farres i engreixada pel bustos, supera tot el que havia constatat i imaginat fins ara. Del Principal, la Festa Major, l, Estruch, Urbanisme, la Urbana, el Llonch de l,Aranda o les ciutadanies a les quals l,Olga va tractar de tribus (la ideologia ultra fatxa i cutre de les cultures), son pitjor que una casta. Han format una mena de metastasi que es menja el consistori, mana per sobre del govern i, per això mateix, pot petar regidors, cas Maties. I és corrupta. De què, si no, que tot el teatre que programa l,Ajuntament es contracta a Focus. El senyor regidor Guerrero es preguntava per que l,Ajuntament de Sabadell està arruinat, cosa dins de tot excepcional. Com a raó fonamental, perquè pateix aquest càncer que dic. Cel.lules gamberres i parasitàries, que en diu el Dr. Massaguer