El resultat dels comicis de diumenge passat, amb una elevada abstenció, indiquen un canvi de cicle en la política catalana després de la dècada processista. A Sabadell s’ha reproduït, com una Catalunya en miniatura, el comportament electoral dual entre els districtes del Centre i els barris de la perifèria.

Les eleccions al Parlament de Catalunya s’han celebrat amb el teló de fons del col·lapse de Rodalies Renfe, a causa d’un robatori de coure, que resulta una mena de símbol de la situació tragicòmica del país. En termes generals, a nivell de país, la clara victòria del PSC, la pèrdua de la majoria absoluta de les tres formacions independentistes (Junts, ERC i CUP) i la desaparició de Ciutadans, que va créixer com a reacció de l’ascens del moviment independentista, posen punt i final al procés sobiranista. Un resultat molt complex de gestionar de cara a la governabilitat del país; però que només deixa dues opcions raonables: o investidura de Salvador Illa, mitjançant geometries variables, o repetició electoral.   

L’anàlisi dels resultats a Sabadell ens permet copsar el comportament de les dues Catalunyes en el sentit identitari i sociològic del terme en una campanya electoral marcada per dos relats: el passar pàgina de Salvador Illa i l’acabar la feina de Carles Puigdemont, amb el teló de fons de la polèmica llei d’amnistia. D’una banda, els col·legis electorals del Centre, Eixample, Gràcia, Can Feu o Creu Alta voten d’una manera molt semblant als districtes de Girona o la Catalunya central on s’imposen els partits independentistes. D’altra banda, els barris de la perifèria voten com els populosos municipis de les àrees metropolitanes de Barcelona i Tarragona. Així, mentre al Districte 1 (Centre) i 2 (Creu Alta) s’imposa Junts com a primera força política, en la resta del districtes guanya àmpliament el PSC.

Abstenció dual

La primera variable a considerar és l’abstenció. No només perquè és molt important per a la distribució dels 135 escons en joc, sinó perquè mostra el grau de “desafecció” de la ciutadania respecte al sistema polític.

A Sabadell, l’abstenció (43,7%) ha estat lleugerament superior a la mitjana catalana (42%). Al Districte 1 (Centre), aquesta ha estat del 35 per cent del cens una xifra pràcticament igual a les anteriors catalanes que es celebraren encara en temps de pandèmia. Al Districte 3 (Ca n’Oriac), l’abstenció ha estat molt superior i ha estat del 50,1 per cent del cens electoral i al Districte 6 (Sud) s’enfila al 53%. És a dir, que hagueren més abstencionistes que votants, un claríssim símptoma de desafecció política. Ara bé, en aquests dos districtes, la participació s’incrementà en cinc punts respecte als comicis de 2021, cosa que no ha succeït al Centre.

Centre i perifèria   

En el conjunt de la ciutat, el PSC s’imposa amb claredat com a primera força política amb 28.361 vots (32,4%) i un increment del 5,4 per cent respecte a les catalanes del 2021. Junts, amb qui comparteix govern municipal, amb 16.319 vots (18,6%) es situa en la segona posició, que als anteriors comicis ocupava ERC. Ara bé, això, no és producte d’un gran creixement de Junts, que només puja un 1,1%, sinó de la davallada d’ERC que, amb 11.266 vots (12,8%), perd 7,2 punts percentuals dels seus suports electorals. També, com a la resta del país, a Sabadell, la CUP amb 3.528 vots (4%) experimenta la sensible caiguda del 2,2% dels vots.

En el conjunt de la ciutat, el PP es situa amb 8.640 vots (9,8%) com quarta força de la ciutat i supera per la mínima a Vox que, amb 7.627 (8,7%), ha resistit millor del que auguraven les enquestes. Aquí s’ha de tenir en compte el repartiment de les restes de Ciutadans que, a les catalanes del 2021, obtingué 4.908 vots (6,1%)

El comportament electoral del Districte 1 (Centre) ens permet apreciar amb més detall la correlació de forces i els transvasaments entre les tres formacions independentistes. Aquí, Junts queda primera posició (32,3%), amb un increment de tres punts, seguit del PSC (21,2%) que puja cinc punts. Junts només ha pogut capitalitzar una petita part dels suports perduts per ERC (15,3%) que ha cedit el 8,2 per cent dels vots o de la CUP (5,6%) que ha cedit tres punts percentuals. Aquestes dades semblen apuntar que, una part de l’electorat d’ERC, ha anat a parar al PSC. De manera que s’hauria produït un transvasament entre blocs (‘indepe’ / ‘no indepe’) inèdit en la dècada processista.

