El Corpus de la Garriga, al Vallès

La festa de Corpus Christi, el Corpus, és la festivitat de l’església catòlica que venera l’Eucaristia –reconeixement, adoració i exaltació publica de l’hòstia consagrada que representa el Cos de Crist- i ha estat durant segles una de les més importants de la cristiandat catòlica. Instituïda per una butlla del papa Urbà IV, el 1264, va ser confirmada al concili de Viena el 1311, i el papa Joan XXII el 1316 la va estendre arreu dels territoris cristians. Així al llarg del segle XIV ja tenim notícia documentada de la seva celebració a Vic, Barcelona, Solsona, Girona entre d’altres localitats de l’antiga Corona d’Aragó. En aquest context històric medieval, a més de festa religiosa, es fomentà la presència del cos social i diversos elements vegetals a través de la processó, i també el seguici de gegants, nans, bestiari i altres elements que hi trobem sovint referenciats. El Corpus se celebra el dijous següent a l’octava de la Pentecosta, per tant, és una festa variable, que, a més a més, ens anuncia l’arribada de l’estiu i la fi de la primavera. A la Garriga, al Vallès, la festa es caracteritza per la presència d’elements florals en forma de catifa i la processó del Santíssim en una festa molt arrelada a les manifestacions de cultura popular i identitat garriguenques.

L’Associació Cultural Corpus la Garriga, juntament amb l’Ajuntament de la localitat i la parròquia de Sant Esteve, és l’encarregada de coordinar l’organització i el desenvolupament de la festa. La festivitat del Corpus va més enllà de la celebració religiosa del dijous. Des de l’any 1980 es va decidir traslladar la festa a diumenge, dia en què s’elaboren les catifes i es realitza la processó del Santíssim pels carrers de la vila. Així, el diumenge, de bon matí, els veïns, alumnes de les escoles de la Garriga, els membres d’entitats i associacions locals i tothom que hi vulgui  participar, comencen la elaboració de les catifes florals amb tota mena de materials vegetals (xiprer, bruc, terra de pi i esclòfia d’arròs) destacant-ne la utilització sencera de la flor de clavell. Se’n confeccionen prop de 30 catifes florals on llueixen més de 250.000 clavells. A més de les catifes es basteixen altars de flors murals, enramades i té lloc la tradició de l’Ou com balla. Tot això acompanyat de diferents activitats complementàries: concerts, castellers, ballades, trobada de puntaires, exposicions i moltes altres que fan que la festa es perllongui més dies.

Com dèiem al començament, la festivitat en què s’emmarquen totes les activitats és la celebració del Corpus en commemoració del sagrament de l’Eucaristia. Així, les catifes, enramats i altars es confeccionen en honor a la processó del Santíssim que transcorre al final del dia. Abans de la processó, anunciada per la repicada general de campanes, se celebra una missa solemne a la parròquia de Sant Esteve. Al 2019 els gegants  de la Garriga- Benet, Magí i la Xixilona- van presidir l’homilia dins de la nau de l’església i en acabar la cerimònia religiosa s’iniciava, com cada any, la processó amb el mossèn portant la custodia sota pali i acompanyat pel seguici de nens i nenes que han consagrat el sagrament de la Primera Comunió, geganters, grallers i feligresos. La comitiva trepitja les catifes de flors dels carrers i s’atura en els altars de flors per beneir-los. El pas de la processó és observat amb interès pels més menuts, donat que un cop el seguici ha desfet el dibuix floral de les catifes comença la clavellada: una guerra de clavells d’uns contra els altres. És un dels moments més esperats pels nens i nenes de la Garriga. La processó finalitza de nit amb l’entrada de nou a l’església i les catifes desdibuixades pel pas de la processó i la clavellada.

En el seu origen, la funció de les catifes florals era la dignificació del Santíssim al seu pas per la calçada: dècades enrere els carrers no estaven sanejats i el pas de carruatges i cavalls ocasionava molta brutícia; tanmateix, les catifes fetes de flors i plantes aromàtiques enaltien el pas de la processó. Avui en dia, les catifes agafen una connotació més artística i mostren diferents missatges. El coneixement de la confecció de catifes s’ha transmès oralment, mantenint tècniques i dissenys tradicionals -colles de carrer i altars. Amb tot, l’Associació Cultural ens destaca la participació del centres educatius de la Garriga i la seva tasca en la confecció de catifes i transmissió de valors que representen, els quals asseguren la continuïtat de la festa. D’aquesta manera la festa aconsegueix implicar un gran nombre de garriguencs i garriguenques de totes les edats i esdevenir una celebració popular, fent del Corpus l’esdeveniment cultural més destacat de l’any -competint amb la Festa Major- i un reclam per milers de persones que la visiten anualment.

L’Associació Cultural Corpus la Garriga forma part de la Federació Catalana de Catifaires i es troben immersos en la preparació de la candidatura com a element del Patrimoni Immaterial de la UNESCO. L’any 2015, les catifes de Corpus de la Garriga van ser declarades Element Festiu Tradicional d’Interès Nacional.