Una de les activitats destacades de la Festa Major del barri de Terra Nostra de Montcada i Reixac és la Festa del Fanalet. Cada any, el primer dissabte del mes de setembre té lloc la seva celebració. Una festa que recorda el temps en el qual no existia la estació de tren de Santa Maria de Montcada i Reixac. Llavors, qui volia pujar al comboi, d’acord amb el maquinista, havia d’aturar el tren. Estem parlant de final de la dècada dels anys 30,s del segle passat. Tanmateix, quan es feia fosc, la manca d’enllumenat públic, obligava als familiars de passatgers o qui volgués pujar i baixar del tren, a utilitzar fanalets per assenyalar al maquinista la parada. Finalment al juny de 1941 es va inaugurar l’estació de Santa Maria. A partir de llavors el veïnat recorda amb fanalets, aquell temps i dona la benvinguda al tren amb la llum dels mateixos.
Montcada i Reixac, comunica el Vallès i part de la Catalunya interior amb Barcelona, és un cruïlla de camins: ferrocarril, autopistes i carreteres. Si parlem de ferrocarril -recordem que el tren hi va arribar l’any 1855- Montcada compta actualment amb cinc estacions en funcionament: Montcada Bifurcació, Montcada i Reixac-Manresa, Montcada i Reixac Santa Maria, Montcada-Ripollet i Montcada i Reixac. Aquest fet ha propiciat el desenvolupament de diverses barriades que han crescut de forma autònoma, essent nuclis d’un mateix municipi. Així, a la dècada de 1930 neix el barri de Terra Nostra, a ponent del turó de Montcada. Una de les causes del seu naixement va ser l’estiueig, un fenomen que bàsicament arrenca a partir del darrer terç del segle XIX quan el Vallès, entre altres, es va començar a posar de moda entre els barcelonins. Les seves terres, fonts i turons van captivar per la seva bellesa; també per la tranquil·litat i fàcil comunicació ferroviària amb la ciutat.
Una mostra de l’auge de l’estiueig la tenim en la campanya dels «Magatzems Alemanys» -coneguts també com Almacenes Capitol, al carrer Pelai de Barcelona- quan comencen a comprar parcel·les del terme de Montcada per a construir-hi una urbanització per passar les vacances estivals. A partir de 1936, aquests magatzems ofereixen als seus clients cupons, amb els quals poden aconseguir un pam quadrat de terreny a Santa Maria de Montcada amb la seva compra. En principi, l’oferiment abastava els anys 1936-1941 i anava de la mà de la immobiliària: Urbanització Terra Nostra, on també es podia comprar si es pagava 0,25 cèntims el pam. La urbanització situada a 11 quilometres de Barcelona, oferia com a un dels seus reclams la línia dels Ferrocarrils del Nord que creuava els seus terrenys i on es projectava la construcció d’un baixador.
Malauradament, la Guerra Civil (1936-1939) ho capgirà tot. A partir de 1939 ja no es parlarà de Terra Nostra, sinó de Urbanización Terranostra –després es castellanitzarà i s’anomenarà: Compañía General de Urbanizaciones. Finalment, les autoritats del moment canviaran el nom i la urbanització passarà a anomenar-se «Santa María de Moncada», agafant el nom de la capella del castell de Montcada. A l’època, els anuncis parlaven de la mejor urbanización de España amb tren, casino, xalets, piscines, pins, església, entre altres al·licients, i el restaurant de Ca la Roser. El barri d’estiueig agafava un altre caire: a partir de 1950 creix espectacularment degut a la immigració, la industrialització de la comarca i la necessitat d’habitatge, entre altres. Fins l’any 1941, com dèiem més amunt, no es va inaugurar l’estació de Santa Maria i eren els veïns amb els seus fanalets qui s’encarregaven de la parada del tren.
L’any 2008 l’Ajuntament de Montcada i Reixac va declarar la Festa del Fanalet com a Festa d’Interès Local. La festa, convocada per l’Associació de Veïns de Terra Nostra, aplega a les andanes de l’estació de Santa Maria a molts montcadencs i montcadenques en una festa entranyable del barri: s’apaga l’enllumenat i l’estació resta il·luminada solament pels colors dels fanalets dels assistents que fan aturar el tren que ve de Barcelona. Els viatgers sorpresos reben les explicacions del cap d’estació, el qual puja al vagó i explica el motiu de la festa. Tot seguit el tren, aplaudit per tothom, reprèn la seva marxa.
