Quim Torra i Eva Comas-Arnal, a l'acte sobre Armand Obiols. Autor: Jordi M

Obiols i Rodoreda, Rodoreda i Obiols: “El millor crític per a la millor escriptora”

Sota el pseudònim d’Armand Obiols, el sabadellenc Joan Prat va esdevenir un dels intel·lectuals més influents de Catalunya durant la primera meitat del segle XX. Una figura molt interessant que va quedar eclipsada en la memòria col·lectiva pel talent dels seus companys de colla, Joan Oliver i Francesc Trabal, o de la seva amant, Mercè Rodoreda, amb qui va protagonitzar una intensa història d’amor a l’exili. Aquest dilluns, dos reconeguts autors contemporanis han posat en valor el seu llegat al Gremi de Fabricants.

Si algú ha estudiat exhaustivament la personalitat d’Obiols ha estat, sens dubte, Quim Torra. L’expresident de la Generalitat ha dedicat bona part de la seva trajectòria a investigar la vida del sabadellenc, fins al punt de publicar la seva biografia més completa: Armand Obiols, d’una fredor que crema. “És el prototip de la generació dels anys republicans, quan Sabadell era la segona ciutat del país i no tenia res a envejar a la modernitat de Barcelona”, descriu.

En aquest sentit, Torra destaca el bagatge cultural que tenia Obiols, un home amb una escriptura de gran nivell que no va acabar de mostrar al món les seves capacitats: “va intentar ser poeta, però el seu esperit crític va fer que rebutgés la seva obra”, explica. Sí que va publicar, en canvi, nombrosos textos al Diari de Sabadell de l’època, amb una ploma molt afilada, i va ser redactor en cap de la Revista de Catalunya, entre d’altres càrrecs.

Obiols i Rodoreda

La seva vida personal també va ser apassionant. Casat amb la germana de Francesc Trabal, Obiols va marxar a França després de la Guerra Civil i va viure al famós castell de Roissy-en-Brie, a tocar de París, amb altres intel·lectuals catalans. Allà sorgeix una història d’amor amb Mercè Rodoreda que ha estat ficcionada per la filòloga Eva Comas-Arnal en el seu darrer llibre, Mercè i Joan (premi Proa 2024). “La novel·la abasta des de l’any 1939 fins al 1948, quan es trenca el triangle amorós entre Rodoreda, Obiols i Montserrat Trabal”, comenta.

Per escriure la història, Comas-Arnal ha recuperat documentació privilegiada sobre l’etapa de l’exili. “Tresors” com factures del govern de la Generalitat, contractes o missives que permeten fer una reconstrucció versemblant dels fets. “Vaig poder veure quin va ser el dia en què Obiols comença a treballar, el dia que compren la primera ràdio, les primeres cadires, quins eren els mobles, el nom de la portera… va ser com si davant dels meus ulls s’aixequés el decorat de la novel·la”, explica.

Rodoreda i Obiols. Font: Fundació Mercè Rodoreda.
Rodoreda i Obiols. Font: Fundació Mercè Rodoreda.

La correspondència, de fet, demostra que el vincle entre Rodoreda i Obiols va anar més enllà de la seva convivència a França. “La millor literatura catalana de l’exili està en les cartes”, assegura Torra. Mentre preparava les seves novel·les, Rodoreda enviava esborranys a Obiols. I obiols li responia amb comentaris escrits a mà i possibles correccions. “Eren cartes fantàstiques. Li deia: Mercè, no escriguis com la majoria de gent de Barcelona, que escriu perquè li donin un copet a l’esquena i li diguin ‘oh, que bé que ho fas’, tu has d’escriure com els grans“, rememora Comas-Arnal.

Les males llengües van arribar a dir fins i tot que Obiols havia escrit part de l’obra de Rodoreda. Una afirmació que l’experta desmunta ràpidament. “Això és fals. El que sí que és cert, i està documentat, és que ell era el seu primer lector. I quin lector! Tenia una meticulositat increïble”, declara. En la mateixa línia, Torra relata que “hi havia vegades que l’Obiols li escrivia dues vegades al dia” i van configurar una relació intel·lectual molt potent. “El millor crític, per a la millor escriptora”, conclou.

Obiols: de l’oblit a la reivindicació

Amb motiu del centenari de la Colla de Sabadell, la figura d’Obiols va tornar a la primera plana. Malauradament, els dos ponents consideren que no s’ha valorat del tot la carrera del sabadellenc. “Una de les primeres coses que caldria fer és reeditar les seves cartes i que els catalans puguin llegir-les”, diu Comas-Arnal. Sigui com sigui, l’acte de dilluns, moderat per Montse Barderi, va aconseguir omplir la sala del Gremi de Fabricants, on prop d’un centenar de lectors va endinsar-se en la vida de l’enigmàtic intel·lectual.

De cara a les properes setmanes, la programació de Sant Jordi continuarà les presentacions sense aturador. Aquest dimarts ha estat el torn dels autors locals Eva Arasa, Jordi Barrufet, Carme Falguera, Rosa Pi, Antinea Ravarotto i Conxita Tarruell. Uns dies més tard, dissabte 5, visitarà el Gremi de Fabricants un dels convidats estrella del mes d’abril: el presentador del Telenotícies de TV3, Toni Cruanyes, qui porta a Sabadell el seu llibre La dona del segle (Columna, 2025).

Més informació:

Foto de portada: Quim Torra i Eva Comas-Arnal, durant l’acte. Autor: Jordi M.

Els comentaris estan tancats