S’acosta Nadal i una tradició molt arrelada a la comarca, és la representació del naixement de Jesús: el pessebrisme. Antigament la diada de Santa Llúcia, el 13 de desembre -actualment dies abans- marcava l’inici de les fires nadalenques arreu del país -la de Barcelona la tenim documentada des del 1786- on podíem trobar tot el necessari per a la construcció del pessebre. Així doncs, unes quatre setmanes abans de Nadal, el 25 de desembre, amb l’inici de l’Advent ja trobem per carrers i places lluminàries enceses i tot allò necessari per al guarniment nadalenc. A més dels pessebres casolans i familiars hi ha altres tipus de pessebres, principalment: el diorama monumental, com el de Parets del Vallès el més gran de Catalunya sobre taula de 230 m2; els pessebres vivents, com el de Corró d’Avall, Sant Fost de Campsentelles- el més antic del Vallès Oriental, Martorelles o Mollet, entre altres; els diorames, com els de Castellar del Vallès amb una tradició molt arrelada des de fa setanta anys; i els de muntanya, els quals s’acostumen a instal·lar a diferents llocs de l’entorn natural com ara coves, avencs, cims i altres.
Sovint aquests pessebres de muntanya els acostumen a bastir centres excursionistes o persones del seu entorn. Al Vallès, un dels llocs on podem trobar diferents pessebres en els seus racons és a la muntanya de la Mola, al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Efectivament entre la festivitat de Santa Llúcia i Reis podem localitzar un centenar de pessebres repartits, en diferents emplaçaments d’aquesta muntanya i parc natural, per excursionistes, colles d’amics i altres. El més veterà, des de l’any 1959, seria el de la Cova Simanya; des del 1966 tenim el de la Castellassa de Can Torras i del 1977 el pessebre a un avenc del cim de la Mola. Ens fixarem en un d’aquests pessebres de muntanya, el de la Castellassa de Can Torras, al municipi de Matadepera en el límit amb Castellar del Vallès.
El Nadal de 1966 els joves de la Secció Excursionista de l’Ateneu Castellerenc (SEAC), embrió de l’actual Centre Excursionista de Castellar del Vallès, van preparar un pessebre, el qual dipositaren al cim de la Castellassa. La Castellassa de Can Torras és un monòlit que podem trobar a la vessant sud-est de Sant Llorenç del Munt, damunt de la carena de l’Illa i els sots de Matalonga i la Carda. Té tres cims, de nord-est a sud-oest: la Torre (835 m), la Cabreta (830 m) i la Gepa (832 m). El lloc a més a més de “Castellassa”, es coneix com “les Castellasses”, principalment a Terrassa i Sabadell; també se l’anomena “el Camell”, per la semblança que té amb el camell comú o dromedari; i, una altra denominació és “la Roca del Pastor”, arran de la llegenda del Pastoret de les Arenes, de Castellar del Vallès, el qual va enfilar-s’hi originant el miracle de la Mare de Déu de les Arenes.
Des d’aquell llunyà 1966, el segon diumenge de desembre, des del Centre Excursionista de Castellar i d’altres indrets del municipi, surten de bon matí diferents grups per pujar el pessebre de fusta elaborat per l’artista i pessebrista castellarenc Josep Llinares. Cap a les 10 de matí s’arriba al peu de la Castellassa on es fa un esmorzar de carmanyola, mentre els escaladors es preparen per l’ascensió. Comença el trasllat del pessebre des de les mans dels mes petits fins als escaladors que estan al peu de la roca. Tot acompanyat pel cant de nadales dels presents -un centenar llarg de persones a l’edició de fa dos anys, tast de torrons i el caga tió pels més petits. Un cop pujat el pessebre al cim de la roca, cap a les 12 del migdia, comença la tornada cap a casa.
A l’antiga Corona d’Aragó tenim notícia del pessebrisme des de l’any 1300, segurament introduït pels franciscans, i al segle XVI ja trobem pessebres familiars documentats. Com dèiem més amunt, al segle XVIII Barcelona ja comptava amb la Fira de Santa Llúcia amb tot el que calia per bastir el naixement de Jesús. L’afecció pel pessebrisme començà a créixer -l’Associació Pessebrista de Barcelona és de 1863- i actualment comptem amb moltes associacions locals a tota la comarca que organitzen cursos, exposicions i activitats relacionades amb el món dels pessebres. A l’any 1985 es funda la Federació Catalana de Pessebristes, la qual agrupa a centenars de pessebristes de les associacions que amb la seva dedicació ens transmeten aquest llegat cultural que continua ben viu.
