Com és conegut, la mongeta del ganxet (Phaseolus vulgaris L.) és un llegum molt apreciat a la comarca del Vallès. S’anomena així per la seva forma arronyonada, aplanada i de color blanc. Després de la collita del cereal – i també dins d’una rotació d’horta- a mig més de juliol es comença a preparar el camp per a la seva sembra. La planta, de tipus enfiladís, va creixent, es rega i a final d’agost comença a sortir la flor, la tavella i d’aquesta les mongetes. És una varietat conreada especialment al Vallès, Maresme i la Selva. Al Vallès, i el seu sòl amb poca presencia de calç, s’ha convertit en un conreu tradicional i molt estès per les seves qualitats organolèptiques: gust suau, cremós i poca percepció de la pell quan és consumida. Ja a final de segle XIX se cita el conreu a Castellar del Vallès amb el nom de mongeta filaire i a començament segle XX trobem el nom actual de ganxet o del ganxet. Per la distribució geogràfica que té, es raonable la hipòtesi que apunten estudiosos, de l’entrada a les nostres terres a través del Maresme i l’expansió a comarques properes. Durant els segles XVIII i XIX l’intercanvi amb Amèrica Central  i els ports catalans –«indianos»- ens podria explicar la seva arribada, la qual després de diferents encreuaments i mutacions s’hauria convertit en una de les més apreciades i conegudes de Catalunya.

Arreu del Vallès, tant en hortes domèstiques com en superfícies més grans, el conreu d’aquesta mongeta ocupa moltes hectàrees. El Pla de Llerona seria el territori amb més extensió i producció. L’Espai Rural de Gallecs concentraria gran part de la producció ecològica i projectes d’investigació juntament amb altres lleguminoses. Sense oblidar Castellar del Vallès, Sentmenat, La Roca del Vallès, Palou, La Garriga, Llinars del Vallès, entre molts altres municipis de la comarca, on és apreciada i conreada. Aquest conreu de la mongeta, les seves tècniques i el sentit identitari, ha fet de la mateixa un llegum característic de l’agricultura vallesana, el qual gaudeix d’un reconeixement important a nivell de restauració. Tanmateix, al seu voltant trobem un seguit d’esdeveniments i fires com ara: la Fira de la Mongeta del Ganxet de Llerona, el Fira’t de Gallecs, Festa de la Mongeta de la Garriga, Fira de la Mongeta del Ganxet de Mollet, entre molts d’altres. A l’any 2012, la Unió Europea va atorgar la Denominació d’Origen Protegida (DOP) amb menció d’Apel·lació Geogràfica Protegida (AGP) a la Mongeta del Ganxet Vallès – Maresme o Fesol del Ganxet Vallès –  Maresme (segons reglament de la Generalitat de 2008, DOGC núm. 5132 ).

En aquest sentit, després de quasi tres anys de fer un seguiment del conreu d’aquest llegum, i dins del projecte de l’Immaterial Vallès, el proper dia 10 de novembre amb el suport del Consell Comarcal del Vallès Occidental i en el marc de la Mostra de Cinema Bram! 2021 de Castellar del Vallès presentarem el documental Flor i tavella.

El documental és una mirada al conreu d’aquesta lleguminosa a la comarca del Vallès Occidental i Oriental a través d’alguns dels seus protagonistes. All llarg de les imatges es mostra la tècnica, el treball, l’esforç; i, també, la il·lusió i l’alegria d’aquestes persones que el mantenen viu a la comarca. Seguint el fil conductor dels seus protagonistes -Ramon Casamada, Josep Artigas, Esteve Rodoreda, Joan Rof, Vicenç Fíguls, Santí Olivé, Isidre Molist, Isidre Catafal i Margarida Matheu- anem resseguint el procés de conreu del ganxet des de la sembra al mes de juliol fins a la collita i tria. Entre d’altres, els agricultors ens expliquen les tècniques de conreu, els mètodes de reg, la batuda i la tria.

Amb tot, una de les seves màximes preocupacions és el relleu generacional i la competència industrial bàsicament contra tots els productes de quilòmetre zero.

Malgrat tot, i com ens deien els mateixos productors, la mongeta del ganxet gaudeix d’un gran reconeixement entre la població vallesana, principalment gràcies al món de la restauració: és habitual en les cartes dels menús de temporada. També ens comentaven, la importància  de la col·laboració amb centres d’investigació com el Consorci de Gallecs; a més a més de l’associació cooperativista: Agrària del Vallès, aspectes essencials que poden aportar infraestructures i beneficis -triadora o obrador- als productors del ganxet.

La mongeta del ganxet, «flor i tavella», tot un patrimoni que tenim a tocar.