Tant pel format de l’esdeveniment, com pel discurs de l’alcaldessa i els comentaris a les rotllanes es va estendre la sensació que s’inicia un nou cicle polític a la vida pública de la ciutat.
Unes 300 persones van aplegar-se en la recepció de la Festa Major al pati de l’Estruch on, com sol ser habitual, es donen cita gran part de les forces vives i també mortes de la ciutat. Certament, hi havia expectació al tractar-se de la primera recepció protagonitzada per la nova alcaldessa Marta Farrés ja que, d’alguna manera, la forma d’organitzar aquest esdeveniment resulta expressiu del tarannà polític dels alcaldes de torn.
Així, durant l’era Farrés es celebrava una cerimònia extremadament austera al pati del Casal Pere Quart on es convidava només als representants de les entitats que col·laboraven en la Festa Major. Per contrari, Manuel Bustos va instituir la fastuosa recepció a la Bassa de Sant Oleguer –coneguda popularment con el besamans– que arribà a congregar més d’un miler de persones, amb catifa vermella, càtering esplendorós i obsequis als convidats. En fi, una obscena exhibició de poder, a porta tancada, on només podien accedir aquelles persones expressament convidades, circumstància que donava la sensació als participants de pertànyer a l’elit de la ciutat. El quatripartit d’esquerres sortint va voler popularitzar la recepció i organitzar-la de manera radicalment contrària a l’estil Bustos, portant-la als barris i fent-la oberta a tota la ciutadania. La primera es va fer a Torreguitart. La segona d’aquestes recepcions, a la plaça Picasso, essent alcalde Juli Fernàndez (ERC), va quedar deslluïda per la seva llarguíssima intervenció on va confondre el ritual discurs d’inici de la Festa Major amb un míting polític on va desgranar tot el seu programa de govern. Maties Serracant va prendre el relleu, primer a Torre-romeu i després a Can Rull, l’any passat.
La recepció d’ahir dimecres fou una mena de combinació entre l’austeritat d’en Farrés i el caràcter obert a la ciutadania del quatripartit; en qualsevol cas, res a veure amb el besamanos. D’aquesta manera es va voler significar que aquest PSC no té res a veure amb el PSC d’en Bustos. En el seu discurs, l’alcaldessa Farrés va barrejar els codificats agraïments a les entitats i persones que han col·laborat amb l’organització de la Festa i la invitació a la ciutadania a gaudir de l’esdeveniment, amb unes pinzellades del seu programa polític respecte a una sèrie d’equipaments, així com al caràcter feminista i ecologista del seu equip de govern. Potser la nota més original fou la seva referència a que l’executiu local vol aglutinar tot el talent existent a la ciutat, dintre i fora dels partits polítics, aprofitant el marc de l’Estruch, un equipament que compleix el 25è aniversari i que funciona com un centre de creació artística (més info: ‘Farrés ofereix “compartir els èxits” en el seu primer discurs al tret d’inici de la Festa Major‘).
Comentaris a les rotllanes
La recepció marca l’inici del curs polític que, en aquest cas, ha coincidit amb un canvi de cicle polític. Justament, aquest va ser una dels comentaris més freqüents a les rotllanes que es formaren acabat el discurs de l’alcaldessa. Pràcticament, tothom vaticinà que el PSC pot mantenir-se en el poder durant un llarg període. En efecte, després del terratrèmol provocat pel cas Mercuri, s’obrí un mandat de transició on es dirimia la formació d’una nova majoria per a governar la ciutat. El quatripartit no va saber aprofitar aquesta circumstància i ara el poder ha retornat a un PSC renovat que s’esforça en esborrar les empremtes de la infausta era Bustos.
Altres comentaris habituals a les rotllanes foren les crítiques al fet que Marta Morell, regidora i tinent d’alcalde de Podemos, hagués designat com a càrrec de confiança al seu company sentimental, pendent del dictamen de la Comissió d’Ètica Publica de l’Ajuntament de Sabadell. També, a l’eventualitat que els postconvergents de Junts per Sabadell, liderats per Lourdes Ciuró. acabin per entrar en el govern municipal, potser després de la sentència del Tribunal Suprem als líders independentistes. Al capdavall, els pactes a la Diputació de Barcelona i al Consell Comarcal obren les portes a aquesta possibilitat. En aquest sentit, un grup d’independentistes va aprofitar l’esdeveniment per, de manera discreta, reivindicar l’alliberament dels seus líders presos i els regidors de la Crida per Sabadell portaren samarretes al·lusives al tema
Una altra qüestió a observar en aquestes recepcions rau en les presències i absències. Així, cal destacar que no es van poder veure representants de l’àmbit d’Iniciativa i dels seus aliats a la passada campanya electoral, potser per a estalviar-se el malt tràngol d’haver de donar explicacions sobre la desfeta i de la dissolució del partit hereu del PSUC i que durant tant de temps fou la força hegemònica a la ciutat.
En definitiva, la impressió generalitzada va ser que s’inaugura un nou cicle polític on, si no intervenen circumstàncies extraordinàries en l’ordre polític o judicial, s’espera una llarga hegemonia socialista.