D’altra banda, al Districte 1 és on Aliança Catalana obté el seus millors resultats a la ciutat amb 985 vots (3,5%), encara que a una certa de distància de Vox que al Centre ha tret 1.307 vots (4,7%), repetint els registres dels anteriors comicis. Al Centre, el PP experimentà un notable ascens, amb 2.197 vots (7.9%) incrementa en 5 punts els seus suports electorals.

Al Districte 3 (Ca n’Oriac), el PSC guanya amb contundència amb el 45,8 per cent dels vots i incrementant en 3,3 punts en els seus suports electorals. En segona posició, hi ha un frec a frec entre Vox i PP. Vox (13,6%) s’imposa per només un punt de diferència al PP (12,6)%, encara que els populars milloren notablement el seus registres a l’incrementar en 8,7 per cents els seus sufragis i escurçar la gran distància que els separava a les anteriors autonòmiques. S’ha de tenir en compte que a les catalanes del 2021, C’s obtingué el 9,1 per cent dels vots en aquest districte on ara només tenen el 1,6 per cent. En quarta posició, ERC (8,3%), cedint 4 punts i en cinquena els Comuns (6,1%), baixant tres punts percentuals. Aquí, Junts, a diferència del Centre, obté un discret 4,7 per cent dels vots, els mateixos que tenia al 2021. Aquí, la CUP treu el 2 per cent dels vots i Alliança Catalana un insignificant 1 per cent.   

D’aquestes dades es desprèn una transferència de vots dels Comuns cap el PSC i un creixement de les opcions de dreta i centre-dreta al districte. Al 2021, PP, Vox i Cs sumaven el 25,5 per cent dels vots i ara arriben al 27,8 per cent; alhora que, tret dels socialistes, totes les opcions d’esquerres (Comuns, ERC i CUP) retrocedeixen.

Aquesta pauta es repeteix, amb lleugeres variacions, als barris del Sud (Districte 6) o Torre-romeu (Districte 7).

Millors i pitjors resultats

L’altra dada que ens ajuda a perfilar millor els matisos de la jornada electoral radica en on ha estat el millor i el pitjor resultat dels partits polítics que han obtingut representació parlamentària. El PSC treu el seu millor resultat a Torre-Romeu (48,2%) i Ca n’Oriac (45,8%) i els pitjors al Centre (21,1%) i Creu Alta (25,7%). Pel contrari, Junts, obté els seus millors registres al Centre (32,3%) i els pitjors a Torre-Romeu (3,2) i Ca n’Oriac (4,7%). Igualment, ERC, treu els seus millors registres al Centre (15,3%) i els pitjors a Torre-romeu (6,7%) i Ca n’Oriac (8,3%). El mateix fenomen succeeix amb la CUP que obté els seus millors resultats al Centre (5,6%) i els pitjors a Torre-romeu (1,6%) i Ca n’Oriac (2%).

En l’espai dels Comuns-Sumar, amb una mitjana al conjunt de la ciutat del 6 per cent dels sufragis, les diferències de la distribució territorial del vot són notables però no tan acusades. El seu millor registre és a Torre-romeu (8,8%) i Can Rull-Merinals (7,4%) i el pitjor al Centre (5,2%).

En el centredreta i l’extrema dreta espanyolista, el PP treu el seu millor resultat a Ca n’Oriac (12,6%) i Can Rull-Merinals (11,4%) i el pitjor a Gràcia (7,4%) i Centre (7,9%). Vox obté els seus millors registres a Torre-romeu (16,7%) i Ca n’Oriac (13,6%) i els pitjors al Centre (4,7%). Al revés que Aliança Catalana que treu els seus millors resultats a i Centre (3,5%), Creu Alta (3,4%) i Gràcia-Can Feu (3,3%) i els pitjors a Torre-romeu (0,7%) i Ca n’Oriac (1%).

Menys escons sabadellencs

Una darrera qüestió a considerar és la minva de representació sabadellenca al Parlament de Catalunya. A la passada legislatura van arribar a haver-hi quatre diputats: Pol Gibert (PSC), Juli Fernández (ERC), Xavier Pellicer (CUP) i Joan García (C’s). Ara només, Gibert té assegurada l’acta de diputat. La renúncia de Pere Aragonès se la podria atorgar a Juli Fernàndez, el següent en la llista d’ERC.

Foto portada: votants a l’institut Escola Industrial. Autor: J.d.A.