El cantautor Ismael Serrano ha actuat aquest dijous al Palau de la Música Catalana acompanyat de l’Orquestra Simfònica del Vallès. Ho ha fet en el marc del festival Guitar Bcn amb el programa Ismael Serrano. Sinfónico, que ha recuperat alguns dels temes més emblemàtics de la seva trajectòria musical. El recital ha començat amb les cançons Sucede que a veces, Sin ti a mi lado i La llamada, que han servit per obrir el foc d’un concert en el qual Serrano ha mostrat una gran complicitat amb el públic. L’artista madrileny -que forma part de la generació de cantautors apareguda en els anys noranta- és conegut per les seves lletres, que esdevenen una barreja de música reivindicativa i cançons d’amor.

Serrano ha enlluernat avui als assistents del seu concert al Palau de la Música Catalana amb una proposta que formava part de la programació del festival Guitar Bcn. El cantautor ha compartit l’escenari modernista amb l’Orquestra Simfònica del Vallès, amb qui ha tocat prop d’una vintena de cançons, totes elles provinents de la seva extensa trajectòria professional.

Només d’entrar, el protagonista de la vetllada ha rebut un fort aplaudiment per part del seu públic, amb el qual s’ha mostrat d’allò més proper. De fet, abans de l’inici de cada tema, Serrano s’ha donat espai per dirigir-se als seus oients, en algunes ocasions introduint el tema, en d’altres fent broma, i també en algun dels moments aprofitant per reflexionar sobre diferents aspectes de la quotidianitat.  

“Vivim en temps grisos”, ha sentenciat, “i per això és tan complicat trobar veus que et reconciliïn amb el món, i també espais com aquest, que et permetin trobar-te amb altres persones i entendre que no estem sols”. Serrano també ha admès estar “emocionat” després de dècades sobre els escenaris. “L’edat em converteix en una persona fràgil”, ha afegit.

Entre els temes que han anat sonant al llarg del recital hi havia cançons com Absoluto, Nieve, Estaré ahí o Si se callase el ruido. El cantautor també ha deixat espai per moments que ell mateix ha definit com amb “menys èpica” de la mà de cançons com Qué andarás haciendo ahora o Un muerto encierras, que ha interpretat ell mateix en acústic amb una guitarra. La part final del recital ha concentrat els clàssics més coneguts com Papá cuéntame otra vez, Ahora que te encuentro o Vértigo.

De fet, la majoria dels temes escollits es poden trobar en el darrer àlbum de l’artista: Ismael Serrano. Sinfónico, publicat l’octubre de l’any passat i presentat en gira per diferents ciutats espanyoles i llatinoamericanes entre els mesos de febrer i maig del 2025. Després de la seva parada a la capital catalana, encara quedaran tres cites a l’Estat de cara a finals d’any.

Un artista amb una forta consciència social

Ismael Serrano (Madrid, 1974) és un cantautor espanyol de la generació apareguda en els anys noranta. Definit per la tradició de noms com Joan Manuel Serrat, Víctor Jara, Silvio Rodríguez o Luis Eduardo Aute; les seves lletres -en llengua castellana- són una barreja de cançons d’amor i música reivindicativa.

De fet, el mateix intèrpret s’ha definit sempre per la seva consciència social, escrivint sobre problemes humans i animant als seus oients a cercar una nova realitat. Durant l’any 1997, quan va editar el seu primer disc Atrapados en azul, diverses de les seves cançons es van convertir en veritables himnes per tot un seguit de generacions, i el va fer conegut, no només a Espanya, sinó també a Llatinoamèrica.