Els centres d’estudis locals constitueixen un model d’associacionisme cultural, el qual té com a principal objectiu l’estudi i la difusió del patrimoni històric, cultural i immaterial més proper. La majoria de centres, però, treballen en més d’un camp d’estudi, són per tant multidisciplinaris. Sociabilitat i coneixement són característiques d’aquestes entitats d’estudi. Ambdues es complementen i donen a l’individu un sentit de pertinença a la comunitat. Les persones, que voluntàriament formen part dels centres, coneixen el municipi i la comarca de primera mà. Tanmateix, a més a més de l’estudi i la investigació, la difusió que fan del coneixement dinamitza la cultura i el patrimoni de la localitat i del seu entorn.
Principalment, els antecedents històrics d’aquests centres els trobaríem al segle XIX i XX en els ateneus culturals, centres de lectura, societats arqueològiques i també en l’excursionisme científic. Com a exemple: Reial Societat Arqueològica de Tarragona (1844), Centre de Lectura de Reus (1859), Centre Excursionista de Catalunya (1890), entre altres. Més recentment, després de la guerra civil (1936-1939) -i condicionats fortament per la situació no democràtica de postguerra, cosa que deixà molts temes d’estudi en silenci- comencen a crear-se nous centres. D’aquell temps, a la nostra comarca, trobem centres que han arribat fins als nostres dies, com: la Fundació Bosch i Cardellach (1942) i el Centre d’Estudis de Granollers (1952). Ara bé, molts centres van ser creats des de les diputacions provincials, amb caràcter d’associacions, i a final del franquisme i principi de la transició continuaven en funcionament. Amb tot, la gran majoria de centres d’estudi locals i comarcals de Catalunya – més del 80 per cent- apareixen en la democràcia, després de l’any 1976; quan també es produeix un apropament del món universitari als mateixos.
A grans trets, l’augment, presència i consolidació dels centres d’estudis a la dècada dels anys vuitanta del segle passat els va portar a establir relacions entre ells. D’aquesta avinentesa va sorgir l’oportunitat de crear un organisme de coordinació per compartir experiències i coneixement. En aquest sentit al mes de juny de 1992 es constituïa a Vic la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC) amb l’adhesió d’una vintena de centres de tot l’àmbit de parla catalana. Actualment el centres associats a la coordinadora sobrepassen el centenar. Al Vallès trobem centres d’estudis associats a la CCEPC a: Castellar del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Sabadell, Sant Cugat del Vallès, Sant Quirze del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Terrassa, Granollers, Mollet del Vallès i Sant Pere de Vilamajor. A l’any 2003 la creació de l’Institut Ramon Muntaner (IRMU) -donant suport a les activitats i projectes dels centres i instituts de recerca local- va permetre reforçar aquest col·lectiu i ser un punt de confluència entre la societat civil i l’Administració.
Com dèiem, la simbiosi de CCEPC i lRMU ha suposat per als centres d’estudis un gran suport i difusió cultural, que ha anat acompanyat, entre altres, de: publicacions, exposicions, ajuts, foment de la recerca, premis, beques, congressos, recerca local, foment del patrimoni etnològic i la trobada de centres d’estudis per compartir el treball. Enmig de les trobades realitzades esmentem la de Castellar del Vallès del mes d’octubre de l’any 2018. Aquesta trobada que va tenir com a amfitrió al Centre d’Estudis de Castellar del Vallès – Arxiu Històric, va acollir la IV Trobada d’Entitats d’Estudis del Vallès, la qual va debatre sobre el patrimoni cultural immaterial de la comarca, just quan el projecte de fer-ne el Inventari s’acabava d’endegar. D’aquesta manera es consolidava la col·laboració amb els diferents centres i entitats de la comarca per fer front a l’elaboració de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Vallès.
Una col·laboració fonamental per identificar els elements que formen part de la diversitat de coneixements, tècniques, tradicions, costums, creences, paisatges culturals, tarannàs i altres, presents a la comarca. L’aportació dels centres d’estudis del Vallès és cabdal. Ells mateixos són un patrimoni present àmpliament sobre el territori.
