El conreu de l’olivera -el seu origen és l’ullastre- és un dels més ancestrals i presents, des de l’antiguitat, al Mare Nostrum. Un arbre perennifoli -segurament procedent d’Anatòlia o Àsia Menor- que té una gran  importància pel seu valor econòmic i també cultural. Fa més de cinc mil anys que probablement els fenicis l’escamparen per la mediterrània. Tanmateix, a través de les colònies gregues de la costa del nostre mar ens ha anat arribant. Les fonts ens parlen de Rhode (Roses), Empòrion (Empúries) i també Tàrraco (Tarragona) com a principals ports d’entrada del planter d’olivera. Podríem dir que a la península Ibèrica es va estendre durant la colonització romana i després en el període àrab es consolidà. A la costa catalana, com assenyalen diversos estudiosos, la seva expansió la podríem situar a final del segle VIII, just quan els cristians van reconquerir territoris als musulmans.

A Catalunya l’any 2017, segons la Generalitat, es van censar 113.069 hectàrees dedicades al conreu de l’olivera, de les quals el 99% de les olives es destinaren a la producció d’oli. L’IRTA ha identificat més de vuitanta varietats d’olivera presents al Principat. La varietat arbequina ocuparia més de la meitat de la superfície conreada. Sota diferents denominacions d’origen (DOP): les Garrigues, Siurana, Baix Ebre – Montsià, Terra – Alta i Empordà; i, varietats com l’oli de Montserrat, l’oli de varietat corbella, l’oli becarut del Vallès i l’oli varietat vera del Vallès, entre altres varietats locals; es produeixen olis amb unes característiques pròpies: aroma i sabor.

L’oli verge d’oliva és ric en vitamines; és a més un greix insaturat que s’utilitza, entre altres, com a conservant en cuina i medicament. L’olivera, juntament amb la vinya i el cereal, ha estat la base de l’agricultura mediterrània i s’ha convertit en una icona de la seva dieta. Al Vallès, els olivars i els trulls d’oli formen part del paisatge i del conreu. De les diferents varietats, ens fixarem en dues: la vera i la becaruda, les quals són especialment apreciades a la comarca. La varietat vera -la tinenta i vera són força comunes- és una de les  més conreades, té una gran qualitat organolèptica caracteritzada per la seva durada i baixa acidesa. Segons la Cooperativa Agrària del Vallès se’n podrien comptar quasi 13.000 oliveres d’aquesta varietat.

Al Vallès, de les 566 hectàrees d’olivars: 325 a l’Oriental i 241 a l’Occidental, La Garriga i Terrassa serien els municipis amb més hectàrees i exemplars. A tot el Vallès, segons l’estudi del SIGPAG (Sistema d’Informació Geogràfica de Parcel·les Agrícoles) l’olivera vera ocuparia 166,96 hectàrees. L’olivera vera la trobem -a més de La Garriga i Terrassa- a Bigues i Riells, Caldes de Montbui, Les Franqueses del Vallès, Cànoves i Samalús, Sant Feliu de Codines, Canovelles, l’Ametlla del Vallès, Sabadell i Castellar del Vallès, entre altres.

L’altra varietat, l’olivera becaruda, és present, bàsicament, al llindar entre el Vallès Occidental, el Baix Llobregat i l’Alt Penedès. A Ullastrell n’hi ha gran quantitat, moltes centenàries. És un arbre que s’acostumava a plantar als marges de les vinyes i a les puntes dels horts. Recordem que la vinya havia estat un dels conreus més presents a la comarca, sobretot abans de la fil·loxera del segle XIX. És una varietat de fruit llarg, semblant al bec d’un ocell, resistent al fred i molt productiva. A Can Morral del Molí, prop d’Ullastrell, seguint la tradició familiar hi fan oli de becaruda. En una extensió de 54 hectàrees: horta, fruiters, cereals i bosc; 10 ha estan destinades a la vinya i 1 ha a les oliveres  disseminades per la finca. Com dèiem, la majoria d’aquestes oliveres es plantaven als marges de les vinyes, cosa que podem observar a Can Morral d’on surt un oli molt apreciat.